Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Copy - Interactive image
Pep Aguilera Cuatrecasas
Created on April 24, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
Lasius niger
Lasius niger
LES FUNCIONS VITALS DELS ÉSSERS VIUS
Aparell digestu
Aparell respiratori
Aparell circulatori
Aparell excretor
Aparell reproductor
Sistema nerviós
Pep Aguilera, Clàudia Pitarch i Júlia Quijada
Imatge interactiva de l'anatomia de la formiga (en general)
Lasius niger
formiga negra de jadrí
La formiga negra comuna, coneguda també com a formiga negra de jardí o Lasius niger, és una espècie de formiga molt comuna en llars i jardins. Forma part del grup dels artròpodes, concretament dels insectes.
Figura: Lasius niger a la terra Font: Pérez, Álvaro. argohuerto.com (5/8/2020)
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- Wilson EO. A monographic revision of the ant genus Lasius. 1955 Mar.
- Antonio Jimeno Fernández, Ballesteros M, Luis Ugeo Ucar. Biologia 1r : batxillerat. Barcelona: Grup Promotor Santillana; 2002.
- La visión de las hormigas | AIM [Internet]. mirmiberica.org. [cited 2024 Apr 22]. Available from: https://mirmiberica.org/node/182#:~:text=Los%20ojos%20de%20las%20hormigas
- Thomann ML. ¿Las hormigas tienen cerebro? - ¡No! [Internet]. expertoanimal.com. 2023 [cited 2024 Apr 22]. Available from: https://www.expertoanimal.com/las-hormigas-tienen-cerebro-26687.html#:~:text=Las%20hormigas%20no%20tienen%20un
- Blanco JL. Hormigas Amarillas: Anatomía general de las hormigas (1): Principios. [Internet]. Hormigas Amarillas. 2011 [cited 2024 Apr 22]. Available from: https://hormigasamarillas.blogspot.com/2011/09/anatomia-de-las-hormigas-1-principios.html
- Blanco JL. Hormigas Amarillas: Anatomía general de las hormigas (2): Las antenas. [Internet]. Hormigas Amarillas. 2011 [cited 2024 Apr 22]. Available from: https://hormigasamarillas.blogspot.com/2011/09/anatomia-general-de-una-hormiga-2-las.html
- Cervantes CCV. CVC. Santiago Ramón y Cajal. Artículos. Las sensaciones de las hormigas. [Internet]. cvc.cervantes.es. [cited 2024 Apr 22]. Available from: https://cvc.cervantes.es/ciencia/cajal/cajal_articulos/hormigas.htm
- Rothschuh Osorio U. Partes de una hormiga - Resumen y esquema [Internet]. ecologiaverde.com. 2024. Available from: https://www.ecologiaverde.com/partes-de-una-hormiga-4743.htm
- Talens Perales D. Ojos simples, ojos compuestos…todo un mundo de percepciones [Internet]. La ciencia de la vida, la biología UV. 2008 [cited 2024 Apr 23]. Available from: https://tapeda.blogs.uv.es/2008/08/18/ojos-simples-ojos-compuestostodo-un-mundo-de-percepciones/
HEMOLIMFA
APARELL CIRCULATORI
OBERT
L'aparell circulatori de les formigues és obert i es pot descriure en els següents passos:
- Cor i vasos sanguinis: Les formigues tenen un sol got dorsal que actua com a cor. Hemolimfa ("sang"), és bombejada des del cor a través d'uns vasos sanguinis que s'estenen per tot el cos de la formiga.
- Distribució: La hemolimfa es distribueix per tot el cos, banyant els teixits i òrgans.
- Retorn: Després de passar pels teixits, la hemolimfa retorna al cor per ser bombejada de nou a través del sistema circulatori.
Figura: Hemolinfa vista des d'un microscopi Font: Ramil Shakirov, iStock (2017)
Figura: Esquema del cor en la formiga
APARELL REPRODUCTOR
Pel que fa al tipus de reproducció, les formigues Lasius niger es reprodueixen mitjançant haplodiploïdia. Això significa que el sexe dels descendents està determinat pel nombre de cromosomes. Les formigues femenines (treballadores i reina) són diploides, ja que tenen dos conjunts de cromosomes, un de la mare i un del pare. Els mascles, però, són haploides, ja que només tenen un conjunt de cromosomes, que prové de la mare. Això significa que els mascles no tenen pares genètics, ja que no reben cap cromosoma del mascle durant la fecundació
Figura: mostra d'una colònia de Lasius niger Font: anthous (2018)
figura: desenvolupament de la formiga
APARELL RESPIRATORI
RESPIRACIÓ TRAQUEAL
La respiració de les formigues es duu a terme a través d'un sistema de tubs: tràquees, que estan connectades a petits orificis en el cos de la formiga anomenats espiracles.
- Quan una formiga necessita oxigen, l'aire entra a través d'aquests espiracles.
- Viatja a través de les tràquees fins a arribar a les cèl·lules del cos.
- Realitza l'intercanvi gasós: l'oxigen es difon des de les tràquees cap a les cèl·lules.
- El diòxid de carboni produït per les cèl·lules es difon cap a les tràquees per a ser expulsat a l'exterior.
RESPIRACIÓ CEL·LULAR
Figura: esquema de la respiració de la formiga
SISTEMA NERVIÓS
ÒRGANS DELS SENTITS
GANGLIONAR
Les formigues posseeixen òrgans sensorials que els permeten percebre l'entorn, enviant senyals nerviosos als ganglis nerviosos, on es processa la informació i es coordinen les respostes.
El sistema nerviós de les formigues està compost per una sèrie de ganglis que formen una cadena al llarg del cos de l'insecte. Aquests ganglis estan connectats entre si per nervis i estan encarregats de coordinar les funcions corporals i les respostes a estímuls de l'entorn. Per això és un sistema nerviós ganglionar.
- Vista: poden tenir dos tipus d’ulls:
- compostos (formats per ommatidis)
- ocels (NO formats per ommatidis)
- Tacte: les antenes detecten l’entorn
- Olfacte i el gust: amb quimioreceptors es troben a les antenes (de fet tenen més capacitat gustativa que olfactiva)
- Oïda: no en tenen, capten els sons a través de les vibracions
gànglis toràcics
nervis
cervell
HÀBITAT I TERRITORI
Tipus d'animal segons l'hàbitat: terrestrePrincipals entorns: aquestes formigues són versàtils i poden adaptar-se a diferents entorns (jardins, boscos, prats, parcs urbans, zones rurals...). Solen construir els seus nius sota pedres, troncs, plantes, i fins i tot en estructures humanes, com a les cases. Principals territoris: A més, són una espècie distribuïda globalment i es poden trobar en molts territoris geogràfics al voltant del món.
Figura: Lasius niger en una planta Font: pixabay (lliure de drets d'imatge)
Perquè apareixen a les cases i als jardins? Les formigues negres comunes sovint apareixen a les cases a la recerca d'aliments, aigua i refugi. Aquestes formigues són atretes per qualsevol cosa dolça o enganxosa, com a restes de menjar, begudes vessades i fruites madures. També poden entrar a les cases a través d'esquerdes en les parets, canonades i conductes de ventilació.
APARELL DIGESTIU
- Ingestió: Les formigues capturen i ingereixen els aliments mitjançant la boca.
- Deglució: Els aliments passen per la faringe fins a l'esòfag.
- Emmagatzematge i trituració: En l'esòfag, es troben el pap i el pedrer, encarregats d'emmagatzemar i triturar els aliments, respectivament.
- Digestió en l'estómac: Els aliments passen a l'estómac, que es divideix en sac cardíac, sac pilòric i hepatopàncrees, on es completa la digestió i absorció dels nutrients.
- Absorció final: Els nutrients digerits s'absorbeixen a través de l'intestí.
- Eliminació: Els residus no digerits es dirigeixen cap a l'anus per ser eliminats del cos.
DE QUÈ S'ALIMENTEN?
LA DIGESTIÓ
APARELL EXCRETOR
ANIMALS URICOTÈLICS
Intestí mig
El sistema excretor de les formigues és un mecanisme vital que els permet eliminar els productes de rebuig del seu metabolisme. - Recollida dels residus metabòlics: Els teixits de les formigues generen productes de rebuig com l'àcid úric com a part del seu metabolisme normal.
- Transport cap als tubs de Malpighi: Aquests productes de rebuig són recollits pels tubs excretors, coneguts com a tubs de Malpighi, que es troben a prop dels òrgans interns de la formiga.
- Concentració i filtració: En aquests tubs, els residus metabòlics són concentrats i filtrats de la hemolinfa, el líquid circulatori de les formigues.
- Expulsió dels residus: Els productes de rebuig concentrats són transportats des dels tubs de Malpighi fins als intestins, on finalment són expulsats del cos de la formiga a través de l'anus.
Tubs de Malpighi
Intestí posterior
Recte
àcid úric