Som cèl·lules, som teixits!
Asmae Talbi 1r de batxillerat d
Índex
4. Teixit musucualr
1. Introducció
5. Teixit connectiu
2. Tipus de teixits
6. Teixit nirviós
3. Teixit epitelial
1. Introducció
El cos humà està format per nombrosos teixits que es formen a partir de les cèl·lules mares embrionàries, que han patit un procés de diferenciació cel·lular (les cèl·lules s'especialitzen en una determinada funció).
2. Tipus de teixits
Teixit epitelial
Teixit connectiu
Teixit nerviós
Teixit muscular
3. Teixit epitelial
Teixit de revestiment
Teixit glandular
4. Teixit muscular
Teixit cardíac
Teixit esquelètic
Teixit llis
5. Teixit connectiu
Teixit cartilaginós
Teixit limfàtic
Teixit sanguini
Teixit adipós
Teixit ossi
Teixit conjuntiu
6. Teixit nErviós
Cèl·lules de la glia
Neurones
Referències
Figura 1: Teixit epitelial de revestiment el 2016 per Profe Josema CC BY 2.0 https://www.flickr.com/photos/130022460@N05/30104562260
Figura 2: Tejido muscular el 2023 per dra. Cinthia Serrano CC BY 2.0 https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/musculos-y-tejido-muscular
Figura 3: El teixit nerviós el 2016 per C. Sirius CC BY 2.0 https://biologiaiesguillemdalcalacarmen.blogspot.com/2016/05/el-teixit-nervios.html
Figura 4: Teixits connectius per Toni Cassany CC BY 2.0 https://www.geocities.ws/biohumana2002/biohumana_203.html
gràcies!
Figura: Teixit connectiu de la sang humana.
La sang està formada per una matriu extracel·lular líquida (plasma), les cèl·lules (eritròcits i leucòcits) i plaquetes. Les seves funcions principals són la de transport, la funció homeostàtica, la comunicació i la defensa.
Epiteli de revestiment
Forma capes que cobreixen tant la superfície interna com l’externa. Té una escassa matriu extracel·lular i fortes unions entre les cèl·lules. La classificació d’aquest teixit depèn de la forma de les cèl·lules (plans, cúbics i prismàtics) i la disposició cel·lular (simples, estratificats i pseudoestratificats).
Figura: Teixit epitelial de la pell humana.
Teixit muscular
Està format per cèl·lules capaces de contraure's, duent a terme la funció del moviment d'un animal o dels seus òrgans interns. Cal afegir, que està format per cèl·lules anomenades fibres musculars, que són les que permeten aquesta contracció muscular. Podem trobar tres tipus: l'esquelètic, el cardíac i el llis.
Figura 2
El teixit conjuntiu s'encarrega de la unió amb els altres teixits. Està format per les cèl·lules (fibroblastos, macròfags, mastòcits i adipòcits) i la matriu extracel·lular (formada per la substància fonamental i les fibres proteiques). Hi podem trobar el teixit conjuntiu lax i el dens. Depenent de la proporció i les característiques de la matriu extracel·lular.
Figura: Teixit connectiu de testicle de conill.
Teixit muscular cardíac
Aquest tipus de teixit muscular forma les parets del cor dels vertebrats. Ja que conforma una xarxa de cèl·lules interconnectades. Aquest teixit permet la contracció intensa, ràpida, rítmica i contínua. A més, a diferència de l'esquelètic la seva contracció és involuntària.
Figura: Teixit del cor.
S'encarrega d'emmagatzemar lípids. Aquest teixit té molt poca matriu extracel·lular i hi abunden cèl·lules (adipòcits). La seva funció principal és la de reserva energètica, a més d'altres funcions com la protecció dels òrgans, aïllament tèrmic, etc. Podem trobar dos tipus depenent de la forma de les cèl·lules: el blanc i el marró.
Figura: Teixit connectiu de ronyó d'animal.
Teixit epitelial
Aquest teixit conté cèl·lules estretament unides i poden realitzar dues funcions, entre les quals trobam recobrir superfícies tant externes com internes del cos animal. A més, també poden formar glàndules especialitzades en la secreció de substàncies.Podem trobar epiteli de revestiment o glandular depenent de les cèl·lules que el formen i la funció d'aquestes.
Figura 1
Teixit connectiu
Està format per un conjunt de teixits formats per abundant matriu extracel·lular amb funcions característiques, entre les quals podem destacar: sosteniment, nutrició i reserva. Aquestes determinen la condició de cada teixit.Aquest tipus de teixit es classifiquen en conjuntiu, ossi, cartilaginós, adipós, sanguini i limfàtic. Depenent de la matriu extracel·lular i el tipus de cèl·lula que presenta.
Figura 4
Les neurones són les cèl·lules que s'encarreguen de la transmissió de l'impuls nerviós. Estan formades per les dendrites, curtes i nombroses fins a l'axó, que és llarg. Aquests dos elements s'anomenen prolongacions. Depenent de les prolongacions les podem classificar en: unipolars, bipolars o multipolars.
Figura: Teixit nirviós de cervell de porc.
Teixit nerviós
Les cèl·lules d’aquest teixit s’encarreguen de captar informació, que reben tant del medi extern com de l'intern. Seguidament, la integren en els centres nerviosos i elaboren una resposta. També fa altres funcions vitals com la digestió, respiració, etc.
Figura 3
Teixit muscular llis
Aquest tipus de teixit es troba en totes les estructures corporals que no requereixin moviment voluntari (en el cas dels vertebrats). En els invertebrats, és un múscul comú. Presenta cèl·lules allargades amb un nucli. Aquest múscul provoca contraccions lentes i involuntàries.
Figura: Teixit muscular de l'Intestí gruixat.
Les cèl·lules de la glia les podem trobar al voltant de les neurones, tenen diferents funcions com per exemple, envoltar els vasos sanguinis, la funció de defensa, entapissar la superfície de l'encèfal, entre d'altres. Formen tres grans grups: els astròcits, oligodendròcits i cèl·lules de Schwann i la micròglia.
Figura: Teixit nirviós de cervell de porc.
Està format per una matriu extracel·lular mineralitzada, que li ofereix consistència i duresa. La seva funció principal és la de sustentació, encara que fa altres funcions com la protecció, regulació del metabolisme, entre d'altres. Els seus components són la matriu extracel·lular i les cèl·lules òssies.
Figura: Teixit connectiu de ca
Aquest tipus de teixit es troba en totes les estructures corporals que no requereixin moviment voluntari (en el cas dels vertebrats). En els invertebrats, és un múscul comú. Aquest múscul provoca contraccions lentes i involuntàries. És el principal teixit de sustentació dels animals, a causa de les fibres de col·lagen (en la matriu extracel·lular). Cal afegir, que està acompanyat del teixit connectiu, el pericondri, que el nodreix.
Figura: Teixit connectiu d'orella de rata.
Teixit muscular esquelètic
Aquest tipus de teixit muscular està format per filaments d'actina i miosina, que li donen aspecte estriat.La seva funció principal és donar una contracció voluntària, ràpida, discontínua i intensa.
Figura: Teixit muscular de la llengua.
Epiteli glandular
Aquest teixit està format per cèl·lules que tenen funció secretora. Els agrupaments multicel·lulars d'aquestes cèl·lules formen les glàndules. Que tenen les següents funcions: sintetitzar, emmagatzemar i secretar substàncies. Depenent del destí dels seus productes podem trobar les glàndules exocrines (alliberen secrecions en cavitats externes o internes) o les endocrines (aboquen hormones, perquè es troben en contacte amb els capil·lars sanguinis).
Figura: Teixit epitelial de Melsa de rata
El teixit limfàtic és molt semblant al sanguini, ja que ambdós presenten una matriu extracel·lular fluida. Està format pel plasma, a més, de globus blancs (limfòcits). Té moltes funcions entre les quals trobam transportar greixos, participar en el sistema immunitari, entre d'altres.
Figura: Teixit connectiu de melsa de rata.
El cos humà
Asmae Talbi
Created on March 26, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Memories Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
View
Historical Presentation
Explore all templates
Transcript
Som cèl·lules, som teixits!
Asmae Talbi 1r de batxillerat d
Índex
4. Teixit musucualr
1. Introducció
5. Teixit connectiu
2. Tipus de teixits
6. Teixit nirviós
3. Teixit epitelial
1. Introducció
El cos humà està format per nombrosos teixits que es formen a partir de les cèl·lules mares embrionàries, que han patit un procés de diferenciació cel·lular (les cèl·lules s'especialitzen en una determinada funció).
2. Tipus de teixits
Teixit epitelial
Teixit connectiu
Teixit nerviós
Teixit muscular
3. Teixit epitelial
Teixit de revestiment
Teixit glandular
4. Teixit muscular
Teixit cardíac
Teixit esquelètic
Teixit llis
5. Teixit connectiu
Teixit cartilaginós
Teixit limfàtic
Teixit sanguini
Teixit adipós
Teixit ossi
Teixit conjuntiu
6. Teixit nErviós
Cèl·lules de la glia
Neurones
Referències
Figura 1: Teixit epitelial de revestiment el 2016 per Profe Josema CC BY 2.0 https://www.flickr.com/photos/130022460@N05/30104562260
Figura 2: Tejido muscular el 2023 per dra. Cinthia Serrano CC BY 2.0 https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/musculos-y-tejido-muscular
Figura 3: El teixit nerviós el 2016 per C. Sirius CC BY 2.0 https://biologiaiesguillemdalcalacarmen.blogspot.com/2016/05/el-teixit-nervios.html
Figura 4: Teixits connectius per Toni Cassany CC BY 2.0 https://www.geocities.ws/biohumana2002/biohumana_203.html
gràcies!
Figura: Teixit connectiu de la sang humana.
La sang està formada per una matriu extracel·lular líquida (plasma), les cèl·lules (eritròcits i leucòcits) i plaquetes. Les seves funcions principals són la de transport, la funció homeostàtica, la comunicació i la defensa.
Epiteli de revestiment
Forma capes que cobreixen tant la superfície interna com l’externa. Té una escassa matriu extracel·lular i fortes unions entre les cèl·lules. La classificació d’aquest teixit depèn de la forma de les cèl·lules (plans, cúbics i prismàtics) i la disposició cel·lular (simples, estratificats i pseudoestratificats).
Figura: Teixit epitelial de la pell humana.
Teixit muscular
Està format per cèl·lules capaces de contraure's, duent a terme la funció del moviment d'un animal o dels seus òrgans interns. Cal afegir, que està format per cèl·lules anomenades fibres musculars, que són les que permeten aquesta contracció muscular. Podem trobar tres tipus: l'esquelètic, el cardíac i el llis.
Figura 2
El teixit conjuntiu s'encarrega de la unió amb els altres teixits. Està format per les cèl·lules (fibroblastos, macròfags, mastòcits i adipòcits) i la matriu extracel·lular (formada per la substància fonamental i les fibres proteiques). Hi podem trobar el teixit conjuntiu lax i el dens. Depenent de la proporció i les característiques de la matriu extracel·lular.
Figura: Teixit connectiu de testicle de conill.
Teixit muscular cardíac
Aquest tipus de teixit muscular forma les parets del cor dels vertebrats. Ja que conforma una xarxa de cèl·lules interconnectades. Aquest teixit permet la contracció intensa, ràpida, rítmica i contínua. A més, a diferència de l'esquelètic la seva contracció és involuntària.
Figura: Teixit del cor.
S'encarrega d'emmagatzemar lípids. Aquest teixit té molt poca matriu extracel·lular i hi abunden cèl·lules (adipòcits). La seva funció principal és la de reserva energètica, a més d'altres funcions com la protecció dels òrgans, aïllament tèrmic, etc. Podem trobar dos tipus depenent de la forma de les cèl·lules: el blanc i el marró.
Figura: Teixit connectiu de ronyó d'animal.
Teixit epitelial
Aquest teixit conté cèl·lules estretament unides i poden realitzar dues funcions, entre les quals trobam recobrir superfícies tant externes com internes del cos animal. A més, també poden formar glàndules especialitzades en la secreció de substàncies.Podem trobar epiteli de revestiment o glandular depenent de les cèl·lules que el formen i la funció d'aquestes.
Figura 1
Teixit connectiu
Està format per un conjunt de teixits formats per abundant matriu extracel·lular amb funcions característiques, entre les quals podem destacar: sosteniment, nutrició i reserva. Aquestes determinen la condició de cada teixit.Aquest tipus de teixit es classifiquen en conjuntiu, ossi, cartilaginós, adipós, sanguini i limfàtic. Depenent de la matriu extracel·lular i el tipus de cèl·lula que presenta.
Figura 4
Les neurones són les cèl·lules que s'encarreguen de la transmissió de l'impuls nerviós. Estan formades per les dendrites, curtes i nombroses fins a l'axó, que és llarg. Aquests dos elements s'anomenen prolongacions. Depenent de les prolongacions les podem classificar en: unipolars, bipolars o multipolars.
Figura: Teixit nirviós de cervell de porc.
Teixit nerviós
Les cèl·lules d’aquest teixit s’encarreguen de captar informació, que reben tant del medi extern com de l'intern. Seguidament, la integren en els centres nerviosos i elaboren una resposta. També fa altres funcions vitals com la digestió, respiració, etc.
Figura 3
Teixit muscular llis
Aquest tipus de teixit es troba en totes les estructures corporals que no requereixin moviment voluntari (en el cas dels vertebrats). En els invertebrats, és un múscul comú. Presenta cèl·lules allargades amb un nucli. Aquest múscul provoca contraccions lentes i involuntàries.
Figura: Teixit muscular de l'Intestí gruixat.
Les cèl·lules de la glia les podem trobar al voltant de les neurones, tenen diferents funcions com per exemple, envoltar els vasos sanguinis, la funció de defensa, entapissar la superfície de l'encèfal, entre d'altres. Formen tres grans grups: els astròcits, oligodendròcits i cèl·lules de Schwann i la micròglia.
Figura: Teixit nirviós de cervell de porc.
Està format per una matriu extracel·lular mineralitzada, que li ofereix consistència i duresa. La seva funció principal és la de sustentació, encara que fa altres funcions com la protecció, regulació del metabolisme, entre d'altres. Els seus components són la matriu extracel·lular i les cèl·lules òssies.
Figura: Teixit connectiu de ca
Aquest tipus de teixit es troba en totes les estructures corporals que no requereixin moviment voluntari (en el cas dels vertebrats). En els invertebrats, és un múscul comú. Aquest múscul provoca contraccions lentes i involuntàries. És el principal teixit de sustentació dels animals, a causa de les fibres de col·lagen (en la matriu extracel·lular). Cal afegir, que està acompanyat del teixit connectiu, el pericondri, que el nodreix.
Figura: Teixit connectiu d'orella de rata.
Teixit muscular esquelètic
Aquest tipus de teixit muscular està format per filaments d'actina i miosina, que li donen aspecte estriat.La seva funció principal és donar una contracció voluntària, ràpida, discontínua i intensa.
Figura: Teixit muscular de la llengua.
Epiteli glandular
Aquest teixit està format per cèl·lules que tenen funció secretora. Els agrupaments multicel·lulars d'aquestes cèl·lules formen les glàndules. Que tenen les següents funcions: sintetitzar, emmagatzemar i secretar substàncies. Depenent del destí dels seus productes podem trobar les glàndules exocrines (alliberen secrecions en cavitats externes o internes) o les endocrines (aboquen hormones, perquè es troben en contacte amb els capil·lars sanguinis).
Figura: Teixit epitelial de Melsa de rata
El teixit limfàtic és molt semblant al sanguini, ja que ambdós presenten una matriu extracel·lular fluida. Està format pel plasma, a més, de globus blancs (limfòcits). Té moltes funcions entre les quals trobam transportar greixos, participar en el sistema immunitari, entre d'altres.
Figura: Teixit connectiu de melsa de rata.