La meva carpeta d'aprenentatges: Gisela Fernández Borrull

La meva carpeta d'aprenentatge

Vincles & Límits

Comunicació humana

Introducció

GISELA FERNÁNDEZ BORRULL

DESEVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT (0-6 ANYS)

Teoría psicoanalítica de Freud

Comunicació preverbal

Sexualitat infantil

BLOC 4. IDENTITAT I SOCIALITZACIÓ

BLOC 5. LLENGUATGE I COMUNICACIÓ

Tòpiques de Freud

Inicis del llenguatge verbal

Teoria de les pulsions sexuals

Mecanismes de defensa

Inicis de la llengua escrita

Altres conceptes

Bibliografia

Autoavaluació

TÒPIQUES DE FREUD

1a TÒPICA

2a TÒPICA

MODALITATS DE FUNCIONAMENT DE LA MENT

ARTICULACIÓ PERSONALITAT

Projecció

Repressió

Desplaçament

Negació

Racionalització

Formació reactiva

Sublimació

Regressió

TEORIA DE LES PULSIONS SEXUALS

FASE ANAL

FASE FÀL·LICA

FASE ORAL

2-3 anys

0-1,5/2 anys

4-6 anys

PERÍODE DE LATÈNCIA

FASE GENITAL

Adolescència

6-7 anys

VINCLES I LÍMITS

Els vincles aporten als infants la seguretat necessària per créixer i desenvolupar-se. Ajuden a percebre la seva individualitat i a tenir més consciència d'ell mateix. En conclusió, són uns elements fonamentals en el desenvolupament dels infants.

LÍMITS ESTRUCTURALS

RELACIONS SOCIALS

0-2 anys

2-5 anys

A diversos seminaris es van parlar d'aquests límits, es van veure diferents casos i es van comentar a classe entre tots els companys i companyes. A més, també es van poder observar diferents vídeos amb infants que comprenen les edats de 2 a 6 anys i es van poder observar els diversos límits que els hi posen les famílies per complir qualsevol tasca o per imposar unes normes establertes a un espai. Des del meu punt de vista i després de tots els conceptes sobre els límits que s'han anat donant a classe, penso que els límits són necessaris i vitals perquè els nens tinguin una visió sobre la responsabilitat, l'autocontrol i el respecte pels altres. A més, establint aquests límits s'està ajudant els infants a prendre decisions adequades i anar construint la personalitat de cadascú, desenvolupant diferents habilitats i valors. També és molt important que a mesura que vagi passant el temps i els nens vagin creixent, aquests límits han de ser flexibles i adaptatius, ja que s'han de considerar les necessitats individuals de cada nen i nena, així com el context cultural i social al qual es troben. D'altra banda, els límits també serveixen per als pares perquè a través d'aquests s'aprèn a respectar els fills, a escoltar-los i estar disposats a prendre mesures perquè les necessitats dels fills siguin les més favorables. Tot aquest procés crea un vincle, anteriorment anomenat com a molt important en aquest procés, encara més fort entre pares i fills, fent que hi hagi més confiança i respecte mutu. També cal destacar diferents estratègies que va utilitzar la família, la qual el meu grup vam entrevistar, per posar límits: ho fan de manera que no s'utilitza el càstig com a incompliment d'aquests, sinó que els mateixos infants saben que no sempre poden tenir-ho tot, a menys que sigui una cosa necessària. En algunes ocasions fan servir el "premi" per promoure el compliment del límit, en cas contrari, la conseqüència és l'absència d'aquest "premi". També, cal dir que quan un límit no es compleix, fan ús del mètode de contar fins a tres quan hi havia alguna norma que no s'estava duent a terme de la manera que tocava o algun fet que no volen que faci. D'aquesta manera, els infants sabien que si arribava a aquella situació, havien de parar el que estiguessin fent, ja que si no podia arribar a passar alguna cosa dolenta.

Curiositat infantil

Parentalitat positiva

El "NO"

La frustració

L'espera

Comunicació & Llenguatge

Funcions de la conducta humana

Funció simbòlica

Relació amb subjectes significatius

Marcs de criança

Gest comunicatiu

Intersubjectivitat

Tercer, quart i cinquè any.

Primer any: vocalitzacions

Segon any: primeres paraules

Per introduir aquesta autoavaluació, he de dir que gràcies als temes que s'han donat durant aquesta assignatura he interioritzat molts conceptes i he après molt a través de les activitats i observacions que s'han dut a terme. Un dels temes que més m'ha ajudat a entendre el pensament dels infants, és la sexualitat infantil i la curiositat, ja que de les experiències que he viscut en les pràctiques quan estava en el cicle infantil, sempre veia als infants que sentien molta curiositat per preguntar dubtes que en tenien del sexe oposat o de la vida a la professora o als seus companys i, ara que he pogut ampliar més informació sobre aquest tema, puc entendre el perquè d'aquestes preguntes. També m'ha ajudat molt el tema de la comunicació i el llenguatge, ja que poques vegades m'havia parat a percebre en com escrivien o es comunicaven els nens i nenes. Ara que he pogut dur a terme diverses activitats relacionades amb l'escriptura i comunicació, he pogut contemplar com s'intenten comunicar els infants i de quina manera van desenvolupant aquesta capacitat. També he pogut comparar entre diferents edats i veure la gran diferència que hi ha i, com durant el desenvolupament de cada infant, aquestes habilitats i capacitats van millorant amb el pas del temps per arribar a interioritzar una comunicació i llenguatge rics. Una de les altres coses que m'ha fet pensar, és com els adults i les famílies impacten sobre els infants, ja que sense aquestes persones de referència, generalment, no en podrien arribar a desenvolupar aquestes habilitats i capacitats. Les persones adultes són una gran referència pels infants i, aquests, necessiten el suport i l'afecte positiu perquè arribin a desenvolupar-se efectivament. Gràcies a tots els temes donats en l'assignatura de desenvolupament de la personalitat (0-6 anys), he pogut augmentar el meu aprenentatge obtenint més coneixements i conceptes dels que abans no en tenia consciència o no els tenia tan desenvolupats com ara.

APRENDAMOS PSICOLOGIA. (2022, 17 julio). Qué significa el Ello, Yo y Súperyo? Resumido con Ejemplos [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=tsVg20n7nMU Antón, V. (2014, 5 junio). La curiositat sexual i el seu acompanyament en educació infantil - L'escola graó a graó. L’escola Graó A Graó. https://diarieducacio.cat/grao/2014/06/02/la-curiositat-sexual-i-el-seu-acompanyament-en-educacio-infantil/ Niños: Cómo manejar la etapa del “no” – Fundación Clínica de la Familia. (s. f.). https://www.fundacionclinicadelafamilia.org/ninos-como-manejar-la-etapa-del-no/ Núñez, P. G. (2022, 6 abril). ¿Qué estimula la curiosidad en los niños? La Mente Es Maravillosa. https://lamenteesmaravillosa.com/que-estimula-la-curiosidad-en-los-ninos/

Gràcies als articles, vídeos i les pàgines que he trobat, he pogut ampliar el meu coneixement per poder fer-lo més ric i poder aprendre més, ja que tots aquests conceptes els podré aplicar en un futur quan treballi en aquesta professió i poder donar el millor de mi als infants.

Establiment de rutines / activitats d’atenció al bebè. Primers contexts d’interacció entre el bebè i l’adult. Vinculats a la satisfacció de necessitats bàsiques. Vinculats al gaudir en la relació: contacte i afecte. Relacionat amb moments especials del dia. Ve pautat per la cultura i l’adult.

Quadres perceptius en el vincle afectiu són recordats i donen lloc a les primeres representacions mentals “sintonia emocional”, “estar en comunicació “. Necessitat de representar el que és absent (reviure/ recordar situacions de gratificació, en moments de carència). Jocs de presència - absència amb la mare. Intersubjectivitat. Aprendre intencions de l’altre. Significats compartits.

Aquesta teoria m'ha fet pensar que aquesta sexualitat infantil que es dona en els infants, és part del desenvolupament humà i és totalment natural. Aquest aspecte que es dona en els infants també permet reflexionar que els infants expressen desitjos, emocions i fantasies a través d'aquesta sexualitat. També, he pogut comprendre que aquesta sexualitat infantil dona peu a poder anar construint la mateixa identitat de cada infant i a poder experimentar i explorar el món que els envolta. Per poder ampliar més informació sobre aquesta sexualitat infantil, he trobat un article de El Diari de l'Educació que dona molta informació i explica com poder acompanyar als infants en aquesta etapa.

Comunicació: Procés de transmissió de la informació d’un emissor a un receptor a través de sistemes de senyals i signes desenvolupats específicament per comunicar-se. Llenguatge: Capacitat de comunicació mitjançant signes, sons, gestos, etc. La comunicació i el llenguatge estan interrelacionats entre ells, ja que el llenguatge és l'eina principal que utilitzem per comunicar-nos. Llavors com el llenguatge és una eina essencial per aquesta comunicació humana, la qualitat de la comunicació dependrà molt de com es faci servir aquest llenguatge que s'empra.

Per poder entendre i veure quines característiques tenen la comunicació preverbal i la comunicació verbal, el meu grup i jo vam construir un esquema del llenguatge. En aquest es pot veure tots els aspectes que hi ha en aquestes dues comunicacions, tant preverbal com verbal, i d'aquesta manera és molt més visual i entenedor. A continuació, deixo l'enllaç a l'esquema del llenguatge per poder compartir-lo i visualitzar-lo amb més claredat.

L’adult dona significat a gestos casuals o intencionals del bebè. El bebè els adopta com a gestos comunicatius. Gestos protoimperatius (A final del primer any) Gestos protodeclaratius (2 mesos més tard) L'adult ha de verbalitzar el gest del bebè per verificar que ho ha entès i així donar el model cultural correcte (gestos convencionals).

Al seminari es va fer un treball sobre la intersubjectivitat, juntament amb el marc de criança, dos fets molt relacionats entre si. En aquest vam arribar a una definició més clara i entenedora per nosaltres i, és que la intersubjectivitat és la capacitat d’un individu per connectar-se amb altres persones i comprendre les seves experiències, emocions, pensaments i intencions. Té una funció bàsica i fonamental en la comunicació i la interacció; permet que les persones connectin entre si, estableixin vincles i se sentin que formen i pertanyen a un grup.

• Allò (Executa): Principi de plaer.

• Jo (Mediador): Principi de realitat.

• Superjò (controlar): Principi de realitat.

Escriptura com a sistema de representació. Construeix hipòtesi com a resposta a problemes conceptuals. Estudis de E. Ferrero i A. Teberosqui (Construcció de l’escriptura) Escriptura pre- sil·làbica Escriptura sil·làbica Escriptura sil·làbica-alfabètica Escriptura alfabètica

Soc Gisela Fernández Borrull i soc la creadora d'aquesta carpeta d'aprenentatge. Un dels valors que sempre he tingut, és ajudar a les persones del meu voltant per veure-les créixer amb un somriure. Penso que és molt important donar suport i inspirar als altres perquè puguin assolir el seu potencial màxim. Sempre m'ha agradat molt cuidar els nens i nenes petites perquè penso que ensenyen moltes coses favorables i et fan pensar sobre actes o paraules que hi fan i diuen, és per això, que quan estic amb ells em sento molt bé i aprenc molt d'ells també. És per això, que avui dia estic en aquesta carrera per poder obtenir aquest grau en educació infantil i poder treballar en la professió que sempre he desitjat. A més a través d'aquesta carpeta, espero poder compartir coneixements, experiències i recursos que ajudin a fomentar el creixement personal i professional de tots vosaltres.

• Inconscient: Experiències, sensacions i vivències inaccessibles habitualment.

• Preconscient: Experiències, sensacions i vivències accessibles mitjançant la memòria.

• Conscient: Experiències, vivències i sensacions accessibles.

Intersubjectivitat primària (format diàdic). 2 mesos interès rostre humà.Protoconverses: situacions comunicatives dels primers mesos, compartir atenció. Resposta als senyals dels adults (somriure, sons) torns d’intervenció: pauses al mamar. Intersubjectivitat secundària (format triàdic). 9 mesos. Objecte i persona formen part d’esquemes únics (adult vist com algú de qui es pot aprendre) = Bases del llenguatge.

Per poder entendre millor aquesta curiositat infantil, he buscat un article de La mente es maravillosa, on explica perquè els infants tenen tanta curiositat i els beneficis que els hi dona. Aquesta curiositat també es relaciona amb la sexualitat infantil, ja que els infants senten curiositat pel sexe oposat i fan preguntes, observen...

La capacitat representativa és igual al llenguatge, dibuix i joc simbòlic. Aquesta es pot representar a través del significat o significant. Aquests dos conceptes estan interrelacionats entre ells i són fonamentals per entendre com funciona el llenguatge i com es comuniquen les idees a través seu.

A un dels seminaris, vam fer un treball sobre el marc de criança, en el qual vam escollir un fragment d'aquest vídeo, enllaçat a continuació, ja que tracta sobre la gestualitat i el coneixement dels colors a partir d’una cançó amb diferents interaccions entre l’infant i l’adult. Es pot veure que la combinació de la gestualitat pot proporcionar una exploració a les interaccions humanes i, és per això que la gestualitat i el coneixement de la cançó, són dos conceptes clau que en combinar-se arriben a crear interaccions entre infants i adults. Es destaca la importància dels quadres perceptius en el vincle afectiu perquè l'infant pugui assolir un desenvolupament més efectiu.

La parentalitat positiva se centra a fomentar el desenvolupament saludable i positiu dels fills i filles, mitjançant la creació d'un entorn segur, on prevalgui l'afecte, l'empatia i el respecte mutu. Sobre aquest concepte es va fer un treball en grup on es podien observar diversos principis bàsics, accions que s'havien de fer per poder fomentar aquesta parentalitat positiva i també accions que s'havien d'evitar. Així com s'exposaven diversos exemples per poder fer més entenedor i clar aquest concepte. A continuació, aquest element us adreçarà a una pàgina on es pot veure aquest pòster que es va fer per la família, la qual va ser entrevistada sobre els límits, perquè així entenguessin que és la parentalitat positiva i quins aspectes s'han de tenir en compte.