CHARLESDARWIN
Capítol 8. Les lleis de l'evolució
Dossier
Som-hi!
"Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó les que estan més ben adaptades al canvi."
Charles Darwin (1809 - 1882)
evidències moleculars
Des que Charles Darwin va tornar del seu periple amb el HMS Beagle, la ciència ha anat acumulant evidències sobre el procés evolutiu i la teoria de l'evolució. Algunes d'aquestes evidències s'afegeixen a les que ja va contemplar Darwin i d'altres són fruit del desenvolupament tecnològic i científic.
les proves de l'evolució
evidències morfològiques
evidències paleontològiques
evidències biogeogràfiques
evidències embriològiques
evidències taxonòmiques
evidències citològiques
Lamarck i Darwin compartien l'interès per comprendre els mecanismes que impulsen el canvi i la diversitat de les formes de vida a través del temps, malgrat les seves teories diferien en el paper de l'entorn i de l'herència.
les teories de l'evolució
Hi estic d'acord! Actualment no hi ha els mateixos organismes que en el passat.
Les espècies canvien amb el temps!
Sí, la variabilitat entre individus i entre espècies és fonamental per a l'evolució.
L'evolució depèn de les diferències existents entre éssers vius.
Els individus poden adaptar-se activament al seu hàbitat.
De cap manera! Si un individu utilitza un òrgan, aquest passa a la descendència.
Les espècies no s'adapten al medi: o bé ho estan o bé no ho estan.
Els individus millor adaptats són aquells que sobreviuen i es reprodueixen.
La selecció natural és el motor de l'evolució.
L'evolució no és a l'atzar: té un objectiu.
Són les mutacions i la recombinació genètica la causa de la variabilitat
neodarwinisme
(darwinisme + teoria cromosòmica de l'herència)
Jean-Baptiste Lamarck (1744 - 1829)
Charles Darwin(1809 - 1882)
Els motors de l'evolució, com la selecció natural i la deriva genètica, impulsen el canvi en les poblacions. La selecció natural preserva els individus amb característiques adaptatives, mentre que la deriva genètica reflecteix canvis aleatoris en la freqüència dels gens.
els motors de l'evolució
selecció natural
deriva genètica
efecte del coll d'ampolla
efecte fundador
un viatge per la història
1900
1800
1700
1600
2000
1500
L'any 1859 Charles Darwin publica "L'Origen de les espècies", on postula la seva teoria sobre el procés evolutiu basada en la selecció natural.
Les evidències taxonòmiques
La classificació dels éssers vius, basada tradicionalment en les seves característiques morfològiques i fisiològiques, també proporciona evidències sobre el procés evolutiu. L'observació de semblances i diferències entre les espècies ens ajuda a reconstruir els seus vincles evolutius i a entendre com els organismes estan relacionats entre ells i comparteixen avantpassats comuns més o menys propers.
Les evidències citològiques
Les evidències citològiques ofereixen una comprensió profunda del procés evolutiu, destacant la similitud entre les estructures cel·lulars de diferents organismes i descobrint processos com la simbiosi. Un exemple destacat és la teoria endosimbiòtica, que sosté que les cèl·lules eucariotes, com les de les plantes i els animals, van evolucionar a partir de la simbiosi entre diverses cèl·lules procariotes. Aquesta teoria es basa en les similituds entre les orgànuls eucariotes, com els cloroplasts i les mitocondries, i els organismes procariotes actuals. L'endosimbiosi, en què una cèl·lula esdevé un orgànul dins d'una altra cèl·lula, il·lustra com les relacions simbiòtiques han estat fonamentals per a l'evolució cel·lular i com la cooperació entre organismes pot donar lloc a canvis significatius en la seva estructura i funció al llarg del temps.
Les evidències paleontològiques
Els fòssils d'organismes extingits revelen canvis graduals en les formes de vida al llarg de milions d'anys. Per exemple, restes fòssils de diferents edats mostren la transició gradual dels cavalls des d'ancestres petits i de diverses formes fins a les espècies actuals. A més, el registre fòssil revela patrons d'extinció i diversificació que s'ajusten a la teoria de la selecció natural. Charles Darwin va observar aquests patrons a les illes de les Galápagos i a altres indrets, on els fòssils confirmaven les seves idees sobre l'evolució. Així, les evidències paleontològiques, juntament amb les observacions biogeogràfiques i altres proves, formen un robust conjunt de dades en les quals es recolzaria Darwin per postular la seva teoria evolutiva.
Les evidències morfològiques
Les evidències morfològiques fan referència a les comparacions que es poden establir entre estructures anatòmiques d'organismes de diferents espècies. L'estudi de les seves semblances i les seves diferències constitueix una de les proves més robustes del procés evolutiu.
Els òrgans anàlegs són estructures que tenen funcions similars en diferents espècies, però que no deriven d'un avantpassat comú. Un exemple d'òrgans anàlegs són les ales de les aus i les papallones, que han evolucionat independentment per al vol.
D'altra banda, els òrgans homòlegs són estructures que tenen una estructura semblant, però poden tenir funcions diferents degut a adaptacions a entorns específics. Un cas clàssic és el dels membres anteriors dels mamífers, com els humans, gats i balenes, que tenen ossos similars, però s'han adaptat per a funcions com agafar, córrer o nedar.
Finalment, els òrgans vestigials són estructures corporals que han perdut la seva funció original al llarg de l'evolució, però que encara estan presents en els organismes. Un exemple ben conegut és el darrer os de la columna vertebral en els humans (el còccix), que era una estructura fonamental per als nostres avantpassats arborícoles.
Les evidències moleculars
Les evidències moleculars ofereixen una visió profundament informativa del procés evolutiu, basant-se en la comparació de seqüències genètiques i proteïnes entre diferents espècies. Les similituds en les seqüències de l'ADN o les proteïnes entre organismes relacionats suggereixen un ancestre comú i revelen els vincles evolutius entre ells. A més, les taules de temps moleculars utilitzen el grau de divergència genètica entre les espècies per estimar quan van separar-se els seus llinatges evolutius. Aquestes proves moleculars han reforçat i ampliat les nostres comprensions de les relacions filogenètiques entre els organismes, confirmant les prediccions de la teoria de l'evolució i proporcionant una finestra detallada cap a la història evolutiva de la vida a la Terra.
El darwinisme
Es coneix com a darwinisme a la teoria evolutiva que postula Charles Darwin al seu llibre "L'Origen de les Espècies" (1859). Als ulls d'aquesta teoria, el procés evolutiu s'explica a partir de les següents premises:
La variabilitat: els individus d'una població són diferents i presenten característiques diferents (malgrat Darwin no és capaç d'explicar l'origen de la variabilitat).
La selecció natural: alguns individus presenten característiques que els fan estar millor adaptats al seu hàbitat.
En general, les espècies tendeixen a produir més individus dels que és possible mantenir atenent als recurso disponibles.
Els individus millor adaptats sobreviuen i es reprodueixen més que no pas els altres.
Les característiques dels individus que sobreviuen passen a la descendència i "es fixen" en la població.
Els canvis evolutius són lents i graduals.
El lamarckisme
El lamarckisme és la teoria evolutiva que va proposar Jean-Baptiste Lamarck l'any 1809. Es basa en els següents postulats:
La variabilitat: els individus d'una població són diferents i presenten característiques o òrgans diferents.
L'impuls vital: els individus d'una població presenten un "impuls vital", que fa que es trobin amb la necessitat d'adaptar-se activament al seu hàbitat.
Els individus d'una població poden modificar o desenvolupar òrgans per tal d'adaptar-se al seu hàbitat.
Un òrgan adquirit es pot transmetre a la descendència si resulta útil en l'adaptació al medi.
En canvi, els òrgans que no resulten útils per a l'adaptació al medi, es poden perdre.
Els canvis evolutius poden ser ràpids i sobtats.
Les evidències biogeogràfiques
Quan Charles Darwin va explorar les illes Galápagos en el seu apassionant viatge amb el HMS Beagle, es va adonar que els pinsans de cada illa tenien becs adaptats per a diferents fonts d'alimentació, com arrels, fruits o insectes. Aquesta diversitat reflecteix l'adaptació evolutiva a les condicions ambientals de cada illa. La semblança fonamental entre els pinsans i les espècies continentals suggereix un origen comú, però les variacions locals indiquen una adaptació a les condicions específiques de cada illa, confirmant la influència de la selecció natural en l'evolució de les espècies. Aquest és un exemple de les evidències biogeogràfiques del procés evoultiu, ja que serveix per il·lulstrar com els canvis ambientals locals poden impulsar la diversificació i l'adaptació dels éssers vius al llarg del temps.
Les evidències embriològiques
Les evidències embriològiques proporcionen una finestra fascinant cap al passat evolutiu, revelant patrons de desenvolupament que reflecteixen les relacions entre les espècies. Els embriòns de diferents organismes sovint passen per etapes de desenvolupament similars, tot mostrant homologies que suggereixen un origen comú. Un exemple clar és el desenvolupament inicial de molts vertebrats, que s'inicia de molt similar en totes les espècies d'aquest grup i divergeix més d'hora o més tard segons la proximitat evolutiva de les espècies que es comparin. Aquestes similituds embriològiques suggereixen un ancestre comú i il·lustren com l'evolució ha conservat patrons de desenvolupament enmig de la diversificació dels organismes al llarg del temps.
1BTX - Charles Darwin
cayora
Created on April 28, 2024
1BTX - Charles Darwin
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Higher Education Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Harmony Higher Education Thesis
View
Vaporwave presentation
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Modern Zen Presentation
Explore all templates
Transcript
CHARLESDARWIN
Capítol 8. Les lleis de l'evolució
Dossier
Som-hi!
"Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó les que estan més ben adaptades al canvi."
Charles Darwin (1809 - 1882)
evidències moleculars
Des que Charles Darwin va tornar del seu periple amb el HMS Beagle, la ciència ha anat acumulant evidències sobre el procés evolutiu i la teoria de l'evolució. Algunes d'aquestes evidències s'afegeixen a les que ja va contemplar Darwin i d'altres són fruit del desenvolupament tecnològic i científic.
les proves de l'evolució
evidències morfològiques
evidències paleontològiques
evidències biogeogràfiques
evidències embriològiques
evidències taxonòmiques
evidències citològiques
Lamarck i Darwin compartien l'interès per comprendre els mecanismes que impulsen el canvi i la diversitat de les formes de vida a través del temps, malgrat les seves teories diferien en el paper de l'entorn i de l'herència.
les teories de l'evolució
Hi estic d'acord! Actualment no hi ha els mateixos organismes que en el passat.
Les espècies canvien amb el temps!
Sí, la variabilitat entre individus i entre espècies és fonamental per a l'evolució.
L'evolució depèn de les diferències existents entre éssers vius.
Els individus poden adaptar-se activament al seu hàbitat.
De cap manera! Si un individu utilitza un òrgan, aquest passa a la descendència.
Les espècies no s'adapten al medi: o bé ho estan o bé no ho estan.
Els individus millor adaptats són aquells que sobreviuen i es reprodueixen.
La selecció natural és el motor de l'evolució.
L'evolució no és a l'atzar: té un objectiu.
Són les mutacions i la recombinació genètica la causa de la variabilitat
neodarwinisme
(darwinisme + teoria cromosòmica de l'herència)
Jean-Baptiste Lamarck (1744 - 1829)
Charles Darwin(1809 - 1882)
Els motors de l'evolució, com la selecció natural i la deriva genètica, impulsen el canvi en les poblacions. La selecció natural preserva els individus amb característiques adaptatives, mentre que la deriva genètica reflecteix canvis aleatoris en la freqüència dels gens.
els motors de l'evolució
selecció natural
deriva genètica
efecte del coll d'ampolla
efecte fundador
un viatge per la història
1900
1800
1700
1600
2000
1500
L'any 1859 Charles Darwin publica "L'Origen de les espècies", on postula la seva teoria sobre el procés evolutiu basada en la selecció natural.
Les evidències taxonòmiques
La classificació dels éssers vius, basada tradicionalment en les seves característiques morfològiques i fisiològiques, també proporciona evidències sobre el procés evolutiu. L'observació de semblances i diferències entre les espècies ens ajuda a reconstruir els seus vincles evolutius i a entendre com els organismes estan relacionats entre ells i comparteixen avantpassats comuns més o menys propers.
Les evidències citològiques
Les evidències citològiques ofereixen una comprensió profunda del procés evolutiu, destacant la similitud entre les estructures cel·lulars de diferents organismes i descobrint processos com la simbiosi. Un exemple destacat és la teoria endosimbiòtica, que sosté que les cèl·lules eucariotes, com les de les plantes i els animals, van evolucionar a partir de la simbiosi entre diverses cèl·lules procariotes. Aquesta teoria es basa en les similituds entre les orgànuls eucariotes, com els cloroplasts i les mitocondries, i els organismes procariotes actuals. L'endosimbiosi, en què una cèl·lula esdevé un orgànul dins d'una altra cèl·lula, il·lustra com les relacions simbiòtiques han estat fonamentals per a l'evolució cel·lular i com la cooperació entre organismes pot donar lloc a canvis significatius en la seva estructura i funció al llarg del temps.
Les evidències paleontològiques
Els fòssils d'organismes extingits revelen canvis graduals en les formes de vida al llarg de milions d'anys. Per exemple, restes fòssils de diferents edats mostren la transició gradual dels cavalls des d'ancestres petits i de diverses formes fins a les espècies actuals. A més, el registre fòssil revela patrons d'extinció i diversificació que s'ajusten a la teoria de la selecció natural. Charles Darwin va observar aquests patrons a les illes de les Galápagos i a altres indrets, on els fòssils confirmaven les seves idees sobre l'evolució. Així, les evidències paleontològiques, juntament amb les observacions biogeogràfiques i altres proves, formen un robust conjunt de dades en les quals es recolzaria Darwin per postular la seva teoria evolutiva.
Les evidències morfològiques
Les evidències morfològiques fan referència a les comparacions que es poden establir entre estructures anatòmiques d'organismes de diferents espècies. L'estudi de les seves semblances i les seves diferències constitueix una de les proves més robustes del procés evolutiu.
Els òrgans anàlegs són estructures que tenen funcions similars en diferents espècies, però que no deriven d'un avantpassat comú. Un exemple d'òrgans anàlegs són les ales de les aus i les papallones, que han evolucionat independentment per al vol. D'altra banda, els òrgans homòlegs són estructures que tenen una estructura semblant, però poden tenir funcions diferents degut a adaptacions a entorns específics. Un cas clàssic és el dels membres anteriors dels mamífers, com els humans, gats i balenes, que tenen ossos similars, però s'han adaptat per a funcions com agafar, córrer o nedar.
Finalment, els òrgans vestigials són estructures corporals que han perdut la seva funció original al llarg de l'evolució, però que encara estan presents en els organismes. Un exemple ben conegut és el darrer os de la columna vertebral en els humans (el còccix), que era una estructura fonamental per als nostres avantpassats arborícoles.
Les evidències moleculars
Les evidències moleculars ofereixen una visió profundament informativa del procés evolutiu, basant-se en la comparació de seqüències genètiques i proteïnes entre diferents espècies. Les similituds en les seqüències de l'ADN o les proteïnes entre organismes relacionats suggereixen un ancestre comú i revelen els vincles evolutius entre ells. A més, les taules de temps moleculars utilitzen el grau de divergència genètica entre les espècies per estimar quan van separar-se els seus llinatges evolutius. Aquestes proves moleculars han reforçat i ampliat les nostres comprensions de les relacions filogenètiques entre els organismes, confirmant les prediccions de la teoria de l'evolució i proporcionant una finestra detallada cap a la història evolutiva de la vida a la Terra.
El darwinisme
Es coneix com a darwinisme a la teoria evolutiva que postula Charles Darwin al seu llibre "L'Origen de les Espècies" (1859). Als ulls d'aquesta teoria, el procés evolutiu s'explica a partir de les següents premises:
La variabilitat: els individus d'una població són diferents i presenten característiques diferents (malgrat Darwin no és capaç d'explicar l'origen de la variabilitat).
La selecció natural: alguns individus presenten característiques que els fan estar millor adaptats al seu hàbitat.
En general, les espècies tendeixen a produir més individus dels que és possible mantenir atenent als recurso disponibles.
Els individus millor adaptats sobreviuen i es reprodueixen més que no pas els altres.
Les característiques dels individus que sobreviuen passen a la descendència i "es fixen" en la població.
Els canvis evolutius són lents i graduals.
El lamarckisme
El lamarckisme és la teoria evolutiva que va proposar Jean-Baptiste Lamarck l'any 1809. Es basa en els següents postulats:
La variabilitat: els individus d'una població són diferents i presenten característiques o òrgans diferents.
L'impuls vital: els individus d'una població presenten un "impuls vital", que fa que es trobin amb la necessitat d'adaptar-se activament al seu hàbitat.
Els individus d'una població poden modificar o desenvolupar òrgans per tal d'adaptar-se al seu hàbitat.
Un òrgan adquirit es pot transmetre a la descendència si resulta útil en l'adaptació al medi.
En canvi, els òrgans que no resulten útils per a l'adaptació al medi, es poden perdre.
Els canvis evolutius poden ser ràpids i sobtats.
Les evidències biogeogràfiques
Quan Charles Darwin va explorar les illes Galápagos en el seu apassionant viatge amb el HMS Beagle, es va adonar que els pinsans de cada illa tenien becs adaptats per a diferents fonts d'alimentació, com arrels, fruits o insectes. Aquesta diversitat reflecteix l'adaptació evolutiva a les condicions ambientals de cada illa. La semblança fonamental entre els pinsans i les espècies continentals suggereix un origen comú, però les variacions locals indiquen una adaptació a les condicions específiques de cada illa, confirmant la influència de la selecció natural en l'evolució de les espècies. Aquest és un exemple de les evidències biogeogràfiques del procés evoultiu, ja que serveix per il·lulstrar com els canvis ambientals locals poden impulsar la diversificació i l'adaptació dels éssers vius al llarg del temps.
Les evidències embriològiques
Les evidències embriològiques proporcionen una finestra fascinant cap al passat evolutiu, revelant patrons de desenvolupament que reflecteixen les relacions entre les espècies. Els embriòns de diferents organismes sovint passen per etapes de desenvolupament similars, tot mostrant homologies que suggereixen un origen comú. Un exemple clar és el desenvolupament inicial de molts vertebrats, que s'inicia de molt similar en totes les espècies d'aquest grup i divergeix més d'hora o més tard segons la proximitat evolutiva de les espècies que es comparin. Aquestes similituds embriològiques suggereixen un ancestre comú i il·lustren com l'evolució ha conservat patrons de desenvolupament enmig de la diversificació dels organismes al llarg del temps.