ESCAPE ROOM
MUSEU D'ORSAY
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
¡Oh, no!
SALA 3
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala 1
1/5
Pregunta 1
Va ser pintada al 1873 per Édouard Manet i va suposar un gran escandol en el Saló Oficial, tant per la manera en que va tractar el nu de la dona, com en la manera en la que va ser realitzada Va tractar un tema contemporani, la prostitució, amb un recurs clàssic.
La Venus
Júpiter de Milo
Olympia
Sala 1
2/5
Pregunta 2
Pintura que correspon al Realisme francès realitzada perJean-François Millet entre el 1857 i 1859 i que representa a dos pagesos que han deixat les seves tasques al camp per posar-se a resar amb simplicitat
L'Absenta
Les Espigoleres
Àngelus
Sala 1
3/5
Pregunta 3
Podriem dir què és una de les obres més popular d'Edgar Degas, pintor impressionista que és conegut per la seva vissió particular del mont del ballet entre bambalines.
La classe de dansa
La petita ballarina de 14 anys
Ballet Rehearsal
Sala 1
4/5
Pregunta 4
Quadre que pertany al periode més creatiu i pur de l'artiasta impressionista Claude monet. Representa una passejada de la seva esposa i el seu fill pels camps de Argenteuil. Es caracteritza per respondre a una simple composició i una màgica captació de l llum.
El passeig
Dona amb ombrel·la
Camp de Roselles
Sala 1
5/5
Pregunta 5
Obra del pintor postimpressionista Vincent Van Gogh que fascinat pel joc de llums del cel noctur i els reflexes sobre l'aigua, crea una obra de gran força pictòrica
Nit estrellada sobre el Roine
El pont japonès
Nit estrellada
Sala 1
5/5
Has recuperat les obres de la primera sala!
CONTINUAR
Sala 1
Has perdut les obres!
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
¡Oh, no!
SALA 3
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala 2
1/5
Pregunta 1
Qui va pintar Pomes i taronges?
Pierre-Auguste Renoir
Paul Cézanne
Sala 2
2/5
Pregunta 2
Qui va pintar el quadre titulat "La estació de Saint-Lazare"
Claude Monet
Édouard Manet
Sala 2
3/5
Pregunta 3
Qui és l'autor de "La Muntanya de Sainte-Victorie
Paul Cezanne
Camille Pissarro
Sala 2
4/5
Pregunta 4
Com es diu l'obra del pintor Gustave Courbet què representa un enterrament i que pertany al Realisme francès?
L'enterrament del Senyor D'Orgaz
L'Enterrament d'Ornans
Sala 2
5/5
Pregunta 5
Observa la imatge. Quina obra és?
Can Can
El Circ
Sala 2
5/5
Has recuperat totes les obres de la segona sala!
CONTINUAR
Sala 2
Has perdut les obres!
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
SALA 3
¡Oh, no!
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala 3
1/5
Pregunta 1
Quina de les dues imatges correspon a l'obra "Ball al Moulin de la Galette" de Pierre-Auguste Renoir?
Sala 3
2/5
Pregunta 2
Quina de les dues imatges correspon a la pintura titulada "Les Espigoleres" de Millet
Sala 3
3/5
Pregunta 3
Quina de les dues obres correspon a "La catedral de Rouen"
Sala 3
3/5
Pregunta 3
Quina de les dues obres correspon a "La catedral de Rouen"
Sala 3
4/5
Pregunta 4
Quina de les dues imatges correspon a l'obra "El dormitori a Arlés"
Sala 3
5/5
Pregunta 5
Claude Monet va pintar "Els Nenúfers" Quina imatge és?
Sala 3
5/5
Has recuperat les obres de la tercera sala!
CONTINUAR
Sala 3
Has perdut les obres!
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
SALA 3
¡Oh, no!
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala principal
1/5
Pregunta 1
Mida de l'obra
208 x 264.5 cm
120 x 120 cm
90 x 71 cm
Sala principal
2/5
Pregunta 2
Estil de l'obra
Impressionisme
Postimpressionisme
Realisme
Sala principal
3/5
Pregunta 3
Any de creació
1505-1518
1800
1863
Sala principal
4/5
Pregunta 4
Autor?
Claude Monet
Édouard Manet
Pierre-Auguste Renoir
Sala principal
5/5
Pregunta 5
Nom de l'obra
Nu sobre l'herba
Esmorzar sobre l'herba
Passeig campestre
Sala principal
5/5
Has completat la sala principal!!!
CONTINUAR
Torna a començar
Enhorabona!
Has recuperat totes les obres del museu!
Oh no! T'has equivocat...
"ELS NENUFARS"
A partir dels anys 1910 i fins a la mort del pintor el 1926, el jardí de la seva casa de Giverny i en particular, el seu estanyes es va convertir en la seva única font d'inspiració. En aquesta obra, es pot observar la no representació de l'horitzó i el cel, Monet concentra el punt de vista en una petita zona de l'estany, percebuda com a part de la natura, gairebé en pla de prop. Cap punt atura l'atenció més que un altre, i la impressió dominant és aquella d'una superfície informe. El format quadrat intensifica aquesta neutralitat de la composició. Aquesta absència de punt de referència proporciona al fragment les qualitats de l'infinit, del que és il·limitat.
La pinzellada del pintor no ha estat mai tan lliure en la seva gestualitat, tan allunyada de la descripció de les formes. Si mirem el llenç de prop, tenim la impressió d'una abstracció total, tant els traços de pintura dipositada per la brotxa superen la identificació de les plantes o dels seus reflexos. L'espectador ha de fer un esforç òptic i cerebral constant per reconstituir el paisatge evocat. L'inacabat de les vores deixades sense pintar, accentua aquesta insistència sobre la pintura com a superfície coberta de colors.
"LA CLASSE DE DANSA"
Degas era un visitant habitual de l'Òpera de París com a espectador, però també al backstage, el vestíbul de la dansa, on va ser presentat per un amic que era músic de l'orquestra. En aquell moment, encara era l'edifici de la rue Le Peletier, i encara no l'òpera dissenyada per Garnier, que aviat la substituiria. Des de principis de la dècada de 1870 fins a la seva mort, les ballarines per a exercici, assajos o descans es van convertir en el tema favorit de Degas, reproduït incansablement amb nombroses variacions en postures i gestos. Més que els taulers i el protagonisme, és el treball preparatori el que li interessa: la formació. Aquí, la lliçó acaba: els alumnes estan esgotats, s'estiren, es contorsionen per gratar-se l'esquena, ajustar-se el pentinat o el vestit, una arracada, una cinta, prestant poca atenció a l'inflexible professor, retrat de Jules Perrot, autèntic mestre de ballet. Degas observa atentament els gestos més espontanis, naturals i innocus, moments de pausa en què la concentració es relaxa i el cos es relaxa, després de l'esforç d'un aprenentatge esgotador i d'un rigor implacable. La vista lleugerament inclinada, centrada en la diagonal de la sala, accentua la perspectiva retrocedint de les lames de parquet. Paul Valéry va escriure: "Degas és un dels pocs pintors que va donar importància a la paraula. Té pisos admirables." Això és encara més adequat per a ballarins que tenen com a instrument principal de treball el terra de parquet, que es rega per evitar relliscades. També és aquest terra de parquet el que el mestre martelleja amb el seu pal per marcar l'hora.
"CAMP DE ROSELLES"
"La il·luminació del capvespre inunda d'ombres malves el camp, destacant la tonalitat vermellosa de les roselles amb què ha aconseguit crear l'efecte de monticle. La pinzellada és solta i produeix una desaparició gradual de la forma davant del protagonisme que adquireixen color i llum a l'obra de Monet. La composició és d'estil impressionista, mostra un paisatge on s'esbossen en primer pla les figures de Camille i Jean (esposa i filla del pintor) amb traços de violeta, negre i groc. Siluetes similars tornen a aparèixer de lluny en el cim d'uns turons més com un suggeriment de color que com unes figures ben delineades. Claude Monet va pintar Las Amapolas el 1873. Va realitzar el quadre observant els camps de flors silvestres als afores de la ciutat que dóna títol a l'obra, aquest quadre revela la passió de Monet pel color. Amb pintes de vermell dispersa les flors en una profusió natural a través dels exuberants camps verds. Durant l'estada de Monet a Argenteuil la natura es converteix en la veritable protagonista dels seus llenços, com en aquesta obra, i d'altres on les figuretes semblen fondre's amb el paisatge.
"LES ESPIGOLERES"
Les espigadores és un dels quadres més famosos del pintor Jean-François Millet. Un tema bucòlic, centrat en el món rural, que reflecteix la quotidianitat del món pagès. El quadre va ser presentat al Saló de París el 1857, on la major part de la concurrència el va acollir amb antipatia i aversió. Però, què era el que transmetia aquesta escena que no aconseguia que el selecte públic francès hi connectés? L'escena representa la difícil realitat de la societat rural de l'època on els pobres només disposaven del gra sobrant i per fer-s'hi havien de dur a terme una tasca esgotadora i afanyosa.
El fons de l'escena ens mostra la gran recol·lecta, ordenada i abundant, il·luminada pels darrers raigs de sol del capvespre. En contrast, una ombra que avança cap a les dones ens posa de manifest el seu esforç, la rudesa de les mans que intenten atrapar diminuts rams de blat, la fatiga i pesadesa en els seus cossos que ens transmeten la seva penúri Lòbra, representa una denúncia d'un col·lectiu oprimit i una diferència de classes abismal. Les espigadores era una oda a la feina del pagès, amb la qual gràcies al pinzell de l'artista, se'n dignificava la misèria.
"EL BALL DEL MOLÍ DE LA GALETTE"
Aquesta és sens dubte l'obra més important de Renoir a mitjans de la dècada de 1870, va ser presentada a l'exposició del grup impressionista de 1877. Encara que el pintor va decidir representar alguns dels seus amics, es va esforçar abans de res per reflectir l'atmosfera vehement i alegre d'aquest establiment popular de la Butte Montmartre. L'estudi de la multitud en moviment sota una llum alhora natural i artificial es tracta mitjançant pinzellades vibrants i acolorides. El sentiment que les formes es dilueixen va ser una de les causes de les reaccions negatives dels crítics de lèpoca. Pel tema ancorat en la vida parisenca contemporània, el seu estil innovador i també el format imponent, signe de l'ambició de l'enfocament de Renoir, aquest quadre constitueix una de les obres mestres de principis de l'impressionisme
Oh no! T'has equivocat...
Oh no! T'has equivocat...
Oh no! T'has equivocat...
"NIT ESTRELLADA SOBRE EL ROINE"
Igual que moltes de les seves pintures més famoses, La nit estavellada sobre el Roine va ser creada durant el temps que Van Gogh va passar al sud de França. Si bé aquesta peça no és tan coneguda com la arremolinada Nit estrellada que faria després, continua sent una de les seves obra clau; a més d'il·lustrar la seva distintiva forma de pintar “efectes nocturns”, La nit estavellada sobre el Roine captura un inusual moment de calma en el caos dels darrers anys de la seva vida.
Oh no! T'has equivocat...
Oh no! T'has equivocat...
"DORMITORI A ARLES"
Va ser creada el 1888, quan Vincen van Gogh vivia a Arles, França, i representa el seu dormitori a la casa groga . És considerada una obra mestre del postimpressionisme La composició de la pintura és simple però poderosa. El dormitori està representat en un angle oblic, cosa que li dóna una sensació de profunditat i perspectiva. Els mobles són simples i rústics, però estan disposats de manera ordenada i simètrica. La finestra oberta al fons permet que la llum natural entri a l'habitació, cosa que crea una sensació de calidesa i tranquilitat. La història darrere aquesta pintura és fascinant. Van Gogh va crear aquesta obra després d'haver patit una crisi mental i d'haver tallat l'orella. Volia crear una obra que representés la pau i la tranquil·litat que anhelava a la seva vida. Aquesta pintura és una representació del seu dormitori, que era el seu refugi personal en un moment de gran angoixa emocional.
Hi ha alguns aspectes poc coneguts sobre aquesta pintura que la fan encara més interessant. Van Gogh, per exemple, va crear tres versions d'aquesta obra, cadascuna amb petites diferències en la composició i el color. A més, la casa groga on vivia a Arles encara existeix i es pot visitar avui dia.
"CATEDRAL DE RUAN"
Claude Monet va romandre a Rouen en quatre ocasions. La seva atracció per la capital normanda es deu en gran part a la presència del seu germà, Léon Monet, químic i industrial establert a l'aglomeració de Ruan. Durant les primaveres de 1892 i 1893, l'artista decideix donar continuïtat a la sèrie Meules i àlbers, dedicant una nova sèrie de quadres a la catedral de Notre-Dame de Ruan. Es tracta del seu projecte més ambiciós, amb un conjunt de vint-i-vuit llenços que prenen com a model la façana occidental de la Cathédrale Notre-Dame. Monet va intentar captar la immediatesa observant el mateix model sota diferents efectes de llum ia diferents hores del dia. Claude Monet va pintar a Ruan fins a 14 versions alhora, passant d'un quadre a un altre segons les variacions de la llum en funció de l'hora del dia. Els primers quadres de la Catedral van ser pintats al febrer de 1892 i representen el pati d'Alban. Són els únics quadres realitzats en plein air.
Oh no! T'has equivocat...
" L'ENTERRAMENT D'ORNANS"
Representa una escena quotidiana. El pintor utilitza una gamma cromàtica molt reduïda. El predomini dels tons negres i marronosos només es trencat pel blanc (dels clergues i dels escolanets, del gos, de les còfies de les dones...) i pel vermell (de les togues i birrets dels macers). La llum de la tela es real, una llum tènue de l’alba que es filtra entre la boira i els núvols i que dóna corporeïtat a les figures. És d’estil realista perquè el pintor representa la realitat sense idealitzar-la; l’enquadrament és casual, com d’instantània fotogràfica i la mort es representa com un fet quotidià i trivial. El tema representat és un enterrament al poble natal del pintor, Ornans. Els personatges que hi apareixen són tots veïns del poble que el pintor va fer posar per a ell. Com era típic a l’època els homes es situen a la part esquerra i les dones a la dreta, separats.
El quadre va ser presentat al Saló de l’any 1850 i va ser fortament criticat perquè no és considerava correcte representar en un quadre d’unes mides tan enormes un tema tan quotidià com un enterrament. Els grans formats s’havien de reservar per a les escenes mitològiques, històriques i religioses. A l'Exposició Universal de Paris de 1855 van rebutjar L’enterrament, aleshores Courbet va decidir obrir la seva pròpia exposició, el seu propi pavelló, just al davant, que va anomenar «Pavelló del Realisme». Naixia així oficialment el realisme.
" ESTACIÓ DE SAINT- LAZARE "
Monet acabava de deixar Argenteuil per instal·lar-se a París. Després de diversos anys pintant al camp, s'interessa als paisatges urbans. En el moment que els crítics Duranty i Zola inciten els artistes a pintar la seva època, Monet busca diversificar la seva inspiració i vol ser considerat, igual que Manet, Degas i Caillebotte, com un pintor de la vida moderna. El 1877, quan es muda al barri de la Nouvelle Athènes, Claude Monet sol·licita l'autorització de treballar a l'estació Saint-Lazare, que marca un dels límits. En efecte, era el lloc ideal per a qui busqués els efectes canviants de la lluminositat, la mobilitat del tema, els núvols de vapor i un motiu radicalment modern. Després segueix una sèrie de pintures amb punts de vista diferents, per exemple, vistes de l'ampli vestíbul. Tot i la geometria aparent de l'arquitectura metàl·lica, aquí prevalen els efectes acolorits i lluminosos més que la descripció detallada de les màquines o dels viatgers. Algunes zones, veritables trossos de pintura pura, condueixen a una visió gairebé abstracta. Aquest llenç va ser molt apreciat per un altre pintor de la vida moderna, Gustave Caillebotte, l'execució del qual solia oposar-se a la de Monet.
Oh no! T'has equivocat...
"EL CIRC"
El tema del circ es tracta sovint a la dècada de 1880, especialment per Renoir, Degas i Toulouse-Lautrec. Quan la pintura es va exhibir al Saló dels Independents el 1891, un crític va observar que "tot al Circ aconsegueix harmonia a través de l'analogia, a través de la conciliació dels oposats, conspirar cap a un sentit d'alegria: línies ascendents, to successius contrastos, dominància marcada de color taronja, ressaltat per un marc que crea una oposició de to i color amb el tot...”. Dos espais juxtaposats: l'espai per a l'escenari i els artistes, tots els revolts, arabescos estilitzats i espirals, ple de tensió dinàmica, o desequilibri encara; i lespai per al seient i el públic, rígid, ortogonal, immòbil, estrictament geomètrica. L'esquema de color també obeeix a regles precises: el color primordial, el de la llum pura, blanca, domina el llenç. A la paleta s'harmonitzen els tres colors primaris: vermell, groc i blau, modulats en petites pinzellades metòdiques, ressonant al ritme de les línies. Finalment, Seurat aïlla la seva pintura amb una vora fosca pintada directament sobre el llenç i un marc pla al mateix to de blau, per la qual cosa és una part integral de l'obra. Amb aquesta pintura sense acabar - el pintor va morir de diftèria pocs dies després que el Saló s'obrís - Seurat estava tractant de crear una simbiosi entre la creació artística i l'anàlisi científica, un tema de gran interès popular al segle XIX.
Oh no! T'has equivocat...
"POMES I TARONGES"
Cézanne recupera l’aspecte tradicional concentrant-se en l’aspecte intern de les formes. Forma un contrast utilitzant els colors vius de les pomes i de les taronges i el blanc del mantell. A través de pinzellades curtes amb la tècnica facetados, Cézanne dibuixa la cortina.
"L'ANGELUS"
En ple treball al camp, dos pagesos han deixat les seves eines per posar-se a resar amb simplicitat, mentre que s'endevina tocar l'àngelus en un campanar llunyà, el de l'església de Saint-Paul de Chailly-en-Bière, prop de Barbizon.
Millet representa aquí una escena campestre, que és la que dominarà en principi la seva obra. Aquesta posició atraurà l'atenció de la burgesia, ja que el món rural simbolitzava «el bo» en contraposició de la postura reaccionària del sector obrer. En la pintura, s'observa una clara inclinació per motius vinculats amb la natura i el paisatge, en què els efectes de contrast el vinculen amb l'estil d'Honoré Daumier, encara que tendeix a ser opaca i terrosa.
En un primer moment, Millet havia pintat, dins de la cistella que és a terra, el cos sense vida d'una criatura de pocs mesos, i els dos personatges drets com als compungits pares que la miraven sense consol. Aquesta situació va commocionar molt els que la van veure per primera vegada, i va rebre crítiques de censura, de manera que el pintor va decidir retocar-la i va quedar com la veiem avui.
Oh no! T'has equivocat...
"LA MUNTANYA DE SAINTE-VICTOIRE"
Obra que pertany al postimpressionisme. Pertany a una sèrie de pintures amb un mateix motiu, la muntanya de Sainte-Victoire d'Aix Cézanne considera que hi ha un altre món diferent del que estem acostumats a veure, que hi ha altres veritats, i que per això cal aprendre a mirar amb altres ulls. No respecta ni les regles de la perspectiva tradicional ni els colors. Simplifica i redueix la naturalesa cap a les formes geomètriques (com podem veure clarament en aquest paisatge). Deixarà de representar el món convencionalment, i passarà a expressar el món interior de l'artista. La majoria dels pintors de les avantguardes consideraran Cézanne com una de les seves influències més grans, i aquests mateixos pintors li donaran el títol de “pare de la modernitat". La muntanya va ser l'obsessió del pintor a la darrera dècada de la seva vida, la va arribar a pintar fins a 87 vegades. Es va convertir en el seu motiu definitiu, l'objecte principal de la seva pintura final, va acabar pintant una única idea, que sempre hi eraper a ell i la presència del qual s'imposava amb força i amb colors canviants.
"OLYMPIA"
Amb Olympia, Manet reinventa el tema tradicional del nu femení mitjançant el joc d'una pintura franca i sense compromís. Tant el tema com el llenguatge pictòric expliquen l'escàndol que va provocar l'obra al Saló del 1865. Tot i que multiplica les referències formals i iconogràfiques: La Venus d'Urbino del Tizià, La maca nua de Goya i el tema de l'odalisca amb l'esclava negra tractat sobretot per Ingres, Manet tradueix sobretot pictòricament la fredor i el prosaisme d'un tema molt contemporani. La Venus es converteix en una prostituta que mira amb desafiament l'espectador. Va ser considerable la violència de les reaccions suscitades per aquest qüestionament del nu idealitzat, fonament de la tradició acadèmica. Els crítics van vilipendiar "aquesta odalisca de ventre groc" la modernitat del qual, no obstant, va ser defensada per alguns contemporanis amb Zola al capdavant.
ESCAPE ROOM MUSEU D'ORSAY
Mar Garcia
Created on March 27, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Corporate Escape Room: Operation Christmas
View
Secret Code
View
Reboot Protocol
View
Christmas Escape Room
View
Horror Escape Room
View
Witchcraft Escape Room
View
Desert Island Escape
Explore all templates
Transcript
ESCAPE ROOM
MUSEU D'ORSAY
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
¡Oh, no!
SALA 3
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala 1
1/5
Pregunta 1
Va ser pintada al 1873 per Édouard Manet i va suposar un gran escandol en el Saló Oficial, tant per la manera en que va tractar el nu de la dona, com en la manera en la que va ser realitzada Va tractar un tema contemporani, la prostitució, amb un recurs clàssic.
La Venus
Júpiter de Milo
Olympia
Sala 1
2/5
Pregunta 2
Pintura que correspon al Realisme francès realitzada perJean-François Millet entre el 1857 i 1859 i que representa a dos pagesos que han deixat les seves tasques al camp per posar-se a resar amb simplicitat
L'Absenta
Les Espigoleres
Àngelus
Sala 1
3/5
Pregunta 3
Podriem dir què és una de les obres més popular d'Edgar Degas, pintor impressionista que és conegut per la seva vissió particular del mont del ballet entre bambalines.
La classe de dansa
La petita ballarina de 14 anys
Ballet Rehearsal
Sala 1
4/5
Pregunta 4
Quadre que pertany al periode més creatiu i pur de l'artiasta impressionista Claude monet. Representa una passejada de la seva esposa i el seu fill pels camps de Argenteuil. Es caracteritza per respondre a una simple composició i una màgica captació de l llum.
El passeig
Dona amb ombrel·la
Camp de Roselles
Sala 1
5/5
Pregunta 5
Obra del pintor postimpressionista Vincent Van Gogh que fascinat pel joc de llums del cel noctur i els reflexes sobre l'aigua, crea una obra de gran força pictòrica
Nit estrellada sobre el Roine
El pont japonès
Nit estrellada
Sala 1
5/5
Has recuperat les obres de la primera sala!
CONTINUAR
Sala 1
Has perdut les obres!
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
¡Oh, no!
SALA 3
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala 2
1/5
Pregunta 1
Qui va pintar Pomes i taronges?
Pierre-Auguste Renoir
Paul Cézanne
Sala 2
2/5
Pregunta 2
Qui va pintar el quadre titulat "La estació de Saint-Lazare"
Claude Monet
Édouard Manet
Sala 2
3/5
Pregunta 3
Qui és l'autor de "La Muntanya de Sainte-Victorie
Paul Cezanne
Camille Pissarro
Sala 2
4/5
Pregunta 4
Com es diu l'obra del pintor Gustave Courbet què representa un enterrament i que pertany al Realisme francès?
L'enterrament del Senyor D'Orgaz
L'Enterrament d'Ornans
Sala 2
5/5
Pregunta 5
Observa la imatge. Quina obra és?
Can Can
El Circ
Sala 2
5/5
Has recuperat totes les obres de la segona sala!
CONTINUAR
Sala 2
Has perdut les obres!
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
SALA 3
¡Oh, no!
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala 3
1/5
Pregunta 1
Quina de les dues imatges correspon a l'obra "Ball al Moulin de la Galette" de Pierre-Auguste Renoir?
Sala 3
2/5
Pregunta 2
Quina de les dues imatges correspon a la pintura titulada "Les Espigoleres" de Millet
Sala 3
3/5
Pregunta 3
Quina de les dues obres correspon a "La catedral de Rouen"
Sala 3
3/5
Pregunta 3
Quina de les dues obres correspon a "La catedral de Rouen"
Sala 3
4/5
Pregunta 4
Quina de les dues imatges correspon a l'obra "El dormitori a Arlés"
Sala 3
5/5
Pregunta 5
Claude Monet va pintar "Els Nenúfers" Quina imatge és?
Sala 3
5/5
Has recuperat les obres de la tercera sala!
CONTINUAR
Sala 3
Has perdut les obres!
SALA PRINCIPAL
wc
SALA 2
SALA 3
¡Oh, no!
Han robat les obres més valuoses del museu!
Un grup de lladres experts han fet el gran cop de l'any i s'han emportat les obres d'un valor incalculable! Ens has d'ajudar! Contesta les preguntes de manera correcta per aconseguir trobar totes les obres.
SALA 1
Sala principal
1/5
Pregunta 1
Mida de l'obra
208 x 264.5 cm
120 x 120 cm
90 x 71 cm
Sala principal
2/5
Pregunta 2
Estil de l'obra
Impressionisme
Postimpressionisme
Realisme
Sala principal
3/5
Pregunta 3
Any de creació
1505-1518
1800
1863
Sala principal
4/5
Pregunta 4
Autor?
Claude Monet
Édouard Manet
Pierre-Auguste Renoir
Sala principal
5/5
Pregunta 5
Nom de l'obra
Nu sobre l'herba
Esmorzar sobre l'herba
Passeig campestre
Sala principal
5/5
Has completat la sala principal!!!
CONTINUAR
Torna a començar
Enhorabona!
Has recuperat totes les obres del museu!
Oh no! T'has equivocat...
"ELS NENUFARS"
A partir dels anys 1910 i fins a la mort del pintor el 1926, el jardí de la seva casa de Giverny i en particular, el seu estanyes es va convertir en la seva única font d'inspiració. En aquesta obra, es pot observar la no representació de l'horitzó i el cel, Monet concentra el punt de vista en una petita zona de l'estany, percebuda com a part de la natura, gairebé en pla de prop. Cap punt atura l'atenció més que un altre, i la impressió dominant és aquella d'una superfície informe. El format quadrat intensifica aquesta neutralitat de la composició. Aquesta absència de punt de referència proporciona al fragment les qualitats de l'infinit, del que és il·limitat. La pinzellada del pintor no ha estat mai tan lliure en la seva gestualitat, tan allunyada de la descripció de les formes. Si mirem el llenç de prop, tenim la impressió d'una abstracció total, tant els traços de pintura dipositada per la brotxa superen la identificació de les plantes o dels seus reflexos. L'espectador ha de fer un esforç òptic i cerebral constant per reconstituir el paisatge evocat. L'inacabat de les vores deixades sense pintar, accentua aquesta insistència sobre la pintura com a superfície coberta de colors.
"LA CLASSE DE DANSA"
Degas era un visitant habitual de l'Òpera de París com a espectador, però també al backstage, el vestíbul de la dansa, on va ser presentat per un amic que era músic de l'orquestra. En aquell moment, encara era l'edifici de la rue Le Peletier, i encara no l'òpera dissenyada per Garnier, que aviat la substituiria. Des de principis de la dècada de 1870 fins a la seva mort, les ballarines per a exercici, assajos o descans es van convertir en el tema favorit de Degas, reproduït incansablement amb nombroses variacions en postures i gestos. Més que els taulers i el protagonisme, és el treball preparatori el que li interessa: la formació. Aquí, la lliçó acaba: els alumnes estan esgotats, s'estiren, es contorsionen per gratar-se l'esquena, ajustar-se el pentinat o el vestit, una arracada, una cinta, prestant poca atenció a l'inflexible professor, retrat de Jules Perrot, autèntic mestre de ballet. Degas observa atentament els gestos més espontanis, naturals i innocus, moments de pausa en què la concentració es relaxa i el cos es relaxa, després de l'esforç d'un aprenentatge esgotador i d'un rigor implacable. La vista lleugerament inclinada, centrada en la diagonal de la sala, accentua la perspectiva retrocedint de les lames de parquet. Paul Valéry va escriure: "Degas és un dels pocs pintors que va donar importància a la paraula. Té pisos admirables." Això és encara més adequat per a ballarins que tenen com a instrument principal de treball el terra de parquet, que es rega per evitar relliscades. També és aquest terra de parquet el que el mestre martelleja amb el seu pal per marcar l'hora.
"CAMP DE ROSELLES"
"La il·luminació del capvespre inunda d'ombres malves el camp, destacant la tonalitat vermellosa de les roselles amb què ha aconseguit crear l'efecte de monticle. La pinzellada és solta i produeix una desaparició gradual de la forma davant del protagonisme que adquireixen color i llum a l'obra de Monet. La composició és d'estil impressionista, mostra un paisatge on s'esbossen en primer pla les figures de Camille i Jean (esposa i filla del pintor) amb traços de violeta, negre i groc. Siluetes similars tornen a aparèixer de lluny en el cim d'uns turons més com un suggeriment de color que com unes figures ben delineades. Claude Monet va pintar Las Amapolas el 1873. Va realitzar el quadre observant els camps de flors silvestres als afores de la ciutat que dóna títol a l'obra, aquest quadre revela la passió de Monet pel color. Amb pintes de vermell dispersa les flors en una profusió natural a través dels exuberants camps verds. Durant l'estada de Monet a Argenteuil la natura es converteix en la veritable protagonista dels seus llenços, com en aquesta obra, i d'altres on les figuretes semblen fondre's amb el paisatge.
"LES ESPIGOLERES"
Les espigadores és un dels quadres més famosos del pintor Jean-François Millet. Un tema bucòlic, centrat en el món rural, que reflecteix la quotidianitat del món pagès. El quadre va ser presentat al Saló de París el 1857, on la major part de la concurrència el va acollir amb antipatia i aversió. Però, què era el que transmetia aquesta escena que no aconseguia que el selecte públic francès hi connectés? L'escena representa la difícil realitat de la societat rural de l'època on els pobres només disposaven del gra sobrant i per fer-s'hi havien de dur a terme una tasca esgotadora i afanyosa. El fons de l'escena ens mostra la gran recol·lecta, ordenada i abundant, il·luminada pels darrers raigs de sol del capvespre. En contrast, una ombra que avança cap a les dones ens posa de manifest el seu esforç, la rudesa de les mans que intenten atrapar diminuts rams de blat, la fatiga i pesadesa en els seus cossos que ens transmeten la seva penúri Lòbra, representa una denúncia d'un col·lectiu oprimit i una diferència de classes abismal. Les espigadores era una oda a la feina del pagès, amb la qual gràcies al pinzell de l'artista, se'n dignificava la misèria.
"EL BALL DEL MOLÍ DE LA GALETTE"
Aquesta és sens dubte l'obra més important de Renoir a mitjans de la dècada de 1870, va ser presentada a l'exposició del grup impressionista de 1877. Encara que el pintor va decidir representar alguns dels seus amics, es va esforçar abans de res per reflectir l'atmosfera vehement i alegre d'aquest establiment popular de la Butte Montmartre. L'estudi de la multitud en moviment sota una llum alhora natural i artificial es tracta mitjançant pinzellades vibrants i acolorides. El sentiment que les formes es dilueixen va ser una de les causes de les reaccions negatives dels crítics de lèpoca. Pel tema ancorat en la vida parisenca contemporània, el seu estil innovador i també el format imponent, signe de l'ambició de l'enfocament de Renoir, aquest quadre constitueix una de les obres mestres de principis de l'impressionisme
Oh no! T'has equivocat...
Oh no! T'has equivocat...
Oh no! T'has equivocat...
"NIT ESTRELLADA SOBRE EL ROINE"
Igual que moltes de les seves pintures més famoses, La nit estavellada sobre el Roine va ser creada durant el temps que Van Gogh va passar al sud de França. Si bé aquesta peça no és tan coneguda com la arremolinada Nit estrellada que faria després, continua sent una de les seves obra clau; a més d'il·lustrar la seva distintiva forma de pintar “efectes nocturns”, La nit estavellada sobre el Roine captura un inusual moment de calma en el caos dels darrers anys de la seva vida.
Oh no! T'has equivocat...
Oh no! T'has equivocat...
"DORMITORI A ARLES"
Va ser creada el 1888, quan Vincen van Gogh vivia a Arles, França, i representa el seu dormitori a la casa groga . És considerada una obra mestre del postimpressionisme La composició de la pintura és simple però poderosa. El dormitori està representat en un angle oblic, cosa que li dóna una sensació de profunditat i perspectiva. Els mobles són simples i rústics, però estan disposats de manera ordenada i simètrica. La finestra oberta al fons permet que la llum natural entri a l'habitació, cosa que crea una sensació de calidesa i tranquilitat. La història darrere aquesta pintura és fascinant. Van Gogh va crear aquesta obra després d'haver patit una crisi mental i d'haver tallat l'orella. Volia crear una obra que representés la pau i la tranquil·litat que anhelava a la seva vida. Aquesta pintura és una representació del seu dormitori, que era el seu refugi personal en un moment de gran angoixa emocional. Hi ha alguns aspectes poc coneguts sobre aquesta pintura que la fan encara més interessant. Van Gogh, per exemple, va crear tres versions d'aquesta obra, cadascuna amb petites diferències en la composició i el color. A més, la casa groga on vivia a Arles encara existeix i es pot visitar avui dia.
"CATEDRAL DE RUAN"
Claude Monet va romandre a Rouen en quatre ocasions. La seva atracció per la capital normanda es deu en gran part a la presència del seu germà, Léon Monet, químic i industrial establert a l'aglomeració de Ruan. Durant les primaveres de 1892 i 1893, l'artista decideix donar continuïtat a la sèrie Meules i àlbers, dedicant una nova sèrie de quadres a la catedral de Notre-Dame de Ruan. Es tracta del seu projecte més ambiciós, amb un conjunt de vint-i-vuit llenços que prenen com a model la façana occidental de la Cathédrale Notre-Dame. Monet va intentar captar la immediatesa observant el mateix model sota diferents efectes de llum ia diferents hores del dia. Claude Monet va pintar a Ruan fins a 14 versions alhora, passant d'un quadre a un altre segons les variacions de la llum en funció de l'hora del dia. Els primers quadres de la Catedral van ser pintats al febrer de 1892 i representen el pati d'Alban. Són els únics quadres realitzats en plein air.
Oh no! T'has equivocat...
" L'ENTERRAMENT D'ORNANS"
Representa una escena quotidiana. El pintor utilitza una gamma cromàtica molt reduïda. El predomini dels tons negres i marronosos només es trencat pel blanc (dels clergues i dels escolanets, del gos, de les còfies de les dones...) i pel vermell (de les togues i birrets dels macers). La llum de la tela es real, una llum tènue de l’alba que es filtra entre la boira i els núvols i que dóna corporeïtat a les figures. És d’estil realista perquè el pintor representa la realitat sense idealitzar-la; l’enquadrament és casual, com d’instantània fotogràfica i la mort es representa com un fet quotidià i trivial. El tema representat és un enterrament al poble natal del pintor, Ornans. Els personatges que hi apareixen són tots veïns del poble que el pintor va fer posar per a ell. Com era típic a l’època els homes es situen a la part esquerra i les dones a la dreta, separats. El quadre va ser presentat al Saló de l’any 1850 i va ser fortament criticat perquè no és considerava correcte representar en un quadre d’unes mides tan enormes un tema tan quotidià com un enterrament. Els grans formats s’havien de reservar per a les escenes mitològiques, històriques i religioses. A l'Exposició Universal de Paris de 1855 van rebutjar L’enterrament, aleshores Courbet va decidir obrir la seva pròpia exposició, el seu propi pavelló, just al davant, que va anomenar «Pavelló del Realisme». Naixia així oficialment el realisme.
" ESTACIÓ DE SAINT- LAZARE "
Monet acabava de deixar Argenteuil per instal·lar-se a París. Després de diversos anys pintant al camp, s'interessa als paisatges urbans. En el moment que els crítics Duranty i Zola inciten els artistes a pintar la seva època, Monet busca diversificar la seva inspiració i vol ser considerat, igual que Manet, Degas i Caillebotte, com un pintor de la vida moderna. El 1877, quan es muda al barri de la Nouvelle Athènes, Claude Monet sol·licita l'autorització de treballar a l'estació Saint-Lazare, que marca un dels límits. En efecte, era el lloc ideal per a qui busqués els efectes canviants de la lluminositat, la mobilitat del tema, els núvols de vapor i un motiu radicalment modern. Després segueix una sèrie de pintures amb punts de vista diferents, per exemple, vistes de l'ampli vestíbul. Tot i la geometria aparent de l'arquitectura metàl·lica, aquí prevalen els efectes acolorits i lluminosos més que la descripció detallada de les màquines o dels viatgers. Algunes zones, veritables trossos de pintura pura, condueixen a una visió gairebé abstracta. Aquest llenç va ser molt apreciat per un altre pintor de la vida moderna, Gustave Caillebotte, l'execució del qual solia oposar-se a la de Monet.
Oh no! T'has equivocat...
"EL CIRC"
El tema del circ es tracta sovint a la dècada de 1880, especialment per Renoir, Degas i Toulouse-Lautrec. Quan la pintura es va exhibir al Saló dels Independents el 1891, un crític va observar que "tot al Circ aconsegueix harmonia a través de l'analogia, a través de la conciliació dels oposats, conspirar cap a un sentit d'alegria: línies ascendents, to successius contrastos, dominància marcada de color taronja, ressaltat per un marc que crea una oposició de to i color amb el tot...”. Dos espais juxtaposats: l'espai per a l'escenari i els artistes, tots els revolts, arabescos estilitzats i espirals, ple de tensió dinàmica, o desequilibri encara; i lespai per al seient i el públic, rígid, ortogonal, immòbil, estrictament geomètrica. L'esquema de color també obeeix a regles precises: el color primordial, el de la llum pura, blanca, domina el llenç. A la paleta s'harmonitzen els tres colors primaris: vermell, groc i blau, modulats en petites pinzellades metòdiques, ressonant al ritme de les línies. Finalment, Seurat aïlla la seva pintura amb una vora fosca pintada directament sobre el llenç i un marc pla al mateix to de blau, per la qual cosa és una part integral de l'obra. Amb aquesta pintura sense acabar - el pintor va morir de diftèria pocs dies després que el Saló s'obrís - Seurat estava tractant de crear una simbiosi entre la creació artística i l'anàlisi científica, un tema de gran interès popular al segle XIX.
Oh no! T'has equivocat...
"POMES I TARONGES"
Cézanne recupera l’aspecte tradicional concentrant-se en l’aspecte intern de les formes. Forma un contrast utilitzant els colors vius de les pomes i de les taronges i el blanc del mantell. A través de pinzellades curtes amb la tècnica facetados, Cézanne dibuixa la cortina.
"L'ANGELUS"
En ple treball al camp, dos pagesos han deixat les seves eines per posar-se a resar amb simplicitat, mentre que s'endevina tocar l'àngelus en un campanar llunyà, el de l'església de Saint-Paul de Chailly-en-Bière, prop de Barbizon. Millet representa aquí una escena campestre, que és la que dominarà en principi la seva obra. Aquesta posició atraurà l'atenció de la burgesia, ja que el món rural simbolitzava «el bo» en contraposició de la postura reaccionària del sector obrer. En la pintura, s'observa una clara inclinació per motius vinculats amb la natura i el paisatge, en què els efectes de contrast el vinculen amb l'estil d'Honoré Daumier, encara que tendeix a ser opaca i terrosa. En un primer moment, Millet havia pintat, dins de la cistella que és a terra, el cos sense vida d'una criatura de pocs mesos, i els dos personatges drets com als compungits pares que la miraven sense consol. Aquesta situació va commocionar molt els que la van veure per primera vegada, i va rebre crítiques de censura, de manera que el pintor va decidir retocar-la i va quedar com la veiem avui.
Oh no! T'has equivocat...
"LA MUNTANYA DE SAINTE-VICTOIRE"
Obra que pertany al postimpressionisme. Pertany a una sèrie de pintures amb un mateix motiu, la muntanya de Sainte-Victoire d'Aix Cézanne considera que hi ha un altre món diferent del que estem acostumats a veure, que hi ha altres veritats, i que per això cal aprendre a mirar amb altres ulls. No respecta ni les regles de la perspectiva tradicional ni els colors. Simplifica i redueix la naturalesa cap a les formes geomètriques (com podem veure clarament en aquest paisatge). Deixarà de representar el món convencionalment, i passarà a expressar el món interior de l'artista. La majoria dels pintors de les avantguardes consideraran Cézanne com una de les seves influències més grans, i aquests mateixos pintors li donaran el títol de “pare de la modernitat". La muntanya va ser l'obsessió del pintor a la darrera dècada de la seva vida, la va arribar a pintar fins a 87 vegades. Es va convertir en el seu motiu definitiu, l'objecte principal de la seva pintura final, va acabar pintant una única idea, que sempre hi eraper a ell i la presència del qual s'imposava amb força i amb colors canviants.
"OLYMPIA"
Amb Olympia, Manet reinventa el tema tradicional del nu femení mitjançant el joc d'una pintura franca i sense compromís. Tant el tema com el llenguatge pictòric expliquen l'escàndol que va provocar l'obra al Saló del 1865. Tot i que multiplica les referències formals i iconogràfiques: La Venus d'Urbino del Tizià, La maca nua de Goya i el tema de l'odalisca amb l'esclava negra tractat sobretot per Ingres, Manet tradueix sobretot pictòricament la fredor i el prosaisme d'un tema molt contemporani. La Venus es converteix en una prostituta que mira amb desafiament l'espectador. Va ser considerable la violència de les reaccions suscitades per aquest qüestionament del nu idealitzat, fonament de la tradició acadèmica. Els crítics van vilipendiar "aquesta odalisca de ventre groc" la modernitat del qual, no obstant, va ser defensada per alguns contemporanis amb Zola al capdavant.