HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
CONTEXT
1939-1945
1991
CONFLICTES BÈL·LICS
1947-1991
2001
CONSEQÜÈNCIES SMG
TRACTAT DE MAASTRICHT
GUERRA FREDA
ATEMPTATS
+ info
+info
+ info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ARTQUITECTURA
1980 - 1990
1970
ARQUITECTURA POSTMODERNA
ARQUITECTURA HIGH TECH I ARQUITECTURA D'AUTOR
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ESCULTURA
EDUARDO CHILLIDA I JORGE DE OTEIZA
ALBERTO GIACOMETTI
HENRY MOORE
ALEXANDER CALDER
+info
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ARTS PLÀSTIQUES I
ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA, OP-ART I MINIMAL ART
EXPRESSIONISME ABSTRACTE I INFORMALISME
NEOFIGURACIÓ PICTÒRICA I POP-ART
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ARTS PLÀSTIQUES II
1968
POSTMODERNITAT I ALTRES TENDÈNCIES
ART CONCEPTUAL I ART POVERA
HIPERREALISME
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
OBRES REPRESENTATIVES I
Número 1. Washington, National Gallery
Maman. Bilbao
Museu Guggenheim. Bilbao
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
OBRES REPRESENTATIVES II
Creu i R. Barcelona, MACBA
Sopa Cambell's
Una i tres cadires. Nova York, MOMA
+info
+info
+info
1970
ARQUITECTURA POSTMODERNA
- Els arquitectes fan servir elements decoratius i constructius d'etapes anteriors enfront als plantejaments proposats pel Moviment Modern. - L'arquitectura postmoderna intenta reflectir la complexitat de l'arquitectura i la seva estètica.
Kenzo Tange
Ricard Bofill
12 de març del 1947 – 25 de des. del 1991
GUERRA FREDA
La situació posterior a la Segona Guerra Mundial va deixar el món dividit en dos blocs enfrontats:
- Bloc capitalista ( Estats Units). - Bloc comunista ( Unió Soviètica).
Aquest enfrontament de caire polític, econòmic, ideològic...va desencadenar la coneguda com a Guerra Freda que va crear inestabilitat a la fràgil situació d'equilibri posterior a la Segona Guerra Mundial. Entorn a la dècada de 1980 va generar un cert acostament entre les dues potències. La guerra va tocar fi amb la caiguda del Mur de Berlín l'any 1989 i amb ella es van generar noves relacions internacional.
2001
ATEMPTAT A LES TORERS BESSONES DE NOVA YORK
ATEMPTAT D'AL-QAEDA
A partir del qual el món va evidenciar que el món ja no es regia per qüestions ideològiques sinó culturals. A partir d'aquest a més es generaren nous escenaris bèl·lics a Afganistan o Iraq.
GUERRA FREDA
1991
TRACTAT DE MAASTRICHT
GUERRA DEL GOLF
Es signa el tractat de Maastricht i es crea la Unió Europea.
1980 - 1990
ARQUITECTURA HIGH TECH
ARQUITECTURA D'AUTOR
- L'exhibició dels components tecnològics de l'edifici.
- "Arquitectes estrella" els quals es troben a cavall entre l'arquitectura i l'enginyeria.
Santiago Calatrava, Norman Foster, Richard Roger I Renzo Piano
Jean Nouvel
PRINCIPALS CONFLICTES BÈL·LICS
1939 - 1945
CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
- Va dividir el món en dos blocs: Occidental, liderat pels Estats Units, i Comunista, encapçalat per la Unió Soviètica, provocant la Guerra Freda. Aquesta divisió va generar tensions polítiques i militars duradores.
- Va portar a la creació de les Nacions Unides, una organització internacional dedicada a mantenir la pau, promoure la cooperació i resoldre els conflictes. Les Nacions Unides van reemplaçar la Lliga de les Nacions fracassada i van establir un marc per a la diplomàcia mundial i els drets humans.
HENRY MOORE
- Simplificà la figura humana a partir de formes orgàniques jugant amb el ple i el buit.
- Té la figura femenina com a referent.
- Rep influència des de les cultures primitives al surrealisme i abstracció.
EDUARDO CHILLIDA I JORGE DE OTEIZA
- Els dos artistes recerquen la relació entre buit i ple a partir de l'abstracció.
- No arriben a considerar-se minimalistes ja que van conservar textures i irregularitats dels materials tot apropant-se a la natura.
- Chillida treballà amb ferro forjat amb influència de Pablo Gargallo i Júlio González.
ALBERTO GIACOMETTI
- Treballà l'estilització de la figura treballant les textures de les superfícies fins al punt de deformar-la. - Recreava l'angoixa i la solitud del món.
ALEXANDER CALDER
- Posa en qüestió l'obra escultòrica com a una obra estàtica aportant moviment a les seves obres.
- Els seus mòbils creaven espai a partir del moviment de les formes geomètriques de colors plans.
MINIMAL ART
OP-ART
ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA
- Creava moviment amb efectes visuals produïts per l'ull humà tot contrastant formes geomètriques i colors.
- Aquesta tendència es va oposar a l'extrema subjectivitat de l'Expressionisme Abstracte.
- Els colors i les formes pures busquen l'expressivitat. Ús de formes geomètriques simples i franges de colors plans ( sense relleu) on la pinzellada era poc perceptible.
- Negaven qualsevol referència al món figuratiu.
- Volien treballar amb l'espai i en l'espai amb els mínims elements possibles.
- Extrema senzillesa, es centraven en la geometria.
- Despersonalització de l'obra.
Vasarely
Frank Stella
Judd
INFORMALISME
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
- Barrejar grans quantitats de pintura amb diversos materials per crear una obra amb relleu ( sorra, vidres trencats, carbó...)
- Renunciar a la racionalitat compositiva ( o formal).
- Recerca cap a l'automatisme espontani. Predomini de l'expressió a través del traç espontani
Jackson Pollock
Antoni Tàpies
POP-ART
NEOFIGURACIÓ PICTÒRICA
1950 - 1970
- Art inspirat en productes populars de consum de masses.
- Marcat caràcter figuratiu a partir de imatges relacionades amb el consum i de fàcil comprensió ( a diferència de l'Expressionisme Abstacte).
- Reivindicà de nou la figuració en les obres artístiques.
Bacon
Oldenburg
ART POVERA
ART CONCEPTUAL
- Busca la bellesa dels materials que històricament no s'havien considerat nobles en el camp de les arts.
- Obres fetes amb materials pobres com sorra, pedres, vidres, branques...
- Intenten restar la fredor d'altres corrents.
- Es centrava en la idea que una obra artística com a tal no és el que emociona l'espectador si no el concepte que representa i que percep, no l'objecte material.
Manzoni
Kostuth
ALTRES TENDÈNCIES
POSTMODERNITAT
- Neoexpressionisme: nascut a Alemanya, destaca per l'ús de nombrosos signes, figures de gammes cromàtiques així com colors intensos.- Transvanguardia: bàsicament es va desenvolupar a Itàlia. Amb diferents tècniques va treballar retrats, paisatges, temes mitològics...tot i això destaca per la barreja en alguns casos d'elements figuratius i abstractes.
- A finals del segle XX i principis del XIX i com a conseqüència de les noves tecnolgies sorgeix el Vídeo Art, en el que el vídeo passa a tenir una finalitat artística.
- Posaven en qüestió el paper de l'espectador enfront el món de la comunicació, icones televisives.... Dins aquest corrent hi podem difereciar:
- Vídeo acció :performance, body-art, land-art). - Vídeo experimental ( amb suport videogràfic, vídeo-instal·lacions...).
Sandro Chia
Kiefer
Antoni Muntadas
HIPERREALISME
- Domini tècnic per part dels artistes, fet que permet crear il·lusionisme tot fent dubtar a l'espectador del que si veu és una pintura o fotografia.
- Molts artistes partien de la còpia fotogràfica per tal que l'obra fos el més semblant possible.
- A Europa hi destacà el Grup Zebra a Alemanya i Antonio López a Espanya.
Antonio López
Hanson
Museu Guggenheim. Bilbao
L'obra del Museu Guggenheim a Bilbao és un icona arquitectònica i cultural. Disenyat per Frank Gehry, destaca per la seva estructura de titani i formes orgàniques. És un exemple de l'arquitectura contemporània i postmodernista. El museu ha revitalitzat la ciutat basca de Bilbao, convertint-la en un destí turístic de renom mundial i generant un renaixement urbà. A més de la seva arquitectura, el museu acull una col·lecció d'art contemporani de renom internacional, destacant obres d'artistes com Jeff Koons i Richard Serra.
Maman. Bilbao
L'obra de Marcel Duchamp, conegut com a "Maman", és una exploració radical de la naturalesa de l'art i la seva relació amb la cultura i la societat. Dues de les seves obres més famoses són "La fontaine" i "Le grand verre". Duchamp desafia les convencions artístiques tradicionals, introduint conceptes com l'art conceptual, el ready-made i la subversió de la idea d'autoria. La seva obra provoca reflexió sobre els límits de l'art, la percepció i el valor.
Número 1. Washington, National Gallery
El número 1 de la National Gallery de Washington és una obra d'art significativa del segle XX, que representa un punt d'inflexió en la història de l'art modern. Aquesta pintura, creada per un artista rellevant de l'època, reflecteix els canvis socials i culturals del seu temps, oferint una visió innovadora i influent en el món de l'art.
Sopa Campbell's
Andy Warhol va ser un influyent artista estatunidenc de la segona meitat del segle XX, reconegut pel seu estil artístic pop. És conegut per les seves representacions icòniques de la cultura de masses, com les llaunes de sopa Campbell, que van simbolitzar la comercialització de l'art i la cultura de consum. Warhol va desafiar les idees tradicionals d'art i va promoure la idea que qualsevol objecte podia ser art. La seva obra va tenir un impacte durador en la cultura contemporània, explorant temes com la fama, la mort, el consumisme i la producció en sèrie.
Creu i R. Barcelona, MACBA
L'exposició "Creu i R. Barcelona" al MACBA destaca la relació entre l'art i la religió a Barcelona durant el segle XX. Explora com els artistes van abordar temes religiosos, la seva influència en la cultura catalana i la seva relació amb la modernitat i la secularització. La mostra examina com l'art contemporani reflexa les tensions entre la fe i la societat secular, mostrant diverses perspectives i interpretacions artístiques de la religió.
Una i tres cadires. Nova York, MOMA
"Una i tres cadires" és una obra d'art conceptual creada per Joseph Kosuth. En aquesta obra, l'artista mostra tres elements: una càtedra real, una fotografia de la mateixa cadires i la definició de "cadira" en text. L'obra destaca la relació entre objecte, imatge i significat, desafiant la percepció convencional de l'art i la realitat. Kosuth busca explorar el significat dels objectes i com la seva representació pot alterar la nostra comprensió de la realitat.
Activitat segones avantguardes
Pol Coll Quintanas
Created on March 26, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX
CONTEXT
1939-1945
1991
CONFLICTES BÈL·LICS
1947-1991
2001
CONSEQÜÈNCIES SMG
TRACTAT DE MAASTRICHT
GUERRA FREDA
ATEMPTATS
+ info
+info
+ info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ARTQUITECTURA
1980 - 1990
1970
ARQUITECTURA POSTMODERNA
ARQUITECTURA HIGH TECH I ARQUITECTURA D'AUTOR
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ESCULTURA
EDUARDO CHILLIDA I JORGE DE OTEIZA
ALBERTO GIACOMETTI
HENRY MOORE
ALEXANDER CALDER
+info
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ARTS PLÀSTIQUES I
ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA, OP-ART I MINIMAL ART
EXPRESSIONISME ABSTRACTE I INFORMALISME
NEOFIGURACIÓ PICTÒRICA I POP-ART
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
ARTS PLÀSTIQUES II
1968
POSTMODERNITAT I ALTRES TENDÈNCIES
ART CONCEPTUAL I ART POVERA
HIPERREALISME
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
OBRES REPRESENTATIVES I
Número 1. Washington, National Gallery
Maman. Bilbao
Museu Guggenheim. Bilbao
+info
+info
+info
HISTÒRIA DE L'ART - 2024
SEGONES AVANTGUARDES
OBRES REPRESENTATIVES II
Creu i R. Barcelona, MACBA
Sopa Cambell's
Una i tres cadires. Nova York, MOMA
+info
+info
+info
1970
ARQUITECTURA POSTMODERNA
- Els arquitectes fan servir elements decoratius i constructius d'etapes anteriors enfront als plantejaments proposats pel Moviment Modern. - L'arquitectura postmoderna intenta reflectir la complexitat de l'arquitectura i la seva estètica.
Kenzo Tange
Ricard Bofill
12 de març del 1947 – 25 de des. del 1991
GUERRA FREDA
La situació posterior a la Segona Guerra Mundial va deixar el món dividit en dos blocs enfrontats: - Bloc capitalista ( Estats Units). - Bloc comunista ( Unió Soviètica).
Aquest enfrontament de caire polític, econòmic, ideològic...va desencadenar la coneguda com a Guerra Freda que va crear inestabilitat a la fràgil situació d'equilibri posterior a la Segona Guerra Mundial. Entorn a la dècada de 1980 va generar un cert acostament entre les dues potències. La guerra va tocar fi amb la caiguda del Mur de Berlín l'any 1989 i amb ella es van generar noves relacions internacional.
2001
ATEMPTAT A LES TORERS BESSONES DE NOVA YORK
ATEMPTAT D'AL-QAEDA
A partir del qual el món va evidenciar que el món ja no es regia per qüestions ideològiques sinó culturals. A partir d'aquest a més es generaren nous escenaris bèl·lics a Afganistan o Iraq.
GUERRA FREDA
1991
TRACTAT DE MAASTRICHT
GUERRA DEL GOLF
Es signa el tractat de Maastricht i es crea la Unió Europea.
1980 - 1990
ARQUITECTURA HIGH TECH
ARQUITECTURA D'AUTOR
- L'exhibició dels components tecnològics de l'edifici.
- "Arquitectes estrella" els quals es troben a cavall entre l'arquitectura i l'enginyeria.
Santiago Calatrava, Norman Foster, Richard Roger I Renzo Piano
Jean Nouvel
PRINCIPALS CONFLICTES BÈL·LICS
1939 - 1945
CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
- Va dividir el món en dos blocs: Occidental, liderat pels Estats Units, i Comunista, encapçalat per la Unió Soviètica, provocant la Guerra Freda. Aquesta divisió va generar tensions polítiques i militars duradores. - Va portar a la creació de les Nacions Unides, una organització internacional dedicada a mantenir la pau, promoure la cooperació i resoldre els conflictes. Les Nacions Unides van reemplaçar la Lliga de les Nacions fracassada i van establir un marc per a la diplomàcia mundial i els drets humans.
HENRY MOORE
- Simplificà la figura humana a partir de formes orgàniques jugant amb el ple i el buit. - Té la figura femenina com a referent. - Rep influència des de les cultures primitives al surrealisme i abstracció.
EDUARDO CHILLIDA I JORGE DE OTEIZA
- Els dos artistes recerquen la relació entre buit i ple a partir de l'abstracció. - No arriben a considerar-se minimalistes ja que van conservar textures i irregularitats dels materials tot apropant-se a la natura. - Chillida treballà amb ferro forjat amb influència de Pablo Gargallo i Júlio González.
ALBERTO GIACOMETTI
- Treballà l'estilització de la figura treballant les textures de les superfícies fins al punt de deformar-la. - Recreava l'angoixa i la solitud del món.
ALEXANDER CALDER
- Posa en qüestió l'obra escultòrica com a una obra estàtica aportant moviment a les seves obres. - Els seus mòbils creaven espai a partir del moviment de les formes geomètriques de colors plans.
MINIMAL ART
OP-ART
ABSTRACCIÓ GEOMÈTRICA
- Creava moviment amb efectes visuals produïts per l'ull humà tot contrastant formes geomètriques i colors.
- Aquesta tendència es va oposar a l'extrema subjectivitat de l'Expressionisme Abstracte. - Els colors i les formes pures busquen l'expressivitat. Ús de formes geomètriques simples i franges de colors plans ( sense relleu) on la pinzellada era poc perceptible.
- Negaven qualsevol referència al món figuratiu. - Volien treballar amb l'espai i en l'espai amb els mínims elements possibles. - Extrema senzillesa, es centraven en la geometria. - Despersonalització de l'obra.
Vasarely
Frank Stella
Judd
INFORMALISME
EXPRESSIONISME ABSTRACTE
- Barrejar grans quantitats de pintura amb diversos materials per crear una obra amb relleu ( sorra, vidres trencats, carbó...)
- Renunciar a la racionalitat compositiva ( o formal). - Recerca cap a l'automatisme espontani. Predomini de l'expressió a través del traç espontani
Jackson Pollock
Antoni Tàpies
POP-ART
NEOFIGURACIÓ PICTÒRICA
1950 - 1970
- Art inspirat en productes populars de consum de masses. - Marcat caràcter figuratiu a partir de imatges relacionades amb el consum i de fàcil comprensió ( a diferència de l'Expressionisme Abstacte).
- Reivindicà de nou la figuració en les obres artístiques.
Bacon
Oldenburg
ART POVERA
ART CONCEPTUAL
- Busca la bellesa dels materials que històricament no s'havien considerat nobles en el camp de les arts. - Obres fetes amb materials pobres com sorra, pedres, vidres, branques... - Intenten restar la fredor d'altres corrents.
- Es centrava en la idea que una obra artística com a tal no és el que emociona l'espectador si no el concepte que representa i que percep, no l'objecte material.
Manzoni
Kostuth
ALTRES TENDÈNCIES
POSTMODERNITAT
- Neoexpressionisme: nascut a Alemanya, destaca per l'ús de nombrosos signes, figures de gammes cromàtiques així com colors intensos.- Transvanguardia: bàsicament es va desenvolupar a Itàlia. Amb diferents tècniques va treballar retrats, paisatges, temes mitològics...tot i això destaca per la barreja en alguns casos d'elements figuratius i abstractes.
- A finals del segle XX i principis del XIX i com a conseqüència de les noves tecnolgies sorgeix el Vídeo Art, en el que el vídeo passa a tenir una finalitat artística. - Posaven en qüestió el paper de l'espectador enfront el món de la comunicació, icones televisives.... Dins aquest corrent hi podem difereciar: - Vídeo acció :performance, body-art, land-art). - Vídeo experimental ( amb suport videogràfic, vídeo-instal·lacions...).
Sandro Chia
Kiefer
Antoni Muntadas
HIPERREALISME
- Domini tècnic per part dels artistes, fet que permet crear il·lusionisme tot fent dubtar a l'espectador del que si veu és una pintura o fotografia. - Molts artistes partien de la còpia fotogràfica per tal que l'obra fos el més semblant possible. - A Europa hi destacà el Grup Zebra a Alemanya i Antonio López a Espanya.
Antonio López
Hanson
Museu Guggenheim. Bilbao
L'obra del Museu Guggenheim a Bilbao és un icona arquitectònica i cultural. Disenyat per Frank Gehry, destaca per la seva estructura de titani i formes orgàniques. És un exemple de l'arquitectura contemporània i postmodernista. El museu ha revitalitzat la ciutat basca de Bilbao, convertint-la en un destí turístic de renom mundial i generant un renaixement urbà. A més de la seva arquitectura, el museu acull una col·lecció d'art contemporani de renom internacional, destacant obres d'artistes com Jeff Koons i Richard Serra.
Maman. Bilbao
L'obra de Marcel Duchamp, conegut com a "Maman", és una exploració radical de la naturalesa de l'art i la seva relació amb la cultura i la societat. Dues de les seves obres més famoses són "La fontaine" i "Le grand verre". Duchamp desafia les convencions artístiques tradicionals, introduint conceptes com l'art conceptual, el ready-made i la subversió de la idea d'autoria. La seva obra provoca reflexió sobre els límits de l'art, la percepció i el valor.
Número 1. Washington, National Gallery
El número 1 de la National Gallery de Washington és una obra d'art significativa del segle XX, que representa un punt d'inflexió en la història de l'art modern. Aquesta pintura, creada per un artista rellevant de l'època, reflecteix els canvis socials i culturals del seu temps, oferint una visió innovadora i influent en el món de l'art.
Sopa Campbell's
Andy Warhol va ser un influyent artista estatunidenc de la segona meitat del segle XX, reconegut pel seu estil artístic pop. És conegut per les seves representacions icòniques de la cultura de masses, com les llaunes de sopa Campbell, que van simbolitzar la comercialització de l'art i la cultura de consum. Warhol va desafiar les idees tradicionals d'art i va promoure la idea que qualsevol objecte podia ser art. La seva obra va tenir un impacte durador en la cultura contemporània, explorant temes com la fama, la mort, el consumisme i la producció en sèrie.
Creu i R. Barcelona, MACBA
L'exposició "Creu i R. Barcelona" al MACBA destaca la relació entre l'art i la religió a Barcelona durant el segle XX. Explora com els artistes van abordar temes religiosos, la seva influència en la cultura catalana i la seva relació amb la modernitat i la secularització. La mostra examina com l'art contemporani reflexa les tensions entre la fe i la societat secular, mostrant diverses perspectives i interpretacions artístiques de la religió.
Una i tres cadires. Nova York, MOMA
"Una i tres cadires" és una obra d'art conceptual creada per Joseph Kosuth. En aquesta obra, l'artista mostra tres elements: una càtedra real, una fotografia de la mateixa cadires i la definició de "cadira" en text. L'obra destaca la relació entre objecte, imatge i significat, desafiant la percepció convencional de l'art i la realitat. Kosuth busca explorar el significat dels objectes i com la seva representació pot alterar la nostra comprensió de la realitat.