Treball animals invertebrats de Laia i Marta

Laia Gómez

Marta pavia

els animals invertebrats

1- Característiques dels animals invertebrats.

2- Principals grups d'animals invertebrats.

3- La importància dels animals invertebrats.

ÌNDEX

4- Els porífers.

5- Els cnidaris.

6- Els cucs

CARACTERÍSTIQUES DELS ANIMALS INVERTEBRATS

Falta d'un esquelet intern articulat amb una columna vertebrada. Hi ha que tenen altres tipus d'esquelets

Reproducció sexual i asexual. Majoria ovípars i alguns passen per una fase de larva, estat juvenil diferent de l'adult.

Més nombros que els vertebrats i hi ha més diversitat (95%)

Alguns són asimètrics, però quasi tots presenten algun tipus de simetria. -Asimetria -Simetria Bilateral -Simetria Radial

Tenen la mateixa temperatura que l'ambient

GRUPS D'ANIMALS INVERTEBRATS

PORÍFERS

EQUINODERMS

CNIDARIS

Tenen un esquelet intern de plaques dures i molts presenten simetria radial. Són aquàtics

Animals immòbils que no tenen simetria. Tots són aquàtics.

Posseeixen simetria radial i tentacles. Tots són aquàtics.

MOL·LUSCS

ARTRÒPODES

CUCS

Són de forma allargada i no tenen potes. Viuen en l'aigua o ambients humits.

Tenen un esquelet extern i potes artículades. Vien en tot tipus d'ambient.

El cos és tou i alguns estan coberts per una o dues closques. La majoria són aquàtics

importància animals invertebrats

N’hi ha que són utilizats com a aliment per les persones, com les clòtxines, o proporcionen productes útils, com la mel.

Generen la major part de la biodiversitat del planeta i són fonamentals en tots els ecosistemes.

Altres causen perjuís. Alguns són paràsits i generen molèsties o fins i tot malalties greus. Altres s’alimenten dels nostres conreus i es consideren plagues.

Formen part de les cadenes alimentàries. Molts són aliments dels vertebrats, tot i que a vegades són els vertebrats els que serveixen d’aliment als invertebrats més grans.

ELS PORíFERS

Són les eponges, un grup d'animals marins molt senzills. Són immóvils viuen fixsos al terra, sense desplaçar-se. Algunes esponges viuen aïllades i hi ha que formen colònies. -Tenen forma de sac i no presenten simetria. -No tenen teixits ni òrgans.

1.L'aigua ix per una obertura, l'òscul. 2.Tenen nombrosos porus, forats xicotets per a on entra l'aigua. 3.Posseeixen una cavitat central anomenada atri. 4.L'atri està revestit per unes cèl·lules, els coanòcits. 5.Les parets contenen espines dures o fibres elàstiques que formen un esquelet intern.

4.1

funcions vitals dels porífers

NUTRICIÓ

RELACIÓ

• S'alimenten per filtració. L'aigua entra pels porus i ix per l'òscul. Les cèlules de l'interior de la paret recullen les partícules d'aliment.

• Respiren per difusió. L'oxigen dissolt en l'aigua travessa les membranes de les cèl·lules i passa a l'interior.

• Les esponges no es desplacen.

• Són uns animals tan senzills que ni tan sols tenen un sistema nerviós ni s´hi distingeixen òrgans dels sentits.

4.2

FUNCIONS VITALS DELS PORÍFERS 2

ASEXUAL

SEXUAL

• Es formen cèl·lules sexuals o gàmetes.
• Els òvuls són immòbils i es queden a la paret de l’esponja.
• Els espermatozoides ixen per l’òscul i entren en un altra esponja pels porus.
• La fecundació o unió dels dos gàmetes és interna, perquè te lloc dins de l’esponja.
• Es forma una larva que ix per l’òscul i origina un nou individu.

• Té lloc per gemació.
• Es formen gemmes que es desprenen de l'esponja i originen un nou individu..

4.3

La importància dels porífers

La més coneguda és l'esponja de mar, utilitzada com esponja de bany.

Donen protecció i refugi a molts animals.

Actualment molltes esponges es fan servir per a elaborar medicines, cosmètics i suplements alimentaris.

ELS CNIDARIS

En el grup dels cnidaris s'inclouen les meduses, les anemones i els corals. Tots són aquàtics i la majoria, marins. Aquests animals poden presentar dues formes, de medusa i de pòlip, que, si bé en aparença són molt diferens, tenen la mateixa estructura. -Són animals de cos tou, gelatinós. -Tenen simetria radial.

FORMA DE PÓLIP -Són immóbils, estan fixos al substrat. -Formen corals (colònies envoltades d'un esquelet dur).

FORMA DE MEDUSA -Es mouen lliurement arrossegades pels corrents.

1- Cavitat digestiva. 2- Orifici que actua com a boca i anus. 3- La boca està envoltada de tentacles ( contenen cèl.lules anomenades cnidòcits, que disparen un agulló urticant quan els frega alguna cosa.)

5.1

Les funcions vitals dels cnidaris

Relació

Nutrició

• Són animals carnívors.
• Cacen les preses gràcies a les cèl·lules urticants dels tentacles.
• Les preses passen de la boca a la cavitat digestiva. Després de la digestió, les cèl·lules d’aquesta cavitat prenen els nutrients que necessiten i s’expulsen les restes.
• L’oxigen l’agafen de l’aigua per difusió. Passa directament de l’aigua a l’interior de l’animal a través de la seua superfície, molt prima.

• Sistema nerviós no centralizat.
• Xarxa de neurones interconnectades que es distribueix per tot l’organisme.
• Els òrgans dels sentits són molt senzills i poden distingir la llum de la foscor o percebre el fresc de les preses.

5.2

Les funcions vitals dels cnidaris 2

Presenten fecundació externa, els òvuls i els espermatozoides s’alliberen a l’aigua i la fecundació té lloc a l’exterior.

La reproducció pot ser asexual, sexual o alternant els dos tipus.

Els pòlips presenten reproducció asexual per gemmació. Poden generar nous pòlips o meduses de vida lliure.

La larva es fixa al substrat i forma un pòlip.

5.3

la importància dels cnidARIS

La gran biodiversitat dels esculls de coral, que donen refugi a nombroses espècies d’animals.

Els esculls es formen per l’acumulació d’innombrables esquelets coral·lins al llarg de períodes de milers d’anys.

Alguns cnidaris ens serveixen d’aliment, com els fideus de mar, una espècie d’anemone.

els cucs

• Tenen el cos tou i allargat i no tenen extremitats articulades per a desplaçar-se.
• El grup de cucs més conegut és el grup dels anèl·lids.
• Tenen el cos cilíndric, amb simetria bilateral.
• El cos està format per segments semblants, en què es repeteixen alguns òrgans, com els cors o els vasos sanguinis.

Cuc de terra

Cuc de foc

1-La boca es troba a l’extrem estret. Ahi es troba el sistema nerviós, els cors, el aparell circulatori i el tub digestiu. 2-Tenen una cavitat interna plena de líquid que li aporta rigidesa. 3-El clitel que és un engruiximent relacionat amb la reproducció. 4-El anus.

Sangonera

6.1

les funcions vitals dels CUCS

Relació

Nutrició

• Posseeixen un sistema nerviós amb una protuberància xicoteta al cap, el cervell, i un cordó nerviós que recorre la part inferior.

• Tenen òrgans dels sentits per al tacte, el gust, la visió…, diferents en cada espècie.

• Tenen un tub digestiu amb boca i anus. N’hi ha detritívors, carnívors o paràsits.
• Els terrestres tenen respiració cutània, l’oxigen entra a través de la pell.
• Els marins tenen brànquies, que són làmines o filaments amb què prenen l’oxigen dissolt en l’aigua.
• Tenen un aparell circulatori tancat, la sang no ix dels vasos.
• Presenten dos òrgans excretors en cada segment.

Reproducció

• Alguns són hermafrodites, un mateix individu produeix gàmetes femenis i masculins, però s’aparellen per a reproduir-se.

• La fecundació és externa en algunes espècies i interna en altres.

• Alguns presenten reproducció asexual per fragmentació (Es desprenen de la part posterior, que forma un nou individu.)

6.2

Altres grups de cucs

Nematodes

Platihelmints

Tenen el cos cilíndric i molt prim, sense segmentar..

El cos és aplanat.

Alguns, com les planàries, són aquàtics, sobretot marins.Altres, com la tènia, són paràsits d’animals.

N’hi ha d’aquàtics i de terrestres, i també que són paràsits d’animals i plantes.

6.3

La importància dels cucs

Alguns són molt importants per al sòl, ja que descomponen la matèria orgànica i ajuden a fertilitzar-lo.

Llombrígols

Nematodes

Hi ha nombroses espècies de cucs que són paràsits de l’ésser humà i d’altres animals.

Triquina

LAIA GÓMEZ

MARTA PAVIA

MOLTES GRÀCIES PER ESCOLTAR-NOS