Talaiots

Talaiots

Treball de l’Antologia Poètica Catalana en parelles: Alexandra Vargas i Carlota Sola

Hi ha un racó de la marna que té mon cor encativat: ullastres vells i soledat i cards ressecs d’aguda espina. Entre els ullastres centenaris qualque bordall de magraner bada soliu en l’arrecer ses flors roents com encantaris. Per l’enderroc d’una paret, talment armats que fessin guarda, aguaiten punxes de donarda que mai doblega vent ni set. I uns talaiots allà escampats en llur decrèpita ruïna,

pel sec terrer de la marina semblen ossams mal soterrats. La ment es perd dins la foscor. Qui mai dirà com fou la vida d’aquella gènera extingida pel temps remot de l’antigor? Un negre corb que l’aire bat al talaiot son vol atura; d’un alt cairell de roca dura un mot d’enigma s’ha esbombat. Misteriós, l’aucell en dol ha dit un mot d’estrany llenguatge; i fuig el corb. I aquell paratge roman més mut i més tot sol.

Índex

0.0 - Tailots, el poema

4.0 - Relació entre la forma i contingut

1.0 - Introducció

5.0 - Conclusió

5.1 - Aspectes que ens han agradat

1.1 - Tema, context i importància del poema

5.2 - Aspectes que no us han agradat

2.0 - Anàlisi dels continguts

3.0 - Anàlisi dels aspectes formals

6.0 - Acomiadament

Introducció

Maria Antònia Salvà (1869-1958), és considerada una de les pioneres quan a poesia catalana, el seu interès en la literatura sent dona ―molt poc habitual en aquella època― és degut a el paper que va tenir el seu pare en la seva educació després de la mort de la seva mare. Va estudiar a l’Escola Poètica Mallorquina.

Tema, context i importància del poema

Talaiots forma part del llibre Lluneta del pagès (1952).

• Paisatgisme i la quotidianitat del seu entorn.
• Condició de ser dona.

Va ser de gran importància en el món de la poesia de la dona. Es va acabar convertint en una de les representants més influents de la poesia mallorquina.

El tema d’aquest poema se centra en el paisatge de Palma de Mallorca ―on va viure part de la seva vida― i els seus talaiots Pertanyent a la poesia lírica, se situa en el moviment literari del romanticisme dins el renaixement català.

Sobre això, Josep Maria Llompart diu: «S'ha dit que no pot ser causal que la més alta figura de l'escola mallorquina hagi estat una dona. »

Anàlisi dels continguts

El poema parla de Palma de Mallorca i els seus talaiots. Descriu l’escenari bell d’una manera melancòlica, recordant el passat remot amb el que queda ara i es pot veure, ho fa amb paraules que denoten quietud, soledat, antiguitat i molta nostàlgia.

Estrofes 1-3 Descriu el paisatge mallorquí, fa referència a arbres (ullastres) i arbustos (cards) secs i punxeguts que degut al pas del temps sembla que amenacin i facin guarda del lloc on es troben els talaiots.

Estrofa 5Es lamenta de l’estat decadent de l’estructura i raona com fou la vida aquí en l’antiguitat.

Estrofa 6Descriu la presencia d’un corb que para el seu vol, es posa sobre un dels talaiots i diu alguna cosa enigmàtica.

Estrofa 4 Compara els talaiots antics i mig en ruïnes amb ossos soterrats que sobresurten parcialment.

Estrofa 7Parla del mot enigmàtic i d’estrany llenguatge dit en l'estrofa anterior pel corb que, en alçar el vol, deixa el paisatge en silenci i soledat .

Anàlisi dels aspectes formals

Tòpics literaris:Ubi sunt (On són, que se n’ha fet?) --> estrofa 5 Figures retòriques:

Estrofes, versos i rima: El poema està composat per set estrofes de quatre versos octosíl·labs (art menor) cadascuna de rima encreuada (abba).

Hi ha un racó de la marna que té mon cor encativat: ullastres vells i soledat i cards ressecs d’aguda espina.

Relació forma i contingut

Relació forma i contingut

• La forma en què està escrit reflecteix de manera magistral el contingut que transmet.

• Les estrofes uniformes de 4 versos en cadascuna creen un ritme constant i una sensació de continuïtat, com les ones que colpegen la riba de la mar una vegada i una altra.

• Els versos, acuradament mesurats i amb una rítmica suau, contemplació tranquil·la d'un paisatge que sembla etern, recordant-nos la immutable naturalesa de l'entorn.

• La rima consonant en els versos apariats contribueix encara més a aquesta sensació d'harmonia i equilibri. La combinació de sons crea una melodia suau que ens embolica.

• Quan a les figures retòriques, el poema està ple d'imatges poètiques i metàfores que enriqueixen la nostra experiència visual i sensorial.

• L'exploració de la memòria i la pèrdua del passat remot afegeix una capa addicional de profunditat a aquest poema. Ens convida a reflexionar sobre la nostra connexió amb la història i el paisatge.

Conclusió

Tot i centrar-se en la descripció del paisatge de Palma i els seus talaiots, també reflecteix la importància de la poesia com a mitjà per explorar els temes de la natura, la història i la condició humana. També reflexiona sobre el pas del temps i la fragilitat de les civilitzacions humanes. Amb una estructura poètica elegant i una varietat de figures retòriques. Una obra literària memorable captura la bellesa i la tristesa, sinó que també un testimoni de la profunda relació entre la poesia i la identitat cultural.

Què és el que MÉS us ha agradat del poema, els Talaiots?

El que més ens ha agradat d'aquest poema és com captura la bellesa del paisatge mallorquí i la seva atmosfera melancòlica. Les imatges dels talaiots i els elements naturals com els arbres vells i els cards ressecs ens transporten a aquest lloc ple de misteri i història. També ens agrada com el poema ens fa reflexionar sobre el pas del temps i la fragilitat de les civilitzacions humanes. - Carlota Sola i Alexandra Vargas

Què és el que MENYS us ha agradat del poema, els Talaiots?

Pel que fa al que menys ens ha agradat, trobem que en algunes parts el poema pot resultar una mica complicat de comprendre a causa de l'ús de paraules poètiques i expressions antigues. A vegades, aquest estil poètic pot fer que sigui una mica difícil connectar amb el poema de manera immediata, especialment per als joves que no estan tan acostumats a llegir aquest tipus de literatura. - Carlota Sola i Alexandra Vargas

¡Moltes gràcies!