Montanejos, 2023 - 2024
núm.
instIActiu
Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà la polseguera.
Les auques
El terror s'apodera del SES
1r i 4t de l'ESO
Vicent Andrés Estellés
El Betlem de Tirisiti
Uganda, 30 anys després
2n d'ESO
ESO
Aprendre jugant
Música en valencià
ESO
ESO
Eva Estal
El terror s'apodera de l'institut
Este año para celebrar la festividad de "Halloween", los alumnos de 2º de FP básica hicieron un taller de aperitivos "monstruosos" y con ayuda de alumnos de 1º, 2º, 3º y 4º de la ESO se ha decorado el instituto con la temática de esta festividad.
Title 1
Valercia Bosch Sergio Bagan Rocío Arcusa
UGANDA, 30 ANYS DESPRÉS
Fa trenta anys va acabar la devastadora guerra d'Uganda. La guerra, començada pels grups rebels, va fer que el país caiguera en la misèria. Problemes de fam, pobresa o malalties són algunes de les conseqüències d'aquell conflicte.Més de la mitat de la població a Uganda és pobra; tenen una vida i salut pèssima. Uganda va acollir persones refugiades, que fugien de països molt pitjors. El canvi climàtic i la guerra no van ajudar molt a l'agricultura, la qual cosa va produir una falta d'aliments que va matar, i encara mata, a molts xiquets i adults. Quasi el 30 % dels menors de cinc anys patixen retard del creixement i la mitat de la població té anèmia. A més a més, la sida va empitjorar la situación i la manca d'aliments va fer, i fa, que la població tinga una pèssima salut. En les dos dècades de guerra van morir milions de persones a causa de la sida; hui dia, gràcies a algunes mesures sanitàries, s'ha reduït. Això no sols pansa a Uganda, molts països estan en la mateixa situació, o pitjor.
Write a subtitle here
Title 1
UGANDA, 30 ANYS DESPRÉS
A pesar del ressò que va tindre aquella guerra, la societat actual s’ha oblidat d’allò i les noves generacions desconeixen el que va pasar. Un reportatge comparatiu realitzat amb xiquets del país africà i espanyols ho deixa en evidencia. En ell s’hi pot vore com els xiquets d'Uganda demanen com a desitjos tindre casa, treball o menjar, i els d'Espanya demanen jocs, videoconsoles o conéixer a famosos, entre d’altres. Els xiquets espanyols demanen el que volen, però els d'Uganda, el que necessiten. Els xiquets espanyols, en saber el que desitjaven els ugandesos, van demanar canviar el seu desig perquè ells aconseguiren complir el seu i s'estranyaven que els majors no feren res.
Música en valencià
Durant este curs, l'alumnat del SES ha treballat diverses cançons en valencià. Els grups que més els han agradat són: ZOO, la Fúmiga i el Diluvi. La cançó que més els ha encisat és la del Tobogan, del grup saforenc ZOO.
Title 1
La Fúmiga, el grup de la Ribera Alta.
Mediterrània és la cançó de la Fúmiga que més els ha agradat. El grup alzinenc ha conquistat els jóvens valencians amb música que fa moure els peus i lletra molt apegalosa. Esta no és l'única cançó de la Fúmiga que han treballat; Havia de passar, Ja no fa mal (amb la 'triunfita' Samantha), Karrasketon (amb Mireia de Pupil·les) i l'Aposta (amb Maluks), en són algunes d'elles.
Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit
+info
Title 1
Title 1
El Betlem de Tirisiti
Title 1
El Betlem de Tirisiti que actualment coneixem, prové de la fusió, a la fi del segle XIX, dels tres betlems que es representaven tots els anys, animats per tres modestes empreses familiars. Es tractava d’una representació de titelles de vareta, dirigida a un públic familiar.
El 26 de novembre de 2002, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana aprovava la declaració de Bé Immaterial d’Interés Cultural per al Betlem de Tirisiti, després de catorze mesos de tramitació de l’expedient oportú i els informes favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Reial Acadèmia de Belles Arts. La declaració assegurava la protecció del Betlem, davall la tutela de l’Ajuntament.
El calendari del Betlem de Tirisiti ha sigut, tradicionalment, aquell que marquen les festes de Nadal i Reis.
Des de fa uns anys, concretament des que se’n va fer càrrec l’Ajuntament d’Alcoi, s’ha buscat donar-li una major difusió entre el públic escolar. Les funcions s'inicien a la fi del mes de novembre; es reserven sessions per als centres escolars de la ciutat i de les comarques veïnes, amb horaris també concertats. Els dies immediats a Nadal, època també de vacacions escolars, les funcions estan obertes a tot el públic i es busca l’afluència familiar.
Tot just acabat el mes de novembre, l’inici de les representacions del Betlem de Tirisiti marca l’arribada del singular Nadal alcoià. El Betlem, una mostra singular del teatre popular de marionetes de vareta, constituïx una de les ofertes més atractives i originals del nostre període nadalenc. Les seues representacions han conservat el sabor popular del seu argument, en el qual després de les seqüències i personatges dels Evangelis, apareixen el sereno, el sagristà i el rector, l’hostalera (Tereseta) i el seu marit (Tirisiti), les beates, 'l'abuelo', etc.; i s’hi incorporen anacronismes en escenes que barregen aspectes costumistes de l’Alcoi d’antany (una correguda de bous, desfilades de moros i cristians, l’aparició de Sant Jordi i l’ascensió amb globus de Tirisiti, moment que tanca la representació).
+Text extret del llibre La Cavalcada de Reis Mags d’Alcoi de Josep Lluís Santonja.
Title 1
Auques
L’alumnat de 1r i 4t de l’ESO ha mostrat, mitjançant una auca, la seua vida. Una auca és un gènere de poesia popular narrativa, generalment escrit en redolins, difós per mitjà d'un full de paper amb caselles o quadrets destinats a descriure plàsticament la història narrada en els versos.
En este cas, han descrit diferents moments que, al seu parer, consideren importants en la seua vida. Cadascú ha triat un model distint per a realitzar-la, però totes tenen una mateixa finalitat: donar-se a conéixer d’una forma amable i atractiva per als curiosos lectors. .
Title 1
Aprendre jugant
Alhora, el mateix alumnat d'ESO ha jugat a les diferents propostes didàctiques que oferix esta plataforma que treballa molts aspectes del que s'estudien en l'assignatura de Valencià, llengua i literatura.
L'alumnat de l'ESO ha fet possible un joc per als seus companys de 1r de l'FPB, mitjançant l'aplicació de Wordwall, en què una ruleta té diferents preguntes de vocabulari en castellà i valencià sobre la xarcuteria a partir d'un document divulgat per l'Acadèmia Valenciana de Llengua.
Icons
Write a subtitle here
Got an idea?
Let the communication flow!
With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like! Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.
- Generate experiences with your content.
- It’s got the Wow effect. Very Wow.
- Make sure your audience remembers the message.
Got an idea?
Let the communication flow!
With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like! Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.
- Generate experiences with your content.
- It’s got the Wow effect. Very Wow.
- Make sure your audience remembers the message.
Revista del SES Montanejos 23-24
Josep Puchades
Created on April 24, 2024
Revista del SES Montanejos 23-24
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Mobile App Dossier
View
Color Shapes Dossier
View
Notes Dossier
View
Futuristic Tech Dossier
View
Crowdfunding Campaign
View
Company Dossier
View
Economy Dossier
Explore all templates
Transcript
Montanejos, 2023 - 2024
núm.
instIActiu
Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà la polseguera.
Les auques
El terror s'apodera del SES
1r i 4t de l'ESO
Vicent Andrés Estellés
El Betlem de Tirisiti
Uganda, 30 anys després
2n d'ESO
ESO
Aprendre jugant
Música en valencià
ESO
ESO
Eva Estal
El terror s'apodera de l'institut
Este año para celebrar la festividad de "Halloween", los alumnos de 2º de FP básica hicieron un taller de aperitivos "monstruosos" y con ayuda de alumnos de 1º, 2º, 3º y 4º de la ESO se ha decorado el instituto con la temática de esta festividad.
Title 1
Valercia Bosch Sergio Bagan Rocío Arcusa
UGANDA, 30 ANYS DESPRÉS
Fa trenta anys va acabar la devastadora guerra d'Uganda. La guerra, començada pels grups rebels, va fer que el país caiguera en la misèria. Problemes de fam, pobresa o malalties són algunes de les conseqüències d'aquell conflicte.Més de la mitat de la població a Uganda és pobra; tenen una vida i salut pèssima. Uganda va acollir persones refugiades, que fugien de països molt pitjors. El canvi climàtic i la guerra no van ajudar molt a l'agricultura, la qual cosa va produir una falta d'aliments que va matar, i encara mata, a molts xiquets i adults. Quasi el 30 % dels menors de cinc anys patixen retard del creixement i la mitat de la població té anèmia. A més a més, la sida va empitjorar la situación i la manca d'aliments va fer, i fa, que la població tinga una pèssima salut. En les dos dècades de guerra van morir milions de persones a causa de la sida; hui dia, gràcies a algunes mesures sanitàries, s'ha reduït. Això no sols pansa a Uganda, molts països estan en la mateixa situació, o pitjor.
Write a subtitle here
Title 1
UGANDA, 30 ANYS DESPRÉS
A pesar del ressò que va tindre aquella guerra, la societat actual s’ha oblidat d’allò i les noves generacions desconeixen el que va pasar. Un reportatge comparatiu realitzat amb xiquets del país africà i espanyols ho deixa en evidencia. En ell s’hi pot vore com els xiquets d'Uganda demanen com a desitjos tindre casa, treball o menjar, i els d'Espanya demanen jocs, videoconsoles o conéixer a famosos, entre d’altres. Els xiquets espanyols demanen el que volen, però els d'Uganda, el que necessiten. Els xiquets espanyols, en saber el que desitjaven els ugandesos, van demanar canviar el seu desig perquè ells aconseguiren complir el seu i s'estranyaven que els majors no feren res.
Música en valencià
Durant este curs, l'alumnat del SES ha treballat diverses cançons en valencià. Els grups que més els han agradat són: ZOO, la Fúmiga i el Diluvi. La cançó que més els ha encisat és la del Tobogan, del grup saforenc ZOO.
Title 1
La Fúmiga, el grup de la Ribera Alta.
Mediterrània és la cançó de la Fúmiga que més els ha agradat. El grup alzinenc ha conquistat els jóvens valencians amb música que fa moure els peus i lletra molt apegalosa. Esta no és l'única cançó de la Fúmiga que han treballat; Havia de passar, Ja no fa mal (amb la 'triunfita' Samantha), Karrasketon (amb Mireia de Pupil·les) i l'Aposta (amb Maluks), en són algunes d'elles.
Duis autem vel eum iriure dolor in hendrerit in vulputate velit esse molestie consequat, vel illum dolore eu feugiat nulla facilisis at vero eros et accumsan et iusto odio dignissim qui blandit praesent luptatum zzril
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation ullamcorper suscipit
+info
Title 1
Title 1
El Betlem de Tirisiti
Title 1
El Betlem de Tirisiti que actualment coneixem, prové de la fusió, a la fi del segle XIX, dels tres betlems que es representaven tots els anys, animats per tres modestes empreses familiars. Es tractava d’una representació de titelles de vareta, dirigida a un públic familiar. El 26 de novembre de 2002, la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana aprovava la declaració de Bé Immaterial d’Interés Cultural per al Betlem de Tirisiti, després de catorze mesos de tramitació de l’expedient oportú i els informes favorables del Consell Valencià de Cultura i de la Reial Acadèmia de Belles Arts. La declaració assegurava la protecció del Betlem, davall la tutela de l’Ajuntament. El calendari del Betlem de Tirisiti ha sigut, tradicionalment, aquell que marquen les festes de Nadal i Reis.
Des de fa uns anys, concretament des que se’n va fer càrrec l’Ajuntament d’Alcoi, s’ha buscat donar-li una major difusió entre el públic escolar. Les funcions s'inicien a la fi del mes de novembre; es reserven sessions per als centres escolars de la ciutat i de les comarques veïnes, amb horaris també concertats. Els dies immediats a Nadal, època també de vacacions escolars, les funcions estan obertes a tot el públic i es busca l’afluència familiar.
Tot just acabat el mes de novembre, l’inici de les representacions del Betlem de Tirisiti marca l’arribada del singular Nadal alcoià. El Betlem, una mostra singular del teatre popular de marionetes de vareta, constituïx una de les ofertes més atractives i originals del nostre període nadalenc. Les seues representacions han conservat el sabor popular del seu argument, en el qual després de les seqüències i personatges dels Evangelis, apareixen el sereno, el sagristà i el rector, l’hostalera (Tereseta) i el seu marit (Tirisiti), les beates, 'l'abuelo', etc.; i s’hi incorporen anacronismes en escenes que barregen aspectes costumistes de l’Alcoi d’antany (una correguda de bous, desfilades de moros i cristians, l’aparició de Sant Jordi i l’ascensió amb globus de Tirisiti, moment que tanca la representació).
+Text extret del llibre La Cavalcada de Reis Mags d’Alcoi de Josep Lluís Santonja.
Title 1
Auques
L’alumnat de 1r i 4t de l’ESO ha mostrat, mitjançant una auca, la seua vida. Una auca és un gènere de poesia popular narrativa, generalment escrit en redolins, difós per mitjà d'un full de paper amb caselles o quadrets destinats a descriure plàsticament la història narrada en els versos. En este cas, han descrit diferents moments que, al seu parer, consideren importants en la seua vida. Cadascú ha triat un model distint per a realitzar-la, però totes tenen una mateixa finalitat: donar-se a conéixer d’una forma amable i atractiva per als curiosos lectors. .
Title 1
Aprendre jugant
Alhora, el mateix alumnat d'ESO ha jugat a les diferents propostes didàctiques que oferix esta plataforma que treballa molts aspectes del que s'estudien en l'assignatura de Valencià, llengua i literatura.
L'alumnat de l'ESO ha fet possible un joc per als seus companys de 1r de l'FPB, mitjançant l'aplicació de Wordwall, en què una ruleta té diferents preguntes de vocabulari en castellà i valencià sobre la xarcuteria a partir d'un document divulgat per l'Acadèmia Valenciana de Llengua.
Icons
Write a subtitle here
Got an idea?
Let the communication flow!
With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like! Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.
Got an idea?
Let the communication flow!
With Genially templates, you can include visual resources to wow your audience. You can also highlight a particular sentence or piece of information so that it sticks in your audience’s minds, or even embed external content to surprise them: Whatever you like! Do you need more reasons to create dynamic content? No problem! 90% of the information we assimilate is received through sight and, what’s more, we retain 42% more information when the content moves.