MAPA MENTAL

naix al s XVI, amb els Essais de Montagne (1580)

Prosa d’idees

-Conté com a parts: les seqüències expositiva, argumentativa i dialogada.

gènere nou, subjectiu i confessional. L’autor intenta comprendre’s i fer-se comprendre pel lector a través del raonament. Reflecció personal.

Lorem ipsum dolor sit

Definició

la lectura de l’assaig no pot ser passiva.

-L’autor pretén dialogar amb un mateix. Escepticisme

Assaig

Mecanisme fàtic, complicitat dialèctica. Degut a la ironia

No és dogmàtic, per aixó no és conclusiu.

Lorem ipsum dolor sit

Brevetat i fragmentarisme, i relacionat amb el conte i poema.

, ha de resultar amé, lleuger i eficaç.

una reflexió personal, encara que sovint es veu la formació de l’erudit.

-Els temes: filosòfics, inquietuds contemporànies.

Durant la guerra, més assajos de la realitat catalana a l'exili

Glosari al periòdic La Veu de Catalunya (1906-1921).

Josep Ferrater Mora, Gaziel i Jaume Vicens Vives

.Des del 1939 als anys 70

Eugeni d'Ors

Lorem ipsum dolor sit

La repressió talla la creació de literatura d'idees, el tema principal serà el país.

La glossa és un assaig breu,que reclama la complicitat del lector amb la refelxió

Antecedents

El descrèdit de la realitat, Les originalitats, Les originalitats, Indagacions possibles, Judicis finals , Nosaltres els valencians.

Pla «reflecteix»

Lorem ipsum dolor sit

Posteriors com: Alfons Verdaguer, Emili Gómez Nadal, Antoni Ròdenas, Antoni Selva,

és periodista i és a través del periodisme que aconsegueix el seu estil característic, admirat més tard per Fuster.

Assaig el 1955 amb obres de Fuster:

Josep Pla

creador d’una prosa nova, fuig del ruralisme i noucentisme

naix a Sueca el 1922. El 1943 inicià la carrera de Dret a València. 1947 exercí d'advocat. anys seixanta: l'obra eixamplà l'audiència. Es converteix en un intel·lectual d’incidència eficaç i profunda.

actitud irònica; Sentenciositat; El to conversacional, imperatius, colcol·loquialismes, hipèrboles populars; Reformulació; Modismes i refranys; Antidogmatisme

1962: Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i la guia El País valenciano. Cremades a les falles. 1981 atemptat amb bombes

Relació íntima entre idea i paraula: Estratègies: autodiàleg, citacions, ironia, l'ús de to parlat amb el lectorcometes, cursiva , interrgogants, punts suspensius. Combinació funcions del llenguatge per incitar.

Biografia

Lorem ipsum dolor sit

Estil

Tasca fusteriana apareix en conferències, direcció de revistes...L' obra de Fuster centrada en l'assaig. Objectiu final l'home. La poesia de Fuster, poc coneguda i poc estudiada, s’insereix en una línia existencialista i aspra

Joc dialèctic amb el lector. Un crític, ús de senzillesa i claredat, matisacions, Adjectivació inusual, sorprenent, abundant, Noms sorprenents., eufemismes, hipèrboles, temàtica humana,

Joan Fuster

Assajos humanístics: dos temes: les manifestacions de l’activitat creadora –la cultura- i la crisi de l’home en el món canviant d’avui. En conjunt oscil·len entre la meditació sobre l’actualitat i l’especulació moral amb valor permanent; i adopten les tècniques i formes més variades. Reflexions sobre la creació artística i la crisi de l’home en el món actual: la ciència, el paper de l’intel·lectual i l’artista, el poder, el marxisme, el capitalisme...observació de la realitat a partir de les circumstàncies concretes. La humanitat com a símbol i síntesi del món i ell mateix com a símbol de l’home.

Mestre de la conversa, del diàleg

Escrits sobre història cultural: iniciats en els anys cinquanta i recollits en Obres completes ; primer en clàssics valencians: Sor Isabel de Villena, Jaume Roig... Després als segles de la decadència, també a la literatura del segle XX . La història de la llengua i la cultura, el bandolerisme, la literatura, etc

Lorem ipsum dolor sit

Obra

Escrits sociopolítics: tema del País Valencià, amb les peculiaritats socials, polítiques i culturals. Escrits que naixen de la posició moral i política, compromesa, de l’escriptor amb la seua terra i amb el seu temps. Desenvolupats en diverses formes: escrits històrics, polítics, guies... Resposta del compromís de les circumstàncies viscudes. Història, cultura... obres més compromeses i més polèmiques.

Llibre cabdal Nosaltres els valencians: Inspirat en Notícia de Catalunya de Jaume Vicens Vives, igual estructura, fets/indecisions/ problemes del País Valencià. Fuster revisava el "fet valencià", amb l'element definidor de la catalanitat diferenciant del Principat. Plantejava les dificultats que impedien el redreçament nacional. Concloïa que l'únic camí dels valencians era l’autoafirmació dins la unitat amb els altres pobles catalans.

Joan Fuster publica Diccionari per a ociosos en 1964. En aquesta època el règim franquista comença a relaxar la censura literària sobre el contingut de les obres i també sobre les llengües de l’estat. Això permet, entre altres, la creació d’una mínima infraestructura editorial (revistes, premis, editorials) que anirà ampliant-se al llarg dels anys 60 i 70. D’altra banda, Diccionari per a ociosos es publica després de dues obres que havien suscitat molta polèmica: El País Valenciano (1962) i Nosaltres els valencians (1962). Fuster ja era, malgrat l’edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

A l’hora de crear el Diccionari per a ociosos probablement es va inspirar en els calendaris que ell tenia a l’abast (almanaque) i que recollia dades astronòmiques i els fets més rellevants, celebracions i festivitats religioses. D’aquí la tendència al microtext memoritzador, la frase concisa i sentenciosa,..

Lorem ipsum dolor sit

AFORISME: Microtext memoritzador, conté la paradoxa, la ironia o la metàfora, recorre a la cultura popular i sovint ho fa per a «carregar-se-la», Refrany amb un cert to catequètic., estructura de jocs de mots, reflexió adreçada a la consciència del lector, eslògan que reclama una elaboració reflexiva, sintetitzat.

Diccionari per a ociosos

Autors després del context d'aquesta

L’obra assagística de Joan Fuster representa un punt d’inflexió per al conreu d’aquest gènere en la literatura catalana, i la seua tria contribueix a normalitzar-lo. Gairebé coetani destaca Joan Francesc Mira, amb un assaig en clau també cultural i identitària. A partir dels 90, trobem altres assagistes que, sovint en forma de dietari o de blog, continuen reflexionant sobre el país, la cultura i la societat, com ara Enric Sòria. La veu de les dones s’ha fet visible sobretot en la premsa, a recer de l’obra de Capmany, i ha incorporat el discurs feminista; és el cas de Montserrat Roig.

El llibre opta pel model del Diccionari filosòfic de Voltaire a fi d’ordenar una sèrie d'escrits de tema i extensíó variables. Els articles es presenten al lector en ordre alfabètic, identificats amb una paraula clau. El seu títol és temàtic i un resum del llibre, fa un repàs dels grans temes del s. XX, com el paper de l’intel·lectual, la justicia, la idea de progrés, la idea de nacionalisme…, al costat també de temes sobre l’amor, la mort, la llibertat, Ia guerra, el temps o la bellesa.,..

Lorem ipsum dolor sit