MARYANNING
Capítol 9. D'explosions i extincions
Dossier
Som-hi!
"La destrucció també és creació."
Mary Anning (1799 - 1847)
els primers animals
Fa uns 500 Ma la vida a la Terra experimenta una increïble explosió de biodiversitat. Ens trobem en un període fascinant de la història del planeta: el Cambrià, on els primers animals es diversifiquen i omplen de meravelloses formes de vida el fons marí. La vida encara trigaria, però, en sortir de l'aigua.
Les esponges actuals (els porífers) són probablement les espècies d'animals més similars als primers éssers vius d'aquest regne biològic. Deurien aparèixer fa uns 890 Ma i són animals filtradors que diposen de diferents teixits o tipus cel·lulars que assumeixen funcions diverses en l'organisme.
els porífers
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
- Teixits veritables (tipus cel·lulars)
- Reproducció sexual i asexual
- Esquelet
els cnidaris
Els cnidaris són els successors evolutius dels porífers. Inclouen les meduses, els coralls, els tomàquets de mar o els ctenòfors. Es caracteritzen per disposar de cèl·lules especialitzades en la caça, la qual cosa els converteix en un dels primers grups d'animals depredadors en la història del nostre planeta.
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
- Sistema nerviós (difús)
- Cavitat gastrovascular
- Estructures colonials
Els platihelmints o "cucs plans" són els primers animals amb simetria bilateral i un cervell primitiu, capaç de recollir els estímuls i elaborar respostes consistents en el desplaçament focalitzat o dirigit. Apareguts fa uns 550 Ma, són els inventors del "cap" (cefalització).
els platihelmints
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
- Sistema nerviós centralitzat (cervell)
- Sistema excretor (protonefridis)
- Desplaçament dirigit (cap a un objectiu)
els nemàtodes
els annèl·lids
Els annèl·lids són cucs segmentats: tenen el cos dividit en segments, cadascun dels quals presenta la mateixa estructura i els mateixos òrgans. Van aparèixer fa uns 520Ma.
Els nemàtodes o "cucs rodons" són animals microscòpics, amb simetria bilateral i cutícula rígida que viuen actualment en una gran varietat d'hàbitats. Alguns són paràsits. Van aparèixer fa uns 500Ma.
- Tub digestiu tancat (boca i anus)
- Fecundació interna
- Muda
- Segmentació
- Parapodis (petits apèndixs)
- Sistema circulatori (respiració cuticular)
els mol·luscs
Els mol·luscs són animals de cos tou, amb simetria bilateral i sense segmentació, que formen un grup divers amb una gran varietat d'espècies com cargols, llimacs, musclos, pops i calamars. Aquests invertebrats aquàtics i terrestres són el segon grup en importància quant a nombre d'espècies després dels artròpodes. Van aparèixer a la Terra fa uns 540 Ma.
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
- Brànquies i cavitat pal·lial
- Òrgans sensorials complexos
- Mantell, closca, peu (i ràdula)
Els artròpodes es caracteritzen per tenir un exoesquelet articulat de quitina, potes segmentades i un cos dividit en segments. Constitueixen el grup animal més nombrós, amb aproximadament el 80% de les espècies. Van aparèixer fa uns 530 Ma a la Terra.
els artròpodes
Tòrax
Abdòmen
Cap
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
- Tràquees (artròpodes terrestres)
- Exoesquelet (quitina)
- Cos segmentat amb apèndixs articulats (ales, antenes, potes...)
Els equinoderms són invertebrats marins amb simetria pentaradial (el cos dividit en cinc parts simètriques) i un aparell ambulacral que inclou peus especialitzats per a funcions vitals com la locomoció i l'alimentació. Van aparèixer a la Terra fa uns 540Ma.
els equinoderms
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
- Aparell ambulacral
- Simetria radial (pentaradial, secundària)
- Textura corporal versàtil (col·lagen)
els primers vertebrats
Els primers vertebrats van evolucionar a partir d'ancestres invertebrats durant el període Cambrià, fa aproximadament uns 530-510 milions d'anys. Aquests primers vertebrats van desenvolupar característiques com el notocordi i altres trets que els diferenciaven dels seus avantpassats invertebrats, marcant el començament d'una nova línia evolutiva que donaria lloc a la diversitat i complexitat dels vertebrats actuals.
Amfioxes
notocordi
Pikaia
Tunicats
un viatge per la història
L'any 1824 Mary Anning descobreix el primer fòssil sencer d'un plesiosaure.
1900
1800
1700
1600
2000
1500
La reproducció dels porífers
Els porífers presenten diversos mecanismes de reproducció que poden variar segons l'espècie i les condicions ambientals. La reproducció asexual és comuna en els porífers i pot produir-se mitjançant la gemmació, on una nova esponja es desenvolupa a partir d'una petita protuberància del cos de l'individu adult. També poden reproduir-se mitjançant la fragmentació, on trossos del cos esponjós es separen i donen lloc a nous individus.D'altra banda, la reproducció sexual també és possible en els porífers, i generalment implica la producció de gàmetes masculins i femenins que es fusionen per formar una larva que finalment es desenvolupa en un individu adult. Aquesta reproducció pot ser interna o externa, depenent de l'espècie i les condicions del medi ambient. En conjunt, aquests mecanismes de reproducció permeten als porífers mantenir i expandir les seves poblacions en els ecosistemes marins.
La relació dels cnidaris
Els cnidaris, tot i ser animals relativament simples, mostren certes capacitats de percepció i resposta a l'entorn, tot i que no disposen d'òrgans especialitzats per a aquesta funció com els que trobem en animals més complexos. En lloc d'això, depenen de les seves cèl·lules nervioses difuses per a la detecció d'estímuls bàsics com la llum, el tacte i els productes químics. Això els permet reaccionar a estímuls com ara canvis en la llum ambiental, contacte físic amb altres organismes o substàncies químiques en l'aigua. Tot i que les seves respostes poden ser molt simples, aquestes capacitats de percepció i resposta els ajuden a orientar-se dins del seu entorn, buscar aliments i evadir depredadors.
La reproducció dels equinoderms
Els equinoderms presenten una reproducció predominantment sexual, amb sexes separats (dioiques) i producció de gàmetes que alliberen a l'aigua per a la fecundació (externa) i el desenvolupament de larves. Aquesta reproducció es realitza externament, tot i que algunes espècies poden ser incubadores dels seus ous. Presenten una notable capacitat de regeneració. Hi ha espècies d'equinoderms que tenen mecanismes de reproducció asexual, com les estrelles de mar que poden generar noves estrelles a partir de fragments del seu cos (sempre que incloguin una part del disc central).
La reproducció dels mol·luscs
La reproducció dels mol·luscs és un procés complex que varia segons el grup taxonòmic. En general, els mol·luscs són dioics, és a dir, tenen sexes separats, tot i que alguns gèneres presenten hermafroditisme. La reproducció sol començar amb la maduració dels gamets (òvuls i espermatozoides) a la massa visceral dels individus adults. Després, els gamets són alliberats a l'aigua, on es produeix la fecundació externa. Els zigots resultants es desenvolupen en larves que passen per diverses fases de metamorfosi abans de convertir-se en adults.En alguns casos, com els cefalòpodes, la reproducció és més complexa i implica la formació de sacs d'ous i la cura parental dels ous fins que les larves es desenvolupen prou per sobreviure per si mateixes.
La nutrició dels artròpodes
Els artròpodes tenen una funció de nutrició coherent amb les seves necessitats i hàbitats. Generalment, s'alimenten mitjançant un sistema digestiu tubular que comença amb la boca i acaba amb l'anus. Molts artròpodes tenen peces bucals especialitzades per a la masticació o succió dels aliments. Un esòfag transporta el menjar cap a l'intestí mitjà, on es produeix la digestió i absorció de nutrients. L'intestí posterior elimina els residus no digerits. Alguns artròpodes tenen glàndules digestives que secreten enzims per ajudar en la digestió.
A més, els artròpodes tenen un aparell circulatori obert, on el fluid corporal, anomenat hemolimfa, circula per tot el cos i transporta nutrients i oxigen als teixits. Aquest sistema no sempre té un cor com a òrgan central, sinó que utilitza una sèrie de vasos i cavitats per a la circulació del fluid. Pel que fa a l'oxigen, els artròpodes terrestres utilitzen tràquees (conductes d'aire) per fer-lo arribar a totes les cèl·lules i els artròpodes aquàtics disposen de brànquies.
La nutrició dels porífers
Els porífers, com els esponges, presenten una funció de nutrició simple però eficaç. Aquesta funció es basa principalment en la filtració d'aliments a través del seu sistema de porus. Les esponges bombegen l'aigua a través de petits porus en el seu cos, capturant partícules d'aliment com bacteris, microorganismes i petites partícules orgàniques en els seus teixits. A continuació, les cèl·lules especialitzades, conegudes com a amebòcits, processen i digereixen aquests aliments, proporcionant els nutrients necessaris per a la supervivència de l'organisme. Aquest sistema de filtració permet als porífers obtenir nutrients de manera eficient de l'entorn aquàtic en què viuen.
La relació dels porífers
Els porífers, com a animals simples i primitius, no posseeixen òrgans especialitzats per a la funció de relació com ho fan altres grups d'animals més complexos. Tot i això, tenen la capacitat de detectar i respondre als estímuls ambientals bàsics, com ara la llum i el contacte físic. Aquests organismes poden reaccionar a la llum movent-se cap a zones més ben il·luminades o fent servir altres estratègies per optimitzar la seva exposició a la llum solar, el que pot influir en la seva orientació i creixement.
A més, els porífers poden percebre els estímuls tàctils i químics del seu entorn, com ara la presència de depredadors o preses potencials, i ajustar les seves respostes en conseqüència. Encara que les seves respostes a aquests estímuls siguin relativament simples, aquestes habilitats els permeten adaptar-se a les condicions variables del seu hàbitat i maximitzar les seves possibilitats de supervivència.
La relació dels mol·luscs
La funció de relació en els mol·luscs es manifesta a través de diversos mecanismes adaptatius que els permeten interactuar amb el seu entorn i respondre als estímuls ambientals.Tot i que els mol·luscs no presenten òrgans sensorials tan desenvolupats com altres grups d'animals, com ara els vertebrats, compten amb receptors sensorials simples que els ajuden a detectar canvis en la llum, la temperatura, la salinitat i altres factors ambientals. A més, alguns mol·luscs, com els cefalòpodes, com els pops i calamars, posseeixen ulls complexos i altament desenvolupats que els permeten percebre el seu entorn de manera detallada. A través del seu sistema nerviós, els mol·luscs poden processar aquestes informacions i respondre de manera adequada, ja sigui per a la cerca d'aliments, la defensa contra depredadors o altres comportaments adaptatius. Així, tot i la relativa simplicitat dels seus mecanismes sensorials, els mol·luscs han desenvolupat estratègies eficaces per a la seva supervivència i interacció amb el medi ambient.
La relació dels artròpodes
Els artròpodes presenten una funció de relació diversificada adaptada a les seves característiques i entorn. Aquesta funció es manifesta a través de diferents òrgans sensorials com les antenes, que poden tenir funció tàctil, prènsil o mastegadora. A més, alguns artròpodes com els aràcnids no tenen antenes i són terrestres, mentre que altres com els crustacis habiten en zones marines o d'altres ambients aquàtics. Aquests animals utilitzen els seus sentits per detectar l'aliment, comunicar-se amb altres individus de la mateixa espècie i percebre el seu entorn, essencial per a la seva supervivència i adaptació als canvis ambientals
La reproducció dels cnidaris
Els cnidaris presenten diversos mecanismes de reproducció que poden variar segons l'espècie i les condicions ambientals. La reproducció asexual és comuna en aquest grup i pot tenir lloc mitjançant la gemmació, on una nova medusa o pòlips es desenvolupa a partir d'una protuberància del cos de l'individu adult. A més, alguns cnidaris també poden reproduir-se mitjançant la fragmentació, on trossos del cos es divideixen i donen lloc a nous individus.D'altra banda, la reproducció sexual és també una estratègia important per als cnidaris. Aquesta implica la producció de gàmetes masculins i femenins que es fusionen per formar zigots, que es desenvolupen en larves que finalment es converteixen en meduses o pòlips adultes, segons l'espècie. Aquesta diversitat de mecanismes reproductius permet als cnidaris adaptar-se a diferents condicions ambientals i mantenir les seves poblacions en els ecosistemes marins.
La reproducció dels artròpodes
Els artròpodes tenen una gran diversitat de sistemes reproductius adaptats a les seves necessitats i hàbitats específics. La majoria d'espècies tenen sexes separats, amb mascles i femelles, i es reprodueixen sexualment. Els òrgans reproductors es troben a l'abdomen i inclouen gònades (testicles o ovaris), conductes genitals i estructures copuladores. Molts artròpodes tenen un complex ritual de festeig i aparellament. Després de la fecundació, les femelles ponen ous que es desenvolupen en embrions i larves. Algunes espècies tenen metamorfosi completa, on les larves passen per canvis dràstics per convertir-se en adults. Altres tenen metamorfosi incompleta, on les larves són similars als adults. La reproducció és essencial per a la supervivència de l'espècie, i els artròpodes han evolucionat una gran varietat d'estratègies reproductives per assegurar l'èxit de la seva descendència en diferents entorns.
La relació dels equinoderms
La funció de relació en els equinoderms implica la capacitat d'interactuar amb el seu entorn i altres éssers vius. Aquests animals marins utilitzen mecanismes sensorials com receptors tàctils i quimiorreceptors per percebre el medi ambient i detectar aliments o possibles depredadors. A més, els equinoderms poden respondre a estímuls externs mitjançant moviments coordinats dels seus peus ambulacrals i altres estructures especialitzades, permetent-los adaptar-se a canvis en l'entorn marí i mantenir una interacció eficient amb el seu hàbitat. Per altra banda, els cogombres de mar presenten la curiosa capacitat d'expulsar els seus intestins per distreure l'atac d'un potencial depredador.
La relació dels platihelmints
Els platihelmints són els primers animals en desenvolupar cefalització i concentrar les tasques de processament dels estímuls en un gangli cerebral. Disposen de receptors sensorials molt senzills i destaca la presència de dos fotoreceptors al cap, que recorden als ulls de molts animals més complexes. Elaboren respostes molt simples davant dels estímuls com el moviment en direcció a l'estímul o en la direcció oposada (tactismes).
La nutrició dels equinoderms
Els equinoderms utilitzen el seu sistema digestiu i l'aparell ambulacral per dur a terme les funcions de nutrició. La majoria tenen una boca a la part inferior del cos, envoltada per tentacles o peus ambulacrals que ajuden en la captura d'aliment, i algunes espècies com els eriçons de mar presenten una estructura bucal complexa anomenada llanterna d'Aristòtil, formada per cinc dents que serveixen per raspar algues de les roques. L'estómac i l'intestí estan situats a l'interior del cos i expulsen els residus a través d'un anus. L'aparell ambulacral, format per canals plens de fluid, permet la distribució de nutrients per tot el cos de l'animal, mentre que els peus ambulacrals ajuden en la captura i ingestió d'aliment. No tenen, doncs, un sistema circulatori pròpiament dit.
Els equinoderms presenten una gran varietat d'hàbits alimentaris, des de carnívors fins a suspensívors o detritívors, i s'alimenten principalment de petits organismes marins com mol·luscs, crustacis o plàncton. En resum, el sistema digestiu i l'aparell ambulacral treballen conjuntament per capturar, ingerir, digerir i distribuir nutrients en els equinoderms, permetent-los sobreviure en diversos hàbitats marins.
La reproducció dels platihelmints
Els platihelmints tenen una estratègia reproductiva fascinant. Molts d'ells són hermafrodites, és a dir, tenen òrgans reproductors masculins i femenins al mateix temps. Això els permet reproduir-se tant sexualment com asexualment. En la reproducció sexual, dos individus produeixen gàmetes diferents, que són fecundats mútuament, mentre que en la reproducció asexual, poden regenerar parts del cos que donin lloc a nous individus. Aquesta capacitat de reproducció els permet adaptar-se a diferents condicions ambientals i augmentar la seva taxa de supervivència. Les planàries (un tipus de platihelmints) han estudiades per la seva capacitat de regeneració quan es fragmenta el seu cos.
La nutrició dels cnidaris
Els cnidaris, com les meduses i els corals, presenten una funció de nutrició principalment basada en la captura d'aliments mitjançant els seus cnidòcits, cèl·lules urticants especialitzades. Aquests animals actuen com a depredadors, capturant petits peixos, crustacis i altres organismes marins amb els seus tentacles equipats amb cnidòcits. Quan un organisme entra en contacte amb els tentacles, els cnidòcits s'activen, alliberant toxines per paralitzar o matar la presa. A continuació, els tentacles porten la presa capturada fins a la boca, on és digerida en la cavitat gastrovascular. Les cèl·lules digestives d'aquesta cavitat s'encarreguen de descompondre l'aliment i absorbir els nutrients resultants, que són distribuïts a través de la resta del cos per alimentar les cèl·lules del cnidari. Aquesta estratègia de nutrició eficient permet als cnidaris obtenir els nutrients necessaris per al seu creixement i supervivència en els ecosistemes marins.
La nutrició dels platihelmints
Els platihelmints mostren una estructura corporal simple, sense sistema circulatori ni respiratori. Per tant, la seva funció de nutrició es realitza principalment a través de la ingesta de nutrients mitjançant la boca ubicada en la part anterior del cos. Aquests nutrients es distribueixen per tot el cos per difusió a través de la cavitat gastrovascular, on són absorbits per les cèl·lules. Els residus metabòlics s'alliberen directament al líquid intersticial i són recollits pels protonefridis, que actuen com un sistema excretor primitiu.
La nutrició dels mol·luscs
Aquests invertebrats presenten una gran diversitat d'estratègies alimentàries adaptades als seus diferents hàbitats i modes de vida. Els mol·luscs utilitzen la seva ràdula, una estructura raspadora única, per capturar i triturar els aliments. A través de la cavitat pal·lial, on es troben les brànquies, els mol·luscs realitzen l'intercanvi gasós i absorbeixen nutrients de l'aigua. La massa visceral, que conté els òrgans digestius, excretors i reproductors, és responsable de la digestió dels aliments i l'eliminació dels residus.
Així, mitjançant aquestes adaptacions anatòmiques i fisiològiques, els mol·luscs són capaços d'obtenir els nutrients necessaris per créixer, reproduir-se i mantenir les seves funcions vitals en els diversos ecosistemes aquàtics i terrestres on habiten.
1BTX - Mary Anning
cayora
Created on May 8, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Higher Education Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Harmony Higher Education Thesis
View
Vaporwave presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Modern Zen Presentation
Explore all templates
Transcript
MARYANNING
Capítol 9. D'explosions i extincions
Dossier
Som-hi!
"La destrucció també és creació."
Mary Anning (1799 - 1847)
els primers animals
Fa uns 500 Ma la vida a la Terra experimenta una increïble explosió de biodiversitat. Ens trobem en un període fascinant de la història del planeta: el Cambrià, on els primers animals es diversifiquen i omplen de meravelloses formes de vida el fons marí. La vida encara trigaria, però, en sortir de l'aigua.
Les esponges actuals (els porífers) són probablement les espècies d'animals més similars als primers éssers vius d'aquest regne biològic. Deurien aparèixer fa uns 890 Ma i són animals filtradors que diposen de diferents teixits o tipus cel·lulars que assumeixen funcions diverses en l'organisme.
els porífers
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
els cnidaris
Els cnidaris són els successors evolutius dels porífers. Inclouen les meduses, els coralls, els tomàquets de mar o els ctenòfors. Es caracteritzen per disposar de cèl·lules especialitzades en la caça, la qual cosa els converteix en un dels primers grups d'animals depredadors en la història del nostre planeta.
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
Els platihelmints o "cucs plans" són els primers animals amb simetria bilateral i un cervell primitiu, capaç de recollir els estímuls i elaborar respostes consistents en el desplaçament focalitzat o dirigit. Apareguts fa uns 550 Ma, són els inventors del "cap" (cefalització).
els platihelmints
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
els nemàtodes
els annèl·lids
Els annèl·lids són cucs segmentats: tenen el cos dividit en segments, cadascun dels quals presenta la mateixa estructura i els mateixos òrgans. Van aparèixer fa uns 520Ma.
Els nemàtodes o "cucs rodons" són animals microscòpics, amb simetria bilateral i cutícula rígida que viuen actualment en una gran varietat d'hàbitats. Alguns són paràsits. Van aparèixer fa uns 500Ma.
els mol·luscs
Els mol·luscs són animals de cos tou, amb simetria bilateral i sense segmentació, que formen un grup divers amb una gran varietat d'espècies com cargols, llimacs, musclos, pops i calamars. Aquests invertebrats aquàtics i terrestres són el segon grup en importància quant a nombre d'espècies després dels artròpodes. Van aparèixer a la Terra fa uns 540 Ma.
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
Els artròpodes es caracteritzen per tenir un exoesquelet articulat de quitina, potes segmentades i un cos dividit en segments. Constitueixen el grup animal més nombrós, amb aproximadament el 80% de les espècies. Van aparèixer fa uns 530 Ma a la Terra.
els artròpodes
Tòrax
Abdòmen
Cap
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
Els equinoderms són invertebrats marins amb simetria pentaradial (el cos dividit en cinc parts simètriques) i un aparell ambulacral que inclou peus especialitzats per a funcions vitals com la locomoció i l'alimentació. Van aparèixer a la Terra fa uns 540Ma.
els equinoderms
Funció de nutrició
Funció de reproducció
Funció de relació
els primers vertebrats
Els primers vertebrats van evolucionar a partir d'ancestres invertebrats durant el període Cambrià, fa aproximadament uns 530-510 milions d'anys. Aquests primers vertebrats van desenvolupar característiques com el notocordi i altres trets que els diferenciaven dels seus avantpassats invertebrats, marcant el començament d'una nova línia evolutiva que donaria lloc a la diversitat i complexitat dels vertebrats actuals.
Amfioxes
notocordi
Pikaia
Tunicats
un viatge per la història
L'any 1824 Mary Anning descobreix el primer fòssil sencer d'un plesiosaure.
1900
1800
1700
1600
2000
1500
La reproducció dels porífers
Els porífers presenten diversos mecanismes de reproducció que poden variar segons l'espècie i les condicions ambientals. La reproducció asexual és comuna en els porífers i pot produir-se mitjançant la gemmació, on una nova esponja es desenvolupa a partir d'una petita protuberància del cos de l'individu adult. També poden reproduir-se mitjançant la fragmentació, on trossos del cos esponjós es separen i donen lloc a nous individus.D'altra banda, la reproducció sexual també és possible en els porífers, i generalment implica la producció de gàmetes masculins i femenins que es fusionen per formar una larva que finalment es desenvolupa en un individu adult. Aquesta reproducció pot ser interna o externa, depenent de l'espècie i les condicions del medi ambient. En conjunt, aquests mecanismes de reproducció permeten als porífers mantenir i expandir les seves poblacions en els ecosistemes marins.
La relació dels cnidaris
Els cnidaris, tot i ser animals relativament simples, mostren certes capacitats de percepció i resposta a l'entorn, tot i que no disposen d'òrgans especialitzats per a aquesta funció com els que trobem en animals més complexos. En lloc d'això, depenen de les seves cèl·lules nervioses difuses per a la detecció d'estímuls bàsics com la llum, el tacte i els productes químics. Això els permet reaccionar a estímuls com ara canvis en la llum ambiental, contacte físic amb altres organismes o substàncies químiques en l'aigua. Tot i que les seves respostes poden ser molt simples, aquestes capacitats de percepció i resposta els ajuden a orientar-se dins del seu entorn, buscar aliments i evadir depredadors.
La reproducció dels equinoderms
Els equinoderms presenten una reproducció predominantment sexual, amb sexes separats (dioiques) i producció de gàmetes que alliberen a l'aigua per a la fecundació (externa) i el desenvolupament de larves. Aquesta reproducció es realitza externament, tot i que algunes espècies poden ser incubadores dels seus ous. Presenten una notable capacitat de regeneració. Hi ha espècies d'equinoderms que tenen mecanismes de reproducció asexual, com les estrelles de mar que poden generar noves estrelles a partir de fragments del seu cos (sempre que incloguin una part del disc central).
La reproducció dels mol·luscs
La reproducció dels mol·luscs és un procés complex que varia segons el grup taxonòmic. En general, els mol·luscs són dioics, és a dir, tenen sexes separats, tot i que alguns gèneres presenten hermafroditisme. La reproducció sol començar amb la maduració dels gamets (òvuls i espermatozoides) a la massa visceral dels individus adults. Després, els gamets són alliberats a l'aigua, on es produeix la fecundació externa. Els zigots resultants es desenvolupen en larves que passen per diverses fases de metamorfosi abans de convertir-se en adults.En alguns casos, com els cefalòpodes, la reproducció és més complexa i implica la formació de sacs d'ous i la cura parental dels ous fins que les larves es desenvolupen prou per sobreviure per si mateixes.
La nutrició dels artròpodes
Els artròpodes tenen una funció de nutrició coherent amb les seves necessitats i hàbitats. Generalment, s'alimenten mitjançant un sistema digestiu tubular que comença amb la boca i acaba amb l'anus. Molts artròpodes tenen peces bucals especialitzades per a la masticació o succió dels aliments. Un esòfag transporta el menjar cap a l'intestí mitjà, on es produeix la digestió i absorció de nutrients. L'intestí posterior elimina els residus no digerits. Alguns artròpodes tenen glàndules digestives que secreten enzims per ajudar en la digestió.
A més, els artròpodes tenen un aparell circulatori obert, on el fluid corporal, anomenat hemolimfa, circula per tot el cos i transporta nutrients i oxigen als teixits. Aquest sistema no sempre té un cor com a òrgan central, sinó que utilitza una sèrie de vasos i cavitats per a la circulació del fluid. Pel que fa a l'oxigen, els artròpodes terrestres utilitzen tràquees (conductes d'aire) per fer-lo arribar a totes les cèl·lules i els artròpodes aquàtics disposen de brànquies.
La nutrició dels porífers
Els porífers, com els esponges, presenten una funció de nutrició simple però eficaç. Aquesta funció es basa principalment en la filtració d'aliments a través del seu sistema de porus. Les esponges bombegen l'aigua a través de petits porus en el seu cos, capturant partícules d'aliment com bacteris, microorganismes i petites partícules orgàniques en els seus teixits. A continuació, les cèl·lules especialitzades, conegudes com a amebòcits, processen i digereixen aquests aliments, proporcionant els nutrients necessaris per a la supervivència de l'organisme. Aquest sistema de filtració permet als porífers obtenir nutrients de manera eficient de l'entorn aquàtic en què viuen.
La relació dels porífers
Els porífers, com a animals simples i primitius, no posseeixen òrgans especialitzats per a la funció de relació com ho fan altres grups d'animals més complexos. Tot i això, tenen la capacitat de detectar i respondre als estímuls ambientals bàsics, com ara la llum i el contacte físic. Aquests organismes poden reaccionar a la llum movent-se cap a zones més ben il·luminades o fent servir altres estratègies per optimitzar la seva exposició a la llum solar, el que pot influir en la seva orientació i creixement.
A més, els porífers poden percebre els estímuls tàctils i químics del seu entorn, com ara la presència de depredadors o preses potencials, i ajustar les seves respostes en conseqüència. Encara que les seves respostes a aquests estímuls siguin relativament simples, aquestes habilitats els permeten adaptar-se a les condicions variables del seu hàbitat i maximitzar les seves possibilitats de supervivència.
La relació dels mol·luscs
La funció de relació en els mol·luscs es manifesta a través de diversos mecanismes adaptatius que els permeten interactuar amb el seu entorn i respondre als estímuls ambientals.Tot i que els mol·luscs no presenten òrgans sensorials tan desenvolupats com altres grups d'animals, com ara els vertebrats, compten amb receptors sensorials simples que els ajuden a detectar canvis en la llum, la temperatura, la salinitat i altres factors ambientals. A més, alguns mol·luscs, com els cefalòpodes, com els pops i calamars, posseeixen ulls complexos i altament desenvolupats que els permeten percebre el seu entorn de manera detallada. A través del seu sistema nerviós, els mol·luscs poden processar aquestes informacions i respondre de manera adequada, ja sigui per a la cerca d'aliments, la defensa contra depredadors o altres comportaments adaptatius. Així, tot i la relativa simplicitat dels seus mecanismes sensorials, els mol·luscs han desenvolupat estratègies eficaces per a la seva supervivència i interacció amb el medi ambient.
La relació dels artròpodes
Els artròpodes presenten una funció de relació diversificada adaptada a les seves característiques i entorn. Aquesta funció es manifesta a través de diferents òrgans sensorials com les antenes, que poden tenir funció tàctil, prènsil o mastegadora. A més, alguns artròpodes com els aràcnids no tenen antenes i són terrestres, mentre que altres com els crustacis habiten en zones marines o d'altres ambients aquàtics. Aquests animals utilitzen els seus sentits per detectar l'aliment, comunicar-se amb altres individus de la mateixa espècie i percebre el seu entorn, essencial per a la seva supervivència i adaptació als canvis ambientals
La reproducció dels cnidaris
Els cnidaris presenten diversos mecanismes de reproducció que poden variar segons l'espècie i les condicions ambientals. La reproducció asexual és comuna en aquest grup i pot tenir lloc mitjançant la gemmació, on una nova medusa o pòlips es desenvolupa a partir d'una protuberància del cos de l'individu adult. A més, alguns cnidaris també poden reproduir-se mitjançant la fragmentació, on trossos del cos es divideixen i donen lloc a nous individus.D'altra banda, la reproducció sexual és també una estratègia important per als cnidaris. Aquesta implica la producció de gàmetes masculins i femenins que es fusionen per formar zigots, que es desenvolupen en larves que finalment es converteixen en meduses o pòlips adultes, segons l'espècie. Aquesta diversitat de mecanismes reproductius permet als cnidaris adaptar-se a diferents condicions ambientals i mantenir les seves poblacions en els ecosistemes marins.
La reproducció dels artròpodes
Els artròpodes tenen una gran diversitat de sistemes reproductius adaptats a les seves necessitats i hàbitats específics. La majoria d'espècies tenen sexes separats, amb mascles i femelles, i es reprodueixen sexualment. Els òrgans reproductors es troben a l'abdomen i inclouen gònades (testicles o ovaris), conductes genitals i estructures copuladores. Molts artròpodes tenen un complex ritual de festeig i aparellament. Després de la fecundació, les femelles ponen ous que es desenvolupen en embrions i larves. Algunes espècies tenen metamorfosi completa, on les larves passen per canvis dràstics per convertir-se en adults. Altres tenen metamorfosi incompleta, on les larves són similars als adults. La reproducció és essencial per a la supervivència de l'espècie, i els artròpodes han evolucionat una gran varietat d'estratègies reproductives per assegurar l'èxit de la seva descendència en diferents entorns.
La relació dels equinoderms
La funció de relació en els equinoderms implica la capacitat d'interactuar amb el seu entorn i altres éssers vius. Aquests animals marins utilitzen mecanismes sensorials com receptors tàctils i quimiorreceptors per percebre el medi ambient i detectar aliments o possibles depredadors. A més, els equinoderms poden respondre a estímuls externs mitjançant moviments coordinats dels seus peus ambulacrals i altres estructures especialitzades, permetent-los adaptar-se a canvis en l'entorn marí i mantenir una interacció eficient amb el seu hàbitat. Per altra banda, els cogombres de mar presenten la curiosa capacitat d'expulsar els seus intestins per distreure l'atac d'un potencial depredador.
La relació dels platihelmints
Els platihelmints són els primers animals en desenvolupar cefalització i concentrar les tasques de processament dels estímuls en un gangli cerebral. Disposen de receptors sensorials molt senzills i destaca la presència de dos fotoreceptors al cap, que recorden als ulls de molts animals més complexes. Elaboren respostes molt simples davant dels estímuls com el moviment en direcció a l'estímul o en la direcció oposada (tactismes).
La nutrició dels equinoderms
Els equinoderms utilitzen el seu sistema digestiu i l'aparell ambulacral per dur a terme les funcions de nutrició. La majoria tenen una boca a la part inferior del cos, envoltada per tentacles o peus ambulacrals que ajuden en la captura d'aliment, i algunes espècies com els eriçons de mar presenten una estructura bucal complexa anomenada llanterna d'Aristòtil, formada per cinc dents que serveixen per raspar algues de les roques. L'estómac i l'intestí estan situats a l'interior del cos i expulsen els residus a través d'un anus. L'aparell ambulacral, format per canals plens de fluid, permet la distribució de nutrients per tot el cos de l'animal, mentre que els peus ambulacrals ajuden en la captura i ingestió d'aliment. No tenen, doncs, un sistema circulatori pròpiament dit.
Els equinoderms presenten una gran varietat d'hàbits alimentaris, des de carnívors fins a suspensívors o detritívors, i s'alimenten principalment de petits organismes marins com mol·luscs, crustacis o plàncton. En resum, el sistema digestiu i l'aparell ambulacral treballen conjuntament per capturar, ingerir, digerir i distribuir nutrients en els equinoderms, permetent-los sobreviure en diversos hàbitats marins.
La reproducció dels platihelmints
Els platihelmints tenen una estratègia reproductiva fascinant. Molts d'ells són hermafrodites, és a dir, tenen òrgans reproductors masculins i femenins al mateix temps. Això els permet reproduir-se tant sexualment com asexualment. En la reproducció sexual, dos individus produeixen gàmetes diferents, que són fecundats mútuament, mentre que en la reproducció asexual, poden regenerar parts del cos que donin lloc a nous individus. Aquesta capacitat de reproducció els permet adaptar-se a diferents condicions ambientals i augmentar la seva taxa de supervivència. Les planàries (un tipus de platihelmints) han estudiades per la seva capacitat de regeneració quan es fragmenta el seu cos.
La nutrició dels cnidaris
Els cnidaris, com les meduses i els corals, presenten una funció de nutrició principalment basada en la captura d'aliments mitjançant els seus cnidòcits, cèl·lules urticants especialitzades. Aquests animals actuen com a depredadors, capturant petits peixos, crustacis i altres organismes marins amb els seus tentacles equipats amb cnidòcits. Quan un organisme entra en contacte amb els tentacles, els cnidòcits s'activen, alliberant toxines per paralitzar o matar la presa. A continuació, els tentacles porten la presa capturada fins a la boca, on és digerida en la cavitat gastrovascular. Les cèl·lules digestives d'aquesta cavitat s'encarreguen de descompondre l'aliment i absorbir els nutrients resultants, que són distribuïts a través de la resta del cos per alimentar les cèl·lules del cnidari. Aquesta estratègia de nutrició eficient permet als cnidaris obtenir els nutrients necessaris per al seu creixement i supervivència en els ecosistemes marins.
La nutrició dels platihelmints
Els platihelmints mostren una estructura corporal simple, sense sistema circulatori ni respiratori. Per tant, la seva funció de nutrició es realitza principalment a través de la ingesta de nutrients mitjançant la boca ubicada en la part anterior del cos. Aquests nutrients es distribueixen per tot el cos per difusió a través de la cavitat gastrovascular, on són absorbits per les cèl·lules. Els residus metabòlics s'alliberen directament al líquid intersticial i són recollits pels protonefridis, que actuen com un sistema excretor primitiu.
La nutrició dels mol·luscs
Aquests invertebrats presenten una gran diversitat d'estratègies alimentàries adaptades als seus diferents hàbitats i modes de vida. Els mol·luscs utilitzen la seva ràdula, una estructura raspadora única, per capturar i triturar els aliments. A través de la cavitat pal·lial, on es troben les brànquies, els mol·luscs realitzen l'intercanvi gasós i absorbeixen nutrients de l'aigua. La massa visceral, que conté els òrgans digestius, excretors i reproductors, és responsable de la digestió dels aliments i l'eliminació dels residus.
Així, mitjançant aquestes adaptacions anatòmiques i fisiològiques, els mol·luscs són capaços d'obtenir els nutrients necessaris per créixer, reproduir-se i mantenir les seves funcions vitals en els diversos ecosistemes aquàtics i terrestres on habiten.