4t d'ESO - L'oració simple

L'oració simple

Què hem treballat fins ara?

• Fins ara hem conegut les categories gramaticals i els sintagmes que poden formar. Aquests sintagmes es combinen per formar oracions.

Paraules, sintagmes i oracions

Paraules, sintagmes i oracions

Què és un sintagma?

• Un sintagma és un conjunt de paraules agrupades al voltant d’una altra, que anomenem nucli, i compleix una funció sintàctica dins l’oració. El nucli és la part més important del sintagma i pot anar acompanyat d’altres constituents.
• Tipus de sintagmes: nominal (SN), verbal (SV), adjectival (SAdj), adverbial (SAdv) i preposicional (SPrep).

Què és una oració?

• Una oració és un conjunt de sintagmes ordenats d’una manera determinada al voltant d’un verb i té un sentit complet.
• Tenir sentit complet significa que l’oració presenta una entonació, un ordre i un significat que fan possible la comunicació.

Què és una oració?

• En Jan i l’Aleix només indica el nom de dues persones i no té un significat complet: és només un sintagma nominal.
• En canvi, a En Jan i l’Aleix juguen ja sabem què fan, juguen, i, per tant, té un sentit complet: és una oració.
• En el cas de En Jan i l’Aleix juguen a voleibol amb l’equip la informació és més àmplia i és, doncs, una oració amb un significat més complet que l’anterior.

Què és una oració?

• El verb és l’element fonamental de l’oració perquè fa que el significat sigui complet.
• Es diferencien dos tipus d’oracions: l’oració simple, que conté un verb en forma personal, i l’oració composta, que conté més d’un verb en forma personal.

Quins són els constituents bàsics de l'oració simple?

• Els dos constituents bàsics de l’oració són el subjecte, que realitza l’acció que expressa el verb, i el predicat, que expressa l’acció realitzada pel subjecte.

Quins són els constituents bàsics de l'oració simple?

Quins són els constituents bàsics de l'oració simple?

Com identifiquem el subjecte?

• Per identificar el subjecte d’una oració, en primer lloc, cal localitzar el verb i, a continuació, observar quina persona, quin animal o quina cosa realitza l’acció (ha de concordar en nombre i persona amb el verb).
• Si no és així, no hem identificat bé el subjecte. Per exemple, El gat perseguia el ratolí, en què el verb és perseguir i qui persegueix és el gat, i, a més, el sintagma nominal el gat concorda en nombre i persona amb el verb, perseguia; per tant, el gat és el subjecte.

Què és el subjecte el·líptic?

• Hi ha oracions que no tenen un subjecte explícit perquè no és necessari per comprendre-les, ja que es dedueix per les desinències verbals. S’anomena subjecte el·líptic.

Què vol dir oració impersonal?

• No s’han de confondre les oracions amb subjecte el·líptic amb les oracions impersonals, que són les que no tenen subjecte. Llavors la posició del subjecte és buida (Ø). Hi ha diferents tipus d’oracions impersonals: les construïdes amb verbs referents a fenòmens meteorològics com nevar, ploure, gelar, llampegar, tronar…; les construïdes amb el verb haver-hi, que conjuguen únicament en 3a persona del singular: Hi havia molta cua a la porta del cinema; les construïdes amb el pronom impersonal es: Avui s’han donat a conèixer les nominacions.

Els complements verbals

• Els complements verbals cal classificar-los segons si pertanyen a la predicació verbal, en què el verb i els seus complements constitueixen l’acció o el predicat principal de l’oració (complement directe, complement indirecte, complement preposicional o de règim verbal i complements circumstancials), o si pertanyen a la predicació no verbal, en què o bé el verb serveix només d’enllaç (com els verbs copulatius ser, estar i semblar) i el predicat recau sobre l’atribut, o bé a banda del predicat principal del verb hi ha una acció o predicat secundari (complement predicatiu).

Els complements verbals: el CD

• El complement directe (CD) és el que rep directament l’acció del verb. Ho poden fer: Un sintagma nominal: La Blanca mossega la poma. Un infinitiu: Les noies volien cantar. Una oració: En Martí vol que vinguis aviat. Un pronom feble: Jo també la vull.
• És un complement verbal introduït generalment sense preposició i que rep la significació del verb transitiu.

Els complements verbals: el CD

• El CD es pot substituir per diversos pronoms:
• el, la, l', els o les, quan es refereix a un nom determinat. Mira el segell amb la lupa - Mira'l amb la lupa.
• en, quan es refereix a un nom indeterminat. Diumenge passat vam trobar bolets - Diumenge passat en vam trobar.
• ho, quan equival a això, allò o a una oració subordinada. Ahir no em vas dir això - Ahir no m'ho vas dir.

Els complements verbals: el CD

• El CD normalment no va precedit de la preposició a, tampoc si és una persona: He portat la Maria amb moto.
• El CD només porta la preposició a si és un pronom personal fort i opcionalment davant de pronoms com tots, tothom, ningú, algú…: L’he portat a ella amb moto, No he vist a ningú…
• També poden fer la funció de CD altres pronoms febles: em, et, es, ens i us.

Els complements verbals: el CI

• El complement indirecte (CI) és el receptor de l’acció del verb. Acostuma a anar darrere del complement directe i va precedit de les preposicions a o per a.
• Es pot substituir pels pronoms li o els. Exemple: Vaig tornar les claus a l’Aina. A l’Aina és el CI perquè es pot substituir per li: Li vaig tornar les claus. I, a Compro bombons per als avis, el CI és per als avis perquè es pot substituir per els: Els compro bombons.

Els complements verbals: el CI

• Els pronoms febles em, et, es, ens i us poden substituir tant un complement directe com un d’indirecte. Si l’oració ja té un CD, significarà que el pronom es refereix al CI (El gos em torna el pal), si no, voldrà dir que és el CD (El gos em va mossegar).

Els complements verbals: atribut

• L’atribut (Atrib) complementa pròpiament el subjecte, ja que els verbs copulatius (ser, estar i semblar) fan solament una funció d’enllaç entre el subjecte i la qualitat que se li atribueix, és a dir, l’atribut. Això es pot comprovar pel fet que l’atribut concorda en gènere i nombre amb el subjecte: El seu fill és llest, La seva filla és llesta.

Els complements verbals: atribut

• Es pot substituir pels pronoms febles el, la, l', els o les, quan es refereix a un nom determinat, i principalment pel pronom ho quan es refereix a un nom indeterminat o a un adjectiu.
• Exemples:
• Aquella senyora és la meva tieta - Aquella senyora l'és.
• En Quim Porter és un bon actor - En Quim Porter ho és.
• Ahir la Rosalia semblava trista - Ahir la Rosalia ho semblava.

Els complements verbals: el predicatiu

• El complement predicatiu (CPred.) és un complement que depèn alhora del verb i del subjecte, o bé del verb i del complement directe. Els verbs que proden dur CPred són: tornar-se, quedar-se, fer-se, trobar-se, nomenar, arribar... El CPred es troba generalment en sintagmes adjectivals i nominals.
• Es pot substituir pel pronom feble hi en verbs com trobar-se, presentar-se, tornar-se... En Joan s'ha tornat molt brut - En Joan s'hi ha tornat.
• En verbs com fer-se, dir-se o nomenar-se se substitueix per en. T'ha fet mal? - Te n'ha fet?

Els complements verbals: el complement circumstancial (agents)

• El complement circumstancial (CC) explica en quines circumstàncies té lloc l’acció del verb. Se’n distingeixen diferents tipus:
• Lloc: Per identificar-lo, preguntem on? al verb: Dinarem a casa.
• Temps: Per identificar-lo, preguntem quan? al verb: Arribarà a les quatre de la tarda.
• Manera: Per identificar-lo, preguntem com? al verb: Corria molt de pressa.
• Quantitat: Per identificar-lo, preguntem quant? al verb: Tenen molta gana.
• Companyia: Per identificar-lo, preguntem amb qui? al verb: Prepara una conferència amb la Victòria.
• Instrument: Per identificar-lo, preguntem amb què? al verb: Ha tallat l’arbre amb una serra.

Els complements verbals: el complement circumstancial (agents)

• El complement circumstancial (CC) pot estar construït tant per un sintagma adverbial com nominal o preposicional.
• Els pronoms febles que substitueixen el CC són els següents:
• Si el CC és de lloc i està introduït per la preposició de - en. Vinc del teatre - En vinc.
• Si el CC està introduït per qualsevol preposició que no sigui de - hi. Viu a Argentona - Hi viu.
• Si es tracta d'un CC de mode, per molt que estigui introduït per la preposició de, farem ús del pronom hi. Camina de puntetes - Hi camina.

Els complements verbals: el CRV

• El complement preposicional o de règim verbal (CRV) va introduït per una preposició (a, amb, de, en, per) que és exigida pel verb per completar el seu significat. Es pot substituir pels pronoms hi i en.
• Alguns exemples: En Quim es dedica a la pintura (En Quim s’hi dedica), L’Aina no s’avé amb l’Àgata (L’Aina no s’hi avé), L’Òscar no s’adona del risc (L’Òscar no se n’adona), L’Arnau pensa en el futur (L’Arnau hi pensa) o Ens preocupem pel medi ambient (Ens hi preocupem).

Els complements verbals: el CRV

• El CRV es pot substituir pel pronom en quan va introduït per la preposició de, i pel pronom hi quan va introduït per a, en, amb o per.
• Sempre parlen de futbol - Sempre en parlen.
• La Mercè sempre pensa en tu - La Mercè sempre hi pensa.