Martorell
El priorat de Sant Genís de Rocafort
Santa Margarida
Sant Genís
Terme del priorat
L'origen
El 8 d'abril de l'any 1042, Bonfill Guillem, senyor de Castellvell, juntament amb la seva esposa Sicarda, van dur a terme la donació que havia de propiciar temps després l'establiment d'un monestir, amb la voluntat última d'acollir les tombes de la nissaga dels Castellvell, aleshores molt rellevant dins la cort del comte de Barcelona.
L'Arxiu de la Catedral de Barcelona conserva un pergamí de 1084, referit a Sant Genís, al revers del qual figura el nom de Sicarda. Segurament identificava un grup de documents referits al priorat que es van dispersar i del qual solament en resta aquest.
La fundació
L'exemplar original del document fundacional no es conserva, però disposem d'almenys dues còpies del segle XVII fetes a partir d'un trasllat del 24 de febrer de 1268. Una es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i l'altra a l'Arxiu del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, que reproduïm aquí.
Cliqueu sobre la imatge per veure la transcripció i la traducció
Santa Margarida
Sant Genís
El territori
El document fundacional de 1042 detalla amb precisió els límits del territori que els senyors de Castellvell atorguen al futur monestir
Passeu el ratolí sobre els símbols per identificar els topònims
La cronologia
La història de Sant Genís és la d'un monestir, dels seus monjos i els edificis, però també la d'un territori i la d'aquells que l'habiten. Hi trobem la parròquia de Santa Margarida, masos, un molí, conreus... Una història d'il·lusions, fracassos, treball, lluites ... Un territori al qual cal afegir els béns que el monestir tenia en altres indrets més o menys propers, fruit sobretot de les donacions que va rebre al llarg del temps.
Els antecedents
Des d'almenys el segle VI existien ja una església i una necròpolis i altres edificacions al peu de l'antiga Via Augusta, on avui hi ha Santa Margarida.
El nom Rocafort evidencia la presència d'un punt fortificat, potser inicialment amb construccions de fusta, just en l'època d'expansió del comtat de Barcelona més enllà del Llobregat al segle IX-X. Però si els documents ho deixen entreveure, l'arqueologia ha tret a la llum evidències d'una presència eremítica a Sant Genís anterior a la fundació del monestir.
La fundació (segle XI)
El 8 d'abril, Bonfill Guillem, senyor de Castellvell, amb la seva esposa Sicarda, porten a terme la donació territorial i dels béns sobre els quals es materialitzarà la fundació monàstica.
1042
Sicarda concedeix a Erall Guadall i Arsenda la sagrera de Sant Joan Despí. Cada any per Sant Genís hauran de donar 3 lliures de cera al monestir .
1084
Còpia de 1267 del document fundacional de 1042
La devoció a Sant Genís i les construccions (segle XII)
Guillem Ramon de Castellvell mor i deixa en testament a Sant Genís 200 mancusos, un alou al terme del castell de Voltrera (Abrera) i un altre a Pruneres (Castellbisbal) per obres a l'església de Sant Genís.
1126
S'executen les obres de construcció de les dependències i l'església del monestir i la reforma de Santa Mar-garida. El monestir és habitat per un mínim de quatre persones: el prior, dos o tres monjos i un sacerdot secular.
cap a 1130
Guillem de Castellvell fa testament i demana ser enterrat al monestir de Sant Genís. Deixa al monestir els masos Planadanda i Morera, a la Plana d'Aula (Abrera).
1176
Sarcòfag provinent de Sant Genís, conservat al Museu Municipal Vicenç Ros. (Cliqueu sobre la imatge per veure el model digital 3D)
L'esplendor (segle XIII)
Amb el pas del temps i gràcies a les deixes que rebia, el monestir va veure com creixia el seu patrimoni i els recursos de què disposava. Això va fer possible edificar l'església que destaca sobre el turó de Rocafort, les construccions de fortificació i les dependències monàstiques que les excavacions arqueològiques estan traient a la llum.
Propietats del monestir a la comarca actual del Baix Llobregat
Monestir de Sant Miquel de Cruïlles (Alt Empordà)
L'esplendor (segle XIII)
Berenguer de Castellvell, feudatari de Guillem Ramon II de Castellvell, trenca la pau i treva del monestir amb diversos incidents violents: agafa pres un home del priorat, el porta nu a la roca (Rocafort?) i li roba tot el que duia a sobre; enganya un monjo i se'n burlà; pega el moliner de Sant Genís i el fereix amb una llança.
cap a 1200
Arnau de Puignancler, amb propietats a Roca de Droc, fa una deixa testamentària de 5 sous a favor de l'església de Sant Genís.
1201
Sant Genís passa a dependre del monestir de Sant Michel de la Chiusa, a través del de Sant Miquel de Cruïlles.
cap a 1270
L'infant Pere defensa el priorat davant el monestir de Montserrat que volia impedir el cobrament del delme de les parròquies de Sant Pere Sacama i Olesa.
1294
La continuïtat (segle XIV)
Antic Domènec, de Martorell, fa una deixa testamentària de 2 sous a favor de l'església de Santa Margarida.
1300
El territori del priorat és habitat per 22 famílies, que aproximadament corresponen a un centenar de persones. L’epidèmia de Pesta Negra de 1348 reduirà el seu nombre fins a quatre famílies o vint persones, aproximadament.
1310
Fra Bernat Roig és noment prior directament des de Sant Miquel de la Chiusa, provocant una llarga disputa amb Sant Miquel de Cruïlles. Bernat Roig serà assassinat per uns desconeguts el 1336.
1316
Bernat Roig, Ramon Dena, Bernat Mascort i Guillem Nadal, que havia comprat uns molins propers a les terres del priorat, emprengueren obres d'arranjament, sobretot de la resclosa, talant arbres del priorat sense permís. Davant la protesta dels afectats, aquells els atacaren: Dena agafà uns homes i els demanà un rescat de 30 sous, i insultà el prior i Pere de Pont; Bernat Roig portà a la força diversos habitants del priorat davant el batlle de Castellvell; aquest s'emportà així mateix d'altres homes; Guillem Solanet va irrompre en un local i deixà lliure Berenguer Barutell, home del priorat, que el prior tenia pres. Bernat Castell, procurador de la vescomtessa de Castellbò a Martorell, amb homes armats, envaí el territori, destruí molts béns (vessà el vi per terra, per exemple) i posà Berenguer Segarra com a vigilant dels edificis del cenobi, del celler i de les cases impedint l'entrada del prior.
1352
Restes arqueològiques del mas del segle XIV excavat el 2010 a la zona del peatge de l'autopista AP-7.
La decadència i l'extinció (segle XV)
En prendre possessió com a prior Pere de Prexana ja feia temps que no es documenta la presència de cap monjo a Sant Genís. El darrer el trobem entre 1376 i 1384. Malgrat els esforços d’alguns priors, com els duts a terme entre 1445 i 1487, les successives fases d’abandonament i redreç van afeblir les capacitats del priorat, que no podia fer front ni tan sols al sosteniment d’un capellà per atendre l’església de Santa Margarida.
1408
El priorat és habitat solament per dues famílies, amb aproximadament deu persones en total. Una davallada demogràfica general que també afectà les vocacions religioses i delmà els monestirs.
1440
L'epicentre del terratrèmol de 1448 se situa entre Cardedeu i Llinars del Vallès
El 25 de maig un fort terratrèmol, amb epicentre al Vallès, va provocar greus danys en diversos indrets, com l'esfondrament del castell del Papiol. Els edificis de Sant Genís i Santa Margarida es van veure afectats, amb la caiguda de les voltes i l'enderrocament d'altres dependències, agreujant una situació ja de per si preocupant per l'estat previ d'abandonament en el cas de Sant Genís.
1448
La decadència i l'extinció (segle XV)
Evolució demogràfica del priorat de Sant Genís entre els segles XIV i XV
1348
Pesta Negra
En 100 anys el priorat perdrà el 90% de la població
La revifalla de la parroquia i l'abandonament del monestir (segle XVI)
Tres testimonis de les millores impulsades pr Joan Bolet al segle XVI: rajola de paviment, arc de maó a l'església de Sant Genís i espadanya i campana a Santa Margarida
Joan Bolet va endegar un procés de restauració dels edificis, amb obres a les esglésies de Sant Genís i Santa Margarida i també a la rectoria. Paral·lelament va incrementar l'explotació de les terres del priorat creant noves feixes i aplicant tècniques de cultiu més avançades. Tot plegat li va permetre complir el compromís d'increment de les rendes del priorat. Tot i això, el monestir ja no seria habitat mai més.
Els intents de Cruïlles de recuperar el domini sobre Sant Genís dóna lloc a un document notarial amb la descripció detallada de les millores executades per Joan Bolet, descrites pels propis veïns del priorat.
1551
Joan Bolet mor a Gandia el 19 de juliol d’aquest any. Els seus béns i els drets sobre el priorat passen en usdefruit a la seva filla Elisabet.
1562
Concessió d'indulgències pel papa Climent VIII fins el 1599 als qui visitessin l'església de Rocafort el 24 i 25 d'agost.
1594
El temps d'absentisme dels priors
(segles XVII - XVIII)
Amb la presa de possessió de Pere de Planella s'obre un període que es caracteritzarà ja per l'absència habitual dels priors, els quals acumularan aquest càrrec a d'altres. El mateix Pere Planella era alhora majordom del bisbe. O el cas de Josep Ferrer, que fou prior entre 1648 i 1680, i que el 1664 residia a València.
Vista del convent de Caputxins, que finalment es va edificar al peu de la serra de les Torretes
1605
Les autoritats de Martorell ofereixen Sant Genís a l'orde dels Caputxins per establir-hi un convent. Aquest oferiment no va reeixir, però finalment s'implantarà a Martorell el 1686.
1663
L’absentisme dels priors no serà sinònim d'abandonament de les terres. Amb les dades disponibles a partir de 1730 sabem que habitaven el priorat quatre famílies (onze individus); el 1741 tres famílies (10 individus); el 1777 set famílies (quaranta-un individus) i el 1798, quatre famílies (setze individus).
1730
La revifalla demogràfica del segle XVIII
Evolució demogràfica del priorat de Sant Genís entre els segles XIV i XVIII
El creixement demogràfic general del segle XVIII també el trobem al priorat
La transformació de Santa Margarida en ermita de Martorell (segle XIX)
Amb l'abolició dels senyorius feudals pel decret de les Corts de Cadis de 6 d'agost i la desamortització dels béns eclesiàstics de 1835, Sant Genís perd les rendes que nodrien els seus ingressos.
1811
A la mort del prior Pau de Sentmenat, que ja no serà substituït, Santa Margarida passa a dependre de la parròquia de Santa Maria de Martorell i esdevé ermita.
1844
Amb la desamortització els béns de Sant Genís passen a mans privades. Josep Poch n'és propietari el 1851.
1851
Pau Roig i Poch obté permís del bisbat per a celebrar missa a Santa Margarida i porta a terme les darreres obres de condicionament que s'hi faran. Coincidint amb aquestes, es fan les primeres excavacions arqueològiques, segurament impulsades per Francesc Santacana Campmany.
1877
Altars de Santa Margarida als inicis del segle XX (Fotografia de Josep Salvany (BC))
Decadència i destrucció dels edificis (segle XX)
L'abandonament de Sant Genís va propiciar que esdevingués una simple pedrera que complementava les explotacions properes. Així es va destruir la capçalera de l'església, segurament un cop exhaurida la runa de les edificacions adjacents.
1928
L'esclat de la Guerra Civil el 1936 comportarà la destrucció i abandonament definitiu de Santa Margarida, amb la desaparició, també, de l'aplec anual que se celebrava el 20 de juliol.
1936
Capçalera de Santa Genís després de la destrucció
Isidre Clopas porta a terme una excavació arqueològica parcial a Sant Genís i recupera diversos objectes que es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros. El 1948 Jaume Amat elabora la primera planta del monestir i hi assenyala la situació de les troballes de 1937.
1937
Marxen els darrers habitants de la casa de Santa Margarida, que resta totalment abandonada. Dins el territori del priorat perviuran encara les cases de Can Pasteller (avui abadonada i en runes), Can Santjoan i Can Sunyolet.
cap a 1965
Isidre Clopas durant els treballs d'excavació de 1937
Sant Genís i Santa Margarida, del poble de Martorell
El 31 de maig, Pau Sendrós i Roig va fer donació al poble de Martorell dels edificis i terreny a l'entorn de Sant Genís i Santa Margarida.
1967
Acte de donació de Sant Genís i Santa Margarida a Martorell per part Pau Sendrós
L'historiador Antoni Pladevall descobreix documents d'arxiu que permetran reescriure la història del Priorat de Sant Genís. La seva tasca tindrà continuïtat en la que realitzarà l'historiador Josep Baucells.
1970
Es funda el Centre d'Estudis Martorellencs, que encetarà les tasques de recuperació i estudi del conjunt de Santa Margarida. El 1981 comencen les excavacions arqueològiques, que encara continuen avui.
1972
S’enceta el camí per a la consolidació de Sant Genís i l'estudi arqueològic del conjunt de les restes del monestir i la seva posada en valor.
2010
Capçalera de l'església paleocristiana descoberta un cop encetats els treballs d'excavació el 1972
Conjunt arqueològic de Santa Margarida
Monestir de Sant Genís de Rocafort
Cliqueu sobre les imatges per conèixer els resultats de les intervencions arqueològiques a cadascún els jaciments
A la dreta, reconstrucció ideal de l'oratori de Cueva Andrés (Burgos), que mostra la similitud d'aquest tipus d'estructures amb les restes identificades a Sant Genís (Dibuix de Francesc Riart).
Priorat de SGR
Centre d'Estudis Martorellencs
Created on April 7, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Business Proposal
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Microlearning: Teaching Innovation with AI
View
Microlearning: Design Learning Modules
View
Video: Responsible Use of Social Media and Internet
Explore all templates
Transcript
Martorell
El priorat de Sant Genís de Rocafort
Santa Margarida
Sant Genís
Terme del priorat
L'origen
El 8 d'abril de l'any 1042, Bonfill Guillem, senyor de Castellvell, juntament amb la seva esposa Sicarda, van dur a terme la donació que havia de propiciar temps després l'establiment d'un monestir, amb la voluntat última d'acollir les tombes de la nissaga dels Castellvell, aleshores molt rellevant dins la cort del comte de Barcelona.
L'Arxiu de la Catedral de Barcelona conserva un pergamí de 1084, referit a Sant Genís, al revers del qual figura el nom de Sicarda. Segurament identificava un grup de documents referits al priorat que es van dispersar i del qual solament en resta aquest.
La fundació
L'exemplar original del document fundacional no es conserva, però disposem d'almenys dues còpies del segle XVII fetes a partir d'un trasllat del 24 de febrer de 1268. Una es conserva a l'Arxiu Diocesà de Barcelona i l'altra a l'Arxiu del Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, que reproduïm aquí.
Cliqueu sobre la imatge per veure la transcripció i la traducció
Santa Margarida
Sant Genís
El territori
El document fundacional de 1042 detalla amb precisió els límits del territori que els senyors de Castellvell atorguen al futur monestir
Passeu el ratolí sobre els símbols per identificar els topònims
La cronologia
La història de Sant Genís és la d'un monestir, dels seus monjos i els edificis, però també la d'un territori i la d'aquells que l'habiten. Hi trobem la parròquia de Santa Margarida, masos, un molí, conreus... Una història d'il·lusions, fracassos, treball, lluites ... Un territori al qual cal afegir els béns que el monestir tenia en altres indrets més o menys propers, fruit sobretot de les donacions que va rebre al llarg del temps.
Els antecedents
Des d'almenys el segle VI existien ja una església i una necròpolis i altres edificacions al peu de l'antiga Via Augusta, on avui hi ha Santa Margarida.
El nom Rocafort evidencia la presència d'un punt fortificat, potser inicialment amb construccions de fusta, just en l'època d'expansió del comtat de Barcelona més enllà del Llobregat al segle IX-X. Però si els documents ho deixen entreveure, l'arqueologia ha tret a la llum evidències d'una presència eremítica a Sant Genís anterior a la fundació del monestir.
La fundació (segle XI)
El 8 d'abril, Bonfill Guillem, senyor de Castellvell, amb la seva esposa Sicarda, porten a terme la donació territorial i dels béns sobre els quals es materialitzarà la fundació monàstica.
1042
Sicarda concedeix a Erall Guadall i Arsenda la sagrera de Sant Joan Despí. Cada any per Sant Genís hauran de donar 3 lliures de cera al monestir .
1084
Còpia de 1267 del document fundacional de 1042
La devoció a Sant Genís i les construccions (segle XII)
Guillem Ramon de Castellvell mor i deixa en testament a Sant Genís 200 mancusos, un alou al terme del castell de Voltrera (Abrera) i un altre a Pruneres (Castellbisbal) per obres a l'església de Sant Genís.
1126
S'executen les obres de construcció de les dependències i l'església del monestir i la reforma de Santa Mar-garida. El monestir és habitat per un mínim de quatre persones: el prior, dos o tres monjos i un sacerdot secular.
cap a 1130
Guillem de Castellvell fa testament i demana ser enterrat al monestir de Sant Genís. Deixa al monestir els masos Planadanda i Morera, a la Plana d'Aula (Abrera).
1176
Sarcòfag provinent de Sant Genís, conservat al Museu Municipal Vicenç Ros. (Cliqueu sobre la imatge per veure el model digital 3D)
L'esplendor (segle XIII)
Amb el pas del temps i gràcies a les deixes que rebia, el monestir va veure com creixia el seu patrimoni i els recursos de què disposava. Això va fer possible edificar l'església que destaca sobre el turó de Rocafort, les construccions de fortificació i les dependències monàstiques que les excavacions arqueològiques estan traient a la llum.
Propietats del monestir a la comarca actual del Baix Llobregat
Monestir de Sant Miquel de Cruïlles (Alt Empordà)
L'esplendor (segle XIII)
Berenguer de Castellvell, feudatari de Guillem Ramon II de Castellvell, trenca la pau i treva del monestir amb diversos incidents violents: agafa pres un home del priorat, el porta nu a la roca (Rocafort?) i li roba tot el que duia a sobre; enganya un monjo i se'n burlà; pega el moliner de Sant Genís i el fereix amb una llança.
cap a 1200
Arnau de Puignancler, amb propietats a Roca de Droc, fa una deixa testamentària de 5 sous a favor de l'església de Sant Genís.
1201
Sant Genís passa a dependre del monestir de Sant Michel de la Chiusa, a través del de Sant Miquel de Cruïlles.
cap a 1270
L'infant Pere defensa el priorat davant el monestir de Montserrat que volia impedir el cobrament del delme de les parròquies de Sant Pere Sacama i Olesa.
1294
La continuïtat (segle XIV)
Antic Domènec, de Martorell, fa una deixa testamentària de 2 sous a favor de l'església de Santa Margarida.
1300
El territori del priorat és habitat per 22 famílies, que aproximadament corresponen a un centenar de persones. L’epidèmia de Pesta Negra de 1348 reduirà el seu nombre fins a quatre famílies o vint persones, aproximadament.
1310
Fra Bernat Roig és noment prior directament des de Sant Miquel de la Chiusa, provocant una llarga disputa amb Sant Miquel de Cruïlles. Bernat Roig serà assassinat per uns desconeguts el 1336.
1316
Bernat Roig, Ramon Dena, Bernat Mascort i Guillem Nadal, que havia comprat uns molins propers a les terres del priorat, emprengueren obres d'arranjament, sobretot de la resclosa, talant arbres del priorat sense permís. Davant la protesta dels afectats, aquells els atacaren: Dena agafà uns homes i els demanà un rescat de 30 sous, i insultà el prior i Pere de Pont; Bernat Roig portà a la força diversos habitants del priorat davant el batlle de Castellvell; aquest s'emportà així mateix d'altres homes; Guillem Solanet va irrompre en un local i deixà lliure Berenguer Barutell, home del priorat, que el prior tenia pres. Bernat Castell, procurador de la vescomtessa de Castellbò a Martorell, amb homes armats, envaí el territori, destruí molts béns (vessà el vi per terra, per exemple) i posà Berenguer Segarra com a vigilant dels edificis del cenobi, del celler i de les cases impedint l'entrada del prior.
1352
Restes arqueològiques del mas del segle XIV excavat el 2010 a la zona del peatge de l'autopista AP-7.
La decadència i l'extinció (segle XV)
En prendre possessió com a prior Pere de Prexana ja feia temps que no es documenta la presència de cap monjo a Sant Genís. El darrer el trobem entre 1376 i 1384. Malgrat els esforços d’alguns priors, com els duts a terme entre 1445 i 1487, les successives fases d’abandonament i redreç van afeblir les capacitats del priorat, que no podia fer front ni tan sols al sosteniment d’un capellà per atendre l’església de Santa Margarida.
1408
El priorat és habitat solament per dues famílies, amb aproximadament deu persones en total. Una davallada demogràfica general que també afectà les vocacions religioses i delmà els monestirs.
1440
L'epicentre del terratrèmol de 1448 se situa entre Cardedeu i Llinars del Vallès
El 25 de maig un fort terratrèmol, amb epicentre al Vallès, va provocar greus danys en diversos indrets, com l'esfondrament del castell del Papiol. Els edificis de Sant Genís i Santa Margarida es van veure afectats, amb la caiguda de les voltes i l'enderrocament d'altres dependències, agreujant una situació ja de per si preocupant per l'estat previ d'abandonament en el cas de Sant Genís.
1448
La decadència i l'extinció (segle XV)
Evolució demogràfica del priorat de Sant Genís entre els segles XIV i XV
1348
Pesta Negra
En 100 anys el priorat perdrà el 90% de la població
La revifalla de la parroquia i l'abandonament del monestir (segle XVI)
Tres testimonis de les millores impulsades pr Joan Bolet al segle XVI: rajola de paviment, arc de maó a l'església de Sant Genís i espadanya i campana a Santa Margarida
Joan Bolet va endegar un procés de restauració dels edificis, amb obres a les esglésies de Sant Genís i Santa Margarida i també a la rectoria. Paral·lelament va incrementar l'explotació de les terres del priorat creant noves feixes i aplicant tècniques de cultiu més avançades. Tot plegat li va permetre complir el compromís d'increment de les rendes del priorat. Tot i això, el monestir ja no seria habitat mai més.
Els intents de Cruïlles de recuperar el domini sobre Sant Genís dóna lloc a un document notarial amb la descripció detallada de les millores executades per Joan Bolet, descrites pels propis veïns del priorat.
1551
Joan Bolet mor a Gandia el 19 de juliol d’aquest any. Els seus béns i els drets sobre el priorat passen en usdefruit a la seva filla Elisabet.
1562
Concessió d'indulgències pel papa Climent VIII fins el 1599 als qui visitessin l'església de Rocafort el 24 i 25 d'agost.
1594
El temps d'absentisme dels priors (segles XVII - XVIII)
Amb la presa de possessió de Pere de Planella s'obre un període que es caracteritzarà ja per l'absència habitual dels priors, els quals acumularan aquest càrrec a d'altres. El mateix Pere Planella era alhora majordom del bisbe. O el cas de Josep Ferrer, que fou prior entre 1648 i 1680, i que el 1664 residia a València.
Vista del convent de Caputxins, que finalment es va edificar al peu de la serra de les Torretes
1605
Les autoritats de Martorell ofereixen Sant Genís a l'orde dels Caputxins per establir-hi un convent. Aquest oferiment no va reeixir, però finalment s'implantarà a Martorell el 1686.
1663
L’absentisme dels priors no serà sinònim d'abandonament de les terres. Amb les dades disponibles a partir de 1730 sabem que habitaven el priorat quatre famílies (onze individus); el 1741 tres famílies (10 individus); el 1777 set famílies (quaranta-un individus) i el 1798, quatre famílies (setze individus).
1730
La revifalla demogràfica del segle XVIII
Evolució demogràfica del priorat de Sant Genís entre els segles XIV i XVIII
El creixement demogràfic general del segle XVIII també el trobem al priorat
La transformació de Santa Margarida en ermita de Martorell (segle XIX)
Amb l'abolició dels senyorius feudals pel decret de les Corts de Cadis de 6 d'agost i la desamortització dels béns eclesiàstics de 1835, Sant Genís perd les rendes que nodrien els seus ingressos.
1811
A la mort del prior Pau de Sentmenat, que ja no serà substituït, Santa Margarida passa a dependre de la parròquia de Santa Maria de Martorell i esdevé ermita.
1844
Amb la desamortització els béns de Sant Genís passen a mans privades. Josep Poch n'és propietari el 1851.
1851
Pau Roig i Poch obté permís del bisbat per a celebrar missa a Santa Margarida i porta a terme les darreres obres de condicionament que s'hi faran. Coincidint amb aquestes, es fan les primeres excavacions arqueològiques, segurament impulsades per Francesc Santacana Campmany.
1877
Altars de Santa Margarida als inicis del segle XX (Fotografia de Josep Salvany (BC))
Decadència i destrucció dels edificis (segle XX)
L'abandonament de Sant Genís va propiciar que esdevingués una simple pedrera que complementava les explotacions properes. Així es va destruir la capçalera de l'església, segurament un cop exhaurida la runa de les edificacions adjacents.
1928
L'esclat de la Guerra Civil el 1936 comportarà la destrucció i abandonament definitiu de Santa Margarida, amb la desaparició, també, de l'aplec anual que se celebrava el 20 de juliol.
1936
Capçalera de Santa Genís després de la destrucció
Isidre Clopas porta a terme una excavació arqueològica parcial a Sant Genís i recupera diversos objectes que es conserven al Museu Municipal Vicenç Ros. El 1948 Jaume Amat elabora la primera planta del monestir i hi assenyala la situació de les troballes de 1937.
1937
Marxen els darrers habitants de la casa de Santa Margarida, que resta totalment abandonada. Dins el territori del priorat perviuran encara les cases de Can Pasteller (avui abadonada i en runes), Can Santjoan i Can Sunyolet.
cap a 1965
Isidre Clopas durant els treballs d'excavació de 1937
Sant Genís i Santa Margarida, del poble de Martorell
El 31 de maig, Pau Sendrós i Roig va fer donació al poble de Martorell dels edificis i terreny a l'entorn de Sant Genís i Santa Margarida.
1967
Acte de donació de Sant Genís i Santa Margarida a Martorell per part Pau Sendrós
L'historiador Antoni Pladevall descobreix documents d'arxiu que permetran reescriure la història del Priorat de Sant Genís. La seva tasca tindrà continuïtat en la que realitzarà l'historiador Josep Baucells.
1970
Es funda el Centre d'Estudis Martorellencs, que encetarà les tasques de recuperació i estudi del conjunt de Santa Margarida. El 1981 comencen les excavacions arqueològiques, que encara continuen avui.
1972
S’enceta el camí per a la consolidació de Sant Genís i l'estudi arqueològic del conjunt de les restes del monestir i la seva posada en valor.
2010
Capçalera de l'església paleocristiana descoberta un cop encetats els treballs d'excavació el 1972
Conjunt arqueològic de Santa Margarida
Monestir de Sant Genís de Rocafort
Cliqueu sobre les imatges per conèixer els resultats de les intervencions arqueològiques a cadascún els jaciments
A la dreta, reconstrucció ideal de l'oratori de Cueva Andrés (Burgos), que mostra la similitud d'aquest tipus d'estructures amb les restes identificades a Sant Genís (Dibuix de Francesc Riart).