Presentació de recitacions i qüestionari sobre Vicent Andrés Estellés

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

ÍNDEX

RecURSOS DIGITALS

QÜESTIONARI

Recitacions

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

RecURSOS DIGITALS

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

QÜESTIONARI

Vicent Andrés Estellés

Pregunta 1

En quin periòdic va treballar com a redactor en cap fins a 1978?

Las Provincias

La Verdad

Lo Rap Penat

Vicent Andrés Estellés

Pregunta 2

Quina obra de les següents és de la seua creació?

Mirall trencat

Llibre de meravelles

Sense la terra promesa

Vicent Andrés Estellés

Pregunta 3

Com a principal renovador de la poesia valenciana contemporània apropa el seu llenguatge:

Al registre formal

Al registre col·loquial

Al registre estàndard

Vicent Andrés Estellés

Pregunta 4

Els temes que tracta s'inspiren en els anys amargs de la potsguerra, com per exemple:

La platja de la Malvarosa

Els jocs de la infantesa

La reivindicació de la llengua

Vicent Andrés Estellés

Pregunta 5

Quin sentiment ètic i cívic es desprén dels seus versos?

La denúncia social

La mancança de respecte

La llibertat col·lectiva

Vicent Andrés Estellés

Enhorabona!

Tornar a començar

QÜESTIONARI

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Recitacions

Vicent Andrés Estellés

Cançoneret de Ripoll

No m'han privat de cap experiència; i així em veig, viu encara, ja mort, amb els voltors d'ala negra al voltant, sinistre el bec de massa antiga fam, llest el taüt per al mínim cadàver. Amb ulls oberts els he vist avançar per damunt meu, com d'apressat designi, amb dits molt llargs i bruts de nicotina d'escarbotar l'aixovar enyorat, sempre cercant, entre els llençols, la plata. No sap pilot, ni ho sap qui du el timó, el vent que fa, i segueixen per un antic costum els camins de la mar. Així vaig jo, com perdut en les hores, com navegant que busca far enlloc que el pot guiar; però la meua nau sent els embats dels vents contradictoris, i un cansament de fusta l'escomet.

Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l'enyore ja, aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta.

SEGÜENT

Vicent Andrés Estellés

Horacianes

Res no m'agrada tant com enramar-me d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra. m'agrada molt el pimentó torrat, mes no massa torrat, que el desgracia, sinó amb aquella carn mollar que té en llevar-li la crosta socarrada. l'expose dins el plat en tongades incitants, l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal i suque molt de pa, com fan els pobres, en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat. després, en un pessic del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa, agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament, eucarísticament, me'l mire en l'aire. de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme. cloc els ulls i me'l fot.

SEGÜENT

Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles

Ací em pariren i ací estic. I com que em passen certes coses, ací les cante, ací les dic. Ací em pariren, ací estic. Ací treballe i done besos. Ací agonitze i ací em ric. Ací defense unes collites. Deu veritats i quatre mites. Ací em pariren i ací estic, pobre de béns i ric de dies, pobre de versos, d’afanys ric. Cante l’amor i les parelles Que viuen, beuen i se’n van. Cante un amor de contraban. Cante l’amor, cante els amants. No sé tampoc si açò són cants. Dic les coses que vénen, van, tornen un dia, altre se’n van. l’esperança de contraban. No sé tampoc si açò són cants. Dic les coses que vénen, van, tornen un dia, altre se’n van, l’esperança de contraban. Ací em pariren i ací estic. I com que em passen…

SEGÜENT

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés

Deixaràs de comptar les síl·labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car diràs la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d’antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se’n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament.

Llibre de meravelles

Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t’han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l’home assumint la pena del seu poble, i és un silenci.

SEGÜENT

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles

La carn vol carn (Ausiàs March) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobta encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Es desperta, de sobta, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

SEGÜENT

SEGÜENT

Llibre de meravelles

Vicent Andrés Estellés

La carn vol carn (Ausiàs March) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobta encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Es desperta, de sobta, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.

SEGÜENT

Llibre digital de cal·ligrames i recitacions del poema Els amants

Recitacions

QÜESTIONARI

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.