Lucía Durán - Carpeta d'aprenentatge

Carpeta d'aprenentatge

22118 - Dificultats Específiques d'Aprenentatge. Lucía Durán Sánchez

13. Pujem al vaixell: Quin tripulant soc? 14. Lletra de pal o lletra lligada? 15. Disortografia i disgrafia 16. L'adquisició del pensament matemàtic 17. Nocions bàsiques i principis numèrics 18. Operacions de càlcul 19. Resolució de problemes 20. S'haguéssin pogut evitar les meves dificultats? 21. Altres anàlisis de casos: lectura 22. Altres anàlisis de casos: escriptura 23. Altres anàlisis de casos: matemàtiques 24. La meva identitat professional 25.Avaluació 26. Acaba el viatge: conclusions finals 26. Agraïments 27. Referències

índex

0. Presentació1. Què porto dins la maleta?2. Comença el meu viatge 3. Què ha de tenir un bon tutor/a? 4. Dificultats d'aprenentatge 5. La llei i les NESE 6. El model RtI 7. El procés d'adquisició de la lectura 8. La teoria de la Doble Via 9. Dislèxia 10. Comprensió lectora 11. Feim una pausa: a quina cadira m'assec? 12. L'adquisició de l'escriptura

PRESENTACIÓ

Hola! Soc na Lucía Durán. Tenc 19 anys i m'encanta escoltar música, tocar el piano i jugar a jocs de taula, però el que més m'agrada és viatjar.

Per això, he decidit convertir la meva carpeta d'aprenentatge en un viatge per l'assignatura.

Les meves variables

Què porto dins la maleta?

Els meus coneixements previs

Comença el meu viatge

Durant tot el semestre, estaré viatjant per l'assignatura de Dificultats Específiques d'Aprenentatge i aprenent sobre diferents aspectes que aquesta inclou.

El meu menú

Per començar el viatge amb energia, menjaré el menú de l'avió, el qual vaig crear amb les meves companyes.

Postre

Entrants

Hem construït aquest menú pensant en l'entrant com una base necessària però que no és l'element principal del menú. A continuació, l'ordre dels plats (primer plat, segon plat i postre), equival per a nosaltres a l'ordre d'importància dels continguts.

Primer plat

Segon plat

QUÈ HA DE TENIR UN BON TUTOR/A?

Punt inicial

Gràcies a les diverses assignatures que ja havia cursat al doble grau, ja sabia diferentes característiques que són necessàries per realizar correctament la tasca de tutor/a. Entre aquestes podria destacar l’empatia, la capacitat d’observació, una mirada d’infant capaç i competent, la paciència, el treball en equip i el respecte cap al ritme de desenvolupament i aprenentatge de tots els infants. Per a mi, era i segueix essent molt important conèxier la personalitat i el context de cada infant per poder entendrer-lo, ajudar-lo, i acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge.

Contrast

L’activitat que vam fer al seminari 1 en la qual se’ns van presentar diverses imatges de les quals n’haviem de triar 5 que consideràssim que representaven característiques importants que ha de tenir un tutor/a em va ajudar a obrir els ulls i la ment per descobrir un ventall molt més ampli de qualitats neccessàries per ser una bona mestra.

Coneixement nou

Ara tinc presents moltes més característiques que vull adquirir per ser la millor mestre possible i ajudar als meus alumnes el màxim que pugui. Aquestes es poden dividir en 5 rols:

Rol membre d'un equip

Rol didàcta

Rol investigador

Rol pedagog

Rol expert

Què són les dificultats d'aprenentatge?

Punt inicial

A partir dels meus coneixements previs, la definició que vaig crear en un principi va ser la següent:

"Les dificultats d’aprenentatge són aquells problemes que tenen alguns infants per dominar habilitats concretes com la lectura, el càlcul, etc. "

Contrast

Entre aquestes dues definicions vam poder identificar una sèrie de diferències que ens van permere observar l’evolució d’aquest concepte, el qual inicialment s’anomenava trastorns d’aprenentatge i que actualment anomenam dificultats d’aprenentatge.

A la sessió 1 de teoria vam poder veure dues definicions de les dificultats d’aprenentatge:

National Joint Committee on Learning Disabilities (1990)

E. Rigo (2002)

National Joint Committee on Learning Disabilities

E. Rigo

Contrast

També, m'ha ajudat a entendre el concepte de dificultats d'aprenentatge analitzar diferents casos d'infants com el de na Lluc.

National Joint Committee on Learning Disabilities (1990)

LLuc (11 ANYS)

Na Lluc té 11 anys i cursa 5è de primària a una l’escola pública d’un poble de les Illes Balears.

Transcripció 2

Variables

Transcripció 1

Analitzem el cas:

És una alumna amb possible DEA?

Anàlisi de les seves capacitats i errors

Text 1

Text 2

Com intervindria si fos la seva mestra?

Coneixement nou

A partir de l’anàlisi i la comparació d’aquestes dues definicions m’he adonat que no anava molt mal encaminada am la meva definició inicial, tot i que amb els coneixements que he adquirit la podria ampliar i el resultat seria el següent:

Regla 3-2-1

3 coses que no sabia

2 coses que m'han interessat

1 cosa en la qual vull aprofundir

La llei i les nese

Punt inicial

Des de la meva esperiència personal, a la meva escola hi havia diverses persones a les quals els costava una mica més aprendre en algunes assignatures. Per ajudar-los, el que feien era treurer-los de la classe i donar-los suport fora de l'aula. Ara que estic cursant el Doble Grau d'Educació Infantil i Primària m'he adonat que realment aquesta mai hauria de ser la solució. El que hauriem de fer es preparar Dissenys Universals que tots els alumnes de la classe poguéssin realitzar, independentment de les seves capacitats, de manera que es fomenti la inclusió de tots els infants. Ara bé, què en diu la llei sobre els alumnes amb dificultats d'aprenentatge?

Contrast

Segons la Llei orgànica 2/2006, de 3 de Maig (la primera en incorporar les Dificultats d'Aprenentatge), els alumnes amb Dificultats d'Aprenentatge són alumnes NESE que s'inclouen dins l'apartat d'alumnat amb trastorns del desenvolupament del llenguatge i comunicació, d'atenció o d'aprenentatge, com es pot veure en aquest esquema:

Coneixement nou

Gràcies al que ja havia après sobre les dificultats d'aprenentatge he pogut entendre i adonar-me que aquest esquema es incoherent amb el que entenem per dificultats d'aprenentatge, ja que les dificultats d'aprenentatge no es classifiquen com un trastorn. A més, he arribat a diverses conclusions sobre la controvèrsia que hi ha entre l'esquema i el que hauria de ser la realitat:

el model rti

Punt inicial

Abans de veure aquest model a classe, mai havia sentit parlar sobre el model RtI.

Contrast

Ens hem imaginat que anavem a un congrés a Paris i haviem de fer una recerca sobre el tema.

Gràcies als diferents documents disponibles a l’aula digital i a altres que he trobat pel meu compte a partir d’una recerca individual he pogut entendre de què tracta aquest model i com es pot aplicar a les escoles.

Coneixement nou

Definició de Jiménez et al.

Detecció primerenca

Model Rti

Col·laboració

La meva definició

Accions necessàries

L'infant és únic

Conclusió

el procés d'adquisició de la lectura

Punt inicial

En un prinicpi, el que vaig contestar a la pregunta "Què és ensenyar a llegir?" va ser el següent:

"Per a mi ensenyar a llegir és un procés en el qual s’ha de facilitar a l’alumne l’aprenentatge de la lectura segons les seves característiques i el seu estil d’aprenentatge."

Contrast

A través de les diferents sessions de l'assignatura he après que, encara que no anava mal encaminada amb la meva definició, ensenyar a llegir va més enllà, i s'han de tenir en compte molts d'aspectes per fer-ho de manera adequada i eficient.

Coneixement nou

La meva nova definició

Predictors d'exit lector

Etapes

Els facilitadors

També, hem de tenir en compte que existeixen unes etapes d'adquisició de la lectura.

Com a mestres, hem d’identificar els facilitadors per poder potenciar que els alumnes llegeixin.

Després de les classes que hem fet i tot el que he après la meva definició seria diferent.

Finalment, cal tenir en compte els predictors d'èxit lector.

La teoria de la doble via

Punt inicial

Mai abans havia sentit parlar sobre la teoria de la doble vida de Coltheart (1978), però m'he adonat que, com a futura mestra, em pot ser de gran utilitat coneixer-la per poder ajudar als meus alumnes a progressar en la lectura.

Contrast

Gracies a les classes teòriques he pogut coneixer aquesta teoria i com ens pot ajudar a ser bons acompanyants en el procés d'aprenentatge de la lectura dels infants. A més, els casos pràctics que hem analitzat emprant aquesta teoria com el de na Lluc, m'han fet veurer-ho tot molt més clar.

Coneixement nou

Segons la teoria de la Doble Via de Coltheart (1978), existeixen dues vies a través de les quals podem llegir.

Nosaltres com a lectors experts tenim desenvolupades les dues vies, per això és important que treballem les dues vies amb els nostres alumnes. Per elegir quina via comencem a treballar hem de fer un anàlisi de la lectura de cada infant per identificar quina és la seva via més competent. Una vegada identificada, començarem per aquesta, per la més competent, és a dir, la que li va millor.

Via fonològica

Via lèxica

Coneixement nou

A més, és important conèixer les diferents variables (cognitiva, emocional i motivacional) de cada infant per poder adaptar-nos el millor possible a ells i elles i ajudar-los en el seu procés de desenvolupament de la competència lectora.

Variable cognitiva

Variable motivacional

Variable emocional

Coneixement nou

Com a futura mestra, estic molt satisfeta i agraida d'haver après aquesta teoria, ja que la veig de gran utilitat per ajudar als infants i fer una intervenció adeqüada pel que fa a l'aprenentatge de la lectura, que és un aprenentatge molt complex. A més, jo estava molt perduda sobre com s'ha d'ensenyar a llegir, però ara tinc les idees molt més clares i tinc moltes ganes d'aplicar-les amb els meus futurs alumnes.

DISLÈXIA

Punt inicial

Abans no sabia gaire sobre la dislèxia, únicament sabia que suposava una dificultat en la lectura. Però, jo pensava que també afectava a l'escriptura quan no és així. A més, pensava que era una espècie de trastorn quan tampoc és el cas, sinó que es tracta d'una dificultat d'aprenentatge específica de la lectura.

Contrast

A classe vam fer una activitat que em va obrir totalment els ulls respecte a la dislèxia: l'activitat de les afirmacions de J Artigas-Pallarés, de les quals haviem de dir quines eren vertaderes i quines eren falses. Les afirmacions són les següents:

Afirmacions de J Artigas-Pallarés

10

Contrast

Les meves companyes i jo vam seleccionar algunes de les afirmacions anteriors com a falses i algunes com a vertaderes. La sorpresa va venir quan se'ns va revel·lar que totes eren vertaderes, i que són les conclusions a les quals va arribar J Artigas-Pallarés en un estudi que va realitzar l'any 2009. Una activitat que també m'ha ajudat molt a entendre millor la dislèxia és l'anàlisi de casos de possibles dislèxies com el de na Júlia.

Júlia (9 ANYS)

Na Júlia té 9 anys i cursa quart de primària a una escola rural de Mallorca.

Transcripció

Variables

Analitzem el cas:

És una alumna amb possible DEA?

Anàlisi de les seves capacitats i errors

Com intervindria si fos la seva mestra?

Coneixement nou

Actualment tinc una idea molt més clara del que és la dislèxia. He entés que NO existeix un gen que porti la dislèxia, sinó que hi ha estructures genètiques que poden facilitar o dificultar certes habilitats (en el cas de la dislèxia dificulta la lectura). A més, he entés que no podem fer un diagnòstic de dislèxia si abans no s'ha fet una intervenció adeqüada, ja que pot ser que l'infant tan sols necessiti una bona intervenció per millorar. Si li posam l'etiqueta de la dislèxia pot passar que es rendeixi i pensi que per molt que s'esforci no arribarà al mateix lloc que els seus companys. Per això, és molt important fer bones intervencions per ajudar als infants amb possibles dificultats d'aprenentatge.

COMPRENSIÓ LECTORA

Punt inicial

Per a mi, la comprensió lectora era una habilitat que s'adquireix a través de llegir molt i mai me va suposar grans dificultats, per això, mai m'ho havia plantejat com alguna cosa difícil d'aprendre i desenvolupar. El que si destacaria que em va costar molt entendre van ser els diferents autors de filosofia que vam estudiar a 2n de Batxillerat, ja que no aconseguia ordenar totes les idees i donar-les un sentit. Una estratègia que em va ajudar a entedre als autors una mica més van ser els dibuixos i els esquemes visuals. Sempre intentava fer dibuixos i esquemes amb colors que em permetéssin representar visualment les idees dels autors, i així se me feien més fàcils d'entendre

Contrast

L'activitat en la qual haviem de llegir tots junts em va fer canviar la meva mentalitat respecte a la comprensió lectora. He pogut comprovar que pot ser difícil entendre un text sense context ni il·lustracions i, per tant no podem jutjar als infants si no han entés un text quan no els hem donat les eines necessàries per fer-ho.

Contrast

A més, una altra activitat que també em va servir com a contrast va ser l'activitat del "pistolero":

Enigma

Coneixement nou

Després de aquestes activitats i la teoria que hem vist a classe, m'he adonat que la comprensió lectora és una habilitat molt difícil d'aprendre. Per això, com a mestres, hem de tenir molta paciència i hem de coneixer bé als nostres alumnes per ajudar-los a convertir aquest procés d'aprenentatge tan complex en un camí que els faci sentir a gust i que els motivi a seguir aprenent.

El que hauriem de fer és introduir la temàtica del text que llegiran, comentar-lo en grup per donar a coneixer el vocabulari que hi apareixerà i el nou vocabulari que encara no coneixen, és a dir, posar-los en context perquè els sigui més fàcil entendre el que llegeixen

Penso que és important no forçar als alumnes a entendre un text descontextualitzat i avaluar-los a través de preguntes sobre aquest.

Coneixement nou

A més, hem de tenir en compte que perquè es doni una comprensió profunda d'un text és necessari treballar 3 nivells d'integració textual:

Micro-estructural

Macro-estructural

Supra-estructural

Coneixement nou

També, hem de coneixer les habilitats que són importants per a la comprensió lectora i les hem de treballar amb els nostres futurs alumnes. Aquestes habilitats són:

Construcció d'inferències

Monitoratge i autoregulació

Vocabulari

Estructura del text

Feim una pausa: a quina cadira m'assec?

A QUINA CADIRA M'ASSEC?

La cadira que vaig triar va ser aquesta:

En el moment que vam realitzar l'activitat de la cadira jo em trobava còmoda en l'assignatura, i duia la carpeta més o menys al dia, per això estava molt a gust. Tot i això, la idea a partir de la cual havia creat la meva carpeta no m'acabava de convençer ( ), i per aquest motiu em sentia una mica insegura.

l' adquisició de l'escriptura

Punt inicial

Del procés d'adquisició de l'escriptura coneixia algunes coses que vaig aprendre a l'assignatura Lectura i Escriptura Inicials com les diferents etapes per les quals van passant els infants per aprendre a escriure. Però, l'assignatura de Dificultats Específiques d'aprenentatge m'ha permès enrriquir molt els meus coneixements sobre aquest procés.

Contrast

Gràcies a les sessions teòriques he pogut coneixer amb més profunditat les etapes d'adquisició de l'escriptura i a més he descobert que també es pot aplicar la teoria de la doble via a l'ambit de l'escriptura.

També m'han ajudat molt diversos articles d'autors com Cassany (1987), Barrio i Domínguez (1997), o Bassa (2015), els quals han abordat el tema de l'ensenyament de l'escriptura i l'acompanyament dels mestres als alumnes en aquest procés tan complex.

Contrast

Els anàlisis de casos com el que hem fet d'en Miquel m'han ajudat molt a contrastar la informació teòrica i a veure molt més clarament el procés d'adquisició de la lectura i la manera com els mestres podem intervenir per ajudar als infants a anar avançant per les diferents etapes.

Miquel (9 anys)

En Miquel té 9 anys i cursa tercer de primària a una escola del centre de ciutat.

Variables

Mostra escrit

Analitzem el cas:

És una alumna amb possible DEA?

Anàlisi de les seves capacitats i errors

Com intervindria si fos la seva mestra?

Coneixement nou

Les etapes d'adquisició a la lectura són les següents:

Cas

Pre-escriptura

Etapa sil·làbica

Etapa sil·làbica-alfabètica

Escriptura indiferenciada

Cas

Cas

Escriptura diferenciada

Cas

Cas

Etapa alfabètica

Coneixement nou

Com a conslusió de les etapes, cal dir que és important no agrupar els infants en categories homogènies segons les etapes en les quals es trobin, sinó que les hem d'entendre com a indicadors que ens ajudin a guiar-los cap al seu creixement. Per tant, en lloc de cercar uniformitat, és més beneficiós pels infants abraçar la diversitat que els ajudarà a progressar.

Les etapes de l'aprenentatge de la lectura no són compartiments perfectament separats, sinó matisos que ajuden a identificar la posició de cada infant en el seu procés d'aprenentatge. És fonamental ser capaços de detectar en quina etapa es troba l'infant per proporcionar el suport, la intervenció i les estratègies necessàries per ajudar-lo a avançar cap a la següent fase del seu desenvolupament.

Coneixement nou

Una de les dificultats d'aprenentatge que relacionem amb l'escriptura és la disortografia, i aquesta pot ser fonològica o lèxica. Per ajudar els alumnes a avançar, podem emprar la teoria de la doble via adaptada a l'escriptura.

Dificultats a nivell fonològic

Dificultats a nivell lèxic

Un cas que m'ha ajudat molt a saber diferenciar entre errades fonològiques i lèxiques (en l'escriptura) ha estat el cas d'en Daniel.

Conclusió

Daniel (9 anys)

En Daniel té 9 anys i cursa tercer de primària a una escola del centre de ciutat.

Variables

Mostra escrit

Analitzem el cas:

És un alumne amb possible DEA?

Dictat

Anàlisi de les seves capacitats i errors

Narració

Com intervindria si fos la seva mestra?

Pujem al vaixell: quin tripulant soc?

Pujem al vaixell: quin tripulant soc?

Quan treballem en equip o per parelles, jo m'identifico amb el nombre 3 i el 12. El 3 perquè penso que se me dona bé treballar en equip a través de la col·laboració i la coordinació amb les meves companyes. I el 12 perquè em considero una persona molt fenera, que sempre s'intenta esforçar al màxim, tant si faig feina individualment com si la faig en grup.

Lletra de pal o lletra lligada?

Punt inicial

Quan jo anava a l'escola i vaig començar a escriure ho vaig fer en majúscules, sobretot a l'etapa d'infantil. Però, una vegada vaig començar la Primària se'm va començar a exigir que fes la lletra lligada. Personalment, mai abans m'havia plantejat per què ho haviem fet així ni si em perjudicava o em beneficiava. Ara que hem tractat aquest tema a classe m'ha semblat molt interessant i m'ha despertat molta curiositat per descobrir per què es segueix aquest ordre a les escoles i si és beneficiós pels infants.

contrast

Gràcies a una recerca de documents i articles que parlassin sobre aquests temes i després de llegir diverses explicacions i arguments he pogut resoldre els meus dubtes. Alguns dels documents que he utilitzat són:

De Armas Infante, A. M., & Morales Rando, C. (2019). Enseñanza de la escritura en educación infantil

Guillén Bravo, C. (2019). La enseñanza de la escritura en la etapa de educación infantil.

Silva-Peña, I., Tapia, R., & Ibáñez, M. (2016). Concepciones docentes sobre la escritura en primer año de educación básica. Paradigma, 37(1), 46-60

Coneixement nou

A partir d'aquests documents i el que hem vist a les classes teòriques, he arribat a les següents conclusions:

SÍ

SÍ

NO

Està bé començar a escriure amb majúscules, ja que t’ajuda a separar les lletres i a distingir cada una. A més, quan els infants es troben en l'etapa sil·làbica-alfabètica i es deixen alguna lletra poden afegir-la sense haver d'esborrar res.

No s'hauria d'obligar els infants a fer lletra lligada, ja que el que és important és que els infant asprenguin a escriure, no la tipologia que utilitzin. Els mestres els hem d'oferir moltes possibilitats perquè ells siguin els que triin el tipus de lletra que els va millor.

Es pot oferir als alumnes emprar la lletra d'imprenta, ja que és una tipologia de lletra clara en la qual no s'uneixen les lletres entre si i és la lletra que més llegim en el nostre dia a dia (en els llibres, els jocs, l'ordinador, les receptes, etc.)

disortografia i Disgrafia

Punt inicial

En el meu cas, mai abans no havia sentit parlar sobre disgrafia ni disortografia. De fet, no sabia que existien dificultats concretes associades a l'escriptura, sinó que pensava que la dislèxia afectava tant a la lectura com a l'escriptura. Tot i això, m'ha semblat molt interessant i útil aprendre sobre aquestes dificultats.

contrast

Gràcies a les classes teòriques i a diversos exemples de casos de disgrafia i disortografia m'han quedat ben clars aquests conceptes i també la manera com podem identificar-los. El que m'ha ajudat molt a entendre millor la disgrafia en concret ha estat l'anàlisi del cas d'en Jordi.

Jordi (11 anys)

En Jordi té 11 anys i cursa 6è de primària.

Variables

Mostra escrit

Analitzem el cas:

És un alumne amb possible disgrafia?

Anàlisi dels paràmetres afectats

Com intervindria si fos la seva mestra?

Coneixement nou

DISGRAFIA

DISORTOGRAFIA

Què és?

Què és?

Com la identifiquem?

Com la identifiquem?

Com intervenim?

Com intervenim?

l' adquisició del pensament matemàtic

Punt inicial

En un principi, si haguès hagut de definir el pensament matemàtic no tindria molt clar el que dir, perquè és un concepte que mai m'han ensenyat, però hauria fet la següent definició:

El pensament matemàtic és una capacitat que anam adquirint que ens serveix per resoldre situacions de la nostra vida quotidiana en les quals estan implicades les matemàtiques, com per exemple, anar a comprar i saber quants diners et costarà el que vols comprar.

contrast

A partir de la recerca i de les classes teòriques he pogut entendre i aclarir el que significa aquest concepte i com podem ajudar als infants a desenvolupar-lo, així com com podem desenvolupar-lo en nosaltres mateixos. A més he aprés sobre com s'haurien d'ensenyar les matemàtiques. Un dels matemàtics més importants de l’història de les matemàtiques ens diu:

“El model condiciona l’aprenentatge. Els exemples unics, les metodologies úniques amb estratègies úniques no faciliten el desenvolupament dels pensament divergent alternatiu, creatiu. L’essència de les matemàtiques és la llibertat" (Cantor, G)

contrast

A través d'una activitat que vam fer vaig poder entendre que com a mestres hem d'intentar evitar els exemples únics als exercisis que hagin de fer els alumnes, ja que fan que els infants emprin la mateixa manera de resoldre l'exercisi que s'utilitza a l'exemple i no pensin les seves pròpies estratègies per arribar a la solució. El que hauriem de fer és donar moltes possibilitats per resoldre l'exercisi. L'activitat era la següent:

contrast

A classe hem vist un video que m'ha inspirat molt per aprendre diverses maneres i activitats a través de les quals els infants poden treballar el desenvolupament del pensament matemàtic. En aquest video, la creadora de les activitats proposades és Maria Antònia Canals, de la qual ja havia sentit parlar abans i em sembla un gran exemple a seguir.

Què he après d'aquest video?

coneixement nou

Una cosa que m'ha quedat molt clara és la importància de ser bons models pels infants. Si a nosaltres no ens agraden les matemàtiques i les rebutgem el que aconseguirem és que als nostres alumnes els passi el mateix. Però...com podem motivar als infants pel que fa a les matemàtiques? Doncs el més important és obrir les portes al pensament i al llenguatge matemàtic per facilitiar el seu aprenentatge i, com a mestres, hem d'entendre el procés de construcció:

Nocions bàsiques i principis numèrics

Operacions de càlcul

Resolució de problemes

coneixement nou

També he après que hem de seguir unes fases per ensenyar matemàtiques als nostres alumnes:

SIMBOLITZAR

Aplicar símbols matemàtics

REPRESENTAR

Representar amb un nombre allò que hem manipulat.

Manipular

Manipular materials.

Nocions bàsiques i principis numèrics

Punt inicial

Abans de tractar aquest tema a l'assignatura la meva idea sobre com comencen els infants a comptar i a introduir-se en el món de les matemàtiques era que la mestra els ensenyava els nombres i l'ordre que segueixen, però m'he adonat que es tracta d'un procés molt més complex.

Contrast

Gràcies a la teoria que hem vist a les classes de videoconferència he pogut entendre quines són les bases necessàries perquè un infant pugui aprendre a comptar i tenir èxit en les matemàtiques. A més, la visualització del següent video em va ajudar molt a assolir i entendre millor els principis necessaris que s'han de treballar:

coneixement nou

Comparació

Nocions bàsiques

Part-tot

Increment - Decrement

coneixement nou

A més, perquè els infants puguin aprendre a comptar, primer s'han de cumplir una sèrie de principis, establerts per Gelman i Gallistel al 1978:

Principi de Correspondència un a un

Principi de Cardinalitat

Principi d'Abstracció

Principi d'Ordre estable

Principi d'Irellevància

coneixement nou

Quan es juntin i es cumpleixin els esquemes protoquantitatius (nocions bàsiques) i els principis, llavors els infants estaràn preparats per fer un recompte precís, abans NO. Un exemple d'activitat en la qual es treballen tant els esquemes protoquantitatius com els principis és la següent:

Explicació

Esquemes protoquantitatius

Principis

operacions de càlcul

PUNT INICIAL

Abans de fer aquesta assignatura pensava que per aprendre a fer operacions de càlcul simplement haviem de memoritzar els procediments que ens enseyaven a l'escola i aplicar-los a les diferents situacions en que els necessitàssim.

CONTRAST

Ara, gràcies a les classes teòriques de l'assignatura, sé que per aprendre a fer operacions es necessita tota una base de coneixements i habilitats prèvies que son necessaris per poder entendre el que significa una suma, una resta, una multiplicació... A més, m'he adonat que fer operacions utilitzant els mètodes tradicionals no fomenta el càlcul mental (que és on volem arribar) ni tampoc són utils realment, perquè a dia d'avui, com a adults, no els empleam.

Una cosa que m'ha ajudat molt a deixar ben clar aquest bloc d'operacions de càlcul va ser l'anàlisi que vàrem fer a classe del cas d'en Pep:

Pep (9 anys)

En Pep és un alumne de tercer de primària.

Mostra problema

Variables

Analitzem el cas:

És un alumne amb possible DEA?

Quin tipus de dificultat té?

Com intervindria si fos la seva mestra?

enc

Coneixement nou

He après que una vegada estan desenvolupades les nocions bàsiques i els principis numèrics, ja podem passar al segon bloc: les operacions de càlcul. En aquest bloc, trobem diverses estratègies per resoldre cada tipus d'operació, per les quals els infants van passant a mesura que van aprenent.

Procés de la resta

Procés de la suma

És important saber que no necessàriament tots els infants passaran per totes les estratègies. Cada un utilitzarà les que li vagin millor, i es poden botar alguna si no la necessiten.

enc

Coneixement nou

També, he entés que hi ha diverses maneres d'ajudar als nostres alumnes a que arribin a la recuperació de fets (estratègia de fets coneguts):

Repetides experiències significatives

Taules de multiplicar i de sumar

Inferir regles

enc

Coneixement nou

A més, hem parlat sobre les dificultats en les operacions de càlcul i com les podem identificar. Les proves específiques per avaluar les dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (DAM) són menys comunes que les de lectura i escriptura. Una de les proves existents és la PEDEAM, creada per José Luis Santos Cela, que cerca identificar problemes com la discalcúlia.

Geary (1993) distingeix dues categories principals de dificultats en el càlcul:

Recuperació de fets

Procedimentals

Aquí es presenten errors en la recuperació de dades, temps de resposta inconsistents i una manca de recursos en la memòria de treball, sovint a causa de la lentitud i errors en les operacions bàsiques.

Aquests alumnes utilitzen estratègies menys madures, cometen errors en el recompte, i tenen una execució lenta. Aquestes dificultats poden ser indicatives d'un retard en el desenvolupament de les nocions de recompte.

enc

Coneixement nou

També he après que abans de parlar de discalculia, primer hem de dur a terme una intervenció que inclogui:

Treball amb esquemes protoquantitatius i principis numèrics

Contextos Significatius d'Aprenentatge

Variables Emocionals i Motivacionals

Estratègies Diverses i Pròpies

Capacitats Matemàtiques

Si després d'aquestes intervencions les dificultats continuen, es pot considerar la possibilitat de discalcúlia.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

enc

Punt inicial

Pel que fa a la resolució de problemes, jo personalment mai m'havia plantejat lo importants que són dins l'àmbit de les matemàtiques sempre i quan siguin adequats i significatius. Quan jo anava a l'escola soliem fer els típics problemes de fruites que realment no ens aportaven res ni eren quotidians ni significatius. A més, ens feien seguir un procediment tancat per resoldrer-los: Dades, Operacions i Resultat.

Ara ja sé que això no hauria de ser així, i com a mestra jo no continuaré amb aquesta tradició de problemes que no ajuden a desnvolupar el pensament matemàtic.

enc

contrast

A classe vaig escoltar una frase que m'ha fet canviar la meva mirada pel que fa als problemes matemàtics. És la següent:

Els problemes han de ser la font principal per a l’elaboració d’activitats matemàtiques. El càlcul ha d’estar al servei de la resolució dels problemes i no a la inversa. Això suposa un gran canvi!

enc

Coneixement nou

En aquest tercer bloc sobre la resolució de problemes he après què és el que fa un alumne competent per resoldre un problema segons Poyla (1968) i Mayer (1987):

Comprendre el problema

Elaborar un pla

Problema similar, relacionat,qualque teorema útil, poder resoldre part del problema

Incògnita, dades,condicions, dibuixar un pla

Revisar i avaluar la solució

Executar el pla

Comprovar cada passa, avaluar siés correcte

Comprovar el resultat final, comprovar el raonament, poder obtenir el resultat d’una altra manera…

enc

Coneixement nou

També, he après les preguntes que hauriem de fer-nos com a mestres a l'hora d'avaluar les dificultats d'un alumne en la resolució de problemes:

QUIN MATERIAL LI VA MILLOR?

QUÈ EMPRA?

QUINES INSTRUCCIONS?

TÉ ÈXIT AMB ALLÒ QUE EMPRA? QUÈ SAP FER?

QUINS FACILITADORS NECESSITA?

REPRESENTACIONS?

enc

Coneixement nou

A més, he pogut conèixer diverses estratègies i facilitadors que poden ajudar als infants en la resolució de problemes:

Usar els objectes i actuar sobre ells mateixos

Cercar models o patrons

Representar la informació de manera visual

Construir taules

Fer llistats organitzats

Canviar el punt de vista

Formular hipòtesi

Emprar quantitats menors

Treballar cap endarrere, a partir de la solució

Escriure una equació

enc

Coneixement nou

Finalment, he après com podem intervenir davant una dificultat en les matemàtiques. El que hem de fer és crear activitats SBTA (Sòl Baix i Sostre Alt (o sense sostre)), les quals són activitats accessibles per a tots i totes, que no limiten a ningú i poden suposar un repte per a tots. Per crear aquest tipus d'activitat ens hem de fer una sèrie de preguntes:

He ofert múltiples possibilitats de solució, representació iimplicació? (DUA)

Com asseguraré que els estudiants puguin tenir èxit?

Quins obstacles podrien presentar els estudiants? (moments debloqueig)

Que facilitadors donaré perquè superin aquests obstacles?

Què volem que l'alumnat aprengui?

Quin material podria tenir disponible per a fomentar l'autonomiadels estudiants? (multisensorial)

Quines preguntes podria plantejar per a impulsar el pensament reflexiu i crític dels estudiants?

S'haguèssin pogut evitar les meves dificultats?

LES MEVES DIFICULTATS

Personalment, un concepte que em va costar molt entendre va ser la divisió. Recordo que justament el dia que la van explicar a la meva classe jo no hi vaig anar perquè estava malalta, i quan vaig tornar perquè ja em trobava millor em vaig veure perduda i no sabia com agafar el fil. Ara, sabent tot el que sé, penso que aquesta dificultat s'hauria pogut evitar. En primer lloc, si haguèssim treballat més en profunditat l'esquema protoquantitatiu de part-tot, i en segon lloc, si haguèssim posat més en pràctica els diferents principis que m'haguèssin ajudat a entendre millor les matemàtiques en general. A més, si ens haguèssin proposat activitats més manipulatives i autònomes i no tan dirigides i centrades en una explicació teòrica, jo no m'hauria trobat perduda i endarrerida respecte els meus companys per haver faltat un dia a classe.

altres Anàlisis de casos:Lectura

Pau (4 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa de deletreig

Intervenció

Pau (5 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa de deletreig

Intervenció

Lluc (6 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa de deletreig

Intervenció

Alejandra (7 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Lectura a cop d'ull

Intervenció

Clara (8 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Lectura a cop d'ull

Intervenció

Alesia (9 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Lectura a cop d'ull

Intervenció

Maria (10 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Lectura a cop d'ull

Intervenció

altres Anàlisis de casos:Escriptura

INDIA (5 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa sil·làbica- alfabètica

Intervenció

MÓNICA (6 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa alfabètica

Intervenció

Luciana (6 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa alfabètica

Intervenció

Maria (7 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa alfabètica

Intervenció

Emma (8 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa alfabètica

Intervenció

Adrián (9 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa alfabètica

Intervenció

Sabrina (10 anys)

Com hem d'intervenir?

Es troba a l'etapa:

Etapa alfabètica

Intervenció

altres Anàlisis de casos:Matemàtiques

Soraya (5 anys)

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Intervenció

Què fa?

ALEIX (5 anys)

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Intervenció

Què fa?

Lluc (6 anys)

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Intervenció

Què fa?

EIDAN (8 anys)

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Intervenció

Què fa?

Adrián (9 anys)

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Intervenció

Què fa?

Jaume (10 anys)

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Intervenció

Què fa?

MARTINA (10 anys)

Què penso?

Com hem d'intervenir?

Què fa?

Què proposo?

Què penso?

Què veig?

La meva identitat professional

AVALUACIÓ

L'avaluació a l'escola

Al llarg de l'assignatura, he après la importància d’un bon feedback per poder aprendre, la qual tot i haver-la vist en altres assignatures havia oblidat una mica.

Com donar feedback?

Característiques d'un bon feedback

Exemple d'un bon feedback

avaluació de la carpeta

Aquesta carpeta m'ha ajudant molt a ordenar totes les idees i coneixements que he anat adquirint i a assolir-los més profundament, ja que m'ha fet recuperar tota la teoria que hem anat vegent a classe i relacionar-la amb els casos pràctics i les diferents dinàmiques que hem anat realitzant. Tot i això, m'ha duit molta feina. Hi he dedicant molt de temps perquè volia aconseguir un bon resultat i que aquesta carpeta em pogués servir en un futur per recuperar tots els aprenentatges que he fet fent (tot i que crec que molts no se m'oblidaran).

feedback

- Afegir identitat professional- Parlar sobre avaluació i no només sobre el feedback - Relacionar els casos pràctics amb la teoria

Autoavaluació

22/05

08/03

COMPANYA (JOANA)

Companya (joana)

30/05

8/04

- Afegir les meves variables cognitives

- Afegir el menú - Parlar sobre la legislació

Professora (BEGOÑA)

JO MATEIXA

ACABA EL VIATGE: CONCLUSIONS FINALS

Conclusions finals

Els objectius que em vaig proposar quan vàrem començar l'assignatura vàren ser els següents: "El principal objectiu que em proposo és aprendre com puc ser inclusiva a la meva aula de manera que els alumnes amb dificultats d'aprenentatge es sentin part de la classe igual que la resta de companys. A més, vull aprendre mètodes que em permetin potenciar al màxim les capacitats de tots els meus alumnes, tinguin dificultats d'aprenentatge o no." Considero que els he aconseguit, ja que he après que hem de crear activitats i dur a terme intervencions per a tothom, independentment de les seves capacitats. Hem d'ajudar a tots els nostres alumnes a seguir avançant en el seu procés d'aprenentatge, i gràcies a aquesta assignatura, he adquirit moltes eines que m'ajudaran a fer-ho, sobretot en els àmbits de lectura, escriptura i matemàtiques.

AGRAÏMENTS

AGRAÏMENTS

He decidit crear un apartat exclusiu per donar-te les gràcies Bego. Aquesta assignatura ha estat molt enrriquidora i no només pel temari que hem vist, sinó perquè tu has estat molt bona mestra. Ens has trasmès la teva passió per la docència i a mi, personalment, m'has trasmès ganes de seguir aprenent per poder arribar a ser una bona mestra i poder ajudar als meus alumnes a avançar. Em fa pena que s'acabi l'assignatura perquè m'ha aportat moltes eines que ja he anat aplicant amb les meves alumnes de repàs i m'encantaria poder seguir aprenent sobre aquests temes, ja que m'ha semblat molt interessant. Per acabar, volia donar-te les gràcies per haver-nos ensenyat com ho has fet. Tant de bò jo quan sigui mestra em sembli una mica a tu.

REFERÈNCIES

Aguado Alonso, G., Cruz Ripoll, J., Zazu, J., & Saralegui, B. (2007). Intervención eficaz en la comprensión lectora en alumnos con trastornos de aprendizaje y sin ellos: estimulación de los procesos inferenciales. In Dificultades del desarrollo: evaluación e intervención (pp. 245- 254). Pirámide. American Psychiatric Association (2014). Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM-5), 5ª Ed. Madrid: Editoral Médica Panamericana American Speech-Language-Hearing Association. (1991). Learning disabilities: Issues on definition. ASHA (Suppl, 5, 18-20. Artigas-Pallarés, J. (2009). Dislexia: enfermedad, trastorno o algo distinto. Revista de neurología, 48(2), 63-69. Barrio, L. i Domínguez, G. Los primeros pasos hacia el lenguaje escrito. Madrid: Ed. LaMuralla, 1997

REFERÈNCIES

Bassa, R. (coord.) (2015). El llenguatge oral i escrit a l'escola: bones pràctiques. El llenguatgeoral i escrit a l'escola, 1-210. Cassany, D. (1987). Descriue, esciure. Com s'aprèn a escriure. Barcelona: Empúries Cruz-Ripoll, J. & Aguado, G. (2015). Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes. Madrid: Eos.DSM-V (http://www.dsm5.org/Pages/Default.aspx) (ver cómo pueden afectar estos cambios en el ámbito delas DA en distintos países en Al-Yagon, M., Cornoldi, C., Cabendish, W., Fawcett, A.J., Grünke, M., Jiménez, J.E., 2012). Grañeras, M., Gil, N., & Díaz-Caneja, P. (2011). Actuaciones de éxito en las escuelas europeas (Vol. 9). Ministerio de Educación.

REFERÈNCIES

Guerrero, E., Blanco, L. J., Castro, F., & Pirámide, I. P. (2002). 19 Trastornos emocionales ante la educación matemática.Jiménez, J. E., Luft Baker, D., Rodríguez, C., Crespo, P., Artiles, C., Alfonso, M., ... & Suárez, N (2011). Evaluación del progreso de aprendizaje en lectura dentro de un Modelo de Respuesta a la Intervención (RtI) en la Comunidad Autónoma de Canarias. Escritos de Psicología (Internet), 4(2), 56-64. Jiménez, J. E. (2012). Retos y prospectiva de la atención al alumnado con dificultades específicas de aprendizaje: hacia un modelo basado en la respuesta a la intervención. Miranda, A.; Fortes, C.; Gil, M. (1998). Dificultades en el aprendizaje de las matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe Navarro, J; Fernández, Mª.Tª; Soto, F.J. y Tortosa F. (Coords.) (2012) Respuestas flexibles en contextoseducativos diversos. Murcia: Consejería de Educación, Formación y Empleo. Recuperat de http://diversidad.murciaeduca.es/publica.php

REFERÈNCIES

Orrantia, J. (2006). Dificultades en el aprendizaje de las matemáticas: una perspectiva evolutiva. Planas, N. i Alsina, À (Coords.) (2011). Educación matemática y buenas prácticas en Infantil, primaria, secundaria y educación superior. Barcelona:Graó. Rigo, E. (2002).  Las necesidades olvidadas. Las dificultades de aprendizaje. Sistema de la Universidad de Texas & Agencia de Educación de Texas. (2010). Respuesta a la Intervención - Ideas Claras para Padres. Building RtI Capacity. * Totes les imatges són extretes de Genially i del generador d'imatges amb inteligència artificial de Microsoft.

El meu passaport de coneixements previs

Què sabia sobre l'assignatura?

Abans de començar l’assignatura, a partir del títol d’aquesta, “Dificultats Específiques d’Aprenentatge”, jo havia format la meva pròpia idea sobre el que pensava que seria. Pensava que aquesta assignatura es centraria en dificultats específiques que poden tenir els infants durant el seu procés d’aprenentatge com poden ser la dislèxia o la discalculia, i que a les classes aprendriem quines són aquestes dificultats, com les podem detectar, i com podem treballar amb els infants que les presenten per ajudar-los a desenvolupar al màxim les seves capacitats.

Tot i això, en la primera classe em vaig adonar que realment això era només una petita part del que veuriem a l’assignatura.

Etapa alfabètica

En aquesta fase, els infants ja han internalitzat el sistema alfabètic i utilitzen totes les lletres de manera més consistent, tot i que encara poden cometre errors en la seva ortografia.Exemple: Un exemple seria quan escriuen "arbre" i utilitzen totes les lletres correctament, (tot i que poden haver-hi errors ortogràfics), com "A-R-B-R-E".

Conclusió

Igual que en la lectura, quan ja sabem quin tipus de dificultats té l'infant, hem de començar a treballar per la via més competent. A més, independentment de quina sigui la seva via més competent hem de treballar molt la memòria visual, ja que és un facilitador que l'ajudarà molt a millorar tant en l'ambit de l'escriptura com en el de la lectura.

Què fa?

Veim que fa multiplicacions seguint el procediment típic que s'ensenya a l'escola, però realment no sabem si està entenent el que fa i el que implica una multiplicació.

Què fa?

Hem pogut observar que en Lluc té clarament desenvolupats tant els esquemes protoquantitatius com els principis, però li falta fer fotos, o el que anomenem subitising (reconèixer una quantitat sense fer recompte) d'alguns nombres com el 6.

Què fa?

És una nina exigent amb ella mateixa i per això no vol emplear els dits. Per aquesta raó intenta fer-ho com els grans (de cap). En aquest cas ens diu que sap el que li estem dient i té la seqüència numèrica, però identifiquem una barrera la qual és l’autoconcepte matemàtic baix.

Transcripció de la lectura de na Lluc

TEXT 2: La zebra Camil·la (text triat per la seva tutora)

La Camil·la va seguir caminant amb un (una) anell (anella) en una pota, una rat-lleta de plata i una mica menys de pena. Com va (que) estar-estava (estava) preocupada li va entre (entrar) ganes de plorar i va deixar ca-ure cinc llàgrimes més. Després va quedar bocaba-boca-badada (bocabadada) com-comptant (comptant) els colors de l’arc el (de) Sant Martí.

Abstracció

Aquest principi tracta de poder aplicar els principis anteriors a qualsevol tipus de conjunt, independentment de les característiques dels elements que en formen part. Això vol dir que es pot comptar qualsevol cosa (cadires, boles, edificis, etc.) i el procés i resultat serà el mateix.

Intervenció

Necessita que l’ajudem a passar a la fase 5 (lectura a cop d’ull).Ho podem fer amb pictogrames que li permetin relacionar dibuixos amb paraules.

La meva nova definició

Per a mi ensenyar a llegir és un procés en el qual s’ha de facilitar a l’alumne l’aprenentatge de la lectura segons les seves característiques i el seu estil d’aprenentatge. A més, com a mestres i models dels infants hem de transmetre i fomentar el gust per la lectura, i per fer-ho és necessari que a nosaltres ens agradi la lectura i llegiguem habitualment.

És una alumna amb possible DEA?

Basant-nos en la definició d'E.Rigo podem afirmar que en Miquel és un alumne amb possible DEA degut a que presenta dificultats només en la lectura. De fet, té altes capacitats per altres matèries com les matemàtiques i els esports.

Característiques d'un bon feedback

• Constructiu i positiu
• Seqüenciat
• Pautat
• Que valori les millores realitzades
• Honest
• Respectuós
• NO centrat en característiques personals

• Que suggereixi millores
• Específic
• Motivador
• Que parteixi del que els alumnes ja saben i fan bé
• Amb objectius de millora

Etapa diferenciada

La pregunta que podem fer per ajudar a passar a la següent etapa en aquest cas són:

• Què vols dir amb el que has escrit?

A més, podem dir-li que comparin el que han escrit amb com està escrit a un conte o a un cartell, ja que d'aquesta manera li cream un conflicte cognitiu perquè veu que no ho ha escrit de la mateixa manera.

Com intervindria?

Amb en Jordi el que s'hauria de fer és animar-lo a escriure i fer activitats que el motivin a escriure amb bona lletra i amb bona presentació. Per exemple, com li agrada el futbol, li podriem dir que escrigués una carta a algún jugador que li agradi.

Increment - Decrement

Aquest concepte tracta de comprendre com canvien les quantitats quan afegim o traiem objectes. Per exemple, si un infant té un grapat de joguines i algú en pren algunes, notarà que ara en té menys. Aquest és un fonament important per comprendre les operacions de suma i resta en el futur.

La escritura, y consecuentemente la lectura, es un invento reciente. Si no existiera la escritura, obviamente no existiría la dislexia. Por tanto, la dislexia es una consecuencia de la cultura y la generalización de la enseñanza.

Si bien se incluye como trastorno en los manuales diagnósticos, el DSM enfatiza la ambigüedad del término trastorno. A la vista de las ideas aportadas, parece que el término que encaja mejor con la conceptualización de la dislexia es una desventaja, una desventaja ante una imposición cultural.

La dislexia encaja muy bien en el modelo de déficit múltiple respaldado experimentalmente. La dislexia, como otros trastornos del neurodesarrollo, se suele presentar como un conjunto de dificultades de competencia en ámbitos distintos.

La dislexia es una dificultad específica, independiente de la inteligencia. Un niño puede ser disléxico tanto si es muy listo como si no es. La categoría dislexia sólo identifica falta de habilidad para la lectura. → si no és una malaltia per què hi cercam un tractament farmacològic? no tñe tractament farmalogic. es una cultura que la nostra societat es molt alfabética

Etapa sil·làbica

El que podriem fer per ajudar a passar a la següent etapa és dir-li:

1. Quantes lletres has posat?
2. Ara ho diré jo poc a poc (i ho deim pronunciant totes les lletres lentament).
3. Ara digue-ho tu poc a poc (perquè s’adoni que hi ha més lletres de les que ha escrit).
4. Ara ves escrivint les lletres que vas diguent.

Puedes describir brevemente en qué consiste la línea temporal de tu presentación y exponer los hitos alcanzados oralmente para que nadie se duerma.

paso 1

Accions necessàries

Com bé s'explica al document de la Universitat de Texas Respuesta a la Intervención - Ideas Claras para Padres, per aplicar el model RtI s'han de dur a terme les següents accions: 1. Els mestres proporcionen un ensenyament eficaç a tots els estudiants. 2. Els mestres avaluen els estudiants diverses vegades l'any. Això garanteix que els estudiants progressin d'acord amb el grau escolar. 3. Els mestres identifiquen els estudiants que es troben en risc. 4. Els mestres utilitzen la informació de les avaluacions per planificar propostes educatives que responguin a les necessitats dels alumnes en risc. 5. Els estudiants que es troben en risc reben intervenció. 6. Els mestres verifiquen sovint el progrés dels estudiants que es troben en risc. Els estudiants que se'n posen al corrent deixen necessitar intervenció.

Micro-estructural

Aquest nivell implica entendre el significat de les paraules i la seva connexió per formar frases, ja siguin simples o complexes. Es tracta de relacionar els significats de les paraules per crear significats més amplis i entendre la composició de les frases.

Detecció primerenca

Segons aquest model és molt important la detecció primerenca de les dificultats d'aprenentatge, ja que actuant ràpidament davant dels desafiaments, es pot prevenir que els problemes esdevinguin més greus, el que també pot tenir un impacte positiu en l'autoestima i motivació de l'infant.

És una alumna amb possible DEA?

Sí, perquè te facilitats per aprendre nous coneixements però dificultats en la lectura (únicament en la lectura).

Taules de multiplicar i de sumar

De la mateixa manera que els presentem les taules de multiplicar, els hem de presentar les taules de sumar. Aquestes els ajudaran molt a memoritzar i recuperar resultats de moltes sumes.

Etapa alfabètica

Na Luciana ja ha passat per totes les etapes i es troba a l'inici de l’etapa alfabètica, ja que sap identificar quasi tots els sons d’una paraula i relacionar-los amb les grafies corresponents.Hem pogut intuir que com a facilitador per fer la separació de paraules utilitza el símbol +.

Todo individuo desaventajado en algo merece ayuda, comprensión y respeto. Con esto basta, pero muchas veces ni esto recibe.

3 coses que no sabia

• Que els infants amb dificultats d'aprenentatge no tenen cap patologia ni un qüoficient intel·lectual menor.
• Que el context també influeix en les dificultats d'aprenentatge.
• Que cap dèficit (auditiu, visual...) està inclòs dins les dificultats d'aprenentatge.

Etapa de deletreig

Deletretja síl·labes però ja sol entendre el que llegeix.

Contextos significatius d'aprenentatge

Utilitzar materials manipulables i multisensorials per fer l'aprenentatge més significatiu i comprensible.

Correspondència un a un

Aquest principi significa assignar una etiqueta única a cada objecte d'un conjunt. Per exemple, si tens diversos objectes, pots etiquetar cada un amb un nombre o nom únic. El més important és que no es repeteixi cap etiqueta ni que es deixi cap objecte sense etiquetar. Això assegura que hi ha una correspondència clara i precisa entre les etiquetes i els objectes.

Estratègies diverses i pròpies

Permetre que els alumnes utilitzin diferents estratègies de càlcul que s'adaptin millor a les seves necessitats individuals.

Estratègies per a la resta

1. SEPARACIÓ: Consisteix a representar el minuend amb objectes o amb els dits i treure un nombre d’objectes igual al subtrahend, de manera que s'obté el resultat de la resta. Ex:
2. Retro_RECOMPTE: Implica saber comptar cap enrere. Consisteix a partir del minuend i comptar cap enrere les unitats del subtrahend. Ex: És important que els infants vegin que quan fan restes el número resultant no pot ser més gran que els principals, i això ho podem treballar introduint material manipulatiu.
3. COMPTE PROGRESSIU: Se sol començar a emprar quan les quantitats són més elevades. Consisteix a partir del subtrahend i comptar cap endavant fins arribar al minuend. Ex:
4. FETS CONEGUTS: Quan ja ho han fet moltes vegades passa el mateix que amb la suma: interioritzen el resultat i ho diuen de memòria.
5. FETS DERIVATS (REVERSIBILITAT): La darrera passa és treballar la reversibilitat, és a dir, que entenguin que 6-4=2 i per tant 2+4=6 i 6-2=4.

La meva idea anterior

Abans de crear la meva carpeta com un viatge per l'assignatura la vaig fer al voltant d'una altra idea: un arbre. Les arrels eren els meus coneixements previs, cada branca era una idea de l'assignatura sobre la qual volia parlar i els niguls amb la pluja eren elements que m'havien fet creixer dins l'assignatura com l'aigua fa creixer a un arbre (com el feedback que em donaven, l'anàlisi de casos relas, etc). Tot i que la idea m'agradava molt el format en que l'havia plasmat no m'agradava, ja que la lletra es veia massa petita i això dificultava la lectura, i si es feia zoom es perdia tota l'estètica de la carpeta. Per això, vaig decidir cercar una altra idea més personal que pogués plasmar en un altre format.

Què proposo?

• Problemes i situacions reals i necessàries. Per exemple: ens anem de viatge d’estudis i ens costa X, quan hem de pagar cada un?

• Nombres més petits.
• Emplear els processos de descomposició també a la multiplicació.
• Tenir en compte els seus interessos a l’hora de plantejar els problemes (gimnasia rítmica, ball, etc.)

Repetides experiències significatives

Els hem de presentar situacions en les quals hagin de resoldre operacions que siguin significatives per a ells i elles, que tinguin en compte els seus interessos, el que els motiva, i el que veuen i experimenten en la seva vida quitidiana. D'aquesta manera, interioritzaran els resultats de les operacions que facin de manera molt més fàcil.

Transcripció de la lectura de la Lluc

TEXT 1: Dos herois són massa (lectura triada per na Lluc)

El (en) Súper Conill és súper veloç, súper fort, súper ai-àgil (àgil), súper simpàtic. En Súper Ziu és súper ràpid, súper atrevit, súper atent, súper som-rient. Dissabte al matí, a les 9 en punt, tots els nens de (del) carrer són davant l’arbre de (de’n) Guillant (Guillat). Han necessitat tres dies per decidir les proves: ha-habilitat, encentar (encertar) el nas de las (la) model de l’anució (anunci) amb un-una caca de gos, desfer un bocí de xocolata a la boca sense mate-mastegar-lo, fer un-un petó a un (una) nena, maure (moure) en Pelut quan no en tin-gui gens de jans (ganes), rescatar en (el) Guillat sense mullar-se el (els) peus. En Súper Conill té el xaram-pió. I això vol dir que en Súper Ziu guany-guanyarà la competició. Poc després sona el telefono (telèfon); és la mare del (de’n) Súper Ziu que trucat (truca) per dir que el seu fill no put (pot) baixar perquè és al llit amb el xarampió.

Intervenció

Encara que la mostra no ens aporta molta informació, sabem que a na Maria li hem de posar reptes perquè no s’aburreixi i agafi gust per l'escriptura.

Col·laboració

A més, el RtI promou la col·laboració entre mestres, famílies i altres professionals, ja que tots treballen junts per identificar les necessitats dels alumnes i dissenyar intervencions efectives, fet que fomenta una cultura escolar inclusiva i solidària.

Intervenció

Hem de fer que passi gust amb les matemàtiques perquè estigui motivat a seguir aprenent. Ja no necessita manipular, sinó representar i simbolitzar, ja dona la operació directament. Li podem complicar infinit sense que perdi el domini, s’ha de sentir potent a les matemàtiques.

Intervenció

N'Alesia no té cap dificultat lectora, sinó que té poca fluidesa en la llengua catalana, però si millora aquesta fluidesa millorarà la lectura. Per agafar seguretat ha de tenir èxit, per tant, li anirien bé textos que no presentin moltes dificultats. A més, hem d'ajudar-la a activar la via lèxica, anticipant les paraules i conceptes que apareixeràn en el text (Què penses que sortirà en aquest text? Què pot passar?… Tot això ho deim de manera oral). Li podem proposar que crei una historia i després la llegeixi.

Etapa alfabètica

N’Adrià ja ha passat per totes les etapes, ja que sap identificar tots els sons d’una paraula i grafies que els corresponen. Per tant, ja podriem fer un anàlisi dels seus errors per veure quina és la seva via més competent (lèxica o fonològica). En general, els seus errors afecten a la via fonològica.

Què veig?

Fa un mapa conceptual on posa les dades que es troben a l’enunciat del problema, per a fer el plantejament més visual. Primer, prova a fer 50+50+50+50, lo qual li dona 200 (necessita 280), després afegeix 20 a cada 50, per tant li queda 20+20+20+20=80. Després suma 200+80=280. A continuació suma 50 + 20=70 i per tant se n’adona que el resultat de la divisió 280/4 és 70. A l'hora de fer una multiplicació segueix un algoritme rutinari i automatitzat.

Etapa de deletreig

Posa un so a cada lletra I identifica i relaciona sons (consciència fonològica).

Es pot veure clarament que es basa en un model deficitari, centrant-se en el que els infants no poden fer o en les dificultats/trastorns que presenten, tenint un enfocament més clínic enlloc d'un enfocament educatiu.

L'infant és únic

Una altra característica destacable del model RtI és què reconeix que cada infant és únic i té els seus propis desafiaments i estils d'aprenentatge i s'adapta a cada un d'ells seguint aquest ordre d'intervenció:

Etapa alfabètica

Na Sabrina ja ha passat per totes les etapes, ja que sap identificar i relacionar tots els sons d’una paraula amb les seves lletres. Per tant, ja podriem fer un anàlisi dels seus errors per veure quina és la seva via més competent (lèxica o fonològica).

Intervenció

Com la seva via més competent és la fonològica, començarem a treballar per aquesta via. Un exemple d’activitat podria ser fer rimes amb paraules, o fer que compari un model ben escrit amb com ho ha ecrit ella, perquè ella mateixa reconegui els seus errors. A més, abans de corregir li hem de donar temps per millorar el que escriu.

Intervenció

El que hem de fer és ajudar-lo a entendre el concepte de divisió. Li hem de demanar que faci estimacions: mes o manco quant creus que te donarà? Hem de fer activitats que li servesquin per fer parts iguals i aixi acabar de desenvolupar l’esquema protoquantitatiu de part-tot.

Per fer-ho més real, podem emprar material manipulatiu perquè entengui la divisió experimentant i manipulant.

Què fa?

Eidan per sumar i restar utilitza els dits, per tant, necessita el pensament concret per arribar a la solució i no utilitza el pensament abstracte.A més, té el mecanisme de la suma i la resta molt interioritzat i automatitzat, és a dir, du a terme la suma i la resta a través dels processos que el mestre li ha ensenyat, sense saber molt bé què està fent.

Puedes describir brevemente en qué consiste la línea temporal de tu presentación y exponer los hitos alcanzados oralmente para que nadie se duerma.

paso 2

ERASMUS

La darrera cosa que vaig celebrar va ser que em varen donar una plaça per anar-me d'ERASMUS a Berlín durant el primer semestre del curs que ve. Estic molt ilusionada i tinc moltes ganes de viure aquesta nova experiència que penso que serà molt enrriquidora. Comença l'1 d'octubre!

99:04:58:09

Days

Hrs

Mins

Secs

Esquemes protoquantitatius

• Comparació: Els infants poden comparar la mida i l'alçada de les estructures que construeixen, i també la quantitat de blocs utilitzats.
• Increment-decrement: Permet als infants modificar les seves construccions, afegint o traient blocs, per veure com canvien les estructures.
• Part-tot: Els infants poden dividir les seves estructures en parts més petites i reconstruir-les, experimentant amb la divisió i la unió de blocs.

Etapa alfabètica

Na Mònica ja ha passat per totes les etapes i es troba a l’etapa alfabètica, ja que sap identificar tots els sons d’una paraula i relacionar-los amb la grafia que els correspon.

Autoavaluació

Ara que el meu viatge per l'assignatura ha acabat, si miro enrrera principalment veig una cosa: esforç. He dicat molt de temps, ganes i esforç a aquesta carpeta i estic molt orgullosa del resultat obtingut. Crec que aquesta carpeta em servirà en el meu futur com a mestra i la consultaré quan tengui dubtes o necessiti ajuda per resoldre els diferents casos que em trobi al llarg de la meva vida professional. A més, crec que he sabut estructurar i organitzar bé la informació i relacionar la teoria amb la pràctica (els diferents casos que hem resolt). També, penso que he sabut transmetre la meva esssència i els meus interessos en aquesta carpeta, em sento molt identificada amb ella. En conclusió, estic molt contenta amb els resultat de la meva carpeta, però sobretot, de lo molt que m'he implicat en anar-la construint, ja que moltes vegades em costa concentrar-me per fer treballs i dur les coses al dia, però amb la carpeta ho he aconseguit, i per això estic orgullosa de mi mateixa. Per tots aquests motius, la nota que em posaria és un 9.

Part - Tot

Aquest concepte es refereix a la capacitat d'entendre que qualsevol cosa es pot dividir en parts més petites i que aquestes parts es poden tornar a unir per formar l'objecte original. Per exemple, si trenquem una peça de menjar i l'infant veu les parts separades, pot comprendre que encara és el mateix menjar. Aquest pensament és fonamental per comprendre operacions com la divisió i la multiplicació en el futur.

Principis

Mentre construeixen, treballaran amb la correspondència un a un (assignant un bloc a cada part de la construcció), l'ordre estable (organitzant els blocs d'una manera coherent), la cardinalitat (entenent que l'últim bloc afegit representa la quantitat total de blocs que ha utilitzat per fer aquella torre), l'abstracció (aplicant els conceptes a diferents tipus de blocs) i la irrellevància (experimentant amb l'ordre de construcció).

Etapa alfabètica

N’Emma ja ha passat per totes les etapes, ja que sap identificar tots els sons d’una paraula i les seves lletres. Per tant, ja podriem fer un anàlisi dels seus errors per veure quina és la seva via més competent (lèxica o fonològica). En general, els seus errors afecten a la via lèxica. Hem d'incorporar aprenentatges nous a partir d'allò que ja sap fer.

Per què la infància?

Vaig llegir aquest llibre el 1er curs del Doble Grau a l'assignatura de Models Educatius i em va fer canviar la meva mirada cap els infants completament. Va ser el llibre que em va fer obrir els ulls per veure els infants com éssers autònoms i, sobretot, capaços d'aprendre per ells mateixos. El que hem de fer els adults és acompanyar-los en el seu procés d'aprenentatge però sense intervenir en excés, perquè no els hem de condicionar amb les nostres pors i inseguritats.

És una alumne amb possible DEA?

Ho podria ser, ja que té dificultats concretament en el càlcul i l'aplicació d'operacions als problemes i ja ha pasat per totes les etapes d'adquisició de les matemàtiques. Tot i això, no ho podem afirmar abans d'haver fet una bona intervenció.

Via lèxica

Com diu Begoña de la Iglesia, ens permet fer foto de les paraules.És a dir, ens permet veure les paraules com un tot, com un element únic. Podriem associar aquesta via a la darrera etapa d'adquisició de la lectura: la lectura a cop d'ull. Ex:Televisió --> /televisió/

Etapa sil·làbica-alfabètica

El que fa na India per escriure és començar per la primera lletra, fins i tot a la paraula Hugo en la qual la H no sona. Quan no sap com s'escriu una paraula la cerca a partir de la seva via fonològica anant lletra per lletra. Na Índia, sap identificar les lletres per les quals comencen les paraules, però li costa escriure una paraula sencera. Tot i que, quan se li repeteix la paraula pronunciant-la clarament o més lentament sol identificar la resta de sons (això li passa amb les paraules que coneix més). En canvi, a les paraules noves no escriu totes les lletres, sinó que hi ha síl·labes que les representa amb una sola lletra com elfant (elefant).

Què és el darrer que he après?

Fa uns mesos vaig començar a estudiar alemany, per tant, el darrer que he après són algunes paraules en aquesta llengua.

Característiques d'un bon feedback

• NO centrat en característiques personals
• Que suggereixi millores
• Específic
• Motivador
• Que parteixi del que els alumnes ja saben i fan bé

• Constructiu i positiu
• Seqüenciat
• Pautat
• Que valori les millores realitzades
• Honest
• Respectuós
• Amb objectius de millora

El tratamiento farmacológico del TDAH con estimulantes, muy probablemente, puede también mejorar la habilidad lectora en sus aspectos más nucleares, lo que añade un argumento adicional contra la especificidad del trastorno.

Què fa?

Té clarament desenvolupades les nocions bàsiques de correspondència un a un, increment-decrement i de part-tot, és a dir, totes. També té tots els principis ben desenvolupats, per tant està preparat per fer recompte. Veim una actitud molt diferenciada entre dur a terme l’activitat de recompte de les cartes, la qual no el motiva perquè no li aporta res i de l’activitat al super, amb la qual mostra una major motivació.

Etapa indiferenciada

Durant aquesta fase, els infants produeixen formes que s'assemblen més a gargots que a lletres reconeixibles, ja que encara no han desenvolupat una comprensió clara de com les lletres representen sons específics.Exemple: L'infant pot escriure la paraula "flor" com una sèrie de garabats sense una clara semblança amb les lletres convencionals.

Además, el carácter poligénico permite contemplar la dislexia como el resultado de un balance entre habilidades desfavorecidas y habilidades favorecidas compensadoras; balance que no es otro que el que se deriva de genes desfavorecedores y genes favorecedores de las habilidades implicadas.

Intervenció

Com la seva via competent és la lèxica, hem de començar a treballar per aquesta. Una activitat que podriem fer amb ell és mostrar-li imatges i que hagi d’escriure el que són.Li hem de crear ganes d’escriure, per motivar-lo a millorar la seva escriptura, per exemple li podriem dir que escrigués una carta a algú que estimi.

Capacitats matemàtiques

Considerar l'impacte emocional de les dificultats de càlcul i treballar per mantenir la motivació dels estudiants.

Vocabulari

Aquesta habilitat es refereix a entendre i aprendre noves paraules mentre es llegeix. Per exemple, si trobem una paraula desconeguda com "anàfora" en un text, podem utilitzar pistes contextuals o morfològiques per deduir el seu significat, o debatre el seu significat amb altres basant-nos en el context del text.

Com intervindria si fos la seva mestra?

Com bé hem pogut veure a l'anàlisi, majoritàriament els errors afecten a la via fonològica, és a dir, hi ha mé errades fonològiques. Per tant, si jo fos la seva tutora, començaria per la via més competent, és a dir, per la que li va millor a na Lluc: la via lèxica. Dues activitats que es podrien dur a terme són:

1. Memory amb paraules i dibuixos
2. Adivina la cançó

Lectura a cop d'ull

Només utilitza l’estratègia de deletreig amb paraules que no coneix tant, però la resta les llegeix senceres.

National Joint Committee on Learning Disabilities (1990)

Learning disabilities is a general term that refers to a heterogeneous group of disorders manifested by significant difficulties in the acquisition and use of listening, speaking, reading, writing, reasoning, or mathematical abilities. These disorders are intrinsic to the individual, presumed to be due to central nervous system dysfunction, and may occur across the life span. Problems in self-regulatory behaviors, social perception, and social interaction may exist with learning disabilities but do not by themselves constitute a learning disability. Although learning disabilities may occur concomitantly with other handicapping conditions (for example, sensory impairment, mental retardation, serious emotional disturbance), or with extrinsic influences (such as cultural differences, insufficient or inappropriate instruction), they are not the result of those conditions or influences.

Quin tipus de dificultat té?

Sembla tenir una dificultat procedimental en el càlcul. Aquest tipus de dificultat es caracteritza per l'ús d'estratègies menys madures i errors en a l'hora de fer operacions matemàtiques. En aquest cas, en Pep tria l'operació incorrecta (resta en lloc de divisió) i comet errors en l'execució d'aquesta resta.

Què penso?

Crec que entén molt bé el concepte de divisió que significa repartir en parts iguals, tot i que no està especificat a l’enunciat. Fa la inferència directa, perquè l’enunciat no diu que cada amiga ha de tenir el mateix nombre de caramels. La divisió la fa mitjançant un mètode novedós i per fer la multiplicació aplica un algoritme/procediment més tradicional, el que nosaltres hem utilitzat sempre.

Etapes d'adquisició de la lectura

Les hem de coneixer per poder identificar en quina es troben els nostres alumnes i quina és la millor manera d'intervenir i continuar amb l'ensenyament. Aquestes etapes són:

1. No formulam hipòtesis: en aquesta etapa, per als infants les lletres son objectes, no les veuen com alguna cosa que els pugui aportar informació.2. Hipòtesis: es fixen en els indicadors paratextuals i fan hipòtesis (tamany,color...).3. Comprovam les hipòtesis: importància del referent de nom propi. Comencen a relacionar les lletres del seu nom amb altres paraules que contenen les mateixes lletres. 4. Deletreig (decodificació): ja coneixen el so de cada lletra i llegeixen lletra a lletra o síl·laba a síl·laba. 5. Lectura a cop d’ull (lèxica): llegeixen les paraules com un element cohesionat, es podria dir que "fan una foto" de la paraula.

Per aprendre a llegir, els infants han de passar per totes les etapes d'adquisició de la lectura, en l'ordre indicat.

Intervenció

En aquests casos per motivar-los podem dur a terme l’apadrinament lector, ja que als infants que ja sabem llegir els motiva molt ensenyar a altres a llegir.

Via fonològica

Relació so-grafia

Relació de so - grafia. És la via que empram per llegir paraules llargues o desconegudes. Llegim per lletra o per sí·laba. Ex:Anticonstitucionalment --> /An-ti-cons-ti-tu-cio-nal-ment/

Diferències

En canvi, la definició de Rigo (2002) parla de dificultats d’aprenentatge que són una paradoxa, perquè es donen en infants que no tenen cap tipus de patologia ni un inferior qüocient intel·lectual, i per tant, no s’explica que tinguin dificultats a l’hora d’aprendre.

La definició de National Joint Committee on Learning Disabilities (1990) parlava dels “transtorns d’aprenentatge” que he mencionat anteriorment, i explicava que aquests eren intrínsecs en els infants i que estàn associats a disfuncions del sistema nirviós. A més, no dona importància a l’entorn dels infants.

Escriptura diferenciada

L'infant comença a reconèixer les lletres, però encara les tria de manera aleatòria i no segueix un patró consistent en la seva elecció de lletres.Exemple: En aquesta etapa, l'infant pot intentar escriure "casa" i escollir lletres aleatòriament, com ara "C", "S", "H", "A", sense seguir un ordre específic o un patró coherent.

Lectura a cop d'ull

Ja llegeix totes les paraules com un element únic, sense separar lletres ni síl·labes.

La selección natural no ha actuado sobre los genes vinculados a la dislexia, puesto que no se puede pensar que las personas disléxicas tengan menores oportunidades reproductivas que el resto de la población. Si los disléxicos han sido personas desfavorecidas socialmente, esto ocurre únicamente desde hace pocos años.

Com donar feedback?

Per donar un bon feedback no hem de centrar-nos únicament en els errors i en allò que és incorrecte, sinó que hem de ressaltar també les coses que sí s’han fet bé, d’aquesta manera els infants veuran que són capaços i augmentarà la seva motivació per aprendre.

Intervenció

El que hauriem de fer amb en Jaume és crer activitats que el motivin a fer matemàtiques i que treballin l'esquema de part-tot, per tal que pugui entendre el que implica una multiplicació i una divisió.

La meva nova definició

Les dificultats d’aprenentatge són aquelles que es donen en alguns infants que no tenen cap patologia i tenen un qüocient intelectual elevat, és a dir, tenen totes les condicions per aprendre pero a l'hora d’aprendre lectura, esctriptura o matemàtiques presenten barreres.

Berlín

Un viatge que em va marcar molt va ser el que vaig fer a Berlín el març d'aquest any 2024. Hi vaig anar perquè, com ja he dit, m'en vaig d'ERASMUS i volia veure un poc la zona i cercar residències abans de partir, per això hi vaig anar amb la meva mare. Fins que no vaig ser a la ciutat no vaig ser realment conscient de que en menys d'un any estaré vivint i estudiant allà , és a dir, en menys d'un any la meva vida serà completament diferent a com és ara, ja que viuré tot sola a un país extranger.

La meva definició

És una estratègia educativa destinada a donar suport primerenc i personalitzat als alumnes que podrien estar enfrontant dificultats d'aprenentatge. Aquest enfocament parteix de la idea que tots els alumnes tenen la capacitat d'aprendre i créixer, però alguns podrien necessitar ajudes addicionals i adaptades per aconseguir el seu màxim potencial.

Intervenció

El que hem de fer es fomentar el pensament abstracte i que entengui què està fent a través de materials (regletes, dinosaurios...) amb els quals pugui representar els nombres i les operacions que fa.

Quadern d'objectius

El principal objectiu que em proposo és aprendre com puc ser inclusiva a la meva aula de manera que els alumnes amb dificultats d'aprenentatge es sentin part de la classe igual que la resta de companys. A més, vull aprendre mètodes que em permetin potenciar al màxim les capacitats de tots els meus alumnes, tinguin dificultats d'aprenentatge o no.

2 coses que m'han interessat

1. Que les dificultats d'aprenentatge només inclouen dificultats en l'àmbit de la lectura, l'escriptura i les matemàtiques.
2. Què és important no centrar-nos només en l'individu sinó que també hem de tenir en compte el seu context.

És una alumna amb possible DEA?

Sí, perquè te facilitats per les matemàtiques i l'esport però a l'hora de llegir presenta dificultats.

Ordre estable

Aquest principi es refereix a la necessitat de seguir un ordre coherent en l'etiquetatge o numeració dels objectes d'un conjunt. Això vol dir comptar de manera constant, ja sigui de l'esquerra a la dreta, de dalt a baix, o de més petit a més gran, per exemple. La base aquí està en seguir un ordre consistent, encara que no sigui el més convencional.

Com intervindria si fos la seva mestra?

La seva via més competent és la lèxica, perquè és en la que ha presentat menys errades, per tant, hem de començar a treballar per aquesta. Algunes activitats que duria a terme amb en Daniel si fos la seva mestra serien les següents:

1. Quina és la correcta?
2. Creació d'una revista

Supra-estructural

Aquest nivell implica reconèixer els elements formals del text, com la seva estructura, format i organització. Això ajuda a contextualitzar el text i comprendre les seves característiques particulars, com si és un diàleg, una llista, una narració, etc.

La dislexia no es una enfermedad, porque no se incluye entre las enfermedades codificadas en los manuales diagnósticos y porque la habilidad lectora tienen una distribución continua en la población. El límite entre dislexia y no dislexia es simplemente arbitrario o estadístico, pero no categórico.

Postre

Macedònia de fruites amb aspectes socials, motivacionals i emocionals.

Què és la disortografia?

És una dificultat d'aprenentatge que afecta a la correció de l'escriptura, és a dir, a la ortografia. Aquesta dificultat pot afectar a la via lèxica (no s'escriu el que no sona perquè no fan foto de la paraula, per exemple no escriu la "h" a paraules que la tenen) o a la fonològica (no hi ha correspodència so-grafia i , per tant, es fan omissions, substitucions...).

Com la identifiquem?

Podem parlar de disgrafia quan els textos que escriu l'infant no s'entenen. A més, per confirmar que es tracta d'una disgrafia s'han de tenir, al manco, 4 d'aquests paràmetres afectats: 1. Tamany de les lletres (excessivament gran o excesssivament petit) 2. Forma de les lletres (distorssió irreconeixible) 3. Traç (massa suau o massa gruixat-pressió) 4. Espai entre les lletres i/o paraules: deslligades o massa juntes 5. Inclinació del rengló i/o de la lletra 6. Enllaç entre lletres (unions i desunions entre els grafemes, aleatòries)

Com intervindria si fos la seva mestra?

Les errades d'en Miquel estàn bastant igualades, és a dir, té un nombre similar d'errades fonològiques i lèxiques. Tot i això, n'hi ha més de lèxiques, per això, si fos la seva mestra començaria a treballar per la via fonològica, que és la seva via més competent. Algunes activitats que es podiren dur a terme amb en Miquel són les següents:

1. Omplir els buits
2. Classificació de paraules

Segon plat

Bistec madurat de models de suport educatius amb patates inclusives i participatives.

Irrellevància

Aquest principi es refereix al fet que l'ordre en què comences a comptar no importa per determinar el total. Pots començar a comptar per qualsevol objecte del conjunt, però sempre arribaràs al mateix nombre total d'objectes al final. L'important és mantenir una correspondència un a un i assegurar-se que s'estan etiquetant tots els objectes.

Com la identifiquem?

Si l'infant no presenta dificultats en altres àmbits, només en l'escriptura i té totes les condicions per aprendre llavors podem parlar de disortografia. Sempre i quan haguem intervingut de totes les maneres possibles i no haguem aconseguit una millora.

Intervenció

Ara el que s’ha de fer es seguir treballant el recompte per poder ajudar-lo a estar preparat per fer càlcul. Les variables són indispensables i a més, la manipulació, la simbolització i la representació, en aquest cas, el infant podia gaudir de molt de material, per tant, hem d’utilitzar i treballar les matemàtiques a partir d’objectes i tenint en compte la vida quotidiana de n’Aleix. L’activitat està ben plantejada, però ens falta introduir la passa més del càlcul, en aquest cas podríem haver donat a n’Aleix un billet de 10€ perquè ens hagués de donar 5€ (10-5). Si s’ajusta a les seves competencies, és capaç de donar respostes,

Explicació

Aquesta activitat consisteix en permetre als infants construir el que vulguin amb els blocs de construcció. La idea és animar-los a experimentar amb les diferents formes i mides dels blocs. A més, se li donaran reptes específics, com ara construir una torre amb una altura determinada, una estructura amb un nombre específic de peces, o crear una forma o un patró específic.

Què és la disgrafia?

La disgrafia és una dificultat d'aprenentatge que afecta a la part gràfica de l'escriptura, és a dir, a la manera com els infants escriuen i els resultats gràfics de la seva escriptura (caligrafia).

Dificultats a nivell lèxic

Per altra banda, les dificultats a nivell lèxic es produeixen quan els infants tenen dificultats per relacionar les paraules que senten amb la seva forma escrita. Això es pot veure quan no escriuen paraules que no pronunciem o quan cometen errors ortogràfics, especialment amb lletres que no es pronuncien clarament, com les "H", "B/V" o "R/RR".

Construcció d'inferències

Aquesta habilitat implica deduir o arribar a conclusions basades en la informació proporcionada en el text. Per exemple, si llegim "Maria estava exhausta i es va anar directament al llit", podríem inferir que na Maria està a punt de dormir perquè està cansada.

Què fa?

Sap multiplicar seguint el procediment que li han ensenyat i li agrada perquè sent que se li dona bé. En canvi, no li agrada dividir perquè no entén el que fa. No te clars els esquemes de part-tot, per tant, li costa aquesta divisió.

Com intervenim?

Davant un cas de disortografia intervindrem de manera similar a la dislèxia: fent un anàlisi de les seves produccions per veure quina és la seva via més competent i començar a treballar per aquesta.

Lectura a cop d'ull

Llegeix les paraules, no separa per síl·labes a no ser que sigui una paraula desconeguda per a ella.

Narració

Dictat

Comparació

Aquest concepte es refereix a la capacitat de fer judicis sobre quantitats sense necessitat de números concrets. Per exemple, si tens una mà amb més caramels i una altra amb menys, un infant pot reconèixer que hi ha una diferència en quantitats i optar per la mà amb més caramels. Aquestes comparacions es fan des d'una edat molt primerenca, i ajuden a desenvolupar el pensament lògic.

Discalcúlia

"La discalcúlia es un término alternativo utilizado para referirse a un patrón de dificultades que se caracteriza por problemas de procesamiento de la información numérica, aprendizaje de operaciones aritméticas y cálculo correcto y fluido. […]"American Psychiatric Association, 2014.

Com intervindria si fos la seva mestra?

En el cas de na Júlia, la majoria dels errors afecten a la via lèxica. Per tant, podem afirmar que la seva via més competent és la fonològica, i per aquest motiu, si jo fos la seva mestra començaria treballant la via fonològica. Algunes activitats que es podrien dur a terme amb na Júlia per treballar la via fonològica són les següents:

1. Cadena de paraules
2. Carrera de síl·labes

- Quins són els seus interessos? - Què li agrada fer? - Què li motiva?

Variable motivacional

- Com aprèn? - Quin estil d'aprenentatge té? - Quin tipus d'activitats l'ajuden a aprendre?

Variable cognitiva

Com se sent davant les diverses situacions a les quals s'afronta?

Variable emocional

Estructura del text

Implica entendre com està organitzat un text i com es relacionen entre sí les diferents parts. Per exemple, reconèixer la introducció, el desenvolupament i la conclusió en un text, així com identificar les idees principals i secundàries dins de cada part.

Intervenció

El que hem de fer per ajudar a na Maria a seguir millorant és crear-li curiosistat i necessitat lectora. Hem de crear una historia per crear-li curiositat i que tingui interés per llegir.

Com intervenim?

• Hem de supervisar totes les produccions per evitar i corregir mals hàbits, postures, etc….
• Instruccions concretes d’acord amb les carácterístiques de l’alumne/a
• Varietat d’activitats
• Evitar la fatiga

• Comparar produccions

• Motivar sobre la importància de fer bona lletra
• Avaluar la presentació dels trebals
• Donar importància a la pre-escriptura
• Fer de models gràfics amb les nostres produccions
• Verbalitzar el que fa bé quan escriu

• Respectar la seqüència d’habilitats motores implicades en l’acte gràfic (proposta de Hofmeister, 1981):

Macro-estructural

Aquí és on es produeix una comprensió més profunda del text, buscant patrons, fent inferències i donant coherència al contingut. És la capacitat d'analitzar el context global i entendre la intenció o missatge subjacent del text.

Predictors d'èxit lector

Com bé diu el seu nom, prediuen l’èxit de la lectura i les coses que s'han de treballar per poder donar una passa més en la competència lectora. Aquests predictors segons Jiménez (2009) són:

Velocitat d'anomenat

Coneixement alfabètic

Consciència fonològica

Els facilitadors de la lectura

Què és necessari per aprendre a llegir?

• Comparar
• Retenir
• Inferir
• Classificar
• Recuperar
• Avaluar
• Representar
• Interpretar
• Transferir

Etapa de deletreig

Llegeix per síl·labes.

Intervenció

Hem de crear conflictes cognitius fent preguntes que els facin recuperar imatges i conceptes.

Què he après d'aquest video?

A partir d'aquest video he après que hem d'estar molt atents de les dificultats que tenen els nostres alumnes per poder crear materials que s'adaptin a ells i a les seves necessitats i que els ajudin a fer una passa més. A més, he vist lo important que és l'utilització de material manipulatiu perquè els infants puguin aprendre més facilment i puguin entendre les matemàtiques.

• Soc una persona tímida, em costa conèixer a gent nova i participar en converses en les quals hi ha molta gent.
• Quan agafo confiança amb la gent soc més oberta i participo molt més.

Emocionals

• Se'm donen bé les matemàtiques.
• A l'hora d'estudiar o aprendre coses noves necessit que tot sigui molt visual (esquemes, mapes mentals, colors...)

Cognitives

• M'agrada molt tot el que té a veure amb la música (tocar el piano i la guitarra, escoltar música, ballar).
• M'agrada llegir, mirar series o pel·lícules i viatjar.

Motivacionals

És un alumne amb possible DEA?

Ho podria ser, ja que té dificultats concretament en l'escriptura i ja ha pasat per totes les etapes d'adquisició de l'escriptura.

Intervenció

Hem de cercar algo que li faci connectar /gu/ (ja que li costa interioritzar-lo) amb alguna cosa de la seva vida qüotidiana. Com li agrada anar a fora-vila podem fer una excursió i llegir cartells, senyals, etc. És important que no perdi les ganes d’entendre allò que llegeix.

Variables emocionals i motivacionals

Considerar l'impacte emocional de les dificultats de càlcul i treballar per mantenir la motivació dels estudiants.

E. Rigo (2002)

"Pero, ¿qué decir de sujetos que ven bien, oyen bien, controlan sus movimientos, tienen una inteligencia normal o superior a la normal y tienen un desarrollo emocional no patológico y que, sin embargo, fracasan en los aprendizajes escolares, sin que haya factores institucionales o de deprivación cultural que por si solos puedan explicar dicho fracaso? Aquí sí que hay discrepancia y paradoja, pues lo que encontramos no es lo que esperábamos encontrar."

Etapa sil·làbica-alfabètica

Aquí els infants comencen a entendre que una sola lletra no sempre representa una síl·laba completa, i comencen a combinar lletres per formar síl·labes més complexes. Al principi combinen síl·labes formades per una i per dues lletres. Exemple: Quan escriuen "muntanya", poden combinar les lletres per representar síl·labes individuals, com "MU (mun) -TA (ta) -A (nya)".

Monitoratge i autoregulació

Això fa referència a la capacitat de controlar i regular el propi procés de lectura. Per exemple, mentre llegeixes, pots utilitzar símbols gràfics com marcar amb un llapis les parts confuses o subratllar les idees importants per millorar la comprensió.

Anàlisi dels paràmetres afectats

En Jordi fa un tamany de les lletres correcte, i la forma de les lletres és reconeixible. El traç també és correcte (suau) i els espais entre les lletres i paraules són adequats. Però, la inclinació del rengló és incorrecte. L'únic que està alterat és la inclinació. Per tant, no té disgrafía, ja que per tenir disgrafía has de tenir 4 o més dels paràmetres afectats.

Etapa indiferenciada

Per ajudar a aquest infant a passar a la següent fase li podriem fer preguntes com:

• Què has escrit lletres o dibuixos?
• Coneixes alguna lletra?
• Quines lletres coneixes?

A més, podriem fer una activitat en la qual hagués de cercar paraules que començàssin per la mateixa lletra (o les dues mateixes primeres lletres) que el seu nom, i així es podria anar familiaritzant amb aquestes lletres i amb les noves que necessitaria per escriure les paraules completes

1 cosa en la qual vull aprofundir

1. Com tractar les dificultats d'aprenentatge dins l'aula

Etapa alfabètica

Una vegada que els alumnes arriben a aquesta etapa els hem d'ajudar a seguir millorant en la correcció ortogràfica. Per fer-ho, a partir dels 8 anys aproximadament, podem fer un anàlisi de les errades que fan per veure quina és la seva via més competent (fonològica o lèxica) i a partir d'aquesta informació podem crear una intervenció adecuada que s'adapti a cada infant.

Cardinalitat

Aquest principi es refereix al fet que el darrer nombre utilitzat en comptar representa la quantitat total d'objectes en un conjunt. és a dir, el darrer nombre que diem quan comptem indica quants objectes hi ha en total. Per exemple, si comptem 10 objectes, el número 10 és el cardinal del conjunt i representa la quantitat total.

Entrants

Pa de conceptes bàsics sobre les DA, amb allioli de la legislació vigent, acompanyat d’unes olives farcides d’avaluació i funcions docents.

Les meves sabates

Per cursar aquesta assignatura elegiria unes esportives perquè són sabates còmodes que em permeten avançar per tot tipus de terreny. A més les relaciono amb l'esport, i l'esport el relaciono amb l'esforç, un element que tinc clar que estarà present en el meu viatge per l'assignatura.

Intervenció

A partir dels seus interessos, com li agraden el jocs de taula podem fer un pictionary escrit, en el qual hagi d'adivinar el que dibuixam però en lloc de dir-ho ho ha d'escriure. Una vegada ho hagi escrit, podem escriure nosaltres la paraula i que ella vegi com s’escriu i faci una comparació amb el que ella a escrit.

Inferir regles

Els hem de facilitar la inferència de regles com la regla del zero, N-N=0, etc. perquè les puguin aplicar a altres operacions i els sigui més fàcil resoldrer-les.

Transcripció de la lectura de na Júlia

Hi havia un Rei que tenia una filla molt preciosa. Els pre-ten-dents li sortien a milers i el Rei estava a-cla-pa-rat, pu-ix que no sabia a qui donar-la. Decí (decidí) casar-la amb el (qui) presentés una en-de-vi-nalla que ningú no sabés desfer (desxifrar). Posà, però, com a condició que els qui pre-sen-tessin en-i-gmes als quals fos trobada una sol·lució foren penjats.

Conclusió

En conclusió, conèixer el model RtI m'ha fet reflexionar sobre lo necessàri que és millorar constantment els nostres sistemes educatius per assegurar que tots els infants tinguin l'oportunitat de desenvolupar el seu màxim potencial. A més, he entés que a les dificultats d'aprenentatge s'ha d'intervenir de manera primarenca abans que es converteixin en dificultats més greus i difícils de tractar.

Dictat escrit per en Miquel

El meu nom

El meu nom és Lucía Durán Sánchez.Una dada curiosa sobre el meu nom és el motiu pel qual me'l van posar. Els meus pares van decidir que si era nin el meu pare triaria el nom i si era nina el triaria la meva mare. A la meva mare li agradava molt un programa de cant que es diu Operación Triunfo, i concretament, una de les cançons que van cantar a aquell programa, titulada...Lucía. Li semblava tan bonica aquella cançó que va decidir posar-me aquest nom.

Arguments a favor de la lletra de pal

1. Sociològic: el 80% dels textos que ens arriben estan escrits amb lletra de pal; el 15% amb altres tipus de lletres (script, times, arial…) i només el 5% del textos estan escrits en lletra lligada. 2. Motriu: El moviment que implica fer lletra de pal és a partir del colze (motricitat gruixada) i el moviment que implica fer lletra lligada és de canell (motricitat fina). Pels infants que estàn aprenent a escriure és més fàcil començar per moviments que impliquen emprar la motricitat gruixuda que no la fina. 3. Pedagògic: Amb la lletra de pal es poden treballar més fàcilment les correccions, ja que permet introduïr les grafies que l'infant no ha escrit sense haver de refer tota la paraula sencera. 4. Gràfic: Amb la lletra de pal sabem on comença i on acaba cada lletra, la qual cosa és bàsica per treballar la consciència fonològica.

És l’estratègia més primitiva. Consisteix a representar cada nombre, contar-los per separat i després, els contar-los tots junts. Per exemple, per sumar 6+4 primer compten de l'1 al 6, després de l'1 al 4, i finalment els dos nombres junts, és a dir, de l'1 al 10.

1. Contar-ho tot

Quan ja hagin fet la mateixa operació moltes vegades i en moments singificatius, ja la sabràn de memoria. Això és el que anomenem fets coneguts. En aquesta fase ja te integrat el concepte de càlcul mental, per això no necessita fer recompte. Igualment, encara és necessari el material manipulatiu.

3. Fets coneguts

En aquesta segona estratègia l'infant ja parteix del primer nombre. És a dir, aquí només compten un nombre i després tornen a comptar totes les unitats del conjunt. Per exemple, si tenim 6+4 només comptaran el 4 i després faran el recompte de tot el conjunt (de l'1 al 10)

2. Contar a partir del primer

Intervenció

N'Alejandra va per bon camí, per això l'hem de seguir motivant a que llegeixi.

Pre-escriptura

En aquesta fase, els nens encara no diferencien clarament entre una imatge i una paraula escrita. La seva resposta il·lustra aquesta manca de discriminació.Exemple: Quan se li demana a l'infant que escrigui la paraula "moix", pot respondre dibuixant un moix en lloc de les lletres que formen la paraula.

És una alumna amb possible disgrafia?

Ho podria ser, ja que té dificultats concretament en la part gràfica de l'escriptura i ja ha pasat per totes les etapes d'adquisició de l'escriptura. Tot i això, no ho podem afirmar abans d'analitzar quins paràmetres dels que menciona el DSM IV té afectats.

Definició de Jiménez et al.

"Es tracta de prevenir y anticipar les dificultats realitzant una identificació primerenca i una evaluació progressiva de la resposta de l'infant".

Intervenció

Hem de fer que passi gust a partir de l’escriptura mitjançant coses que li agradin com els animals.Hem de fer activitats a partir del que fa bé. Una activitat podria ser proposar-li escriure un llistat d'animals i que després els hagi de dibuixar o al revés (primer dibuixar i després escriure).

Intervenció

No té molts d'errors, per tant, el que hauriem de fer és motiva-la a seguir escrivint i millorant en general. Per això, podriem dir-li que inventi una història a partir de diversos personatjes o objectes que li toquin aleatòriament.

Un exemple on es veu clarament aquest tipus de feedback és al video “Austin y su mariposa”, en el qual es mostra com amb un bon feedback els resultats poden millorar moltíssim.

Tot això m'ha fet reflexionar sobre l'adequació d'aquest esquema. Personalment, penso que s'hauria de modificar per tractar les dificultats d'aprenentatge com allò que són: una característica més com una altra qualsevol. No hauria d'haver un esquema de necessitats sino que s'haurien d'observar les característiques de cada alumne i els seus estils d'aprenentatge per adaptar-nos a ells el màxim possible i ajudar-los a desenvolupar-se i creixer.

Com intervindria?

El primer que hauriem de fer es canviar la manera de presentar-li els problemes matemàtics: canviar les pessetes per euros, utilitzar vocabulari que pugui entendre, plantejar-li una situació qüotidiana i significativa per a ell. A més podriem introduir temàtiques de harry potter perquè li agrada molt.

També, hem de comprovar el nivell de comprensió que té, deixar-lo que representi i resolgui el problema de la manera que millor li vagi, i demanar-li que faci una estimació del resultat abans de calcular-lo.

Etapa alfabètica

Na María ja ha passat per totes les etapes i es troba a l’inici de l’etapa alfabètica, ja que sap identificar tots els sons d’una paraula i les lletres que els corresponen, per tant, ja podriem començar a introduir normes ortogràfiques com l'ús de la h o del punt final.

Lectura a cop d'ull

Na Maria ja ha passat per totes les etapes, i per tant, llegeix les paraules a cop d'ull, exceptuant les que no coneix, les quals separa per síl·labes.

Intervenció

Podem dur a terme activitats centrades amb la seva vida quotidiana, amb coses que li agradin (com l’art). A la part de manipulació, podem fer que ella mateixa crei la seva manera de comptar per a que li motivi a avançar. Com se sent insegura necessita tenir algo que quan dubti l’ajudi a consultar, representar, manipular…Una estratègia és demanar-li com ho faria algú que és molt bo en matemàtiques.

Puedes describir brevemente en qué consiste la línea temporal de tu presentación y exponer los hitos alcanzados oralmente para que nadie se duerma.

paso 3

Primer plat

Amanida formada per tomatigues lectores, amb tonyina d’escriptura i un formatge de matemàtiques amb una salsa que identifica i interve en les DA.

A l'esquema, comencem amb una àmplia categoria de NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu), partint de les dificultats. Es poden observar diverses repeticions que es contradiuen, com ara en el cas dels trastorns del llenguatge i la comunicació (que apareix dues vegades en apartats diferents) o en el cas del TEA (que es menciona a condicions personals i història personal, així com a NEE).

El principi de correspondència un a un apareix quan cada infant agafa la seva motxilla (només una) i quan fan un recompte de quanta gent ha duit cada esmorzar (aquí també es cumpleix el principi d'ordre estable (perquè segueixen un ordre) i el de cardinalitat (perquè entenen que el darrer nombre que diuen marca el total de persones que han duit aquell esmorzar.))

Etapa sil·làbica

En aquesta fase, els infants comencen a entendre la relació entre els sons que utilitzen quan parlen i les lletres escrites, intentant representar cada síl·laba amb una lletra.Exemple: L'infant pot intentar escriure "pluja" i representar cada síl·laba amb una lletra, produint alguna cosa com "U(plu)-A(ja)".

Intervenció

Com li agraden els jocs simbòlics, podem fer que agafi gust per l'escriptura escrivint diàlegs a partir dels seus jocs simbòlics. Per exemple, com li agrada jugar a les cuinetes, podem dir-li que ens ajudi a escriure la llista de la compra o una recepta.

Los genes vinculados a la dislexia no son genes con una anomalía específica, sino que forman parte de las variantes genéticas presentes en la población general. No existe ‘el gen’ de la dislexia, sino que las personas disléxicas presentan una combinación genética que determina la poca habilidad lectora, del mismo modo que otra combinación genética puede determinar una dificultad para cantar, bailar o tocar el violín.

A partir de la resolució d'aquest exercici i de la posterior posada en comú dels resultats em vaig adonar que gairebé tota la classe haviem seguit la mateixa estratègia que s'utilitza als exemples donats. Per això, vaig entendre que es millor no donar exemples únics perquè aquests condicionen als alumnes i els impedeixen pensar diferents maneres de resoldre una mateixa situació.

Treball amb Esquemes Protoquantitatius i Principis Numèrics

Ajudar els estudiants a comprendre les bases numèriques.

Dificultats a nivell fonològic

Quan les dificultats són a nivell fonològic, significa que els infants troben difícil relacionar els sons amb les lletres correctament. Això es manifesta amb errors com omissions, inversions, substitucions o addicions de lletres a l'hora d'escriure. És a dir, tenen dificultats per correspondre els sons de les paraules amb la seva representació escrita.

Etapa sil·làbica-alfabètica

Per ajudar a passar a la següent etapa podem dir-li:

1. M’ho llegeixes?
2. Falta alguna lletra?
3. Cerca la paraula “caramelo” a un conte.
4. Com està escrita?
5. Tu l’has escrita igual?

Lleial

Em considero una persona molt lleial, ja que mai dono l'esquena a les persones que estimo amb les quals tinc un vincle de confiança. Aquestes persones sempre podran confiar en jo i poden tenir clar que sempre estaré per ajudar-los, en els moments bons i en els dolents

Per identificar una dificultat d'aprenentatge és important tenir en compte el context i en l'esquema no apareix.