UNITAT 5
CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT
L'ECONOMIA GLOBAL
L’aparició de l’anomenada societat postindustrial i la globalització de l’economia, van ser fonamentals per la transformació tan social com econòmica per l’organització del món. En aquesta societat postindustrial hi predomina la deslocalització i la fragmentació . Ja no cal que només els països desenvolupats tingui les industries al seu territori.
5.1
La globalització de l'economia
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
La globalització de l’economia és la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. En aquest sistema, cada estat o nació perd capacitat de decisió sobre la seva economia. Ara bé, favorablement per la vida quotidiana, això ens permet adquirir productes procedents de gairebé qualsevol lloc del planeta.
PROTECCIONISME
LLIURECANVISME
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
Com a punt ``negatiu´´ d’aquesta globalització, fem front a la interdependència econòmica: La distribució desigual de recursos naturals, els interessos de fabricants i la competència entre altres, son factors que fan que sigui impossible l’existència d’un país autosuficient, capaç de produir tot allò que necessita i de desenvolupar-se de manera aïllada i independent de la resta del sistema mundial.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
Durant molt de temps, les principals àrees socioeconòmiques del món eren l’Europa occidental, l’Amèrica del Nord i el Japó. Això però va canviar ja que a les darreres dècades del segle XX, alguns països asiàtics van experimentar una forta industrialització, com per exemple Corea del Sud, Singapur o la Xina (els Tigres Asiàtics). A més a més, als primers anys del segle XXI els països emergents van tenir un gran creixement industrial i financer. Els més destacats, Brasil, Rússia, Índia i Xina. (BRIC).* Next Eleven
ELS INTERCANVIS EN UN MÓN GLOBALITZAT
Quan parlem d’intercanvis que intervenen en aquesta globalització mundial, hem de diferenciar entre intercanvis amb fluxos visibles o materials i intercanvis amb fluxos no visibles o immaterials.
ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS
Els indicadors socioeconòmics són mesures quantitatives que s'utilitzen per avaluar diversos aspectes de la societat i l'economia. Aquests indicadors proporcionen informació sobre el benestar social, el nivell de desenvolupament econòmic, les condicions de vida de la població i altres aspectes rellevants per entendre la situació d'una comunitat, regió o país. Els indicadors socioeconòmics són fonamentals per a la presa de decisions polítiques, l'anàlisi de tendències i la comparació entre diferents regions o períodes de temps.
ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS
Entre els índexs que poden donar una mesura més ajustada del grau de benestar d’un país destaquen l’ índex de desenvolupament humà (IDH), indicador determinat pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).Per fer aquest càlcul, es tenen en compte tres indicadors: 1. La salut, representada per l’esperança de vida en néixer.
2. L’educació, representada per la mitjana d’anys d’instrucció i els anys previstos d’escolarització.
3. L'estàndard de vida, representada per l’ingrés nacional brut (INB).
ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS
- IDH alt: tenen una bona renda per càpita, esperança de vida i nivell d'educació, però pot ser una mica menys que els països amb molt alt desenvolupament humà.
- IDH mitjà: Que solen tenir una renda per càpita més baixa, una esperança de vida moderada i nivells d'educació més baixos que els països amb alts nivells de desenvolupament humà. - IDH baixa: Que solen tenir una renda per càpita molt baixa, una esperança de vida curta i nivells d'educació molt limitats. Aquests països poden experimentar problemes greus de pobresa i salut.
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I HUMÀ
- Desenvolupament econòmic: El desenvolupament econòmic és un concepte ampli que fa referència a l'increment i millora dels recursos materials i la qualitat de vida d'una societat.
- Desenvolupament humà: El desenvolupament humà és un concepte que va més enllà del simple creixement econòmic i es centra en la millora de la qualitat de vida de les persones.
LES ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN
* Sector primari: Conjunt d’activitats econòmiques dedicades a l’obtenció de productes procedents del medi natural, els qual esdevindran matèries primeres per a altres sectors d’activitats. Agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal. El sector primari, dedicat bàsicament a obtenir aliments i altres recursos del medi natural, ha estat la principal activitat humana des de la prehistòria fins a la revolució industrial. Tot i que actualment ha deixat de ser el principal sector econòmic a gran part del món, segueix senti imprescindible.
5.2
Els sectors de producció i la UE
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN
Les activitats agràries han transformat els medis naturals i han donat forma a gran part dels paisatges de la Terra. L’agricultura treballa amb matèria viva, per aquest motiu està sotmesa a limitacions derivades de les condicions biogeogràfiques: Altitud, orografia, clima i la disponibilitat d’aigua. *Orografia: Descripció i estudi de les característiques físiques de la superfície terrestre, especialment pel que fa al seu relleu, com a muntanyes, valls, altiplans i altres accidents geogràfics.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
Hi ha dos grans tipus de sistemes agraris: subsistència i els comercials: 1) Sistemes agraris de subsistència: propis dels països poc desenvolupats, es basen en el treball familiar i estan orientats a la producció per a l’autoconsum o per la comercialització en els mercats locals. 2) Sistemes agraris comercials: o també anomenat de mercat, propis dels països desenvolupats o poc desenvolupats que produeixen únicament per a l’exportació, orienten la seva producció cap a la comercialització en els mercats nacionals o internacional.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
*Paisatge agrari: es refereix a la configuració i l'aparença d'una àrea geogràfica que està influenciada significativament per les activitats agrícoles. Aquest tipus de paisatge reflecteix els diferents elements que intervenen en la pràctica agrícola. Aquest paisatge agrari es compon per diferents factors i elements diferents: - Parcel·lació- Sistemes de Conreu- Aprofitament del sòl- Segons la necessitat d'aigua
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
- Parcel·lació: Divisió del terrenys depenent del tipus de cultiu. • Camp obert (open field) Aquest tipus de paisatge agrari es caracteritza per grans extensions de terreny sense divisions clares entre les parcel·les. • Camp tancat (bocage). En aquest tipus de paisatge agrari, els camps de cultiu estan delimitats per parets de pedra, tanques, arbres o altres barreres físiques.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
- Sistemes de conreu: Són les tècniques i pràctiques utilitzades pels agricultors per a gestionar i cultivar els seus camps. • Monoconreu: En un sistema de monoconreu, es cultiva una sola espècie de planta en un mateix camp o àrea agrícola. • Policonreu: En un sistema de policonreu, es cultiven múltiples espècies de plantes en el mateix camp o àrea agrícola.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
Aprofitament del sòl: Podem trobar agricultura extensiva i agricultura intensiva.
• Extensiva: En l'agricultura extensiva, es cultiven grans extensions de terreny amb una baixa intensitat de treball i recursos. Aquesta pràctica agrícola es caracteritza per l'ús d'una petita quantitat de maquinària, fertilitzants i altres inputs agrícoles per hectàrea.
• Intensiva:En l'agricultura intensiva, es cultiven petites àrees de terra amb una alta densitat de treball i recursos per hectàrea. Aquesta pràctica agrícola implica l'ús intensiu de maquinària, fertilitzants, pesticides, reg i altres inputs per aconseguir alts rendiments.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
• Segons la necessitat d’aigua: • Regadiu: consisteix en subministrar aigua artificialment als camps de cultiu per millorar el rendiment de les collites. Aquest sistema és essencial en regions on la pluja és insuficient.
• Secà: es caracteritza per no dependre del reg per al cultiu. En l'agricultura de secà, els cultius són alimentats principalment per la pluja natural, sense la necessitat d'un sistema de regadiu artificial.
La població i les ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN
Hem experimentat un decreixement però de la població activa agrària. El seu pes és escàs, representa prop d’un 5% del total. La major part de la producció del sector primari es destina a l’exportació. Aquests estats importadors de cereals, solen estar especialitzats en la producció d’un o de pocs productes (cafè, cacau, te, etc) a través del que s’anomena agricultura de plantació, grans explotacions amb tecnologia avançada i mà d’obra molt barata.
Els recursos alimentaris del mar
* Mola de peix: Gran quantitat de peixos que es desplacen plegats.
* Fitoplàncton: Conjunt d’organismes vegetals que viuen al mar i formen part del plàncton.
* Calador: Lloc amb pesca abundant on es llancen o es calen les art de pescar. Es calcula que més de 12 milions de persones a tot el món depèn directament de la pesca. Les moles de peix no estan distribuïdes d’una manera uniforme per tots els mars i els oceans. La majoria es troba en aigües poc profundes on arriba el flux de nutrients procedents de la terra.
LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES
El sector secundari comprèn el conjunt d’activitats dedicades a processar i transformar les matèries primeres. Aquestes activitats són molt diverses i poden anar des del tractament de la fusta per a la producció de mobles fins al muntatge de sofisticats dispositius electrònics. Els dos grans subsectors són la indústria i la construcció.
LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES
S’ha considerat que existeixen tres factors bàsics que permeten explicar la localització de les indústries al territori:
1) La disponibilitat de recursos
2) La mà d’obra
3) El mercat
Cal afegir actualment els factors socioeconòmics i polítics.
LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES
D’altra banda, aquesta localització de la indústria al món s’ha vist molt influïda per les grans transformacions de l’economia mundial, en particular per aquests quatre factors:
1) La revolució tecnològica
2) L’increment dels processos d’obertura, liberalització i desregulació dels mercats.
3) L’acceleració dels processos de la globalització
4) El creixement del dinamisme industrial dels països emergents.
LES ACTIVITATS TERCIÀRIES
Aquestes activitats estan orientades a la prestació de serveis, com la sanitat, educació, seguretat, transport, banca, etc., són productes intangibles (que no es pot tocar), per aquest motiu també s’anomena sector dels serveis. L’existència d’una xarxa de transports i comunicacions ben desenvolupada i eficient és un element cabdal en la vertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica dels països. Funcions principals d’aquesta xarxa:
• Transport de mercaderies.
• Canalització dels fluxos de persones entre centres de treball, serveis, residencials.
• Enllaç entre diversos sistemes urbans.
ELS TRES SECTORS A LA UE
L’economia catalana en el context espanyol i europeu
Catalunya és una societat desenvolupada amb algunes característiques pròpies de les economies postindustrials. Catalunya és la comunitat autònoma amb una aportació més gran al PIB de l’Estat. Tot i això, l’economia catalana presenta un greu problema de desocupació i d’inflació. *Taxa d’atur: Nombre de persones desocupades, però que cerquen feina, sobre el total de la població activa. * Taxa d'inflació: Elevació percentual anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del poder adquisitiu.
5.3
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA
El sector primari a Catalunya
L’escassa població dedicada a les activitats agràries pot sorprendre si tenim present que prop d’un 30% del territori català està cobert de conreus. Aquest contrast s’explica per la intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes i per l'aplicació de tècniques intensives de treball. Les tendències principals que ha experimentat els darrers anys el sector agrari català són les següents: 1. El descens de la superfície conreada en benefici d’altres usos del territori. 2. L’augment de la superfície de regadiu. 3. L’augment de la mida de les explotacions. 4. La millora de la renda agrària.
El sector primari a Catalunya
Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen les següents:
- La diversificació en un ventall de productes tant d’agricultura continental com mediterrània.
- Importància de la ramaderia intensiva.
- La mida petita o mitjana de les explotacions agrícoles, atès el caràcter familiar.
- El règim de tinença de la terra dominant en aquestes explotacions és la propietat, per davant d’altres com l’arrendament o la parceria.
El sector primari a Catalunya
Pel que fa a la ramaderia, el bestiar que porta més valor econòmic és el porcí, seguit de l’aviram i el boví. La resta de subsectors del sector primari com la pesca o la silvicultura, no tenen la mateixa importància de l’agricultura o la ramaderia. A Catalunya el sector pesquer és un sector petit. Els reptes de futur es centren en la millora de la rendibilitat de la mateixa activitat pesquera i la sostenibilitat del recurs que explota. Cal per tant millorar la gestió energètica de la flota, posar en valor el producte de proximitat (autòcton) i potenciar una actitud responsable de totes les parts (armadors, pescadors, consumidors) per tal de garantir-ne la viabilitat.
El sector secundari a Catalunya
El sector industrial ha tingut un gran protagonisme en la modernització de Catalunya. Actualment, la gran majoria de les indústries s’instal·len en els anomenats polígons industrials, que són àrees especialitzades on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia. Actualment, trobem la creació de polígons mixtos, que agrupen empreses molt diverses i ofereixen un ampli ventall d’activitats i serveis associats (comercials, gastronòmics, residencials o lúdics).
El sector secundari a Catalunya
Algunes tendències experimentades dels darrers anys pel sector industrial català són aquestes:
1. L’obertura als mercats europeu i mundial.
2. L’evolució positiva de tots els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària i químic.
3. Empreses multinacionals.
4. La deslocalització selectiva. ( part o activitat, no tota l’empresa).
El sector secundari a Catalunya
Les principals característiques actuals del sector industrial català són les següents: -Estructura productiva diversificada. • El domini de la indústria transformadora. (valor afegit)
• La mida petita i mitjana de les empreses. • Productivitat baixa, supera la mitjana estatal, però està per sota de la UE.
• Concentració industrial a l’àrea metropolitana de Barcelona. Distribució per tant, desequilibrada i no és homogènia.
◦ Corredor de l’AP7.
◦ Eixos fluvials del Llobregat i del Ter.
◦ Baix Camp i Tarragonès.
◦ A l’interior de Catalunya: àrea urbana de Lleida.
El sector terciari a Catalunya
El comerç és una activitat amb una gran tradició a Catalunya, que és la primera comunitat autònoma de l’estat espanyol en aquest sector d’activitat.
Des de la incorporació al mercat comú europeu, l’augment de les exportacions i de les importacions ha convertit Catalunya en una economia força oberta. El comerç al detall donava feina a 334.000 persones l’any 2019, mentre que el comerç a l’engròs ocupava prop de 100.000 persones. * Comerç al detall
*Comerç a l’engròs
El sector terciari a Catalunya
Algunes tendències que ha experimentat els darrers anys els sector comercial català són:
1. Protagonisme dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals.
2. Concentració de la distribució en poques empreses.
3. Noves formes de venda, com ara les franquícies, els outlet i la venda electrònica.
4. Recentment, el ressorgiment del comerç de proximitat.
El sector terciari a Catalunya
Les característiques principals del sector comercial avui són aquestes:
- Domini de petita empresa de tipus familiar.
- Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d’escala.
- Grau de professionalització baix.
El turisme és una activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia catalana. Gràcies a la diversitat del paisatge, el clima i el patrimoni cultural, Catalunya ha esdevingut la principal destinació turística de tota la Mediterrània, els principals orígens d’aquest turisme són França, el Regne Unit i Alemanya.
el turisme Catalunya
Tendències que ha experimentat el turisme català:
1. Creixement de la demanda turística.
2. Augment del nombre d’allotjaments turístics.
3. Diversificació de l’oferta amb noves modalitats de turisme.
4. Línies aèries de baix cost.
5. La millora de la formació professional dels treballadors
el turisme Catalunya
Avui el sector català presenta aquestes característiques:
• L’estacionalitat acusada, atès que l’activitat principalment és a l’estiu.
• La força de la marca Barcelona.
• Concentració turística a la franja litoral.
• Consolidació del turisme rural i d’interior.
• Procedència geogràfica variada dels turistes. *Estacionalitat: Fluctuació de l'activitat econòmica al llarg de l'any, en funció de les característiques de cada estació.
L’economia ESPANYOLA DINS EL CONTEXT GLOBAL
L’estat espanyol forma part del grup d’estats més desenvolupats econòmicament del món, amb un predomini en el sector dels serveis. Pel que fa al seu desenvolupament humà, Espanya ocupava, l’any 2017, la vint-i-sisena posició del rànquing mundial. Els problemes principals però, de l’economia espanyola són el deute públic i la taxa d’atur. * Deute públic: Conjunt de títols de valors que els estats o altres administracions públiques emeten per obtenir recursos econòmics.
5.4
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA
sector primari a espanya
Característiques del sector primari a Espanya:
• Augment de la superfície del regadiu i disminució del secà.
• Expansió de la superfície de boscos (baix ús de les pastures).
• Pèrdua de sòl agrícola (creixement urbà, infraestructures i serveis).
• Major importància de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal.
• Forta vinculació de les activitats agroramaderes amb la indústria alimentària.
• Pèrdua i envelliment de la població activa del sector.
Pagesos menors de 44 anys a la UE. Variació entre el 2007 i el 2013. Font: Informe 2017. Tribunal de comptes europeu. [en línia] [Consulta: 20/02/2019]
PESCA
Malgrat que Espanya és una potència pesquera dins de la UE, el sector ha patit una forta crisi davant les grans dificultats de poder accedir als caladors tradicionals i a l’exhauriment de moltes espècies per culpa de la sobrepesca.
Problemàtiques
SILVICULTURA
Espanya, amb 27,7 milions d’hectàrees, ocupant un 54,8% del territori, és el segon país de la UE amb més superfície forestal, després de Suècia. Tot i això, els informes oficials parlen de 14 milions d’hectàrees de bosc (el 29% de la superfície total de l’Estat), El País Basc té la superfície més gran (54%) i les illes Canàries la mínima (14%). Els principals productes d’explotació són la fusta i el suro.
sector secundari a espanya
L’entrada d’Espanya a la Unió Europea actual l’any 1986 va comportar que la indústria s’obrís al mercat exterior i que, per tant, augmentessin molt les exportacions i les importacions. Això va comportar, un procés de mundialització dels intercanvis en el qual el mercat estatal perdia importància a causa de les noves possibilitats exportadores que oferia l’obertura als mercats europeus i mundials. - Indústria - Construcció
sector secundari a espanya
Principals actors industrials al territori:
1. Eix mediterrani 2. Eix de la Vall de l’Ebre. 3. Madrid
sector secundari a espanya
Actors industrials secundaris:
• Andalusia • Cantàbria i Galícia • Zona central. • Balears i Canarias
sector secundari a espanya
Problemàtiques del sector industrial a Espanya:
- Escàs nombre de grans empreses i predomini de les PIME.
- Baixa productivitat.
- Baix nivell d’intensitat tecnològica.
sector secundari a espanya
Per acabar, cal fer una menció a un dels sectors que més ha patit la crisi del 2007, la construcció.
Entre 1998 i 2007, la construcció va créixer espectacularment i va arribar a representar el 18% del PIB nacional, sumant tots els sectors associats aquesta xifra es situava entorn del 30% del PIB. Durant aquest període al mateix temps que augmentava l’oferta d’habitatges es disparava el preu de compra de l’habitatge (entre 1999 i 2008 es va multiplicar per 2,8).
sector terciari a espanya
Si ordenem les CC.AA. segons el percentatge d’empreses del sector terciari, tenim que Catalunya, Madrid, Andalusia i València es situen al capdavant. Aquesta concentració territorial, que explica els desequilibris territorials respon a: 1. El grau de desenvolupament econòmic de cada comunitat. 2. El seu volum demogràfic. 3. El seu atractiu turístic
turisme
• Des dels anys 50 un dels principals motors de l’economia espanyola.
La gran expansió del sector es va produir a partir de 1960, gràcies a una oferta de baix preu que va atraure molts turistes de l’Europa Occidental. Aquest creixement es va aturar amb la crisi política i econòmica de meitat dels anys 70. Com efectes negatius destacar l’excessiva dependència d’algunes zones respecte a l’activitat turística i al mateix temps la seva forta estacionalitat, que repercuteix en uns llocs de treball sovint eventuals a més de l’escassa rendibilitat de part de l’oferta d’activitats i allotjament. - Turisme estranger - Turisme Nacional
turisme
Característiques del sector:
• Molt atomitzat (90% del microempreses dedicades a la restauració i amb pocs treballadors).
• Sous baixos i contractacions temporals.
• Alt percentatge de treballadors estrangers (immigrants) i dones. Llocs de destinació: Balears, Canarias, litoral mediterrani (sol i platja) i Madrid i Barcelona (turisme més cultural i urbà).
L’impacte social i econòmic d’aquest turisme estranger ha estat històricament important, tant des del punt de vista social (noves costums, idees, modes, valors …) i econòmic (2014 10,9% del PIB, 12,7% de la població ocupada; 2017 11,7% del PIB i dóna ocupació a un 12,8%).
Política econòmica basada en el lliure intercanvi: No hi ha limitacions per importacions per estimular la producció interior, ni s’obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors locals. Ens trobem però amb els impostos duaners d’importacions i exportacions (aranzels).
• Les plataformes espanyoles són poc aptes per pescar-hi. • A la costa cantàbrica i gallega la plataforma està molt esgotada. • Al Mediterrani s’observa un gradual empobriment de les captures. • La plataforma de Cadis, tot i ser la més extensa, es troba limitada per les aigües territorials del Marroc. • Envelliment de la flota • Contaminació dels caladors.
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
U5. CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT
Yaiza Sánchez
Created on April 6, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Dossier
View
Essential Business Proposal
View
Essential One Pager
View
Akihabara Dossier
View
Akihabara Marketing Proposal
View
Akihabara One Pager
View
Vertical Genial One Pager
Explore all templates
Transcript
UNITAT 5
CATALUNYA I ESPANYA EN UN MÓN GLOBALITZAT
L'ECONOMIA GLOBAL
L’aparició de l’anomenada societat postindustrial i la globalització de l’economia, van ser fonamentals per la transformació tan social com econòmica per l’organització del món. En aquesta societat postindustrial hi predomina la deslocalització i la fragmentació . Ja no cal que només els països desenvolupats tingui les industries al seu territori.
5.1
La globalització de l'economia
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
La globalització de l’economia és la integració de tota l’economia mundial en un sol sistema, dominat pel capitalisme. En aquest sistema, cada estat o nació perd capacitat de decisió sobre la seva economia. Ara bé, favorablement per la vida quotidiana, això ens permet adquirir productes procedents de gairebé qualsevol lloc del planeta.
PROTECCIONISME
LLIURECANVISME
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
Com a punt ``negatiu´´ d’aquesta globalització, fem front a la interdependència econòmica: La distribució desigual de recursos naturals, els interessos de fabricants i la competència entre altres, son factors que fan que sigui impossible l’existència d’un país autosuficient, capaç de produir tot allò que necessita i de desenvolupar-se de manera aïllada i independent de la resta del sistema mundial.
LA GLOBALITZACIÓ DE L'ECONOMIA
Durant molt de temps, les principals àrees socioeconòmiques del món eren l’Europa occidental, l’Amèrica del Nord i el Japó. Això però va canviar ja que a les darreres dècades del segle XX, alguns països asiàtics van experimentar una forta industrialització, com per exemple Corea del Sud, Singapur o la Xina (els Tigres Asiàtics). A més a més, als primers anys del segle XXI els països emergents van tenir un gran creixement industrial i financer. Els més destacats, Brasil, Rússia, Índia i Xina. (BRIC).* Next Eleven
ELS INTERCANVIS EN UN MÓN GLOBALITZAT
Quan parlem d’intercanvis que intervenen en aquesta globalització mundial, hem de diferenciar entre intercanvis amb fluxos visibles o materials i intercanvis amb fluxos no visibles o immaterials.
ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS
Els indicadors socioeconòmics són mesures quantitatives que s'utilitzen per avaluar diversos aspectes de la societat i l'economia. Aquests indicadors proporcionen informació sobre el benestar social, el nivell de desenvolupament econòmic, les condicions de vida de la població i altres aspectes rellevants per entendre la situació d'una comunitat, regió o país. Els indicadors socioeconòmics són fonamentals per a la presa de decisions polítiques, l'anàlisi de tendències i la comparació entre diferents regions o períodes de temps.
ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS
Entre els índexs que poden donar una mesura més ajustada del grau de benestar d’un país destaquen l’ índex de desenvolupament humà (IDH), indicador determinat pel Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD).Per fer aquest càlcul, es tenen en compte tres indicadors: 1. La salut, representada per l’esperança de vida en néixer. 2. L’educació, representada per la mitjana d’anys d’instrucció i els anys previstos d’escolarització. 3. L'estàndard de vida, representada per l’ingrés nacional brut (INB).
ELS INDICADORS SOCIOECONÒMICS
- IDH alt: tenen una bona renda per càpita, esperança de vida i nivell d'educació, però pot ser una mica menys que els països amb molt alt desenvolupament humà. - IDH mitjà: Que solen tenir una renda per càpita més baixa, una esperança de vida moderada i nivells d'educació més baixos que els països amb alts nivells de desenvolupament humà. - IDH baixa: Que solen tenir una renda per càpita molt baixa, una esperança de vida curta i nivells d'educació molt limitats. Aquests països poden experimentar problemes greus de pobresa i salut.
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I HUMÀ
LES ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN
* Sector primari: Conjunt d’activitats econòmiques dedicades a l’obtenció de productes procedents del medi natural, els qual esdevindran matèries primeres per a altres sectors d’activitats. Agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal. El sector primari, dedicat bàsicament a obtenir aliments i altres recursos del medi natural, ha estat la principal activitat humana des de la prehistòria fins a la revolució industrial. Tot i que actualment ha deixat de ser el principal sector econòmic a gran part del món, segueix senti imprescindible.
5.2
Els sectors de producció i la UE
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN
Les activitats agràries han transformat els medis naturals i han donat forma a gran part dels paisatges de la Terra. L’agricultura treballa amb matèria viva, per aquest motiu està sotmesa a limitacions derivades de les condicions biogeogràfiques: Altitud, orografia, clima i la disponibilitat d’aigua. *Orografia: Descripció i estudi de les característiques físiques de la superfície terrestre, especialment pel que fa al seu relleu, com a muntanyes, valls, altiplans i altres accidents geogràfics.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
Hi ha dos grans tipus de sistemes agraris: subsistència i els comercials: 1) Sistemes agraris de subsistència: propis dels països poc desenvolupats, es basen en el treball familiar i estan orientats a la producció per a l’autoconsum o per la comercialització en els mercats locals. 2) Sistemes agraris comercials: o també anomenat de mercat, propis dels països desenvolupats o poc desenvolupats que produeixen únicament per a l’exportació, orienten la seva producció cap a la comercialització en els mercats nacionals o internacional.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
*Paisatge agrari: es refereix a la configuració i l'aparença d'una àrea geogràfica que està influenciada significativament per les activitats agrícoles. Aquest tipus de paisatge reflecteix els diferents elements que intervenen en la pràctica agrícola. Aquest paisatge agrari es compon per diferents factors i elements diferents: - Parcel·lació- Sistemes de Conreu- Aprofitament del sòl- Segons la necessitat d'aigua
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
- Parcel·lació: Divisió del terrenys depenent del tipus de cultiu. • Camp obert (open field) Aquest tipus de paisatge agrari es caracteritza per grans extensions de terreny sense divisions clares entre les parcel·les. • Camp tancat (bocage). En aquest tipus de paisatge agrari, els camps de cultiu estan delimitats per parets de pedra, tanques, arbres o altres barreres físiques.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
- Sistemes de conreu: Són les tècniques i pràctiques utilitzades pels agricultors per a gestionar i cultivar els seus camps. • Monoconreu: En un sistema de monoconreu, es cultiva una sola espècie de planta en un mateix camp o àrea agrícola. • Policonreu: En un sistema de policonreu, es cultiven múltiples espècies de plantes en el mateix camp o àrea agrícola.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
Aprofitament del sòl: Podem trobar agricultura extensiva i agricultura intensiva. • Extensiva: En l'agricultura extensiva, es cultiven grans extensions de terreny amb una baixa intensitat de treball i recursos. Aquesta pràctica agrícola es caracteritza per l'ús d'una petita quantitat de maquinària, fertilitzants i altres inputs agrícoles per hectàrea. • Intensiva:En l'agricultura intensiva, es cultiven petites àrees de terra amb una alta densitat de treball i recursos per hectàrea. Aquesta pràctica agrícola implica l'ús intensiu de maquinària, fertilitzants, pesticides, reg i altres inputs per aconseguir alts rendiments.
ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN-
Agricultura
• Segons la necessitat d’aigua: • Regadiu: consisteix en subministrar aigua artificialment als camps de cultiu per millorar el rendiment de les collites. Aquest sistema és essencial en regions on la pluja és insuficient. • Secà: es caracteritza per no dependre del reg per al cultiu. En l'agricultura de secà, els cultius són alimentats principalment per la pluja natural, sense la necessitat d'un sistema de regadiu artificial.
La població i les ACTIVITATS PRIMÀRIES AL MÓN
Hem experimentat un decreixement però de la població activa agrària. El seu pes és escàs, representa prop d’un 5% del total. La major part de la producció del sector primari es destina a l’exportació. Aquests estats importadors de cereals, solen estar especialitzats en la producció d’un o de pocs productes (cafè, cacau, te, etc) a través del que s’anomena agricultura de plantació, grans explotacions amb tecnologia avançada i mà d’obra molt barata.
Els recursos alimentaris del mar
* Mola de peix: Gran quantitat de peixos que es desplacen plegats. * Fitoplàncton: Conjunt d’organismes vegetals que viuen al mar i formen part del plàncton. * Calador: Lloc amb pesca abundant on es llancen o es calen les art de pescar. Es calcula que més de 12 milions de persones a tot el món depèn directament de la pesca. Les moles de peix no estan distribuïdes d’una manera uniforme per tots els mars i els oceans. La majoria es troba en aigües poc profundes on arriba el flux de nutrients procedents de la terra.
LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES
El sector secundari comprèn el conjunt d’activitats dedicades a processar i transformar les matèries primeres. Aquestes activitats són molt diverses i poden anar des del tractament de la fusta per a la producció de mobles fins al muntatge de sofisticats dispositius electrònics. Els dos grans subsectors són la indústria i la construcció.
LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES
S’ha considerat que existeixen tres factors bàsics que permeten explicar la localització de les indústries al territori: 1) La disponibilitat de recursos 2) La mà d’obra 3) El mercat Cal afegir actualment els factors socioeconòmics i polítics.
LES ACTIVITATS SECUNDÀRIES
D’altra banda, aquesta localització de la indústria al món s’ha vist molt influïda per les grans transformacions de l’economia mundial, en particular per aquests quatre factors: 1) La revolució tecnològica 2) L’increment dels processos d’obertura, liberalització i desregulació dels mercats. 3) L’acceleració dels processos de la globalització 4) El creixement del dinamisme industrial dels països emergents.
LES ACTIVITATS TERCIÀRIES
Aquestes activitats estan orientades a la prestació de serveis, com la sanitat, educació, seguretat, transport, banca, etc., són productes intangibles (que no es pot tocar), per aquest motiu també s’anomena sector dels serveis. L’existència d’una xarxa de transports i comunicacions ben desenvolupada i eficient és un element cabdal en la vertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica dels països. Funcions principals d’aquesta xarxa: • Transport de mercaderies. • Canalització dels fluxos de persones entre centres de treball, serveis, residencials. • Enllaç entre diversos sistemes urbans.
ELS TRES SECTORS A LA UE
L’economia catalana en el context espanyol i europeu
Catalunya és una societat desenvolupada amb algunes característiques pròpies de les economies postindustrials. Catalunya és la comunitat autònoma amb una aportació més gran al PIB de l’Estat. Tot i això, l’economia catalana presenta un greu problema de desocupació i d’inflació. *Taxa d’atur: Nombre de persones desocupades, però que cerquen feina, sobre el total de la població activa. * Taxa d'inflació: Elevació percentual anual del nivell general de preus, que produeix una pèrdua del poder adquisitiu.
5.3
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A CATALUNYA
El sector primari a Catalunya
L’escassa població dedicada a les activitats agràries pot sorprendre si tenim present que prop d’un 30% del territori català està cobert de conreus. Aquest contrast s’explica per la intensa i progressiva mecanització de les activitats agràries i ramaderes i per l'aplicació de tècniques intensives de treball. Les tendències principals que ha experimentat els darrers anys el sector agrari català són les següents: 1. El descens de la superfície conreada en benefici d’altres usos del territori. 2. L’augment de la superfície de regadiu. 3. L’augment de la mida de les explotacions. 4. La millora de la renda agrària.
El sector primari a Catalunya
Entre les característiques actuals del sector agrari català destaquen les següents:
El sector primari a Catalunya
Pel que fa a la ramaderia, el bestiar que porta més valor econòmic és el porcí, seguit de l’aviram i el boví. La resta de subsectors del sector primari com la pesca o la silvicultura, no tenen la mateixa importància de l’agricultura o la ramaderia. A Catalunya el sector pesquer és un sector petit. Els reptes de futur es centren en la millora de la rendibilitat de la mateixa activitat pesquera i la sostenibilitat del recurs que explota. Cal per tant millorar la gestió energètica de la flota, posar en valor el producte de proximitat (autòcton) i potenciar una actitud responsable de totes les parts (armadors, pescadors, consumidors) per tal de garantir-ne la viabilitat.
El sector secundari a Catalunya
El sector industrial ha tingut un gran protagonisme en la modernització de Catalunya. Actualment, la gran majoria de les indústries s’instal·len en els anomenats polígons industrials, que són àrees especialitzades on es localitzen les empreses i les indústries segons una planificació urbanística prèvia. Actualment, trobem la creació de polígons mixtos, que agrupen empreses molt diverses i ofereixen un ampli ventall d’activitats i serveis associats (comercials, gastronòmics, residencials o lúdics).
El sector secundari a Catalunya
Algunes tendències experimentades dels darrers anys pel sector industrial català són aquestes: 1. L’obertura als mercats europeu i mundial. 2. L’evolució positiva de tots els sectors, encapçalada pels sectors metal·lúrgic, de maquinària i químic. 3. Empreses multinacionals. 4. La deslocalització selectiva. ( part o activitat, no tota l’empresa).
El sector secundari a Catalunya
Les principals característiques actuals del sector industrial català són les següents: -Estructura productiva diversificada. • El domini de la indústria transformadora. (valor afegit) • La mida petita i mitjana de les empreses. • Productivitat baixa, supera la mitjana estatal, però està per sota de la UE. • Concentració industrial a l’àrea metropolitana de Barcelona. Distribució per tant, desequilibrada i no és homogènia. ◦ Corredor de l’AP7. ◦ Eixos fluvials del Llobregat i del Ter. ◦ Baix Camp i Tarragonès. ◦ A l’interior de Catalunya: àrea urbana de Lleida.
El sector terciari a Catalunya
El comerç és una activitat amb una gran tradició a Catalunya, que és la primera comunitat autònoma de l’estat espanyol en aquest sector d’activitat. Des de la incorporació al mercat comú europeu, l’augment de les exportacions i de les importacions ha convertit Catalunya en una economia força oberta. El comerç al detall donava feina a 334.000 persones l’any 2019, mentre que el comerç a l’engròs ocupava prop de 100.000 persones. * Comerç al detall *Comerç a l’engròs
El sector terciari a Catalunya
Algunes tendències que ha experimentat els darrers anys els sector comercial català són: 1. Protagonisme dels centres comercials enfront dels establiments tradicionals. 2. Concentració de la distribució en poques empreses. 3. Noves formes de venda, com ara les franquícies, els outlet i la venda electrònica. 4. Recentment, el ressorgiment del comerç de proximitat.
El sector terciari a Catalunya
Les característiques principals del sector comercial avui són aquestes:
- Domini de petita empresa de tipus familiar.
- Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar les economies d’escala.
- Grau de professionalització baix.
El turisme és una activitat que té un gran protagonisme en el sector terciari català i en el conjunt de l’economia catalana. Gràcies a la diversitat del paisatge, el clima i el patrimoni cultural, Catalunya ha esdevingut la principal destinació turística de tota la Mediterrània, els principals orígens d’aquest turisme són França, el Regne Unit i Alemanya.el turisme Catalunya
Tendències que ha experimentat el turisme català: 1. Creixement de la demanda turística. 2. Augment del nombre d’allotjaments turístics. 3. Diversificació de l’oferta amb noves modalitats de turisme. 4. Línies aèries de baix cost. 5. La millora de la formació professional dels treballadors
el turisme Catalunya
Avui el sector català presenta aquestes característiques: • L’estacionalitat acusada, atès que l’activitat principalment és a l’estiu. • La força de la marca Barcelona. • Concentració turística a la franja litoral. • Consolidació del turisme rural i d’interior. • Procedència geogràfica variada dels turistes. *Estacionalitat: Fluctuació de l'activitat econòmica al llarg de l'any, en funció de les característiques de cada estació.
L’economia ESPANYOLA DINS EL CONTEXT GLOBAL
L’estat espanyol forma part del grup d’estats més desenvolupats econòmicament del món, amb un predomini en el sector dels serveis. Pel que fa al seu desenvolupament humà, Espanya ocupava, l’any 2017, la vint-i-sisena posició del rànquing mundial. Els problemes principals però, de l’economia espanyola són el deute públic i la taxa d’atur. * Deute públic: Conjunt de títols de valors que els estats o altres administracions públiques emeten per obtenir recursos econòmics.
5.4
LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A ESPANYA
sector primari a espanya
Característiques del sector primari a Espanya: • Augment de la superfície del regadiu i disminució del secà. • Expansió de la superfície de boscos (baix ús de les pastures). • Pèrdua de sòl agrícola (creixement urbà, infraestructures i serveis). • Major importància de la ramaderia en la producció final agrària i pèrdua d’importància dels sectors pesquer i forestal. • Forta vinculació de les activitats agroramaderes amb la indústria alimentària. • Pèrdua i envelliment de la població activa del sector.
Pagesos menors de 44 anys a la UE. Variació entre el 2007 i el 2013. Font: Informe 2017. Tribunal de comptes europeu. [en línia] [Consulta: 20/02/2019]
PESCA
Malgrat que Espanya és una potència pesquera dins de la UE, el sector ha patit una forta crisi davant les grans dificultats de poder accedir als caladors tradicionals i a l’exhauriment de moltes espècies per culpa de la sobrepesca.
Problemàtiques
SILVICULTURA
Espanya, amb 27,7 milions d’hectàrees, ocupant un 54,8% del territori, és el segon país de la UE amb més superfície forestal, després de Suècia. Tot i això, els informes oficials parlen de 14 milions d’hectàrees de bosc (el 29% de la superfície total de l’Estat), El País Basc té la superfície més gran (54%) i les illes Canàries la mínima (14%). Els principals productes d’explotació són la fusta i el suro.
sector secundari a espanya
L’entrada d’Espanya a la Unió Europea actual l’any 1986 va comportar que la indústria s’obrís al mercat exterior i que, per tant, augmentessin molt les exportacions i les importacions. Això va comportar, un procés de mundialització dels intercanvis en el qual el mercat estatal perdia importància a causa de les noves possibilitats exportadores que oferia l’obertura als mercats europeus i mundials. - Indústria - Construcció
sector secundari a espanya
Principals actors industrials al territori: 1. Eix mediterrani 2. Eix de la Vall de l’Ebre. 3. Madrid
sector secundari a espanya
Actors industrials secundaris: • Andalusia • Cantàbria i Galícia • Zona central. • Balears i Canarias
sector secundari a espanya
Problemàtiques del sector industrial a Espanya: - Escàs nombre de grans empreses i predomini de les PIME. - Baixa productivitat. - Baix nivell d’intensitat tecnològica.
sector secundari a espanya
Per acabar, cal fer una menció a un dels sectors que més ha patit la crisi del 2007, la construcció. Entre 1998 i 2007, la construcció va créixer espectacularment i va arribar a representar el 18% del PIB nacional, sumant tots els sectors associats aquesta xifra es situava entorn del 30% del PIB. Durant aquest període al mateix temps que augmentava l’oferta d’habitatges es disparava el preu de compra de l’habitatge (entre 1999 i 2008 es va multiplicar per 2,8).
sector terciari a espanya
Si ordenem les CC.AA. segons el percentatge d’empreses del sector terciari, tenim que Catalunya, Madrid, Andalusia i València es situen al capdavant. Aquesta concentració territorial, que explica els desequilibris territorials respon a: 1. El grau de desenvolupament econòmic de cada comunitat. 2. El seu volum demogràfic. 3. El seu atractiu turístic
turisme
• Des dels anys 50 un dels principals motors de l’economia espanyola. La gran expansió del sector es va produir a partir de 1960, gràcies a una oferta de baix preu que va atraure molts turistes de l’Europa Occidental. Aquest creixement es va aturar amb la crisi política i econòmica de meitat dels anys 70. Com efectes negatius destacar l’excessiva dependència d’algunes zones respecte a l’activitat turística i al mateix temps la seva forta estacionalitat, que repercuteix en uns llocs de treball sovint eventuals a més de l’escassa rendibilitat de part de l’oferta d’activitats i allotjament. - Turisme estranger - Turisme Nacional
turisme
Característiques del sector: • Molt atomitzat (90% del microempreses dedicades a la restauració i amb pocs treballadors). • Sous baixos i contractacions temporals. • Alt percentatge de treballadors estrangers (immigrants) i dones. Llocs de destinació: Balears, Canarias, litoral mediterrani (sol i platja) i Madrid i Barcelona (turisme més cultural i urbà). L’impacte social i econòmic d’aquest turisme estranger ha estat històricament important, tant des del punt de vista social (noves costums, idees, modes, valors …) i econòmic (2014 10,9% del PIB, 12,7% de la població ocupada; 2017 11,7% del PIB i dóna ocupació a un 12,8%).
Política econòmica basada en el lliure intercanvi: No hi ha limitacions per importacions per estimular la producció interior, ni s’obstrueixen les exportacions per afavorir els consumidors locals. Ens trobem però amb els impostos duaners d’importacions i exportacions (aranzels).
• Les plataformes espanyoles són poc aptes per pescar-hi. • A la costa cantàbrica i gallega la plataforma està molt esgotada. • Al Mediterrani s’observa un gradual empobriment de les captures. • La plataforma de Cadis, tot i ser la més extensa, es troba limitada per les aigües territorials del Marroc. • Envelliment de la flota • Contaminació dels caladors.
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.