ESQUEMA SISTEMA IMMUNITARI

QUÈ ÉS?

QUÈ ÉS?

IMMUNITAT INNATA

IMMUNITAT ARTIFICIAL

AVANTATGES

AVANTATGES

Lorem ipsum dolor sit

DESAVANTATGES

DESAVANTATGES

El sistema immunitari

QUÈ ÉS?

QUÈ ÉS?

Importància?

Lorem ipsum dolor sit

Hipersensibilitat?

IMMUNITAT ESPECÍFICA

IMMUNITAT PASSIVA

HOMORAL

AVANTATGES

CEL·LULAR

DESAVANTATGES

Què és el sistema immunitari?

Conjunt de cèl·lules, teixits i molècules implicats en processos d'immunització. Protegeixen el nostre cos d’atacs exteriors de naturalesa biològica (virus, bacteris, paràsits), física (radiacions) o química (contaminants), però també d’atacs interns (cèl·lules canceroses).

CONCEPTES BÀSICS

• Immunitat: ser invulnerable a una malaltia infecciosa

• Agent (Ag): molècules que inicien una resposta immunitària
• Anticòs (Ac): molècula produïda pels limfòcits B contra els antígens.

• Antigen: substàncies externes al nostre organisme

IMMUNITAT INNATA

AVANTATGES

Resposta Ràpida: És la primera línia de defensa del cos i actua immediatament o dins de les primeres hores després de l’aparició d’un patogen. Ampli Espectre: Pot reconèixer i respondre a una àmplia varietat de patògens sense necessitat de reconeixement previ. PERMANENT

CONCEPTE IMMUNITAT INNATA

Característiques anatòmiques, fisiològiques i químiques innates (naixença) de l’individu. Està destinada principalment a impedir l’entrada d’elements estranys en l’organisme. Per fer-ho té dues línies de defensa, primàries i secundàries:

FÍSIQUES: Pell QUÍMIQUES: suor, llagrimes, saliva (enzims, metall, pH) BIOLÒGIQUES: Flora bacteriana

Primàries

CÈL·LULES FAGOCÍTIQUES (leucòcits)

Secundàries

RESPOSTA INFLAMATÒRIA

IMMUNITAT INNATA

DESAVANTATGES

No Específica: no té la mateixa precisió que la immunitat adquirida. Sense Memòria Immunològica: No té la capacitat de recordar patògens específics. Sempre la mateixa resposta. Limitada en Diversitat: un repertori limitat d’elements reconeixedors de patògens, el que pot limitar la seva eficàcia. Pot Causar Dany al Teixit, Pot Ser Evasa.

IMMUNITAT ESPECÍFICA

Què és?

La resposta immunològica específica és un procés complex que implica diversos tipus de cèl·lules i etapes: Inici: Les cèl·lules presentadores d’antígens (CPA), com macròfags o cèl·lules dendrítiques, capturen els antígens. Presentació d’Antígens: Si la CPA ha sintetitzat antígens, els presenta amb MHC de classe 1 a limfòcits T citotòxics. Si la CPA ha fagocitat un patogen, els presenta amb MHC de classe 2 a limfòcits T col·laboradors.

Altres cèl·lules que hi participen

Taula diferències limfòcits T i B

Avantatges i desavantatges

Antígens i anticossos

Teoría selecció clonal

IMMUNITAT ESPECÍFICA

RESPOSTA HUMORAL

Mecanisme de defensa principal: Involucra limfòcits B. Proteïnes específiques (Ac): Alliberades i circulen per la sang i la limfa. Fase d’Activació: CPA: Engloba patògens, els degrada i exposa fragments amb MHC classe II. Limfòcit Col·laborador (Th): Presenta CD4 i s’uneix amb Ag-MHC classe II. Interleucines: Alliberades per la CPA, ajuden a l’activació del Th. Expansió Clonal: Th activat prolifera en cèl·lules T col·laboradores. Fase Efectora: Limfòcit B: Incorpora i degrada el patogen, exposant fragments amb MHC classe II. Presentació a Th: Amb receptors específics. Unió Th-B: Th s’uneixen als limfòcits B i alliberen interleucines que els activen. Proliferació i Diferenciació: En cèl·lules B de memòria i plasmàtiques que secreten anticossos específics.

IMMUNITAT ESPECÍFICA

RESPOSTA CEL·LULAR

Es produeix a través dels limfòcits Tc, que són els encarregats de dur a terme la resposta cel·lular. Eliminen les cèl·lules de l’organisme infectades per virus o altres patògens intracel·lulars, cèl·lules canceroses i les empeltades Els limfòcits Tc s’activen: Pel contacte amb una cèl·lula infectada per un virus, aquesta ha degradat proteïnes víriques, i les deixa exposada en la superfície de la seva membrana. Es produeix una unió i es forma el complex AgMHC-Limfòcit Tc. Per les citocines que produeixen s'activen els limfòcits Th pel mateix Ag. Un cop activats produeixen: -Substàncies que provoquen la mort de les cèl·lules infectades per virus: perforines (lisi cel·lular) o enzims proteolítics. -Unió que indueix a matar la cèl·lula per apoptosi

AVANTATGES IMMUNITAT ARTIFICIAL

• Prevenció de malalties.
• Memòria immunològica: Aquesta resposta immunitària genera una memòria a llarg termini.
• Seguretat: Les vacunes són segures i eficaces, i passen per rigorosos processos de prova.
• Protecció comunitària.

DESAVANTATGES IMMUNITAT ARTIFICIAL

• Efectes secundaris: en alguns casos poden causar efectes secundaris lleus com ara dolor al lloc d’injecció, febre o fatiga.
• Resistència al patogen: En algunes situacions, els patògens poden desenvolupar resistència a les vacunes.
• Reaccions al·lèrgiques.
• Cost econòmic.
• Desconfiança i desinformació.

IMMUNITAT PASIVA

L’immunitat passiva és la protecció temporal contra malalties que s’obté mitjançant la introducció d’anticossos produïts fora del cos. Aquest tipus d’immunitat es pot adquirir de dues maneres: Naturalment: A través de la transferència d’anticossos de la mare al fetus durant l’embaràs, o al nadó a través de l’alletament. Els anticossos IgG travessen la placenta i proporcionen immunitat al fetus, mentre que els anticossos IgA es transfereixen a través de la llet materna. Artificialment: Mitjançant la transferència d’anticossos específics d’un patogen o toxina, com ara la immunoglobulinoteràpia o la seroteràpia.

AVANTATGES

Protecció immediata: L’immunitat passiva ofereix una defensa ràpida contra patògens específics, ideal per a situacions d’exposició immediata o per a persones amb sistemes immunitaris compromesosÚtil en casos d’urgència: Pot ser vital en el tractament de malalties agudes o enverinaments, on no hi ha temps suficient perquè el cos desenvolupi la seva pròpia resposta immunitària.

DESAVANTATGES

• Durada limitada: La protecció proporcionada per l’immunitat passiva és de curta durada, ja que els anticossos introduïts es degraden amb el temps.
• Risc de reaccions adverses: Hi ha un risc potencial de reaccions d’hipersensibilitat, especialment amb gamma globulina d’origen no humà, i la possibilitat de desenvolupar la malaltia del sèrum.
• No genera memòria immunològica: A diferència de l’immunitat activa, l’immunitat passiva no resulta en la creació de memòria immunològica a llarg termini.

Reacció excessiva del sistema immunitari davant l’exposició d’un antigen innocu o poc perillós. Una al·lèrgia és una determinada reacció d'hipersensibilitat i l’al·lergen és l’antigen que provoca aquesta hipersensibilitat. Hipersensibilitat immediata: Sensibilització: Contacte inicial amb l’al·lergen sense símptomes. Macròfags presenten l’al·lergen als limfòcits Th. Resposta humoral: Producció d’anticossos IgE que es fixen als mastòcits. Reexposició: El segon contacte amb l’al·lergen uneix les IgE als mastòcits. Alliberació d’histamina: Provoca vasodilatació, augment de la permeabilitat capil·lar, contracció bronquial. Conseqüències: Potencial xoc anafilàctic, pot ser fatal. Hipersensibilitat retardada: Reacció tardana: Símptomes d’al·lèrgia hores o dies després de la reexposició. Activació de limfòcits T: Alliberen interleucines i interferó γ. Activació fagocítica: Cèl·lules fagocítiques formen nòduls granulosos. Dany tissular: Enzims hidrolítics destrueixen teixits propers.