La poesia del XV
Jo só aquell
Principals corrents poètics
Influències
Ausiàs March
Poesia moralitzant i al·legòrica
Poesia amorosa
Qui sóc?
Trets de l'autor
Jordi de SAnt Jordi
Llegat marquià
Dolce Stil Nuovo
Lírica trobadoresca
Corrent literari aparegut a la Toscana a finals del s.XIII, caracteritzat per un esperit innovador (temàtiques no-ves, tractaments originals, formes innovadores...). Re- presenta la superació de la tradició trobadoresca, so-bretot en la poesia amorosa.
Poesia conreada a Occitània des dels segles XII-XIII.
L'occità és la llengua utilitzada
Abandona el món feudal, el poeta ja no és un vassall; també modifica el concepte de noblesa
L'amor cortés, codi que imita les relacions de vassallatge.
Nou ideal de dona: donna angelicata (font de virtut i de perfecció).
Comparteix gèneres: la cançó, l'alba, el sirventés...
Supera la retòrica trobadoresca i es fa més personal.
Abandona la llengua occitana: el poeta utilitza l'italià o el llatí.
Corona d'Aragó
Jocs Florals del Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona
Cançoneret de Ripoll
Amb Alfons el Cast (s.XII) les corts aco-llien escriptors, intel·lectuals i artistes.
Certamen literari promogut pel rei Joan I l'any 1373 que pretenia con- servar l'herència trobadoresca.
La cort d'Alfons el Magnànim (s.XIV) va es- devenir per influència italiana, en un centre cultural que incloïa autors catalans, caste-llans i italians.
La temàtica dels poemes eren llaors a la Mare de Déu, fets d'armes i amors i bons costums. Poesia conservadora allunyada de la influència italiana.
Poesia cortesana
A la cort de la vídua de Martí l'Humà, Margarida de Prades, van viure alguns dels escriptors més importants del segle com Ausiàs March o Joanot Martorell.
Durant el regnat del rei Ferran d'Anteque- ra (casa Trastàmara), entre el 1412-1416, aquesta poesia va arribar a Castella i a Portugal
Jordi de Sant Jordi és el poeta de tradició trobadoresca més important del s.XV. Va conrear la poesia amorosa amb elegància i les seues cançons de comiat i enyorament destaquen per la seua sensibilitat i malenconia. Amb tot és el poeta que més s'aparta de l'occità, contràriament als altres poetes de tradició trobadoresca, ja que en la majoria dels seus poemes podem veure una base lingüística catalana a la qual s'incorporen veus i estructures occitanes.
Característiques trobadoresques
Característiques innovadores
Nou estil italianitzant. No el segueix, però té coneixement dels corrents i dels autors.
Lírica trobadoresca com a base.amb l'estil i les convencions pròpies del gènere.
Sentiments de personatges de carn i ossos
Visió cavalleresca en l'ambientació i els temes.
Aparició incipient del jo líric.
Mètrica trobadoresca.
Experiència persona. Poema Presoner.
És una poesia basada en l'exalçament de les virtuts cavalleresques i militars i la reflexió entorn de la mort i la brevetat de la vida. Com a poetes cal destacar: Jaume March i Pere March Lluís d'Averçó
Francesco Petrarca
Arezzo, 1303 - Arquà Petrarca, 1374
Canzioniere: poemes dedicats a Laura, que ja no és la donna angelicata de Dante, sinó una dona real, capaç de desvetllar-li la passió amorosa. El tema és l'amor impossible; la versificació és el sonet italià (compost per decasil·labs sense cesura); el to elegíac (dolor per la mort de l'es- timada) i l'ús d'una llengua simple.
Dante Alighieri
Florència, 1265 - Ravenna, 1321
Vita nuova: poesies amoroses dedicades a Beatriu (la seua dona ideal) amb el pro-pòsit de lloar-ne totes les perfeccions.
Divina Comèdia: (traduïda per Andreu Febrer)
Jordi de Sant Jordi és el poeta de tradició trobadoresca més important del s.XV. Va conrear la poesia amorosa amb elegància i les seues cançons de comiat i enyorament destaquen per la seua sensibilitat i malenconia. Amb tot és el poeta que més s'aparta de l'occità, contràriament als altres poetes de tradició trobadoresca, ja que en la majoria dels seus poemes podem veure una base lingüística catalana a la qual s'incorporen veus i estructures occitanes.
Característiques innovadores
Característiques trobadoresques
Nou estil italianitzant. No el segueix, però té coneixement dels corrents i dels autors.
Lírica trobadoresca com a base, amb l'es- til i les convencions pròpies del gènere.
Sentiments de personatges de carn i ossos
Visió cavalleresca en l'ambientació i els temes.
Aparició incipient del jo líric.
Experiència personal. Poema Presoner
Mètrica trobadoresca.
https://enricgarciajardiblog.wordpress.com/2020/08/10/les-referencies-literaries-dobrint-pas-i-la-gossa-sorda/
https://www.viasona.cat/grup/obrint-pas.ovidi-montllor.pau-alabajos/a-dos-de-val/homenatge-a-ausias-march
Carles Dénia. Cant espiritual
Raimon
"Tot amor falla". El diluvi
"Quina calitja". La gossa sorda
Es tracta de composicions continuadores de la tradició trobadoresca i que tenen
l'amor com a centre temàtica. Destaquen Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi.
Aquests poetes encara que estan immersos dins la tradició trobadores-ca, destaquen per la seua qualitat lírica i el seu to personal. Aquests poetes catalans dels segles XIV i XV fins ara utilitzaven una modalitat lingüística híbrida: la majoria d'ells partien de la variant poè-tica de l'occità a la qual incorporaven veus i estructures totalment catalanes.
Poesia del segle XV
Patricia
Created on April 3, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Advent Calendar
View
Tree of Wishes
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
View
Halloween Infographic
View
Halloween List 3D
View
Magic and Sorcery List
Explore all templates
Transcript
La poesia del XV
Jo só aquell
Principals corrents poètics
Influències
Ausiàs March
Poesia moralitzant i al·legòrica
Poesia amorosa
Qui sóc?
Trets de l'autor
Jordi de SAnt Jordi
Llegat marquià
Dolce Stil Nuovo
Lírica trobadoresca
Corrent literari aparegut a la Toscana a finals del s.XIII, caracteritzat per un esperit innovador (temàtiques no-ves, tractaments originals, formes innovadores...). Re- presenta la superació de la tradició trobadoresca, so-bretot en la poesia amorosa.
Poesia conreada a Occitània des dels segles XII-XIII.
L'occità és la llengua utilitzada
Abandona el món feudal, el poeta ja no és un vassall; també modifica el concepte de noblesa
L'amor cortés, codi que imita les relacions de vassallatge.
Nou ideal de dona: donna angelicata (font de virtut i de perfecció).
Comparteix gèneres: la cançó, l'alba, el sirventés...
Supera la retòrica trobadoresca i es fa més personal.
Abandona la llengua occitana: el poeta utilitza l'italià o el llatí.
Corona d'Aragó
Jocs Florals del Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona
Cançoneret de Ripoll
Amb Alfons el Cast (s.XII) les corts aco-llien escriptors, intel·lectuals i artistes.
Certamen literari promogut pel rei Joan I l'any 1373 que pretenia con- servar l'herència trobadoresca.
La cort d'Alfons el Magnànim (s.XIV) va es- devenir per influència italiana, en un centre cultural que incloïa autors catalans, caste-llans i italians.
La temàtica dels poemes eren llaors a la Mare de Déu, fets d'armes i amors i bons costums. Poesia conservadora allunyada de la influència italiana.
Poesia cortesana
A la cort de la vídua de Martí l'Humà, Margarida de Prades, van viure alguns dels escriptors més importants del segle com Ausiàs March o Joanot Martorell.
Durant el regnat del rei Ferran d'Anteque- ra (casa Trastàmara), entre el 1412-1416, aquesta poesia va arribar a Castella i a Portugal
Jordi de Sant Jordi és el poeta de tradició trobadoresca més important del s.XV. Va conrear la poesia amorosa amb elegància i les seues cançons de comiat i enyorament destaquen per la seua sensibilitat i malenconia. Amb tot és el poeta que més s'aparta de l'occità, contràriament als altres poetes de tradició trobadoresca, ja que en la majoria dels seus poemes podem veure una base lingüística catalana a la qual s'incorporen veus i estructures occitanes.
Característiques trobadoresques
Característiques innovadores
Nou estil italianitzant. No el segueix, però té coneixement dels corrents i dels autors.
Lírica trobadoresca com a base.amb l'estil i les convencions pròpies del gènere.
Sentiments de personatges de carn i ossos
Visió cavalleresca en l'ambientació i els temes.
Aparició incipient del jo líric.
Mètrica trobadoresca.
Experiència persona. Poema Presoner.
És una poesia basada en l'exalçament de les virtuts cavalleresques i militars i la reflexió entorn de la mort i la brevetat de la vida. Com a poetes cal destacar: Jaume March i Pere March Lluís d'Averçó
Francesco Petrarca
Arezzo, 1303 - Arquà Petrarca, 1374
Canzioniere: poemes dedicats a Laura, que ja no és la donna angelicata de Dante, sinó una dona real, capaç de desvetllar-li la passió amorosa. El tema és l'amor impossible; la versificació és el sonet italià (compost per decasil·labs sense cesura); el to elegíac (dolor per la mort de l'es- timada) i l'ús d'una llengua simple.
Dante Alighieri
Florència, 1265 - Ravenna, 1321
Vita nuova: poesies amoroses dedicades a Beatriu (la seua dona ideal) amb el pro-pòsit de lloar-ne totes les perfeccions.
Divina Comèdia: (traduïda per Andreu Febrer)
Jordi de Sant Jordi és el poeta de tradició trobadoresca més important del s.XV. Va conrear la poesia amorosa amb elegància i les seues cançons de comiat i enyorament destaquen per la seua sensibilitat i malenconia. Amb tot és el poeta que més s'aparta de l'occità, contràriament als altres poetes de tradició trobadoresca, ja que en la majoria dels seus poemes podem veure una base lingüística catalana a la qual s'incorporen veus i estructures occitanes.
Característiques innovadores
Característiques trobadoresques
Nou estil italianitzant. No el segueix, però té coneixement dels corrents i dels autors.
Lírica trobadoresca com a base, amb l'es- til i les convencions pròpies del gènere.
Sentiments de personatges de carn i ossos
Visió cavalleresca en l'ambientació i els temes.
Aparició incipient del jo líric.
Experiència personal. Poema Presoner
Mètrica trobadoresca.
https://enricgarciajardiblog.wordpress.com/2020/08/10/les-referencies-literaries-dobrint-pas-i-la-gossa-sorda/
https://www.viasona.cat/grup/obrint-pas.ovidi-montllor.pau-alabajos/a-dos-de-val/homenatge-a-ausias-march
Carles Dénia. Cant espiritual
Raimon
"Tot amor falla". El diluvi
"Quina calitja". La gossa sorda
Es tracta de composicions continuadores de la tradició trobadoresca i que tenen l'amor com a centre temàtica. Destaquen Gilabert de Pròixita, Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi. Aquests poetes encara que estan immersos dins la tradició trobadores-ca, destaquen per la seua qualitat lírica i el seu to personal. Aquests poetes catalans dels segles XIV i XV fins ara utilitzaven una modalitat lingüística híbrida: la majoria d'ells partien de la variant poè-tica de l'occità a la qual incorporaven veus i estructures totalment catalanes.