2024_Transició

1975 - 1986

TRANSICIÓ, DEMOCRÀCIA I AUTONOMIA

1975 - 1978

DE LA MORT DE FRANCO FINS A LA CONSTITUCIÓ DE 1978

Segons la Ley de Sucesión de 1969, el 22 de novembre de 1975 es proclama Joan Carles I com a Rei d'Espanya i, per tant, cap de l'estat. La primera disposició del rei serà la de mantenir a Carlos Arias Navarro al capdavant del govern. Arias Navarro havia estat nomenat per Franco el 1974, després de la mort de Carrero Blanco. D'Arias Navarro se n'esperava un programa reformador que dugués a una progressiva democratització del sistema polític, però els canvis que va fer van ser pocs i unes lleis molt restrictives pel que fa al dret d'associació i reunió, i sense tenir en compte l'existència de partits polítics.

Joan Carles I, Rei d'Espanya

Francisco Franco mor el 20 de novembre de 1975, en aquest context es distingeixen tres posicions: - Els immobilistes (El búnker): que pretenen una continuació del règim. - Els reformistes o oberturistes: que creuen en una limitada democràcia, - L'oposició o els rupturistes: pretenen una ruptura amb la dictadura i convertir el país en una democràcia.

De l'immobilisme al reformisme

Ambdues van promoure una sèria de mobilitzacions populars que reclamaven les llibertats democràtiques, amnistia i l'Estatut d'Autonomia.

En l'àmbit català s'organitzen en: · Assemblea de Catalunya (1971-1977) · Consell de Forces Polítiques de Catalunya (desembre 1975)

Les demandes d'aquesta palataforma són: la legalització dels partits polítics, l'amnistia dels presos polítics, les llibertats polítiques, la creació d'un govern provisional que convoqués unes eleccions generals i, en el cas de Catalunya, l'Estatut d'Autonomia.

Coordinación Democrática (març 1976)

Els partits polítics de l'oposició s'organitzen: · Junta Democrática (PCE, 1974) · Plataforma de Convergencia Democrática (PSOE, 1975)

En aquest context, es produeixen un seguit de mobilitzacions populars antifranquistes juntament amb un augment de la conflictivitat laboral que es traduïrà en vagues i manifestacions.

La reorganització de l'oposició

Fets de Vitòria, març de 1976

Durant aquells anys la conflictivitat laboral augmentà i es polititzà de tal manera, que a les reivindicacions laborals o salarials s'hi van afegir la demanda de democràcia i llibertat. Com a exemples d'aquesta conflictivitat trobarem per exemple a Catalunya, la vaga general del Baix Llobregat (LAFORSA) el 1976, al febrer del mateix any a Barcelona, mobilitzacions per l'amnistia; al País Basc, a Vitòria el març del 76 es produeixen 5 morts i ferits en el desallotjament per part de la policia d'uns obrers reunits en assemblea. A totes aquestes reivindicacions laborals i polítiques, el govern d'Arias Navarro hi respon amb una dura repressió policial, que desacreditarà el projecte continuista d'Arias Navarro. Davant d'aquesta situació, el rei Joan Carles forcen la dimissió d'Arias Navarro, que dimiteix l'1 de juliol de 1976.

De l'immobilisme al reformisme

LA SUCCESSIÓ AL CAPDAVANT DEL GOVERN: ADOLFO SUÁREZ El successor d'Arias Navarro serà Adolfo Suárez, un personatge jove, provinent de les files del falangisme i de caràcter reformista que serà el líder de la transició democràtica. Suárez estableix contacte amb les forces democràtiques i durà a terme una sèrie de lleis i reformes: 1. Amnistia dels presos polítics: agost de 1976. 2. Llei de Reforma Política (LRP): aquesta llei reconeixia els drets fonamentals de les persones; conferia la potestat legislativa en exclusiva a la representació popular i establia un sistema electoral bicameral (Corts i Senat) i democràtic, escollit per sufragi universal. La llei és aprovada a les Corts el 18 de novembre de 1976 i en referèndum el 15 de desembre de 1976 amb un 81% dels vots. Aquesta llei és l'instrument jurídic que va permetre el desmantellament institucional del règim franquista i el trànsit cap a un sistema democràtic i una peça clau de l'inici de la Transició. Amb la votació d'aquesta llei, les Corts franquistes decideixen la seva pròpia dissolució, Suárez va aconseguir que els franquistes aprovessin la Llei de Reforma Política presentant-la no com una ruptura, sinó com un canvi polític d'una legalitat a una altra, tot i que comportava la fi de les institucions franquistes. Tot i això, s'establien unes garanties clares: no era negociable la monarquia, ni la sobirania única i tampoc s'exigirien responsabilitats polítiques.

La reforma política d'Adolfo Suárez

3. Altres decrets que aprovarà Suárez: llibertat sindical, amnistia per delictes polítics durant el franquisme, legalització de partits polítics, la dissolució del TOP (Tribunal de Orden Público) i l'abolició del Movimiento Nacional. Suárez comença a negociar amb l'oposició les bases per a la celebració d'unes eleccions democràtiques, per aquest motiu legalitzarà el Partit Comunista d'Espanya, l'abril de 1977 (Sábado Santo Rojo), a la qual s'oposaren els sectors immobilistes, i que va provocar una crisi de govern i l'enfrontament amb comandaments militars. Principals partits del panorama polític del 1977 (hi haurà fins a 150 partits): · Partits de dreta: Alianza Popular creat per Manuel Fraga Iribarne (més tard canviarà el nom per Partido Popular). · Partits de centre: Unión de Centro Democrático (UCD), d'Adolfo Suárez. · Partits d'esquerra: PSOE, Partido Socialista Obrero Español, amb Felipe González. PCE, Partico Comunista de España, amb Santiago Carrillo. · Partits nacionalistes: PNB, Partido Nacionalista Basco, amb CDC, Convergència Democràtica de Catalunya, amb Jordi Pujol

La reforma política d'Adolfo Suárez

Primeres eleccions democràtiques El 15 de juny de 1977 es celebren les primeres eleccions democràtiques després de 41 anys (les últimes havien estat el febrer de 1936, amb la victòria del Front Popular). Les eleccions generals van donar com a resultat un sistema polític clarament bipartidista: la UCD obté la victòria amb 166 diputats i el PSOE, 118. A Catalunya els resultats van ser molt diferents: en % de vot, PSC, PSUC, UCD i Pacte Democràtic de Jordi Pujol. Aquest primer govern democràtic des de la República estarà marcat per l'elaboració de la nova Constitució i pel consens polític (els Pactes de la Moncloa).

Les eleccions democràtiques del 1977

CONSENS POLÍTIC: ELS PACTES DE LA MONCLOA - OCTUBRE DE 1977

Primer govern democràtic de Suárez: juliol 1977 a abril de 1979 La Transició va coincidir amb la greu crisi econòmica internacional provocada per la pujada del preu del petroli que a Espanya provocà la disminució de les exportacions, la retallada de les inversions estrangeres, la caiguda dels ingressos provinents del turisme i la tornada dels emigrants d'Europa, cosa que significava la baixada de les trameses monetàries. La crisi energètica va derivar en una profunda crisi industrial i moltes empreses van tancar i l'atur va augmentar a un ritme molt elevat. Les repercussions en l'economia catalana van ser importants: s'aturà el ritme de creixement de l'etapa anterior, amb un atur que arribà gairebé al 20% el 1982. La crisi afectà l'economia catalana i alguns sectors importants, com el tèxtil, la producció de maquinària i la construcció, el sector agrari, que van perdre més del 25% dels llocs de treball, amb les comarques del Vallès, el Baix Llobregat i el Barcelonès com a més afectades.

Crisi econòmica i Pactes de la Moncloa

Mesures i reformes

- Devaluació de la pesseta- Moderació salarial- Reducció de la despesa pública- Reforma fiscal- Nou marc de relacions laborals- Reforma tributària: IRPF- Reforma de la Seguretat Social: millores en l'atur i l'increment de les pensions.

- Acabar amb la censura- Aprovació dels drets d'associació i reunió- Reconeixement del delicte de tortures i la seva eliminació- Desmantellament de les estructures del Movimiento Nacional

· Polítiques · Econòmiques

Els Pactes de la Moncloa Per fer front a la crisi es va arribar a un consens polític i social molt ampli que incloïa a partits, sindicats i organitzacions empresarials, aquest acord es va concretar amb la signatura dels Pactes de la Moncloa l'octubre del 1977, i que consistien en una sèrie d'acords per a la reforma i el sanejament de l'economia i un programa de modificacions jurídiques i polítiques. Objectius: reduir la inflació i posar en pràctica unes reformes per repartir equitativament els costos de la crisi.

L'etapa del consens polític: els Pactes de la Moncloa

Atemptats:Bàsicament dirigits a guàrdies civils i militarsAtemptat d'ETA a Hipercor de Barcelona el 1987 amb 21 morts i 45 ferits.

- GRAPO- ETA: principal grup terrorista que va causarcentenars de morts entre 1975 i 1982.- FRAP- Comandos Autònoms Anticapitalistes- Terra Lliure

Atemptats:- Matança d'Atocha (gener de 1977): cinc advocats del PCE i Comissions Obreres són assassinats.- Operación Galàxia (1978)

(retorn al franquisme)

- Guerrilleros de Cristo Rey- Triple A (Alianza Apostólica Anticomunista)- Batallón Vasco Español

Extrema dreta Extrema esquerra

El terrorisme i el colpisme Si bé la majoria de les forces polítiques i de la societat espanyola apostaven per un consens que fes possible una transició pacífica, alguns sectors van intentar obstaculitzar la construcció del sistema democràtic. Les amenaces principals provenien de l'involucionisme polític, del colpisme militar i del terrorisme.

Principal obstacle a la democràcia: el terrorisme

LA CONSTITUCIÓ DE 1978

La Constitució és la llei fonamental de l'Estat que estableix els drets i deures dels ciutadans i el sistema de poder en que s'organitza l'Estat. Del juny de 1977 al setembre de 1978: una comissió redactora, formada per tots els partits polítics amb representació parlamentària (3 representats d'UCD, 1 del PSOE, 1 del PCE-PSUC, 1 d'AP i 1 de CDC). 31 d'octubre de 1978: el text és aprovat per les Corts. 6 de desembre de 1978: és ratificada pels ciutadans en referèndum amb el 58% dels vots. 29 de desembre de 1978: entrada en vigor.

La Constitució Espanyola de 1978

El model d'Estat que defineix la Constitució de 1978

DEFINICIÓ DEL MODEL D'ESTAT: Estat social i democràtic de dret. - S'organitza en una monarquia parlamentària: el rei és el cap de l'Estat. Les seves funcions són representatives. Títol vitalici i hereditari. - La sobirania recau en el poble, sobirania nacional: el poder dels ciutadans s'exerceix a través del vot, sufragi universal. - Estat no confessional: no s'estableix una religió oficial. - Drets fonamentals i llibertats: abolició de la pena de mort, igualtat davant la llei i llibertat d'expressió. Pel que fa als drets socials i econòmics: accés a l'educació, la sanitat, al treball i a l'habitatge.

La Constitució Espanyola de 1978

EL SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL

DIVISIÓ DE PODERS: - Poder legislatiu (fer lleis): recau en les Corts que són bicamerals: el Congrés dels Diputats i el Senat. - Poder executiu (executa les lleis): recau en el Govern, format pel president què és escollit pel Congrés dels Diputats, i pels ministres. - Poder judicial (jutja i sanciona l'incompliment de la llei): s'estableixen una sèrie de tribunals: Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem i els Tribunals ordinaris. Finalment, s'estableix el Tribunal Constitucional.

La Constitució Espanyola de 1978

ORGANITZACIÓ TERRITORIAL: sistema polític i administratiu descentralitzat. - Municipis - Províncies - Comunitats autònomes: a tot el territori espanyol. Totes les comunitats es van regular mitjançant estatuts que inclouen els òrgans legislatius, elegits per sufragi universal (parlaments), els executius (governs) i fixar les competències. Segons l'article 137: L'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats tenen autonomia per a la gestió dels interessos respectius. El procés de construcció de l'Estat de les Autonomies va tenir dues etapes: 1. La preautonòmica (via més ràpida), en què es va concedir una autonomia provisional als territoris els representants polítics dels quals ho demanessin. La primera preautonomia es va concedir a Catalunya el setembre de 1977, i el gener del 1978 es va formar el Consell General Basc. Aquell mateix any es constitueix la Xunta de Galícia. 2. L'autonòmica, un cop aprovada la Constitució, que va implicar l'elaboració dels estatuts d'autonomia de totes les comunitats autònomes que s'havien constituït. La majoria de les comunitats van seguir l'article 143, excepte les tres nacionalitats històriques, Navarra, que es regeix pel seu peculiar sistema firal, i Andalusia, que va decidir per referèndum sumar-se a la via ràpida de l'article 151.

La Constitució Espanyola de 1978

L'ESPANYA DE LES AUTONOMIES

La Constitució Espanyola de 1978

LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA

Rebuda multitudinària a Tarradellas, on pronunciarà la seva coneguda frase "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí".

La recuperació de l'autonomia pren força amb la constitució d'una Assemblea de Parlamentaris Catalans (juny 1977), que demanava la restauració de la Generalitat, el retorn de l'exili del president Josep Tarradellas, la derogació de la llei que abolia l'Estatut del 1932 i la constitució d'un govern provisional català. En aquest punt, Suárez negocia directament amb Tarradellas el restabliment de la Generalitat provisional i el seu retorn l'octubre de 1977 com a president després de trenta anys a l'exili

El restabliment de la Generalitat A les eleccions generals del 15 de juny de 1977 el 75% dels vots dels catalans van ser per als partits polítics que defensaven el restabliment de la Generalitat de Catalunya i de l'Estatut de 1932. Davant d'aquesta situació, el govern de Suárez es va plantejar la necessitat de donar una ràpida solució a les reivindicacions catalanes. A Catalunya es produeixen una sèrie de mobilitzacions populars al voltant de la campanya "Volem l'Estatut", que tingué un gran seguiment, especialment, a Barcelona la primera setmana de febrer de 1976, l'11 de setembre de 1976 a Sant Boi de Llobregat i la diada de l'any 1977 de Barcelona, que va aplegar un milió de persones.

La recuperació de l'autonomia

L'Estatut d'Autonomia de Sau L'Assemblea de Parlamentaris Catalans, integrada per tots els diputats i senadors, va impulsar l'elaboració de l'Estatut d'Autonomia i va nomenar una comissió de 20 parlamentaris per tal que redactés el projecte. El projecte, l'Estatut de Sau, anomenat així pel lloc on es van realitzar les reunions de treball, va ser ratificat amb un consens polític ampli per l'Assemblea de Parlamentaris el 16 de desembre de 1978. Un cop sancionada la Constitució, és a dir, ratificada, l'Estatut va ser aprovat per les Corts. El 15 d'octubre de 1979 es va celebrar a Catalunya un referèndum per l'Estatut, amb una participació del 59,6% i triomfa el sí amb un 88%.

Cartell de Joan Miró que reivindica l'Estatut (1977)

El restabliment de la Generalitat El primer govern de la Generalitat provisional es va formar el desembre del 1977 i aplegà les forces polítiques amb representació parlamentària, excepte a Alianza Popular, que s'oposava a l'autonomia. Tot i les escasses competències de què va gaudir, va dictar alguns decrets importants com la introducció de l'ensenyament obligatori de la llengua catalana al sistema educatiu. Es crea la Comissió Mixta de Traspassos-Generalitat per dotar de contingut la Generalitat.

La recuperació de l'autonomia

L'Estatut d'Autonomia de Sau L'Estatut reconeixia a Catalunya com una nacionalitat que exercia l'autogovern com a comunitat autònoma de l'Estat espanyol i definia el català com la llengua pròpia en cooficialitat amb el castellà. La Generalitat quedava configurada per un Parlament elegir per sufragi universal, amb un president elegit pel Parlament i un Consell Executiu. L'organització judicial a Catalunya culminava en un Tribunal Superior de Justícia. Les competències exclusives de la Generalitat eren en matèries com el dret civil català, el turisme, la cultura, la investigació, el règim local, l'ordenació del territori, les obres públiques internes, l'assistència social i l'educació. Les competències compartides amb l'Estat eren en matèria del treball, justícia, ports i aeroports, ordenació del transport, medi ambient, institucions penitenciàries, etc. L'Estatut també prevenia la creació d'una policia autonòmica, els Mossos d'Esquadra. El finançament econòmic provenia de les transferències de l'Estat, dels recursos propis generats per la Generalitat i dels impostos cedits totalment o parcialment per l'Estat, com ara el de successions i donacions.

La recuperació de l'autonomia

Les institucions de Catalunya

La recuperació de l'autonomia

1978 - 1982

LA CONSOLIDACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

El segon govern democràtic de Suárez: 1979 - 1981 El març de 1979 tenen lloc noves eleccions generals que van tenir com a resultat un nou triomf de la Unión de Centro Democrático (UCD) de Suárez amb l'obtenció de 168 diputats, seguit del PSOE de Felipe González amb 121. Malgrat la victòria, en aquest segon mandat es va generar una crisi per diferents poblemes: - Crisi econòmica - Continuïtat de les reformes fruit del Pacte de la Moncloa: Estatut dels Treballadors (1980) - Violència terrorista: ETA / GRAPO - Pressió de l'Exèrcit: per la legalització del PCE, les autonomies, el terrorisme i la reforma de l'Exèrcit. - Crisi interna dins la UCD: la divisió i el qüestionament del lideratge de Suárez. - Fracàs de les eleccions de la UCD: la feblesa del partit i del govern es va fer evident a les eleccions municipals de 1979, perquè a la majoria de grans ciutats es van constituir ajuntaments d'esquerra. També a les eleccions autonòmiques de Catalunya i País Basc (1980) la UCD va perdre la meitat dels vots.

El segon govern de Suárez: 1979-1981

Totes aquestes qüestions debiliten al govern de Suárez i al maig de 1980, el PSOE presenta una moció de censura*, que fracassarà. *Una moció de censura és una votació al Congrés dels Diputats on es vota la continuïtat o no del President del Govern. Tot i el fracàs de la moció de censura, Adlofo Suárez presenta la dimissió el 29 de gener de 1981 com a president del govern i del partit perquè el seu lideratge havia estat posat en qüestió i també per les fortes pressions que rebia de sectors empresarials i militars contra la seva persona i la seva política.

Govern de Suárez: 1979 - 1981

El cop d'Estat del 23-F El 23 de febrer de 1981 durant la investidura del nou president Leopoldo Calvo Sotelo com a successor de Suárez, un grup de guàrdies civils, sota el comandament del tinent coronel Antonio Tejero, irromp per la força i reté els diputats i membres del govern. Es produeix el cop d'Estat del 23F. PROTAGONISTES Antonio Tejero: tinent coronel de la Guàrdia Civil. Segresta els diputats al Congrés. Jaime Milans del Bosch: capità general de l'Exèrcit. Declara l'Estat de Guerra a València i treu els tancs i les tropes al carrer. Alfonso Armada: general de l'Exèrcit. Pretenir restablir un govern militar presidit per ell mateix. Personatge proper al rei i semblava tenir el recolzament del rei Joan Carles. OBJECTIUS Aturar el procés democràtic i instaurar un govern militar

Cop d'Estat del 23F

El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, al Congrés el 23F

RESULTAT DEL COP D'ESTAT: El cop fracassa per diferents motius: - El rei Joan Carles I apareix a la televisió censurant l'actitud dels revoltats i donant suport al règim constitucional. - Per l'oposició d'alguns comandaments de l'Exèrcit al cop. - Per la unitat de tots els partits polítics. El 24 de febrer de 1981 els insurrectes capitulen. El 27 de febrer de 1981 es produeixen manifestacions multitudinàries en suport a la democràcia.

Cop d'Estat del 23F

La crisi de la UCD: febrer 1981 a octubre de 1982 La política de Calvo Sotelo no es va diferenciar de l'anterior i la labor legislativa va seguir endavant enmig de dissensions internes i amb l'hostilitat de l'oposició. Entre les lleis que s'aprovaren durant aquest mandat foren: - Acord Nacional d'Ocupació (juny 1981): signat pel Govern, la patronal CEOE (Confederación Española de Organizaciones Empresariales) i els sindicats majoritaris amb l'objectiu d'afavorir la creació de llocs de treball per la qual cosa s'estipulava la revisió i augment dels sous dels treballadors i actualitzar el salari mínim; la subvenció estatal per contractar gent aturada i joves; la possibilitat de les jubilacions anticipades; i la regulació de les hores extres. - Llei del Divordi (22 juny de 1981): llei molt polèmica, especialment per la posició en contra de l'Església, i que mobilitzà molts sectors de la dreta. - Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Democràtic (LOHPA, 30 de juny de 1982): amb l'objectiu de posar límits i restriccions a les competències de les autonomies. Llei aprovada amb el suport del PSOE. - Ingrés a l'OTAN (maig de 1982): una de les decisions més polèmiques del govern de Calvo Sotelo va ser l'ingrés a l'OTAN, amb l'oposició dels partits d'esquerra.

Crisi de la UCD: 1981-1982

La crisi de la UCD: febrer 1981 a octubre de 1982 Calvo Sotelo no va aconseguir frenar el procés d'autodestrucció de la UCD i Suárez abandona el partit i crea el Centro Democrático Social (CDS) el juliol de 1982. Al cap d'un mes, Calvo Sotelo dissol les Corts i convoca noves eleccions. Els comicis van donar la victòria al Partido Socialista Obrero Español (PSOE) que marquen el final del procés de la transició i l'inici d'una nova etapa constitucional d'alternança política al govern.

Crisi de la UCD: 1981-1982

1982 - 1996

ELS GOVERNS DEL PSOE

Les eleccions del 1982: la victòria del PSOE A les eleccions del 1982 el PSOE va aconseguir la majoria absoluta (el 48% dels cots) després d'una campanya en què es presentava com el motor del canvi que necessitava el país. La UCD es va esfondrar i Alianza Popular va passar a ser el principal partit de l'oposició. Felipe González va ser escollit president del govern i es va mantenir al poder durant quatre legislatures seguides, del 1982 fins al 1996, any en què les eleccions seran guanyades pel Partido Popular.

Els governs del PSOE: 1982-1996

Les reformes del PSOE El govern socialista va desenvolupar un programa de reformes amb l'objectiu de lluitar contra la crisi econòmica, la racionalització de les administracions públiques i avançar cap a l'Estat del benestar. En l'àmbit econòmic es durà a terme una reconversió industrial amb l'objectiu de sanejar les finances espanyoles i millorar l'adaptació tecnològica. Aquestes decisions provocarà diferents efectes com el tancament de fàbriques, la reducció de plantilles i jubilacions anticipades. El resultat doncs, serà el de la pèrdua de molts llocs de treball, l'augment de l'atur i, per tant, dels conflictes laborals i que conduirà a la vaga general del 14 de desembre de 1978 promoguda per Comissions Obreres i la UGT i que obtindrà una alta participació. En l'àmbit fiscal, per tal de millorar la gestió tributària i la recaptació d'impostos, s'augmenten els impostos directes, es redueixen els indirectes i es lluita contra el frau fiscal. L'objectiu era aconseguir major protecció social, és a dir, més diners per sanitat, pensions i subsidis d'atur.

Els governs del PSOE: 1982-1996

Les reformes del PSOE En l'àmbit social, s'inverteix en protecció social, és a dir, en la seguretat social (sanitat i pensions). En matèria d'educació, l'objectiu de les lleis serà l'equiparació amb Europa, per aquest motiu es realitzaran les següents lleis: - 1983: Ley de Reforma Universitaria (LRU) - 1986: Ley Orgánica del Derecho a la Educación (LODE) que establia una educació gratuïta i obligatòria fins als 14 anys. - 1990: Ley Orgánica General del Sistema Educativo (LOGSE) que establia allargar dos anys més l'escolarització, és a dir, fins als 16 anys i l'entrada de l'ESO (Educació Secundària Obligatòria). Seguin en matèria social, es realitzarà una llei de l'avortament que despenalitzarà la interrupció de l'embaràs en cas de violació, malformació del fetus i per perill per la mare.

Els governs del PSOE: 1982-1996

Les reformes del PSOE En el marc de la política interior/nacional, es realitzarà la Llei del Procés Autonòmic (LPA); una reforma de l'Exèrcit que consitirà en una reducció de la plantilla, la modernització de les estructures i la subordinació al poder civil, amb l'objectiu de controlar l'Exèrcit i d'evitar un nou cop d'Estat com el del 23F. En el marc del terrorisme, el 1988 es signa el Pacte d'Ajuria Enea, un pacte polític per acabar amb el terrorisme d'ETA. Finalment, en el marc de la política internacional cal destacar l'adhesió a la CEE (Comunitat Econòmica Europea) el 1986 i l'ingrés a l'OTAN que si bé s'havia realitzat ja el 1981, Felipe González a les eleccions de 1982 havia promès organitzat un referènfum sobre aquesta qüestió. Aquest referèndum es realitzà el març del 1986 (el PSOE malgrat en un primer moment hi estava en contra, en aquest moment va fer campanya pel Sí) amb un total del 52,6% dels vots a favor del sí.

Els governs del PSOE: 1982-1996

1980 - 2003

LA DINÀMICA POLÍTICA DE CATALUNYA

Resultats de les eleccions del març de 1980 a Catalunya.

La dinàmica política El 20 de març de 1980 van celebrar-se les primeres eleccions autonòmiques, que van suposar el triomf de CiU, amb un 28% dels vots, esdevenint Jordi Pujol, president de la Generalitat. La dinàmica de la societat catalana i les seves tendències electorals han consolidat a Catalunya un sistema de partits diferenciat de la resta de l'Estat. Això s'ha evidenciat tant en la diferent correlació de forces polítiques a Catalunya com en el diferent comportament electoral dels catalans segons el tipus d'eleccions. A Catalunya no es va consolidar el model bipartidista PSOE-PP, sinó que presenta un sistema diferenciat, en el qual, malgrat haver sortit sempre elegits parlamentaris de com a mínim de cinc partits o coalicions, el govern ha estat durant molt anys en mans de Convergència i Unió.

La dinàmica política de Catalunya: 1980 - 2003