Gestió oberta del coneixement
Dades de recerca
Publicació en obert
Gestió de dades de recerca
contingut
Preguntes freqüents
Introducció
Cas pràctic
Gestió de dades de recerca
Bones pràctiques per a la GDR
Creació d'un pla de gestió de dades
Com s'han de gestionar les dades generades en l'activitat de recerca? Per fer-ho hem de conèixer el cicle de vida de les dades de recerca: planificació, gestió de la col·lecció, processament i anàlisi, emmagatzematge, protecció, compartició i possible publicació de les dades de recerca. Per dur a terme aquesta gestió de dades de recerca (GDR) ens interessa conèixer, també, els conceptes clau, inclosos els principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), i explicar com es poden aplicar a la pràctica. A través de la planificació de la recerca en les diferents etapes del cicle de vida de les dades i juntament amb els plans de gestió de dades (PGD) com a instrument que facilita de manera eficient la gestió de les dades d’un projecte, es descriu la importància de l’aplicació pràctica de la gestió de dades.
INTRODUCció
Un dels objectius que ens marquem és conèixer els avantatges de la compartició de les dades de recerca dels projectes. Per això els temes claus són: * La gestió de dades
* El cicle de vida de les dades
* Els plans de gestió de dades
* Els principis FAIR
* Els beneficis d'una gestió de dades eficient
La gestió de dades de recerca (GDR) es refereix a l'organització de les dades des de l'inici d'un projecte fins que aquest es difon i s'arxiva i fins que se'n preserven els resultats. Per tant, és un procés que té lloc durant tot el cicle de vida de les dades. La GDR pretén garantir la verificació dels resultats i permet desenvolupar nova recerca basada en la informació existent.
La GDR és una part integral del procés de recerca i ajuda a fer-lo tan eficient com sigui possible. A més, permet complir els requisits dels òrgans finançadors, com ara la política de ciència oberta de Unió Europea i l'Estratègia Nacional de Ciència Oberta.
La gestió de dades de recerca (GDR) pretén garantir la verificació dels resultats i permet desenvolupar nova recerca basada en la informació existent.
Les dades de recerca són fets, observacions o experiències en funció dels quals es construeixen o es posen a prova un argument o una teoria. Les dades poden ser numèriques, descriptives, auditives o visuals; en brut, resumides o analitzades; experimentals o observacionals. Les dades inclouen, entre d'altres, quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primàries (com ara les dades de recerca en paper o en format llegible per ordinador), qüestionaris, cintes d'àudio, cintes de vídeo, models, fotografies, pel·lícules o respostes de proves. Les col·leccions de recerca poden incloure diapositives, artefactes, exemplars i mostres.
Projecte LEARN
Les dades de recerca
GENERAL
Les dades de recerca són el resultat d'experiments o observacions que validen els resultats de la investigació.
Les dades de recerca es poden classificar de diverses maneres:
Naturalesa: digitals (creades digitalment) o no digitals (enquestes en paper, dades recollides en fulls de camp, etc.).
Contingut: dades numèriques, tabulars, textuals, audiovisuals, sonores, multimèdia, computacionals o de seqüenciació genòmica, entre d'altres.
Format: fulls de càlcul, imatges, mapes, enquestes, fitxers d'àudio, enregistraments sonors i audiovisuals o text estructurat, entre d'altres.
Recurs: dades primàries (es recullen per primera vegada i, per tant, tenen caràcter original) o dades secundàries (dades que ja han estat recollides per una altra persona, que ja han passat per algun tipus de processament, normalment estadístic i que algú altre ha creat amb un objectiu específic).
Mètode: observacionals (dades capturades en temps real, no repetibles), simulacions (dades generades per models predictius), experimentals (es recullen fent experiments), derivades o de referència (dades que deriven d'altres dades, poden ser dades crues o processades).
Processament: dades crues (dades primàries no processades) o processades (qualsevol modificació de les dades crues, com ara neteja de dades, modificació o càlculs).
Animate your content and take it to the next level
Cicle de vida de les dades
Font: creada per Scriberia com a part de la comunitat The Turing Way, sota llicència CC-BY. DOI: 10.5281/zenodo.3332807
Per dur a terme una bona GDR, cal seguir el cicle de vida de les dades com a instrument que guia el personal investigador a través dels diferents processos i activitats que tenen lloc al llarg d'un projecte de recerca.
Cal tenir en compte que
El PGD ha de seguir els principis FAIR com a recomanacions de bones pràctiques per a la gestió de dades incloses en acords de finançament públic
La bona gestió de les dades es planifica i es porta a terme mitjançant els plans de gestió de dades (PGD). El PGD és un document viu que detalla formalment la metodologia de generació, recopilació, processament, gestió, documentació i preservació de les dades al llarg de la vida útil d’un projecte de recerca, una tesi doctoral o qualsevol altra activitat de recerca (CODATA). Aquest document facilita al personal investigador la descripció de bones pràctiques de gestió de dades, ja que permet planificar amb antelació la gestió de dades, minimitzar riscos, estalviar temps i garantir la seguretat i la preservació de les dades a llarg termini a fi que puguin ser reutilitzades (si escau) per altres. I tot, complint els requisits legals, ètics, institucionals i dels finançadors.
El PGD descriu el cicle de vida de les dades de recerca que es recullen o es generen durant l’activitat de recerca i com es poden compartir aquestes dades. També estableix les condicions en què les dades es dipositaran, posteriorment, en un repositori a fi que es puguin gestionar i preservar a llarg termini. Això assegura l’accessibilitat de les dades un cop que finalitzi el projecte. En ser un document viu que pot evolucionar amb el cicle de vida del projecte, cal tenir present que es pot modificar quan sigui necessari fins que finalitzi l’activitat de recerca.
Creació d'un PGD
Específic
Les agències de finançament de la recerca han establert uns requisits específics sobre el que cal incloure en un PGD, i la majoria proporcionen guies i plantilles, com és el cas de la Comissió Europea. No obstant això, podem trobar òrgans finançadors que no proporcionen guies específiques. En aquests casos, es poden seguir els models existents. Un PGD defineix la col·lecció de dades que es recull o es genera a través d’una breu descripció, seguida de la definició dels principis FAIR que s’aplicaran a les dades; és a dir, com es gestionaran les dades perquè siguin interoperables i perquè tant els humans com les màquines les puguin trobar, hi puguin accedir i les puguin reutilitzar. També detalla els resultats de la recerca derivats d’aquestes dades (publicacions, patents, models, mostres, etc.) i, finalment, tracta tots els aspectes que afecten l’emmagatzematge i la seguretat de les dades, els aspectes ètics i/o legals i altres aspectes que puguin ser rellevants.
+ info
preguntes
freqüents
És obligatori crear un PGD?
En general, en l’àmbit europeu, sí. A escala internacional, la majoria d’òrgans públics de finançament estan integrant polítiques de ciència oberta, però caldria veure les polítiques de cada país.
Com puc crear un PGD?
Consulteu les diferents plantilles i eines digitals recomanades, com ara l’eiNa DMP.
Qui és el responsable del PGD?
Dependrà de si s’elabora un PGD individual o un PGD d’un consorci o projecte de recerca. Si la recerca és d’un projecte, cal desenvolupar el PGD en equip, tot i que habitualment hi ha un responsable assignat que s’encarrega de la coordinació del PGD del projecte, mentre que la resta de personal investigadors participants hi col·laboren i es responsabilitzen de gestionar la qualitat de les dades.
Quan s’ha de crear un PGD?
Dependrà dels requisits de l’òrgan finançador. Per exemple:
Quins costos cal contemplar en la GDR?
Els costos associats són diversos i depenen de la necessitat i dels recursos de què disposa cada institució o consorci. Hi poden haver costos de personal (contractació de personal especialitzat en gestió de dades), costos relatius a tasques de gestió de dades (adquisició, anàlisis, arxiu, intercanvi i reutilització de dades, entre d’altres) i costos relacionats amb la infraestructura d’emmagatzematge, la seguretat, la preservació o la publicació de les dades.
Què ha d’incloure un PGD?
Depèn dels requisits dels òrgans de finançament, tot i que hi ha diferents plantilles d’ajuda. Consulteu els diferents models la pàgina web de la Biblioteca.
cas pràctic
redactem
Per ajudar els investigadors amb els seus projectes, és necessari disposar de plans de gestió de dades. Un pla de gestió de dades és un concepte que inclou tasques com la recollida de dades utilitzades, la seva organització, documentació, emmagatzematge i conservació. Per tant, es pretén elaborar documents que descriguin el cicle de vida de les dades de recerca recollides i generades durant el projecte. CORA. eiNa DMP (eiNa DMP) és una eina que permet, de manera senzilla i mitjançant plantilles, crear, revisar i compartir plans de gestió de dades que permetin complir els requisits de les agències de finançament.
Les funcions d'eiNa DMP permeten als seus usuaris obtenir els següents avantatges:
eiNa DMP
publicació en obert
contingut
Pilars de la Ciència Oberta: accés obert, dades obertes de recerca, codi i programari obert, metodologies obertes, ciència ciutadana, recursos educatius en obert
Introducció
Polítiques que afecten l'ao a les publicacions
Revistes científiques: accés i reutilització
Repositoris i accés obert
Les revistes científiques han estat per excel·lència el mitjà de comunicació dels avenços en la ciència des del segle XVII. Aquesta proliferació de revistes condueix a un mercantilisme del coneixement, ja que el negoci de les publicacions recau en unes poques empreses editorials privades, el negoci de les quals no es regeix per les regles de l’oferta i la demanda, sinó que els preus de subscripció venen imposats per les editorials, sense que hi hagi transparència en la justificació i el càlcul (Larivière et al., 2015). L’inici de l’era digital va fer pensar que aquests problemes disminuirien amb les versions electròniques. Tot i això, les regles del mercat no van canviar i el sistema de subscripció es va mantenir. Tot això ha desembocat en un moviment per l’accés obert que vol oferir una comunicació oberta dels resultats de la investigació, amb més visibilitat i que possibiliti un accés al coneixement sense barreres.
INTRODUCció
Els preus alts, la dificultat per accedir a les revistes i el descontentament de l’acadèmia han afavorit un canvi de paradigma orientat a aconseguir que l’accés a les publicacions sigui més equitatiu.
Sorgeix la idea d’una ruta pels repositoris digitals d’accés obert, en els quals es dipositen còpies dels treballs publicats que els mateixos investigadors han creat. És el que posteriorment s’anomenarà la ruta verda de l’accés obert.
Es passa de pagar per accedir (subscripció) a pagar per publicar.
En l’àmbit nacional, la Llei de la ciència, la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) i l’Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA), aposten clarament per una ciència oberta i opten per la ruta verda com a mitjà d’accés i de preservació de la producció científica.
La situació legal i estratègica a Espanya Existeix un gran avenç en l’existència de repositoris institucionals i un alt grau de compliment amb l’accés obert. Tanmateix, pel que fa a les dades, encara no es disposa d’una anàlisi exhaustiva d’on s’ubiquen, així com tampoc del grau de seguiment de les directrius esmentades. Disposem d'unes recomanacions adreçades a autoritats de l'Administració pública que condueixen a l’accés obert total de les publicacions, a donar suport als serveis necessaris per fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables (FAIR), a promoure canvis en el sistema d’avaluació curricular dels investigadors, a la formació en temes de ciència oberta i a fer un seguiment del compliment de les polítiques que impliquen un accés obert a la ciència.
Les polítiques impulsades des d'Europa La Comissió Europea ha estat una gran impulsora de l’accés obert a les publicacions des del 7è Programa Marc. En el marc actual, Horitzó Europa, a més del requisit de fer que les publicacions resultants dels projectes de recerca siguin accessibles en obert, també recau sobre les dades de recerca l’elaboració d’un pla de gestió de dades. Per complir i afavorir l’accés obert, a través d’OpenAIRE, Europa ha posat al servei d’investigadors i gestors de la informació eines com Zenodo, un repositori per al dipòsit d’objectes de recerca obert a tots els usuaris. També un recol·lector de metadades que permet recollir les metadades dels materials presents en repositoris. A més, ha facilitat una plataforma de publicació en obert (Open Research Europe) que permet publicar els treballs finançats per la Comissió Europea sense cost per als investigadors.
Continuem amb les polítiques
Un informe sobre el control i el seguiment d’aquestes revistes que s’havien compromès a seguir el Pla S ha demostrat que un 68 % no en compliran els criteris i, per tant, no seran susceptibles perquè els projectes assumeixin el cost de l’APC. A fi de poder dilucidar quines revistes compleixen les normes del Pla S, s’ha dissenyat l’eina de comprovació Journal Checker Tool.
Journal Checker Tool
A més de totes aquestes polítiques, una de les iniciatives principals i que mereix una menció especial és el Pla S, una iniciativa per a la publicació en accés obert que es va llançar el setembre del 2018. Compta amb el suport de cOAlition S, un consorci internacional d’organitzacions que financen projectes de recerca. El Pla S exigeix que les publicacions científiques a partir de 2021 que resultin d’investigacions finançades amb subvencions públiques es facin en revistes o plataformes d’accés obert (inclosos els repositoris d’accés obert) amb la llicència Creative Commons By. Entre les possibles vies de publicació en revistes d’accés obert, el Pla S permet publicar temporalment en revistes que fins aleshores havien estat híbrides —és a dir, amb accés restringit, llevat dels articles d’autors que pagaven perquè estiguessin en accés obert— amb el compromís que aquestes revistes passin a ser d’accés obert a finals del 2024 (revistes transformatives).
D’alguna manera, aquesta consideració del Pla S ha influït en l’establiment dels acords transformatius. Un acord transformatiu (AT) és un terme utilitzat per descriure els contractes entre institucions i editors destinats a transformar el model d’accés a la publicació de revistes —basat, principalment, en subscripcions— en un model d’accés obert amb APC. Aquests acords permeten llegir i publicar un nombre determinat d’articles cada any. Tot i això, el que d’entrada podria haver estat una alternativa per a la transformació del sistema de comunicació científica ha provocat una manca de transparència en les negociacions i els termes dels acords, a més del pagament d’APC extres perquè les quotes dels articles disponibles no arriben a això necessari.
En funció de l'accés que ofereixen, les revistes científiques poden ser: revistes d'accés obert; revistes d'accés restringit, a les quals només hi poden accedir els subscriptors i revistes híbrides, en les quals coexisteixen continguts en obert amb d’altres que no ho són i, per tant, hi ha un doble pagament, el pagament de subscripció i el pagament per publicar (Article Processing Charges, APC).
Actualment, des del punt de vista de l’accés obert, es distingeixen diferents tipus de revistes:
- Diamant: revistes no comercials, gratuïtes per als lectors i els autors, i que utilitzen llicències obertes de reutilització.
- Daurada: revistes gratuïtes per als lectors amb pagament per publicar (APC) i diferents llicències d’ús, publicades per editorials comercials.
- Bronze: revistes gratuïtes per als lectors i els autors, sense especificar llicències o permisos de reutilització.
Pagament per publicar en obert
Accés obert diamant
Portal revistes científiques udg
Ajuts per publicar en accés obert
Revistes depredadores
Reutilització i accés obert
Llista de verificació
Versions dels articles
Repositoris
Accés obert
Qui fa el dipòsit al repositori? En general, el dipòsit als repositoris el pot fer el mateix investigador (autoarxiu), si bé també pot delegar-lo en algun servei de la institució, com la biblioteca (dipòsit delegat).
Quines versions es poden deixar al dipòsit? Les versions distingibles d’un article enviat per publicar que finalment és acceptat són la versió preliminar o d’enviament (preprint), la versió acceptada i revisada per experts (postprint acceptada) i la versió publicada per l’editor. En funció de la política editorial, es permetrà el dipòsit en repositoris institucionals, temàtics o generalistes. Tenint en compte l’estratègia de retenció de drets, com a propietaris dels drets patrimonials, els autors haurien d’exercir el seu dret de no cedir davant de polítiques que restringeixen o que no permeten el dipòsit de cap versió o bé que estableixen embargaments sobre alguna de les versions.
Quins avantatges tenen els repositoris? A més de servir per dipositar i preservar la producció científica, d’acord amb les polítiques institucionals o d’altres entitats, els dipòsits confereixen més visibilitat a aquests recursos, permeten l’anàlisi de les línies de recerca del personal propi i contribueixen a augmentar la xarxa de la qual es nodreixen els recol·lectors.
Quina visió es té dels dipòsits de versions preliminars? Hi ha força reticència entre els autors i editors a dipositar versions preliminars per por de perdre la primícia, del plagi o de compartir informació no avaluada per experts. No obstant això, hi ha nombrosos repositoris d’aquestes versions amb diferents funcionalitats, com la de dur a terme una revisió d’experts prèvia a l’enviament (vegeu el Directory of Open Access Preprint Repositories).
Quants repositoris es calcula que hi ha? Segons dades d’OpenDOAR, actualment hi ha aproximadament 6.000 repositoris registrats arreu del món amb diversos continguts, si bé hi predominen els articles de revistes, les tesis doctorals, els llibres i els capítols de llibres i les presentacions en congressos. En el cas d’Espanya, la distribució és la mateixa.
Quines versions són les requerides? La versió revisada i acceptada o la versió final publicada són les requerides per la majoria de polítiques d’accés obert tant institucionals com d’altres entitats. Igual que en el cas de les versions preliminars, el dipòsit vindrà condicionat per les polítiques editorials i les llicències i permisos que es tinguin
Publica, gestiona i dóna accés a la teva producció científica en obert i seguint les directrius marcades a escala nacional i europea, pels governs i les agències de finançament.
CORA.RDR
DUGiDocs
Repositori de dades federat
Repositori digital de la Universitat de Girona
ciència oberta
PILARS
Accés obert
Dades obertes de recerca
publicacions
L'accés obert és la publicació de revistes científiques obertes i l'ús de repositoris.
Dades de recerca com a conjunts de dades generades i compartides.
Codi i programari obert
Metodologies obertes
codi obert | codi font
Codi obert i codi font com a pilars de la ciència oberta.
Metodologies, protocols, assaigs, fluxos de treball, ...
Recursos educatius oberts
Ciència ciutadana
Els REO són un resultat de primer nivell de l'activitat en el món de la recerca.
La ciència ciutadana permet la participació directa de la ciutadania.
Servei de suport
gdr i publicació en obert
Accés obert a la Comunicació científica
Dades de recerca
Pàgina web adreçada al personal investigador en la qual es parla de les dades de recerca a la Universitat de Girona (UdG), del PGD, d’on publicar les dades i de bones pràctiques en la gestió de les dades, entre d’altres informacions.
Espai web de la UdG en el qual s’informa sobre els beneficis de l’accés obert, polítiques i mandats, guies i ajuts per publicar en accés obert, entre d’altres.
LINK
LINK
contacteu
amb la biblioteca
Bibec. Suport a la Recerca i Ciència Oberta
972980898
bibec.recerca@udg.edu
Campus Montilivi C/Maria Aurèlia Capmany i Farnés, 67
17003 Girona
Crèdits
Textos basats i/o extrets del Mòdul 2. Gestió oberta del coneixement: dades, publicacions i infraestructures, del Curs en ciència oberta i curació de dades per a personal investigador jove. Autors dels textos: Apartats 1 i 2, Carmen Reverté; Apartat 3, Remedios Melero; Apartat 4, Ángel M. Delgado Autora de la presentació: Brigit Nonó
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una llicència Creative Commons de tipus Reconeixement-Compartir igual (BY-SA) v.3.0. Podeu modificar l’obra, reproduirla, distribuir-la o comunicar-la públicament sempre que en citeu l’autor i la font (Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), i sempre que l’obra derivada quedi subjecta a la mateixa llicència que l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/legalcode.ca
Gestió oberta del coneixement
UDG Biblioteques
Created on May 3, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Higher Education Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Harmony Higher Education Thesis
View
Vaporwave presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Modern Zen Presentation
Explore all templates
Transcript
Gestió oberta del coneixement
Dades de recerca
Publicació en obert
Gestió de dades de recerca
contingut
Preguntes freqüents
Introducció
Cas pràctic
Gestió de dades de recerca
Bones pràctiques per a la GDR
Creació d'un pla de gestió de dades
Com s'han de gestionar les dades generades en l'activitat de recerca? Per fer-ho hem de conèixer el cicle de vida de les dades de recerca: planificació, gestió de la col·lecció, processament i anàlisi, emmagatzematge, protecció, compartició i possible publicació de les dades de recerca. Per dur a terme aquesta gestió de dades de recerca (GDR) ens interessa conèixer, també, els conceptes clau, inclosos els principis FAIR (Findable, Accessible, Interoperable, Reusable), i explicar com es poden aplicar a la pràctica. A través de la planificació de la recerca en les diferents etapes del cicle de vida de les dades i juntament amb els plans de gestió de dades (PGD) com a instrument que facilita de manera eficient la gestió de les dades d’un projecte, es descriu la importància de l’aplicació pràctica de la gestió de dades.
INTRODUCció
Un dels objectius que ens marquem és conèixer els avantatges de la compartició de les dades de recerca dels projectes. Per això els temes claus són: * La gestió de dades * El cicle de vida de les dades * Els plans de gestió de dades * Els principis FAIR * Els beneficis d'una gestió de dades eficient
La gestió de dades de recerca (GDR) es refereix a l'organització de les dades des de l'inici d'un projecte fins que aquest es difon i s'arxiva i fins que se'n preserven els resultats. Per tant, és un procés que té lloc durant tot el cicle de vida de les dades. La GDR pretén garantir la verificació dels resultats i permet desenvolupar nova recerca basada en la informació existent.
La GDR és una part integral del procés de recerca i ajuda a fer-lo tan eficient com sigui possible. A més, permet complir els requisits dels òrgans finançadors, com ara la política de ciència oberta de Unió Europea i l'Estratègia Nacional de Ciència Oberta.
La gestió de dades de recerca (GDR) pretén garantir la verificació dels resultats i permet desenvolupar nova recerca basada en la informació existent.
Les dades de recerca són fets, observacions o experiències en funció dels quals es construeixen o es posen a prova un argument o una teoria. Les dades poden ser numèriques, descriptives, auditives o visuals; en brut, resumides o analitzades; experimentals o observacionals. Les dades inclouen, entre d'altres, quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primàries (com ara les dades de recerca en paper o en format llegible per ordinador), qüestionaris, cintes d'àudio, cintes de vídeo, models, fotografies, pel·lícules o respostes de proves. Les col·leccions de recerca poden incloure diapositives, artefactes, exemplars i mostres.
Projecte LEARN
Les dades de recerca
GENERAL
Les dades de recerca són el resultat d'experiments o observacions que validen els resultats de la investigació.
Les dades de recerca es poden classificar de diverses maneres:
Naturalesa: digitals (creades digitalment) o no digitals (enquestes en paper, dades recollides en fulls de camp, etc.).
Contingut: dades numèriques, tabulars, textuals, audiovisuals, sonores, multimèdia, computacionals o de seqüenciació genòmica, entre d'altres.
Format: fulls de càlcul, imatges, mapes, enquestes, fitxers d'àudio, enregistraments sonors i audiovisuals o text estructurat, entre d'altres.
Recurs: dades primàries (es recullen per primera vegada i, per tant, tenen caràcter original) o dades secundàries (dades que ja han estat recollides per una altra persona, que ja han passat per algun tipus de processament, normalment estadístic i que algú altre ha creat amb un objectiu específic).
Mètode: observacionals (dades capturades en temps real, no repetibles), simulacions (dades generades per models predictius), experimentals (es recullen fent experiments), derivades o de referència (dades que deriven d'altres dades, poden ser dades crues o processades).
Processament: dades crues (dades primàries no processades) o processades (qualsevol modificació de les dades crues, com ara neteja de dades, modificació o càlculs).
Animate your content and take it to the next level
Cicle de vida de les dades
Font: creada per Scriberia com a part de la comunitat The Turing Way, sota llicència CC-BY. DOI: 10.5281/zenodo.3332807
Per dur a terme una bona GDR, cal seguir el cicle de vida de les dades com a instrument que guia el personal investigador a través dels diferents processos i activitats que tenen lloc al llarg d'un projecte de recerca.
Cal tenir en compte que
El PGD ha de seguir els principis FAIR com a recomanacions de bones pràctiques per a la gestió de dades incloses en acords de finançament públic
La bona gestió de les dades es planifica i es porta a terme mitjançant els plans de gestió de dades (PGD). El PGD és un document viu que detalla formalment la metodologia de generació, recopilació, processament, gestió, documentació i preservació de les dades al llarg de la vida útil d’un projecte de recerca, una tesi doctoral o qualsevol altra activitat de recerca (CODATA). Aquest document facilita al personal investigador la descripció de bones pràctiques de gestió de dades, ja que permet planificar amb antelació la gestió de dades, minimitzar riscos, estalviar temps i garantir la seguretat i la preservació de les dades a llarg termini a fi que puguin ser reutilitzades (si escau) per altres. I tot, complint els requisits legals, ètics, institucionals i dels finançadors.
El PGD descriu el cicle de vida de les dades de recerca que es recullen o es generen durant l’activitat de recerca i com es poden compartir aquestes dades. També estableix les condicions en què les dades es dipositaran, posteriorment, en un repositori a fi que es puguin gestionar i preservar a llarg termini. Això assegura l’accessibilitat de les dades un cop que finalitzi el projecte. En ser un document viu que pot evolucionar amb el cicle de vida del projecte, cal tenir present que es pot modificar quan sigui necessari fins que finalitzi l’activitat de recerca.
Creació d'un PGD
Específic
Les agències de finançament de la recerca han establert uns requisits específics sobre el que cal incloure en un PGD, i la majoria proporcionen guies i plantilles, com és el cas de la Comissió Europea. No obstant això, podem trobar òrgans finançadors que no proporcionen guies específiques. En aquests casos, es poden seguir els models existents. Un PGD defineix la col·lecció de dades que es recull o es genera a través d’una breu descripció, seguida de la definició dels principis FAIR que s’aplicaran a les dades; és a dir, com es gestionaran les dades perquè siguin interoperables i perquè tant els humans com les màquines les puguin trobar, hi puguin accedir i les puguin reutilitzar. També detalla els resultats de la recerca derivats d’aquestes dades (publicacions, patents, models, mostres, etc.) i, finalment, tracta tots els aspectes que afecten l’emmagatzematge i la seguretat de les dades, els aspectes ètics i/o legals i altres aspectes que puguin ser rellevants.
+ info
preguntes
freqüents
És obligatori crear un PGD? En general, en l’àmbit europeu, sí. A escala internacional, la majoria d’òrgans públics de finançament estan integrant polítiques de ciència oberta, però caldria veure les polítiques de cada país.
Com puc crear un PGD? Consulteu les diferents plantilles i eines digitals recomanades, com ara l’eiNa DMP.
Qui és el responsable del PGD? Dependrà de si s’elabora un PGD individual o un PGD d’un consorci o projecte de recerca. Si la recerca és d’un projecte, cal desenvolupar el PGD en equip, tot i que habitualment hi ha un responsable assignat que s’encarrega de la coordinació del PGD del projecte, mentre que la resta de personal investigadors participants hi col·laboren i es responsabilitzen de gestionar la qualitat de les dades.
Quan s’ha de crear un PGD? Dependrà dels requisits de l’òrgan finançador. Per exemple:
Quins costos cal contemplar en la GDR? Els costos associats són diversos i depenen de la necessitat i dels recursos de què disposa cada institució o consorci. Hi poden haver costos de personal (contractació de personal especialitzat en gestió de dades), costos relatius a tasques de gestió de dades (adquisició, anàlisis, arxiu, intercanvi i reutilització de dades, entre d’altres) i costos relacionats amb la infraestructura d’emmagatzematge, la seguretat, la preservació o la publicació de les dades.
Què ha d’incloure un PGD? Depèn dels requisits dels òrgans de finançament, tot i que hi ha diferents plantilles d’ajuda. Consulteu els diferents models la pàgina web de la Biblioteca.
cas pràctic
redactem
Per ajudar els investigadors amb els seus projectes, és necessari disposar de plans de gestió de dades. Un pla de gestió de dades és un concepte que inclou tasques com la recollida de dades utilitzades, la seva organització, documentació, emmagatzematge i conservació. Per tant, es pretén elaborar documents que descriguin el cicle de vida de les dades de recerca recollides i generades durant el projecte. CORA. eiNa DMP (eiNa DMP) és una eina que permet, de manera senzilla i mitjançant plantilles, crear, revisar i compartir plans de gestió de dades que permetin complir els requisits de les agències de finançament. Les funcions d'eiNa DMP permeten als seus usuaris obtenir els següents avantatges:
eiNa DMP
publicació en obert
contingut
Pilars de la Ciència Oberta: accés obert, dades obertes de recerca, codi i programari obert, metodologies obertes, ciència ciutadana, recursos educatius en obert
Introducció
Polítiques que afecten l'ao a les publicacions
Revistes científiques: accés i reutilització
Repositoris i accés obert
Les revistes científiques han estat per excel·lència el mitjà de comunicació dels avenços en la ciència des del segle XVII. Aquesta proliferació de revistes condueix a un mercantilisme del coneixement, ja que el negoci de les publicacions recau en unes poques empreses editorials privades, el negoci de les quals no es regeix per les regles de l’oferta i la demanda, sinó que els preus de subscripció venen imposats per les editorials, sense que hi hagi transparència en la justificació i el càlcul (Larivière et al., 2015). L’inici de l’era digital va fer pensar que aquests problemes disminuirien amb les versions electròniques. Tot i això, les regles del mercat no van canviar i el sistema de subscripció es va mantenir. Tot això ha desembocat en un moviment per l’accés obert que vol oferir una comunicació oberta dels resultats de la investigació, amb més visibilitat i que possibiliti un accés al coneixement sense barreres.
INTRODUCció
Els preus alts, la dificultat per accedir a les revistes i el descontentament de l’acadèmia han afavorit un canvi de paradigma orientat a aconseguir que l’accés a les publicacions sigui més equitatiu.
Sorgeix la idea d’una ruta pels repositoris digitals d’accés obert, en els quals es dipositen còpies dels treballs publicats que els mateixos investigadors han creat. És el que posteriorment s’anomenarà la ruta verda de l’accés obert.
Es passa de pagar per accedir (subscripció) a pagar per publicar.
En l’àmbit nacional, la Llei de la ciència, la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU) i l’Estratègia Nacional de Ciència Oberta (ENCA), aposten clarament per una ciència oberta i opten per la ruta verda com a mitjà d’accés i de preservació de la producció científica.
La situació legal i estratègica a Espanya Existeix un gran avenç en l’existència de repositoris institucionals i un alt grau de compliment amb l’accés obert. Tanmateix, pel que fa a les dades, encara no es disposa d’una anàlisi exhaustiva d’on s’ubiquen, així com tampoc del grau de seguiment de les directrius esmentades. Disposem d'unes recomanacions adreçades a autoritats de l'Administració pública que condueixen a l’accés obert total de les publicacions, a donar suport als serveis necessaris per fer que les dades siguin localitzables, accessibles, interoperables i reutilitzables (FAIR), a promoure canvis en el sistema d’avaluació curricular dels investigadors, a la formació en temes de ciència oberta i a fer un seguiment del compliment de les polítiques que impliquen un accés obert a la ciència.
Les polítiques impulsades des d'Europa La Comissió Europea ha estat una gran impulsora de l’accés obert a les publicacions des del 7è Programa Marc. En el marc actual, Horitzó Europa, a més del requisit de fer que les publicacions resultants dels projectes de recerca siguin accessibles en obert, també recau sobre les dades de recerca l’elaboració d’un pla de gestió de dades. Per complir i afavorir l’accés obert, a través d’OpenAIRE, Europa ha posat al servei d’investigadors i gestors de la informació eines com Zenodo, un repositori per al dipòsit d’objectes de recerca obert a tots els usuaris. També un recol·lector de metadades que permet recollir les metadades dels materials presents en repositoris. A més, ha facilitat una plataforma de publicació en obert (Open Research Europe) que permet publicar els treballs finançats per la Comissió Europea sense cost per als investigadors.
Continuem amb les polítiques
Un informe sobre el control i el seguiment d’aquestes revistes que s’havien compromès a seguir el Pla S ha demostrat que un 68 % no en compliran els criteris i, per tant, no seran susceptibles perquè els projectes assumeixin el cost de l’APC. A fi de poder dilucidar quines revistes compleixen les normes del Pla S, s’ha dissenyat l’eina de comprovació Journal Checker Tool.
Journal Checker Tool
A més de totes aquestes polítiques, una de les iniciatives principals i que mereix una menció especial és el Pla S, una iniciativa per a la publicació en accés obert que es va llançar el setembre del 2018. Compta amb el suport de cOAlition S, un consorci internacional d’organitzacions que financen projectes de recerca. El Pla S exigeix que les publicacions científiques a partir de 2021 que resultin d’investigacions finançades amb subvencions públiques es facin en revistes o plataformes d’accés obert (inclosos els repositoris d’accés obert) amb la llicència Creative Commons By. Entre les possibles vies de publicació en revistes d’accés obert, el Pla S permet publicar temporalment en revistes que fins aleshores havien estat híbrides —és a dir, amb accés restringit, llevat dels articles d’autors que pagaven perquè estiguessin en accés obert— amb el compromís que aquestes revistes passin a ser d’accés obert a finals del 2024 (revistes transformatives).
D’alguna manera, aquesta consideració del Pla S ha influït en l’establiment dels acords transformatius. Un acord transformatiu (AT) és un terme utilitzat per descriure els contractes entre institucions i editors destinats a transformar el model d’accés a la publicació de revistes —basat, principalment, en subscripcions— en un model d’accés obert amb APC. Aquests acords permeten llegir i publicar un nombre determinat d’articles cada any. Tot i això, el que d’entrada podria haver estat una alternativa per a la transformació del sistema de comunicació científica ha provocat una manca de transparència en les negociacions i els termes dels acords, a més del pagament d’APC extres perquè les quotes dels articles disponibles no arriben a això necessari.
En funció de l'accés que ofereixen, les revistes científiques poden ser: revistes d'accés obert; revistes d'accés restringit, a les quals només hi poden accedir els subscriptors i revistes híbrides, en les quals coexisteixen continguts en obert amb d’altres que no ho són i, per tant, hi ha un doble pagament, el pagament de subscripció i el pagament per publicar (Article Processing Charges, APC).
Actualment, des del punt de vista de l’accés obert, es distingeixen diferents tipus de revistes:
Pagament per publicar en obert
Accés obert diamant
Portal revistes científiques udg
Ajuts per publicar en accés obert
Revistes depredadores
Reutilització i accés obert
Llista de verificació
Versions dels articles
Repositoris
Accés obert
Qui fa el dipòsit al repositori? En general, el dipòsit als repositoris el pot fer el mateix investigador (autoarxiu), si bé també pot delegar-lo en algun servei de la institució, com la biblioteca (dipòsit delegat).
Quines versions es poden deixar al dipòsit? Les versions distingibles d’un article enviat per publicar que finalment és acceptat són la versió preliminar o d’enviament (preprint), la versió acceptada i revisada per experts (postprint acceptada) i la versió publicada per l’editor. En funció de la política editorial, es permetrà el dipòsit en repositoris institucionals, temàtics o generalistes. Tenint en compte l’estratègia de retenció de drets, com a propietaris dels drets patrimonials, els autors haurien d’exercir el seu dret de no cedir davant de polítiques que restringeixen o que no permeten el dipòsit de cap versió o bé que estableixen embargaments sobre alguna de les versions.
Quins avantatges tenen els repositoris? A més de servir per dipositar i preservar la producció científica, d’acord amb les polítiques institucionals o d’altres entitats, els dipòsits confereixen més visibilitat a aquests recursos, permeten l’anàlisi de les línies de recerca del personal propi i contribueixen a augmentar la xarxa de la qual es nodreixen els recol·lectors.
Quina visió es té dels dipòsits de versions preliminars? Hi ha força reticència entre els autors i editors a dipositar versions preliminars per por de perdre la primícia, del plagi o de compartir informació no avaluada per experts. No obstant això, hi ha nombrosos repositoris d’aquestes versions amb diferents funcionalitats, com la de dur a terme una revisió d’experts prèvia a l’enviament (vegeu el Directory of Open Access Preprint Repositories).
Quants repositoris es calcula que hi ha? Segons dades d’OpenDOAR, actualment hi ha aproximadament 6.000 repositoris registrats arreu del món amb diversos continguts, si bé hi predominen els articles de revistes, les tesis doctorals, els llibres i els capítols de llibres i les presentacions en congressos. En el cas d’Espanya, la distribució és la mateixa.
Quines versions són les requerides? La versió revisada i acceptada o la versió final publicada són les requerides per la majoria de polítiques d’accés obert tant institucionals com d’altres entitats. Igual que en el cas de les versions preliminars, el dipòsit vindrà condicionat per les polítiques editorials i les llicències i permisos que es tinguin
Publica, gestiona i dóna accés a la teva producció científica en obert i seguint les directrius marcades a escala nacional i europea, pels governs i les agències de finançament.
CORA.RDR
DUGiDocs
Repositori de dades federat
Repositori digital de la Universitat de Girona
ciència oberta
PILARS
Accés obert
Dades obertes de recerca
publicacions
L'accés obert és la publicació de revistes científiques obertes i l'ús de repositoris.
Dades de recerca com a conjunts de dades generades i compartides.
Codi i programari obert
Metodologies obertes
codi obert | codi font
Codi obert i codi font com a pilars de la ciència oberta.
Metodologies, protocols, assaigs, fluxos de treball, ...
Recursos educatius oberts
Ciència ciutadana
Els REO són un resultat de primer nivell de l'activitat en el món de la recerca.
La ciència ciutadana permet la participació directa de la ciutadania.
Servei de suport
gdr i publicació en obert
Accés obert a la Comunicació científica
Dades de recerca
Pàgina web adreçada al personal investigador en la qual es parla de les dades de recerca a la Universitat de Girona (UdG), del PGD, d’on publicar les dades i de bones pràctiques en la gestió de les dades, entre d’altres informacions.
Espai web de la UdG en el qual s’informa sobre els beneficis de l’accés obert, polítiques i mandats, guies i ajuts per publicar en accés obert, entre d’altres.
LINK
LINK
contacteu
amb la biblioteca
Bibec. Suport a la Recerca i Ciència Oberta
972980898
bibec.recerca@udg.edu
Campus Montilivi C/Maria Aurèlia Capmany i Farnés, 67 17003 Girona
Crèdits
Textos basats i/o extrets del Mòdul 2. Gestió oberta del coneixement: dades, publicacions i infraestructures, del Curs en ciència oberta i curació de dades per a personal investigador jove. Autors dels textos: Apartats 1 i 2, Carmen Reverté; Apartat 3, Remedios Melero; Apartat 4, Ángel M. Delgado Autora de la presentació: Brigit Nonó
Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes –llevat que s’indiqui el contrari– a una llicència Creative Commons de tipus Reconeixement-Compartir igual (BY-SA) v.3.0. Podeu modificar l’obra, reproduirla, distribuir-la o comunicar-la públicament sempre que en citeu l’autor i la font (Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), i sempre que l’obra derivada quedi subjecta a la mateixa llicència que l’obra original. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/legalcode.ca