Subordinades català

Llengua catalana

Oracions subordinades

4ESO

Què són les oracions subordinades?

Són oracions compostes per dues proposicions. Una depèn de l'altra.L'oració subordinada depèn de l'oració principal. S'uneixen mitjançant un nexe.

Oració subordinada adjectiva o de relatiu

Oració subordinada adverbial

Oració subordinada substantiva

Passos per identificar les oracions subordinades

1. Identifica els verbs i delimita les oracions. 2. Identifica quina té sentit sense l'altra (principal) i quina depèn de la principal (subordinada). 3. Identifica el nexe. En aquest cas a qui. 4. Intenta substituir l'oració subordinada per una altra paraula o sintagma (Nom, pron, adj, adv, sint. prep.). Així pots tenir pistes per identificar quin tipus és.

Oracions subordinades substantives

- Es poden substituir per un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Exemple: M’agrada que sempre arribi puntual. = M’agrada això / la puntualitat. (SN)Té ganes que vinguis al sopar. = Té ganes d’això / de la teva assistència. (S. prep.) Tipus: Completives: es poden substituir per un SN i el nexe que les introdueix és la conjunció que (sense accent). Aquest nexe no té funció sintàctica. Ex.: “Vol que ballis amb ella” D’infinitiu: van introduïdes per un verb en infinitiu o preposició + el verb en infinitiu. P. ex.: “Està cansat de llegir el mateix conte”.

Oracions subordinades substantives

Interrogatives: es poden convertir en una pregunta. Van introduïdes per pronoms, determinants o adverbis interrogatius, o per la conjunció si. Ex.: “Es pregunta si l’estimarà sempre” (L’estimarà sempre?) o “No ha dit quines persones hi assistiran” (Quines persones hi assistiran?). La conjunció si i els determinants interrogatius (quin) no tenen funció sintàctica. En canvi, els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, com, quan, quant) sí que en tenen. De relatiu: també s’anomenen substantives adjectives, adjectives substantives o oracions de relatiu substantivades. Aquestes oracions es poden substituir per un SN, però van introduïdes per un pronom relatiu que no té un antecedent explícit. Ex.: “Qui no parli ara no tindrà més oportunitats”.

Oracions subordinades substantives

Funcions de les oracions subordinades substantives: - Subjecte: és qui fa l’acció i, per tant, concorda amb el verb.Cal que vinguis. (= això) M’agrada que plogui a l’estiu. (= la pluja) És important que tothom sigui puntual. (= la puntualitat) - CD: sobre què o qui recau directament l’acció del verb i és necessari per completar l’acció. T’he demanat que no facis tard. (= això / puntualitat) Ha escollit el que li ha convingut. (= això / una opció)

Oracions subordinades substantives

Funcions de les oracions subordinades substantives: - Atribut: expressa una qualitat del subjecte mitjançant els verbs ser, estar o semblar.La situació sembla que hagi de canviar aviat. La meva idea és arribar el primer i seure a primera fila.- CRV o C. Prep.: és un complement introduït per una preposició determinada pel verb.M’he d’acostumar a anar a dormir d’hora. (= a això) [acostumar-se a]No et fiïs que vingui a temps. (= d’això) [fiar-se de]* Cau. prep. El problema consisteix a identificar els veritables autors. (= en la identificació…) [consistir en/a]

Oracions subordinades substantives

Funcions de les oracions subordinades substantives: - CN: acompanya el nom i n’explica alguna qualitat.Tinc el somni d’arribar a ser un gran empresari. Té el repte d’assolir millors resultats que l’any passat. - C. Adj: acompanya l’adjectiu i n’explica alguna qualitat.Està satisfeta que ha lliurat el projecte a temps. Estic cansat d’explicar-te el mateix cada dia.

Oracions subordinades adjectives o de relatiu

- Es poden substituir per un adjectiu o sintagma adjectival.SEMPRE faran funció de complement del nom (CN).Hi ha 2 tipus: EXPLICATIVES - informació no imprescindible. Van entre comes.Ex: Els nens, que porten el jersei blau, volen canviar l'examen. ESPECIFICATIVES - Especifiquen i restringeixen de qui parlen. No porten comes. Ex: Els nens que porten el jersei blau volen canviar l'examen. La diferència entre ex.1 i ex.2 és que el primer implica tots els nens i el segon només aquells que porten un jersei blau.

Oracions subordinades adverbials

Si l'oració subordinada no és substantiva o de relatiu, aleshores serà adverbial. Preneu de referència el nexe per saber el tipus que és.Tipus: 1) SÍ que es poden substituir per sintagmes adverbials. PRÒPIESLOCATIVES: on, allà on, allí on… (CCLL)Les vaig guardar on em vas manar. (= aquí) En trobarem on el camí es bifurca. (= allà)MODE: segons, com, així com… (CCM)He fet els deures com em vas dir. (= així)TEMPORALS: quan, mentre, que, sempre que, tan aviat com… (CCT)Et contestaré tan aviat com pugui.

Oracions subordinades adverbials

Tipus: 1) NO que es poden substituir per sintagmes adverbials. IMPRÒPIESCAUSALS: perquè, que, ja que, com que, atès que, per tal com, per… CCCausaCom que no podré venir al sopar, et dono el regal abans d’hora. (= per aquesta raó)FINALS: a fi que, perquè, per tal que, per a… CCFinalitatEstalvia per tal de comprar-se una casa. (= amb la finalitat de comprar-se una casa) *******PERQUÈ: Si és causal es pot substituir per ja que. Si és final es pot substituir per a fi que.

Oracions subordinades adverbials

Tipus: 1) NO que es poden substituir per sintagmes adverbials. IMPRÒPIESCONSECUTIVES: tan… que, tant… que, que, així que, de manera que… CCConseqüència.Vivia tan lluny que havia d’anar en cotxe.CONCESSIVES: encara que, malgrat que, a pesar que, per més que… indiquen un obstacle.Encara que vulguis, no el faràs canviar d’opinió.CONDICIONALS: si, mentre que, només que, posat que, en cas que, llevat que, tret que… indica condició. Si vols saber la veritat, tothom ho sabia menys tu.

Oracions subordinades adverbials

Tipus: 1) NO que es poden substituir per sintagmes adverbials. IMPRÒPIESCOMPARATIVES: com més, com menys, més que, menys que, tant… com, més…Més que socis, es consideren família. És més intel·ligent que la seva germana gran.

BONET, Sebastià: “Les subordinades substantives”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum III, pàg. 2321-2387. SOLÀ, JOAN: “Les subordinades de relatiu”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum III, pàg. 2455-2565. VILLALBA, Xavier: “La subordinació”, dins SOLÀ, Joan [et al]. Gramàtica del català contemporani. 4a ed. (definitiva). Barcelona: Empúries, Grup Editorial 62, 2008. Volum III, pàg. 2247-2319. Núria Masdeu Gramàtica Essencial de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans. https://geiec.iec.cat/