IMAGES TIMELINE

+i nfo

L’Estat democràtic i social de Dret

Estats democràtics de Dret o Estats constitucionals democràtics

Primeres democràcies

Els Estats feudals medievals

Imperis d’Orient Pròxim

+info

Estats totalitaris

+info

Els Estats monàrquics moderns

+info

L’Estat a Grècia i Roma

Sistemes d’organització de l’estat al llarg de la història

+info

Formes preestatals

DRETS I DEMOCRÀCIA

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent scelerisque euismod arcu, venenatis porttitor quam condimentum ac. Nam ultricies ipsum vel gravida ultrices.

Subtitle here

19XX

Subtitle here

19XX

+info

Subtitle here

19XX

+info

Subtitle here

19XX

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit.

19XX-19XX

+info

Subtitle here

19XX

Timeline Title

Formes preestatals: Formes de regulació de la convivència sense cap organització política ja prèviament organitzada, ja sigui amb cap polític o sense cap polític. Això és pròpia d’algunes societats primitives.

Formes Preestatals

Els Estats democràtics i socials de Dret garanteixen una amplia gamma de drets, incloent els civils, polítics, socials i econòmics. Així, els Estats democràtics i socials de Dret assumeixen la responsabilitat de garantir un nivell mínim de benestar per a tots els seus ciutadans, reconeixent que aquest és un element essencial per a una societat justa i equitativa.

L’Estat democràtic i social de Dret

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Al segle XX van sorgir tipus d’organització estatal no democràtiques lligades a certes ideologies, com ara el nazisme, el feixisme, el comunisme stalinista. La Segona Guerra Mundial va acabar amb ells o va iniciar el seu declivi. Comparteixen certs trets: - Unipartidisme: només s’admet un partit. - Anul·lació de les llibertats individuals en pro del projecte col·lectiu. - Imposició d’una ideologia uniforme en el teixit social. - Estat policial que controla aspectes de la vida privada de la ciutadania.

Els estats totalitaris

Constitució i en la legislació generada pel Parlament, regula l’activitat del govern sota la supervisió d’un poder judicial diferenciat. Ha d’existir la prohibició de l’arbitrarietat i el respecte estricte per part del funcionariat i les persones representants de l’Estat. Les institucions públiques han d’estar al servei de l’Estat i no d’un partit polític.

Estats democràtics de Dret o Estats constitucionals democràtics

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

A Grècia, la democràcia atenenca permetia la participació directa dels ciutadans en les decisions polítiques, però només un petit percentatge de la població tenia dret a votar. Exclouïa dones, esclaus, metecs o immigrants, i homes amb pocs recursos. Roma va crear la República després de la monarquia i abans de l'imperi. Només el patriciat tenia participació política i va influir en les lleis futures.

L'estat a Grècia i Roma

(ss. VI aC – V)

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Imperis d’Orient Pròxim: Es donen fonamentalment entre l’any 4.000 i el s. VI aC en Mesopotàmia, Egipte, Pèrsia i Assíria. En aquests imperis, les estructures polítiques tenen un caràcter absolut i personal. El sobirà era revestit de caràcters divins i eren propietats de l’estat. Els individus estaven sota el mandat del sobirà i eren súbdits sense cap mena de drets.

Imperis D'orient Pròxim

Estan basats en el poder fragmentat dels senyors feudals (nobles) en els seus territoris, els quals podrien establir relacions de vassallatge amb els reis. Es destaquen per una relació de poder total sobre els súbdits.

Els Estats feudals medievals

(ss. IX-XV)

Sorgeixen amb l’aparició dels primers Estats-Nació, independitzats del poder del Papa i de l’Emperador, aglutinant fragmentacions territorials i dotant-se d’exèrcits propis i administracions burocràtiques unitàries. 3 TIPUS: Monarquies autoritàries (ss. XV - XVI) Monarquies absolutes (ss. XVII - XVIII) Despotisme il·lustrat (s. XVIII)

Els estatas monàrquics moderns

Els ideals de la il·lustració van portar a la pràctica uns tipus d’idees d’igualtat i democràtiques a partir de la constitució de Virgínia, també de la Declaració de la Independència de EEUU i de la Revolució Francesa. Es tracta d’una forma d’organització política, que contenia els següents components: - Participació directa o indirecta dels ciutadans, independentment del seu posicionament social. - Limitació de poder. - Servei a la ciutadania. - Respecta de drets. - Llibertats bàsiques per la ciutadania. - Divisió de poders.

Primeres Democràcies

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit

Sed ut perspiciatis unde omnis iste natus error sit voluptatem accusantium doloremque laudantium, totam rem aperiam, eaque ipsa quae ab illo inventore veritatis et quasi architecto beatae vitae dicta sunt explicabo. Nemo enim ipsam voluptatem quia voluptas sit aspernatur aut odit aut fugit.

19XX

Lorem ipsum dolor sit