LA POESIA TROBADORESCA

La poesia trobadoresca

Índex

La poesia trobadoresca

Els trobadors

L'amor cortès

Gèneres

TASQUES

La poesia trobadoresca

A la fi del segle XI neix al sud de França la primera manifestació literària culta en una llengua romànica: la poesia trobadoresca, escrita en provençal. Des de mitjan segle XII, el provençal és la llengua utilitzada a Catalunya per a la lírica culta, mentre que la prosa és escrita en català.

TROBADOR I TROBAIRITZ

Joglar

Era la persona que anava per les corts i pels castells cantant cançons, ballant i fent jocs. Interpretava públicament els poemes dels trobadors.

– Poeta dels segles XII i XIII. – Componia els seus poemes en llengua provençal. – Aquestes composicions eren pensades per ser difoses oralment o per mitjà del cant, per això també en componia la música. – Els trobadors catalans més importants són Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà i Cerverí de Girona.

Amor cortès

És el concepte de l’amor que es reflecteix en la poesia trobadoresca. S’anomena així perquè és una poesia de contingut amorós i es desenvolupa a la cort. El poeta es declara el vassall enamorat d’una dama (que normalment era la muller del senyor feudal) i li demana que correspongui el seu amor amb un gest amable.

L'amor cortès

ETAPES

Trobador

Aquesta temàtica cortesana provoca un «triangle amorós» entre amant - dama - marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vassall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama —que normalment és casada—, que seria la domina o midons. Trobador i midons mantenen llur amor adúlter en secret, ja que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit, el gilós. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu, empra el pseudònim (senhal), sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom real. L'amant pot passar de ser un fenhedor, és a dir, un que es lamenta, a pròpiament l'amant, el druit.

Lausengiers

Midons

Gilós

Gèneres

Més enllà de l'amor cortès, tema principal de la lírica trobadoresca, apareixen altres temes (disputes i acusacions entre nobles, laments per la mort, etc.) Segons aquests temes i la manera com es tracten podem parlar de diferents temes.

Gènere propi de l'amor cortès.Composició amorosa en què el poeta lloa i idealitza la dama, que és amagada sota un pseudònim anomenat senhal, que va a l’última estrofa de la composició, anomenada tornada.

Cançó

Temàtica amorosa

Lament del poeta per haver de deixar una dama, a l’alba, després d’haver passat la nit junts.

Alba

Pastorel·la

Diàleg entre un cavaller i una pastora que ha trobat casualment i a la qual pretén enamorar en un ambient bucòlic

Sirventés

Poesia de tipus polític i satíric que és producte de l’enemistat o rivalitat entre un trobador i una altra persona, causades per raons polítiques i literàries. Conté atacs personals, crítiques…

Plany

Composició dedicada a plorar la mort d’un gran personatge.

Altres temàtiques

Tençó

Debat poètic entre dos trobadors.

Etapes de l'amor cortés

1. Atracció de la dama, normalment mitjançant els ulls / vista.
2. Culte de la dama de lluny (amor de lonh).
3. Declaració de la devoció apassionada.
4. Rebuig per part de la virtuosa dama.
5. Nous vots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.
6. Laments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfet (i altres manifestacions físiques de dolor d'amor).
7. Actes de valor heroic de guanyar el cor de la dama.
8. Consumació de l'amor secret.
9. Un munt d'aventures i subterfugis per evitar-ne la detecció.