IES Pere Boïl

Alta capacitat intel·lectual

IES Pere Boïl

10 abril

Índex

1. El concepte alta capacitat 2. Qui és l'alumnat d'alta capacitat: mites i indicadors de detecció 3. Doblement invisibilitzats

01

El concepte alta capacitat

De què parlem quan parlem d'alta capacitat?

Definició

Realitzen -o tenen la capacitat de rendir- a nivells superiors en comparació amb altres de la mateixa edat, experiència i entorn en un o més dominis. Requereixen modificacions a les seues experiències educatives per aprendre i realitzar el seu potencial. L’alumnat dotat i amb talent:• Prové de totes les poblacions racials, ètniques i culturals, així com de tots els estrats econòmics. • Requereix un accés suficient a oportunitats d'aprenentatge adequades per a aconseguir el seu potencial. • Pot tenir trastorns d'aprenentatge i processament que requerisquen una intervenció especialitzada i suport. • Necessita suport i orientació per desenvolupar-se socialment i emocionalment, així com en les seues àrees de talent. • Exigeix serveis variats en funció de les seves necessitats canviants. (NAGC, 2019)

Evolució concepte alta capacitat

De què parlem quan parlem d'alta capacitat?

Context

Desenvolupament del talent

Essencialisme

Intervenció reactiva

Intervenció proactiva

Models INTEGRADORS

Subotnik, Olszewski-Kubilius i Worrell

EMINÈNCIA

POTENCIAL

PERÍCIA

COMPETÈNCIA

Autoregulació

Significat personal

Motivació

Fortaleses/febleses

Persistència

Afrontar estrés

Regulació emocional

Carisma

Superar estancament

Domini camp

Olszewski-Kubilius, P.; Subotnik, R. F. i Worrell, F. (2015). Re-pensando las altas capacidades: una aproximación evolutiva. Revista de educación, 368, 40-65. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

02

Qui és l'alumnat d'altes capacitats

Mites i indicadors de detecció

stephen hawking

mites sobre l'alta capacitat

Són excel·lents en totes les assignatures

Els agrada desafiar al professorat

Tenen problemes de relacions socials

Estan sobre estimulats per les famílies

Els motiva qualsevol assignatura

Són casos extraordinaris

mites sobre l'alta capacitat

Altres necessiten més ajuda

No necessiten ajuda

L'atenció específica és elitista

Segons la legislació actual l'alumnat d'alta capacitat és alumnat amb necessiats específiques de suport educatiu

ATENCIÓ EDUCATIVA DIFERENT A L'ORDINÀRIA

Necessitats educatives especials

Condicions personals o història escolar

Incorporació tardana

Retard maduratiu

Situació de vulnerabilitat socioeducativa

ALTES CAPACITATS

Trastorns del desevolupament de llenguatge i la comunicació

Trastorns d'atenció o d'aprenentatge

Desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge

LOMLOELlei orgànica 3/2020, de 29 de desembre,per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació

Anna Monzó

no encaixen en el sistema educatiu

L'alumnat que destaca

L'alumnat d'alta capacitat

Fa preguntes, qüestiona els detalls, curiositat innata

Sap les respostes

Presta atenció, és receptiu

Mentalment s'involucra, va més enllà

Li agrada inventar

Li agrada aplicar la tècnica

Comprén el significat de les coses

Trau conclusions

Aprén ràpid

Va al ritme de la majoria de la classe

no encaixen en el sistema educatiu

L'alumnat que destaca

L'alumnat d'alta capacitat

Acaba les seues tasques

Té iniciativa

Copia bé de la realitat

És creatiu/va

Memoritza

Endevina, és intuïtiu/va

Privilegia l'ordre i l'aplicació

Gaudeix de la complexitat, concep abstraccions

Li agrade l'escola

Li agrada aprendre

Autoconcepte acadèmic

Peix gran - peixera menuda Peix gran - peixera gran

Indicadors per a la deteccióAltes capacitats

Anna Monzó

Anna Monzó

Anna Monzó

Anna Monzó

Indicadors

Bona memòria (extensa i detallada), sobretot en els aspectes que mostren interés

Aprenentatge ràpid i de vegades bastant autònom. Bon nivell de raonament i de processament de la informació

Són capaços d’expressar idees avançades, d’anar més enllà en allò que s’està treballant.

Llenguatge elaborat: ampli vocabulari, bona comprensió d’idees complexes (relacionen idees, entenen els dobles sentits, comprenen idees abstractes), solen parlar prompte.

Aprenen a llegir prompte, molt sovint amb poca ajuda. El nivell d’escriptura pot ser més lent.

Indicadors

Associació ràpida d’idees, de vegades inusuals (pensament divergent). De vegades, pensament arborescent

Estableixen associacions inusuals entre coses i fenòmens. Connecten idees de diverses disciplines.

Bona capacitat de representació i categorització.

Exagerada curiositat. Solen preguntar molt.

Bona resolució de problemes. Major capacitat a l’hora de resoldre problemes complexos.

Persistència i elevada concentració en les tasques que són del seu interès. No solen perdre el temps en allò que no els interessa o no els motiva

Els agrada experimentar. Solen odiar les tasques rutinàries

Indicadors

Pensament crític. Poden qüestionar normes, formes de treballar a l’aula, etc.

Desenvolupament moral precoç: sentit elevat de la justícia, preocupacions per problemes de caire social i idealisme.

Elevada empatia.

Intuïció molt accentuada, perceben més enllà del visible i del tangible.

Capacitat per captar l’essencial dels fenòmens.

Bon sentit de l’humor.

Alta sensibilitat emocional i elaboració en l’expressió dels sentiments.

Major independència i diferència d’opinions respecte del grup d’iguals.

Dabrowski

SOBREEXITABILITAT

No només pensen diferent, senten de manera diferent

SOBREEXCITABILITAT MOTRIU: Impulsivitat motora, parla ràpida, inquiet/etes (de vegades es confon amb hiperactivitat). SOBREEXITABILITAT SENSORIAL: olors, sabors, tacte, sons... SOBREEXCITABILITAT IMAGINÀRIA: capacitat d'imaginació creativa, metàfores, fantasia... SOBREEXCITABILITAT INTEL·LECTUAL: necessitat de saber. SOBREEXCITABILITAT EMOCIONAL: empatia, sentit de la justícia, idealisme, memòria afectiva forta, preocupació primerenca per la mort.

Terrassier

DISINCRONIES

DISINCRONIA INTEL·LECTUAL-PSICOMOTORA Aquireixen primer la lectura que l'escriptura (que requereix coordinació visomotora) DISINCRONIA LLENGUATGE-RAONAMENT La capacitat de raonament està més desenvolupada que la del llenguatge. Els costa expressar verbalment el que pensen. DISINCRONIA AFECTIVA-INTEL·LECTUAL Desenvolupament intel·lectual avançat, però afectiu de la seua edat biològica. DISINCRONIA INTEL·LECTUAL-CURRÍCULUM Ritme d'aprenentatge més ràpid. S'avorreixen.

05

Doblementinvisibilitzats

Xiquetes i doble excepcionalitat

On estan les xiquetes?

ALUMNAT ALTES CAPACITATS PRIMÀRIA

ALUMNAT ALTES CAPACITATS SECUNDÀRIA

29%

38%

71%

62%

IDENTIFICACIÓ ALUMNAT ALTA CAPACITAT

CURS 20_21

CURS 11_12

40916

8602

Fuente: EducaBase. Ministerio de Educación y Formación Profesional

IDENTIFICACIÓ TALENT FEMENÍ

CURS 13_14

CURS 12_13

CURS 14_15

CURS 11_12

32%

65%

35%

68%

34%

66%

65%

35%

CURS 15_16

CURS 16_17

CURS 18_19

CURS 17_18

64%

36%

64%

36%

65%

35%

65%

35%

CURS 19_20

CURS 20_21

65%

35%

65%

35%

Font: EducaBase. Ministerio de Educación y Formación Profesional

xiqueta i alta capacitat

• Dones en els primers estudis sobre la intel·ligència (Terman, Galton, Simon-Binet)
• Més dones aconsegueixen acabar els estudis obligatoris, hi ha més dones amb títols universitaris, però més homes en llocs de major remuneració i rang.
• Invisibilització talent femení a nivell social i falta de referents.

Xiquetes d'alta capacitat: atrapades entre la seua intel·ligència i el seu gènere

xiqueta i alta capacitat

• Major capacitat d'adaptació social.
• Idees estereotipades sobre el seu rol social (socialització diferencial): El que són vs el que s'espera d'elles.
• Por a l'èxit (Horner, 1972).
• Moltes xiquetes tenen por a destacar, a demostrar el seu talent i acaben lluitant contra la seua pròpia naturalesa.

Totes aquestes idees impactaran en la conformació de la seua pròpia identitat

xiqueta i alta capacitat

Menor detecció = menor atencióExclusió programes d'estímul del talent Invisibilització Baixa autoestima (Garcia et al., 2019) Dificultats accedir lideratge femení

Grup de risc especialment vulnerable (Comité Econòmic i Social Europeu, 2013, Domínguez, 2002; Pérez, 2002; Muñoz, 2018).

doble excepcionalitat

• Condició dual i paradoxal, que implica presentar trets contradictoris (Gómez, Conejeros-Solar, Sandoval & Armijo, 2016).
• Generalment d'atenen des del dèficit.
• Les intervencions centrades en el desenvolupament dels talents i les fortaleses, a la vegada que aborden les conseqüències de les dificultats milloren significativament l'actitud i l'autoconcepte (Foley-Nicpon,net. al, 2010; Olenchak, 1995, 2009)

desafiament o dificultat

Alta Capacitat Intel·lectual

coexisten

¿QUINS TIPUS DE DOBLE EXCEPCIONALITAT EXISTEIXEN?

Una metáfora desenvolupada per Baum, Schader i Owen (2017), relaciona la doble excepcionalitat amb dos colors: el groc (fortalesa) i el blau (desafiament). El resultat és una gamma de color verd.

y/o sensoriales

DOBLE EXCEPCIONALIDAD: MANUAL DE IDENTIFICACIÓN Y ORIENTACIONES PSICOEDUCATIVASDirigido a profesores de niños, niñas y adolescentes Doblemente Excepcionales (2e)

Alta CapacitatIntel·lectual

desafiament o dificultat

coexisteixen

ALTES CAPACITATS I TEA

• A nivell cognitiu presenta puntuacions molt elevades en habilitats verbals i no verbals.
• A nivell socioemocional se situen en un percentil mitjà en comunicació i vida quotidiana, però baixos en socialització.
• Presenten dificultats en la interacció social recíproca, particularment en expressions facials, respondre a converses i involucrar-se en jocs de tipus imaginatius amb companys/es.
• Dificultats en canvis de rutina i en compartir amb altres allò propi.
• Amb tot, no s’hi reporten presència de conductes estereotipades, preocupacions atípiques o rituals verbals, com en altres persones amb TEA.
• En l’àmbit escolar semblen no presentar grans dificultats ni estrés social i una autoestima adequada.

Conejeros-Solar, M. L., Gómez-Arizaga, M. P, Sandoval-Rodríguez, K. G. i CáceresSerrano, P. A. (2018). Aportes a la comprensión de la doble excepcionalidad: Alta capacidad con trastorno por déficit de atención y alta capacidad con trastorno del espectro autista. Revista Educación, 42(2), 645-676. https://doi.org/10.15517/revedu.v42i2.25430.

Alta CapacitatIntel·lectual

desafiament o dificultat

coexisteixen

ALTES CAPACITATS I DEA

• Una alta habilitat de raonament abstracte: comprensió de sistemes complexos.
• Bona habilitat de raonament matemàtic.
• Aguda memòria visual i bon desenvolupament de tècniques espacials.
• Vocabulari avançat.
• Sofisticat sentit de l’humor: domini de metàfores, analogies i sàtires.
• Són perfeccionistes: molt sovint fracassen en intentar completar tot el que han determinat fer.
• Imaginació i creativitat.
• Són perspicaços i intuïtius.
• Posseeixen generalment una excepcional habilitat en geometria, ciències, art, música, etc.
• Adequades estratègies per al plantejament i solució de problemes.

Pardo de Santayana, R. P. (2004). Alumnos doblemente excepcionales: superdotación intelectual y dificultades de aprendizaje. FAISCA: Revista de altas capacidades, (11), 37-46.

Alta CapacitatIntel·lectual

desafiament o dificultat

coexisteixen

ALTES CAPACITATS I DEA

• Dificultats en memorització, càlcul, velocitat grafomotora, percepció visual, habilitats d’estudi, tasques de seqüenciació.
• Són bastant distrets i desorganitzats.

• Forts nivells de frustració i ansietat derivats del desfasament entre les seues expectatives d’assoliment i l’execució final.
• Baix autoconcepte escolar.

Pardo de Santayana, R. P. (2004). Alumnos doblemente excepcionales: superdotación intelectual y dificultades de aprendizaje. FAISCA: Revista de altas capacidades, (11), 37-46.

Alta CapacitatIntel·lectual

desafiament o dificultat

coexisteixen

ALTES CAPACITATS I TDAH

• Fa bromes en moments inapropiats.
• S’avorreix amb les tasques rutinàries i refusa fer-les.
• És autocrític i impacient amb els fracassos.

• Té dificultat per canviar d’àrea d’interés quan s’hi sent “absorbit” per una.
• Sovint està en desacord amb els altres i ho exposa en veu molt alta de males maneres.
• És molt sensible emocionalment, pot presentar reaccions exagerades.
• No li interessen els detalls.
• Rebutja l’autoritat.

Pardo de Santayana, R. P. (2004). Alumnos doblemente excepcionales: superdotación intelectual y dificultades de aprendizaje. FAISCA: Revista de altas capacidades, (11), 37-46.

Un procés de desenvolupament en què, en les primeres etapes, el potencial és la variable clau; en etapes posteriors, el rendiment és la mesura de l'alta capacitat; i en els talents completament desenvolupats, l'eminència és la característica que fa mereixedor/a d'aquesta denominació. Tant les variables cognitives com les psicosocials juguen un paper essencial en la manifestació de l'alta capacitat en qualsevol estadi del desenvolupament, són mal·leables i necessiten ser deliberadament cultivades (Subotnik et al., 2011, p. 7) La capacitat es refereix cada vegada menys al potencial avaluat i més a l'assoliment destacat.