SOM CÈL·LULES, SOM TEIXITS!

SOM CÈL·LULES, SOM TEIXITS!

TEIXITS DEL NOSTRE COS HUMÀ

Antonia Schulz 1r Batxillerat C

1. Introducció 2. Teixit Epitelial 3. Teixit Connectiu 4. Teixit Muscular 5. Teixit Nerviós

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

Cèl·lula

El cos humà té quatre tipus de teixits al seu cos

TEIXITS

Matriu extracel·lular

TEIXIT EPITELIAL

Recobreix superfícies internes com externes de l'organisme i gran part de la superfície de molts òrgans.

TEIXIT DE REVESTIMENT

TEIXIT GLANDULAR

TEIXIT CONNECTIU

TEIXIT CARTILAGINÓS

És el teixit més abundant dels animals. Com indica el nom, s'encarrega de connectar, a més de dotar de suport, cohesió, protecció i aïllament a altres teixits corporals. Els diferents teixits connectius comparteixen l'existència d'una matriu extracel·lular abundant, les característiques de la qual determinen les propietats de cada teixit.

TEIXIT SANGUINI

TEIXIT OSSI

TEIXIT CONJUNTIU

TEIXIT LIMFÀTIC

TEIXIT ADIPÓS

TEIXIT MUSCULAR

El teixit muscular és el responsable del moviment dels organismes i dels seus òrgans. Està compost per un conjunt de cèl·lules allargades denominades fibres musculars o miòcits, especialitzades en la contracció muscular, a causa de l'existència en el seu citoplasma de gran quantitat de proteïnes contàctils: filaments d'actina i miosina

TEIXIT ESQUElLÈTIC

TEIXIT CARDÍAC

TEIXIT LLIS

TEIXIT NERVIÓS

El teixit nerviós s'encarrega de rebre informació del medi extern i intern, processar-la i desencadenar una resposta. També és responsable de controlar nombroses funcions vitals, com la respiració, la digestió, el bombament de sang pel cor, el flux sanguini i el sistema endocrí, entre d'altres.

NEURONES

MEDUL·LA ESPINAL

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!

TEIXIT SANGUINI

Està compost per una matriu extracel·lular líquida, denominada plasma, cèl·lules (eritròcits i leucòcits) i fragments cèl·lulars (plaquetes).

Les funcions principals del teixit sanguini, es poden destacar:

• Transport de substàncies diverses
• Funció homeostàtica. Participa en el control de paràmetres
• Comunicació. Les hormones viatgen per la sang des de les glàndules endocrines fins a les cèl·lules diana
• Defensa. Cèl·lules i proteïnes de la sang participen en la defensa de l'organisme

SANG

TEIXIT ESQUELÈTIC

Format per cèl·lules allargades, multinucleades (sincicis), no ramificades, amb una longitud que pot anar d'uns pocs mil·límetres a 30 cm, disposades paral·lelament. El teixit presenta aspecte estriat a causa de la disposició dels filaments d'actina i miosina, del citoesquelet de les cèl·lules. De contracció intensa, ràpida, discontínua i voluntària.

LLENGUA

TEIXIT CARDÍAC

Les seves cèl·lules són curtes, ramificades i majoritàriament mononucleades, estretament unides entre sí a través dels discos intercalars, conformant una xarxa de cèl·lules interconnectades. Presenta, igual que l'esquelètic, aspecte estirat. Forma les parets del cor dels vertebrats. És de contracció intensa, ràpida, rítmica, contínua i involuntària.

COR

TEIXIT DE REVESTIMENT

Aquest tipus de teixit forma una capa que recobreix tant superfícies externes com internes. Es caracteritza per tenir una escassa matriu extracèl·lular i fortes unions entre les seves cèl·lules. Es classifiquen, en funció de la forma de les cèl·lules, i segons la disposició cèl·lular.

EPIDERMIS

TEIXIT GLANDULAR

Les cèl·lules epitelials glandulars tenen funció secretora. Poden estar aïllades en els epitelis o formant agrupaments multicèl·lulars denominats glàndules.

• GLÀNDULES EXORINES: les secrecions són alliberades a una cavitat interna o a l'exterior de l'organisme, a través d'un conducte secretor.

• GLÀNDULES ENDOCRINES: estan en contacte íntim amb els capil·lars sanguinis en què aboquen els seus productes, les hormones.

MELSA DE RATA

TEIXIT CONJUNTIU

Conegut també com a teixit connectiu no especialitzat. Actua com a unió entre els altres teixits. En funció de la proporció i les característiques de la matriu extracel·lular, distingim dos tipus de

teixits conjuntius:

• Teixit conjuntiu lax:

Abundant substància fonamental amorfa i fibres disperses.Emplena espais entre òrgans, sota la pell... Fonamental en la nutrició d'altres teixits

• Teixit conjuntiu dens:

Predomini de les fibres de col·lagen i elàstiques En tendons, lligaments, vàlvules cardíaques... Presenta resistència mecànica elevada

FETGE

TEIXIT OSSI

Es troba formant part de les peces de l'esquelet dels animals vertebrats. A més de ser el principal teixit de sustentació, fa funcions de protecció, magatzem i regulació del metabolisme del calci i fòsfor, i formació de cèl·lules sanguínies, en la mèdul·la òssia.

ÓS

TEIXIT EPITELIAL

TEIXIT CONNECTIU

TEIXIT MUSCULAR

TEIXIT NERVIÓS

Què és un teixit?

TEIXIT CARTIAGINÓS

Trobem cartílag en les articulacions, en la tràquea, en els bronquis, en els discos intervertebrals, en el nas... Forma l'esquelet dels peixos condricitis i, en la resta de vertebrats, el constitueix només durant el desenvolupament embrionari. Després, és substituït progressivament per l'os. Les cèl·lules del teixit cartilaginós es denominen condròcits i se situen en espais denominats llacunes.

CARTÍLAG

TEIXIT LLIS

Les seves cèl·lules són allargades i tenen un sol nucli en posició central. És el múscul més comú en els invertebrats i, en els vertebrats, es pot trobar en totes les estructures corporals que no requereixin moviments voluntaris (aparell digestiu, glàndules, vasos sanguinis, úter...) La seva contracció és feble, lenta i involuntària.

INTESTÍ

TEIXIT LIMFÀTIC

La limfa, igual que la sang, té una matriu extracèl·lular fluida, el plasma, a més de cèl·lules: glòbuls blancs, particularment limfòcits. No conté glòbuls vermells. Entre les seves funcions, estan les de drenar l'excedent de líquid intersticial i retornar les proteïnes a la sang, transportar greixos des del sistema digestiu a la sang i participar en el sistema immunològic de l'organisme.

MELSA DE RATA

TEIXIT ADIPÓS

És un teixit especialitzat a emmagatzemar-hi lípids. A diferència de la resta de teixits connectius, té molt poca matriu extracel·lular i cèl·lules abundants, adipòcits, que poden tindre quasi tot el citoplasma ocupat per gotes de greix. També participa en la protecció d'òrgans interns, funcions metabòliques i aïllament tèrmic.

En funció de la forma de les cèl·lules, es diferencien dos tipus de teixit adipós:

• Teixit adipós blanc:

Adipòcits amb una única gota de greix. Predominant en mamífers, en què se situa, sobretot, en la zona subcutània.

• Teixit adipós marró:

Adipòcits amb nombroses gotes de greix. Freqüent en animals hivernants, fetus i nounats de mamífers. El color es deu als nombrosos mitocondris.

MEDUL·LA ESPINAL

La medul·la espinal és una columna de teixit nerviós que s'origina a la base del crani i baixa per la meitat de l'esquena. La protegeixen tres capes primes de teixit (membranes) i les vèrtebres (ossos de la columna vertebral). La seva funció és important per conduir, mitjançant les vies nervioses. El corrent que condueix les sensacions fins al cervell i els impulsos nerviosos porten les respostes del cervell als músculs.

NEURONES

La neurona és la unitat estructural i funcional del sistema nerviós. Tenen una forma estrellada molt característica. Les neurones reben els estímuls provinents del medi ambient, els converteix en impulsos nerviosos i els transmet a una altra neurona, a una cèl·lula muscular o glandular on produiran una resposta.