Primeres Avantguardes
Característiques generals
Referents històrics
Localització i evolució artística
El començament del segle XX va quedar mercat per la crisi de la Primera Guerra
Mundial (1914 – 1918), desastre anunciat ja des de la fi del segle XIX i que va
comportar grans canvis, tant de caire polític com econòmic i social.
Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats directament
amb l’aparició de diversos «ismes» o tendències que van configurar les anomenades Primeres
Avantguardes artístiques. França, i més concretament París (serà la ciutat emblemàtica de
l’art modern), Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i, més endavant, la gran metròpoli
de Nova York es van convertir en els principals centres de creació artística.
Experimentació, originalitat i polèmica esdevenen els nous paràmetres de les
avantguardes artístiques.
Organicisme
Proposa una
arquitectura funcional, però de caràcter orgànic, és a dir, capaç de constituir un vincle
harmònic entre la funció i l’entorn, capaç d’integrar en un tot orgànic el medi humà i el medi
natural.
Funcionalisme
Arquitectura d’avantguarda
L’arquitectura
El Funcionalisme, que és un moviment molt lligat al progrés industrial, presenta formes
tècniques emparentades amb les màquines i mira de donar resposta a un seguit de
plantejaments higienistes en funció dels quals cal proporcionar la il·luminació, la ventilació i
l’orientació adequades als habitatges.
Al començament del segle XX, l’arquitectura moderna va rebutjar les tendències
historicistes de la centúria anterior i va assumir les transformacions d’un nou món
caracteritzat definitivament per la preponderància del desenvolupament tècnic i
industrial.
Redueix les formes, els volums i els colors a la seva expressió més
elemental amb la voluntat de sotmetre l’espai arquitectònic i, consegüentment, l’espai humà,
al rigor d’una nova racionalitat basada en la simplicitat.
Les primeres Avantguardes Artístiques
Dadaisme
Futurisme
Cubisme
Els artistes van buscar obsessivament reproduir nocions i
percepcions vinculades a la idea de progrés com ara el moviment, el dinamisme, el canvi
i la transformació.Van inventar una nova tècnica formal, el simultaneisme, que
consistia a repetir les imatges de manera superposada i constituir així una mena de seqüència fílmica amb colors vius i molt variats.
Les obres dels artistes adscrits al dadaisme, que es defineix
com un moviment «antiartístic», tenen un caire netament provocador, destinat a
desprestigiar l’obra d’art tradicional i col·locar al seu lloc una proposta nihilista,
iconoclasta, il·lògica i absurda, reflex fidel del desencís produït per la bogeria
autodestructiva de les societats humanes durant la Primera Guerra Mundial.
La característica principal
del Cubisme és la fragmentació geomètrica de
l’espai i la configuració de la figura en plans
interrelacionats.Diferents visions simultànies d’un mateix objecte i es fa desaparèixer el punt de vista únic. Temes: retrat, objectes quotidians com ara fruites, pipes, partitures, guitarres, gots i
ampolles.
L’escultura i la pintura van ser els camps principals de l’experimentació artística que van
enriquir l’art contemporani durant la primera meitat del segle XX. Cadascuna de les
diferents tendències artístiques d’aquest període, els «ismes», presenta característiques
i plantejaments comuns tant en pintura com en escultura.
Surrealisme
Expressionisme
Fauvisme
Art abstracte
Aparició exacerbada i violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l’objecte representat.
Visió subjectiva i estètica de l’artista.
Ús d’empastaments gruixuts i de la tècnica divisionista
L'art abstracte es caracteritza pel rebuig deliberat de l'art com a imitació de la realitat. Tres moviments destacats dins d'aquesta tendència són el Constructivisme i el Suprematisme russos, i el Neoplasticisme holandès, els quals empren formes geomètriques pures amb diferents objectius creatius.
El Surrealisme és un moviment artístic que va sorgir en la dècada de 1920, influenciat pel dadá i la pintura metafísica. Es caracteritza per la incorporació d'imatges oníriques i inquietants, derivades del món del somni, i per l'ús de l'automatisme, un procés creatiu que permet l'expressió lliure i sense control racional en l'execució de les obres.
l’Expressionisme va reflectir,
de manera vehement, crítica, cruel, l’atmosfera sociopolítica que va precedir l’esclat de la Primera Guerra Mundial.
Línies trencades i formes corbades i anguloses.
Obres amb un caràcter agressiu i angoixant.
Ús de colors exaltats i fortament contrastats.
Escribe un título genial aquí
El contenido visual es un lenguaje transversal, universal, como la música. Somos capaces de entender imágenes de hace millones de años, incluso de otras culturas. No nos gusta aburrir. No queremos ser repetitivos. Comunicar como siempre aburre y no engancha. Lo hacemos diferente. Hacemos sabotaje al aburrimiento. Creamos lo que al cerebro le gusta consumir porque le estimula.
Enlace
Mapa Mental Circular
paula reyes
Created on April 11, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Body Parts
View
Choice Board Flipcards
View
January School Calendar
View
Genial Calendar 2026
View
School Calendar 2026
View
January Higher Education Academic Calendar
View
School Year Calendar January
Explore all templates
Transcript
Primeres Avantguardes
Característiques generals
Referents històrics
Localització i evolució artística
El començament del segle XX va quedar mercat per la crisi de la Primera Guerra Mundial (1914 – 1918), desastre anunciat ja des de la fi del segle XIX i que va comportar grans canvis, tant de caire polític com econòmic i social.
Els grans centres artístics de la primera meitat del segle XX van estar relacionats directament amb l’aparició de diversos «ismes» o tendències que van configurar les anomenades Primeres Avantguardes artístiques. França, i més concretament París (serà la ciutat emblemàtica de l’art modern), Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda i, més endavant, la gran metròpoli de Nova York es van convertir en els principals centres de creació artística.
Experimentació, originalitat i polèmica esdevenen els nous paràmetres de les avantguardes artístiques.
Organicisme
Proposa una arquitectura funcional, però de caràcter orgànic, és a dir, capaç de constituir un vincle harmònic entre la funció i l’entorn, capaç d’integrar en un tot orgànic el medi humà i el medi natural.
Funcionalisme
Arquitectura d’avantguarda
L’arquitectura
El Funcionalisme, que és un moviment molt lligat al progrés industrial, presenta formes tècniques emparentades amb les màquines i mira de donar resposta a un seguit de plantejaments higienistes en funció dels quals cal proporcionar la il·luminació, la ventilació i l’orientació adequades als habitatges.
Al començament del segle XX, l’arquitectura moderna va rebutjar les tendències historicistes de la centúria anterior i va assumir les transformacions d’un nou món caracteritzat definitivament per la preponderància del desenvolupament tècnic i industrial.
Redueix les formes, els volums i els colors a la seva expressió més elemental amb la voluntat de sotmetre l’espai arquitectònic i, consegüentment, l’espai humà, al rigor d’una nova racionalitat basada en la simplicitat.
Les primeres Avantguardes Artístiques
Dadaisme
Futurisme
Cubisme
Els artistes van buscar obsessivament reproduir nocions i percepcions vinculades a la idea de progrés com ara el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació.Van inventar una nova tècnica formal, el simultaneisme, que consistia a repetir les imatges de manera superposada i constituir així una mena de seqüència fílmica amb colors vius i molt variats.
Les obres dels artistes adscrits al dadaisme, que es defineix com un moviment «antiartístic», tenen un caire netament provocador, destinat a desprestigiar l’obra d’art tradicional i col·locar al seu lloc una proposta nihilista, iconoclasta, il·lògica i absurda, reflex fidel del desencís produït per la bogeria autodestructiva de les societats humanes durant la Primera Guerra Mundial.
La característica principal del Cubisme és la fragmentació geomètrica de l’espai i la configuració de la figura en plans interrelacionats.Diferents visions simultànies d’un mateix objecte i es fa desaparèixer el punt de vista únic. Temes: retrat, objectes quotidians com ara fruites, pipes, partitures, guitarres, gots i ampolles.
L’escultura i la pintura van ser els camps principals de l’experimentació artística que van enriquir l’art contemporani durant la primera meitat del segle XX. Cadascuna de les diferents tendències artístiques d’aquest període, els «ismes», presenta característiques i plantejaments comuns tant en pintura com en escultura.
Surrealisme
Expressionisme
Fauvisme
Art abstracte
Aparició exacerbada i violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l’objecte representat. Visió subjectiva i estètica de l’artista. Ús d’empastaments gruixuts i de la tècnica divisionista
L'art abstracte es caracteritza pel rebuig deliberat de l'art com a imitació de la realitat. Tres moviments destacats dins d'aquesta tendència són el Constructivisme i el Suprematisme russos, i el Neoplasticisme holandès, els quals empren formes geomètriques pures amb diferents objectius creatius.
El Surrealisme és un moviment artístic que va sorgir en la dècada de 1920, influenciat pel dadá i la pintura metafísica. Es caracteritza per la incorporació d'imatges oníriques i inquietants, derivades del món del somni, i per l'ús de l'automatisme, un procés creatiu que permet l'expressió lliure i sense control racional en l'execució de les obres.
l’Expressionisme va reflectir, de manera vehement, crítica, cruel, l’atmosfera sociopolítica que va precedir l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Línies trencades i formes corbades i anguloses. Obres amb un caràcter agressiu i angoixant. Ús de colors exaltats i fortament contrastats.
Escribe un título genial aquí
El contenido visual es un lenguaje transversal, universal, como la música. Somos capaces de entender imágenes de hace millones de años, incluso de otras culturas. No nos gusta aburrir. No queremos ser repetitivos. Comunicar como siempre aburre y no engancha. Lo hacemos diferente. Hacemos sabotaje al aburrimiento. Creamos lo que al cerebro le gusta consumir porque le estimula.
Enlace