Seminari Abril

EL PARÀMETRE DEL SUBJECTE NUL: FORMULACIÓ TEÒRICA, COMPARACIÓ INTERLINGÜÍSTICA I RELACIONS IMPLICATIVES

SERGI CAPEL ARDERIUSEMINARI DEL GRUP LLENGÜES, GRAMÀTICA I DISCURS (LGD) UNIVERSITAT DE GIRONA GIRONA, 3 D'ABRIL DE 2024

Índex

Resum i objectius generals

Variació lingüística

Formulació teòrica del subjecte nul

Comparació interlingüística

Relacions implicatives

Conclusions

Resum de la tesi

• Estudi del Paràmetre del Subjecte Nul (PSN): realització d'un subjecte implícit, tàcit, nul...

• Investigació de gramàtica teòrica amb un objecte d'investigació: les seqüències, o derivacions sintàctiques, amb un subjecte nul

• Paradigma d'investigació: el marc teòric de la gramàtica generativa permetrà assolir una sèrie d'objectius

Objectius de la tesi

• 1. Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• 2. Formulació teòrica del Paràmetre del Subjecte Nul (PSN): origen, definició i identificació

• 3. Comparació interlingüística

• 4. Relacions implicatives

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• Chomsky (1965):

Facultat del llenguatge Competència Actuació

Coneixement gramatical d'una llengua nativa

Competència

Capacitat lingüística humana

Ús real de la llengua a partir del coneixement

Actuació

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• La competència, equivalent a una Llengua I (Chomsky 1986, 1991) o gramàtica particular, representa una actuació o Llengua E, és a dir, un conjunt d'enunciats emesos.

• Objectiu general de la gramàtica generativa: determinar el funcionament del llenguatge (adquisició i estudi de la Llengua I)

• La gramàtica generativa ha elaborat un model que ofereixi un conjunt de teories que formen part de la competència dels parlants per poder generar oracions gramaticals i, alhora, distingir-les de les seqüències agramaticals

• 2 models: Model de Principis i Paràmetres (anys 80) i el Programa Minimista (a partir dels anys 90).

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• Model de Principis i Paràmetres (Teoria de la Recció i del Lligam) (Anys 80)

• Ofereix un conjunt de mòduls de caràcter sintàctic per a la bona formació d'oracions. Simplificació de les regles gramaticals
• Les teories disposen de principis universals

Teoria Temàtica

Teoria de la X'

Teoria Argumental

Teoria del Moviment

Teoria del Cas

Teoria del control

Teoria del lligam

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• Programa Minimista (a partir dels anys 90)

• Evolució del Model de PiP per tal de simplificar-lo. A partir del lèxic, es poden aplicar un conjunt d'operacions sintàctiques per crear una seqüència gramatical

Fusió / Merge

Concordança

Moviment

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• La naturalesa de la facultat del llenguatge en la gramàtica generativa: el model de Principis i Paràmetres es centra en el factor I i el factor II, mentre que el Programa Minimista es focalitza en el tercer factor

Factors de disseny del llenguatge

La dotació genètica

L'experiència

Principis d'economia i eficiència computacional no específics del llenguatge

Fixació dels paràmetres

Gramàtica universal

Sistemes conceptuals-intencionals (generar pensament) i sistemes senso-motors (externalitzar el llenguatge)

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• L'adquisició del llenguatge segons el model de PiP dels anys 80

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

Principis universals

Paràmetres

Grau de variació d'un principi universal

Trets estrucutrals comuns

Estructura de les llengües

Universals absoluts

Universals estadístics

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

Exemples de principis universals (que intervenen en els mòduls)

• Principi de projecció (Chomsky 1981: 29): "Toda representación sintàctica es una proyección del léxico, en tanto que se deben satisfacer las propiedades de subcategorización de las piezas léxicas"

• Un predicat (V, A, N) ha de seleccionar els seus arguments per crear una proposició completa en tots els nivells de representació gramatical, de manera que els arguments han de ser identificats. (PP és un universal i una restricció de la Teoria Argumental)

• [El presentador] va donar [un premi] [al guanyador]
• *El presentador va donar al guanyador (omisió d'un argument, la seva informació no és recuperable)

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

• Principi de projecció ampliat (Chomsky 1982): Totes les oracions han de tenir un subjecte

Jo he trobat en Joan (català) He trobat en Joan Los muchachos han salido de fiesta (espanyol) Han salido de fiesta Io ho amatto lei (italià) Ho amatto lei Demmba amna xaalis (wòlof) Demba trobar diners ‘En Demba ha trobat diners’ Gis naa ko veure 1P. SG.PERF. el ‘L’he vist’ [Orozco & Roca (2002: 84-86)]

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

Exemples de principis universals

• Principi de projecció ampliat (Chomsky 1982): Totes les oracions han de tenir un subjecte

* (J’) Ai rencontre Joan (francès) * (I) Have met Joan (anglès) Demmba danyi kaalis (fula) Demba ha trobat diners ‘En Demba ha trobat diners’ [Orozco & Roca (2002: 84-86)]

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

Variació lingüística dins el marc teòric de la gramàtica generativa

Les oracions anteriors de subjecte nul no respecten el Principi de Projecció ni el Principi de Projecció Ampliat?S'ha de demostrar que en una oració amb subjecte nul:

• No s'elideix el subjecte, sinó que la informació del subjecte nul és recuperable
• El subjecte nul és un argument vàlid/legítim de l'oració però sense propietats fonològiques

D'aquesta manera, els dos principis mencionats quedarien satisfets

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

Origen

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

Definició

• Els nois han ballat

• pro han ballat

Un subjecte nul s'indica amb l'etiqueta "pro", és a dir, una categoria buida (absent de trets fonològics) Un subjecte nul equival a un SD (o un SPronominal) "pro" a partir del model de PiP

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

Identificació

• pro hi aniràn demà a les quatre

• El meu germà té vacances. pro se'n va a Roma

• They will go to Paris

• My brother is on holiday. He will go to Rome

A l'inici de l'oració, la informació de pro es pot recuperar gràcies al transfons de la conversa El contingut del subjecte nul també pot ser recuperable a partir d'allò expressat en el discurs precedentPer què en català l'element pro és vàlid i, en canvi, en anglès no?

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

Identificació Un subjecte nul, de caràcter pro, es valida gràcies al procés de concordança: en la projecció de la flexió. La informació del subjecte nul es recupera a través de la flexió verbal, la qual reflecteix la informació gramatical del subjecte (propietats nominals de persona, nombre i/o gènere) És una categoria buida que satisfà el Principi de Projecció (la seva informació es recuperable) i el Principi de Projecció Ampliat (és un argument en posició de subjecte amb la propietat pro)

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

Identificació Un subjecte nul, de caràcter pro, es valida gràcies al procés de concordança: en la projecció de la flexió. Com podem demostrar aquesta hipòtesi?

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Identificació

Teoria de la X'

Moviment

Concordança

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Primera operació sintàctica

Teoria X-amb-barra: els sintagmes són endocèntrics

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Segona operació sintàctica

Moviment: desplaçament d'un constituent de l'oració (des de la seva posició original a una de nova). L'operació genera una categoria buida, una traça de moviment, que indica la posició natural del constituent desplaçat

• La Marta ha comprat un ram de flors ti
• Què i ha comprat la Marta?

Existència d'un Sintagma Flexió/ST: SFlex disposa d'un nucli (Flex/INFL) que domina la flexió verbal i, per tant, les propietats temporals del verb juntament amb les de concordança. S'indica que el verb conté morfemes gramaticals de temps, nombre i persona afixats a l'arrel (Haegeman 1993: 117)

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Segona operació sintàctica

Moviment de V (nucli de SV) a Flex (nucli de SFlex)

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Segona operació sintàctica

Moviment de V (nucli de SV) a Flex (nucli de SFlex). MOVIMENT DE NUCLI A NUCLI

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Tercera operació sintàctica

Hipòtesi del subjecte intern (Zagona 1992, Kitagawa 1986...)Tots els arguments es generen inicialment dins del SV. El subjecte, en posició d'Especificador de SV, és un argument seleccionat pel verb: un agent, experimentador, etc., que realitza una acció o experimenta un procés/estat

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Tercera operació sintàctica

Moviment del subjecte: de Especificador de SV a Especificador de SF Justificació: En la posició d'especificador de SF (SFlex), s'indica que el subjecte concorda amb el verb flexionat

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Tercera operació sintàctica

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Quarta operació sintàctica

Concordança: Teoria de Sonda i Meta (Chomsky 2000, 2001)

• a. Sonda i Meta han d’estar actius per tal que la Concordança actuï
• b. Concordança es divideix en emparellament i valoració
• c. Una Sonda ha de ser ϕ-completa per poder assignar Cas

[Chomsky 2001: 6 (traducció a partir de ÁJG (2022: 126)] La concordança es duu a terme si dos elements sintàctics comparteixen les mateixes propietats gramaticals (N i P)

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Quarta operació sintàctica

La Sonda (Flex) comparteix les mateixes propietats amb la Meta (pro) i li assigna cas NOMINATIU

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Quarta operació sintàctica

La Concordança entre el verb i el subjecte indica que el primer element reflecteix les propietats del subjecte (N i P) a partir de la flexió verbal La Concordança permet crear un subjecte nul/pro

El paràmetre del subjecte nul (PSN): origen, definició i identificació

• Quarta operació sintàctica

Comparació interlingüística

• Les llengües que apliquen el valor de [Subjecte +Nul] formen part de sistemes lingüístics pro-drop

• Les llengües que encaixen dins la categoria de [Subjecte -Nul] es vinculen al grup no-pro-drop

Comparació interlingüística

• Exemples pro-drop

Asamba mupiira (luganda) jugar+PRES.3P.SG. futbol ‘Juga a futbol’ Tusoma Oluganda (luganda) estudiar+PRES.1P.PL. Luganda ‘Estudiem luganda’ [Sternefeld. & Nickshere,(2015: 7)]

Comparació interlingüística

• Exemples pro-drop

o-o-mm-o. hinc’ialló (sidama) donar-PERF.1P.SG-M mirall ‘(Jo) dono el mirall’ (sidama) t’a’m-i-t-ino isó visitar-EP-3P.SG.F-PERF.3 3P.SG.M.A. ‘(Ella) el visitava’ [Kawachi (2007: 488) (adaptats)]

Comparació interlingüística

• Exemples no-pro-drop

bɔ cí ñá kèngɔm ɛ bɔɔm fɔgò (noni) ells+3P.PL AUX. donava plantes als nens ahir ‘Ells donaven plantes als nens ahir’ [Hyman,(1981: 76)] magərakii nə ci (gude) alt marca de subjecte ell+3P.SG. ‘Ell és alt’ [Hoskison (1983: 54)]

Comparació interlingüística

Llengües no-pro-drop

• Llengües austronèsiques: anejom, kele, sisiqa, taiof
• Llengües africanes: engenni, gwari, noni, juǀ’hoan, ndut, gude, sandawe
• Llengües germàniques: neerlandès, frisó, suec
• Llengües papús: vanimo, namia
• Altres llengües: paiute, xinès mandarí

Llengües pro-drop

• Llengües eslaves: ucraïnès, rus, eslovè
• Llengües africanes: luganda, sidama, tamashek, wòlof
• Llengües indoiràniques: panjabi, hindi i urdú
• Llengües papús: korowai, golin
• Llengües indígenes americanes: esmeraldeño, pilagá
• Altres llengües: abkhaz, achagua, ainu, hongarès, quítxua

Comparació interlingüística

Reformulació del PSN: paràmetre gradualLlengües de subjecte nul fix (llengües pro-drop): català, espanyol, italià, portugués... Llengües sense subjecte nul (llengües no-pro-drop): engenni, gwari, noni... Llengües de subjecte nul parcial: portugués de Brasil, finés, maratí, hebreu...

Comparació interlingüística

Llengües de subjecte nul parcial: el subjecte nul es limita a determinades formes personals Alita al ha-rakevet (hebreu) vaig pujar.1P.SG. en el-tren ‘Vaig pujar al tren.’Ani ole al ha-rakevet Jo pujar.1P.SG. en el-tren ‘Jo estic pujant al tren.’ Ala al ha-rakevet va pujar.3P.SG.M. en el-tren ‘*(Ell) va pujar al tren.’ [Vainikka et al. (2000: 365)]

Relacions implicatives

Un paràmetre adquirit i activitat en una llengua pot generar una sèrie de conseqüències en els mòduls gramaticals (Chomsky 1981: 6)

Relacions implicatives

2 efectes de l'activació del PSN en espanyol i català

Pronoms expletius nuls

Ø Concordança entre el V-O in situ

[- SEM] [-FON]

Relacions implicatives

Pronoms expletius nuls

Oracions impersonals i meteorològiques

• pro expl parece [que Marcos llegará tarde]

• pro expl nevó ayer

El verb impersonal selecciona 1 argument mentre que el verb meteorològic construeix una proposició gramatical sense la necessitat de seleccionar un argument. La posició de subjecte queda buida: és ocupada per un pronom expletiu [-FON] [-SEM] Els pronoms explícits tenen contingut semàntic

• * Él parece que Marcos llegará tarde

Relacions implicatives

Ø Concordança entre el V-O in situ

• pro menja la poma

[3P.SG.] [3P.SG.]

• pro come la manzana

[3P.SG.] [3P.SG.]

Relacions implicatives

Ø Concordança entre el V-O in situ

• La concordança morfofonològica entre una sonda (S) i una meta (M) es realitza si S i M s’ubiquen dins del mateix sintagma: XP.

• XP no pot contenir una projecció intermèdia (X’), que disposi d’un complement (YP), que alhora contingui S i M.

[D’Alessandro & Roberts (2008: 482) (traducció adaptada)]

Relacions implicatives

Ø Concordança entre el V-O in situ

Relacions implicatives

Concordança entre el V-O ex situ

• En català es produeix una concordança entre el participi i l'objecte directe desplaçat en forma de clític. Es podria considerar que els dos elements es troben en el mateix domini

• Les he portades (les cadires)

[F, PL] [F, PL]

Conclusions

Per a la tesi...

• Visió del paràmetre del subjecte nul segons el programa minimista: visió macro i visió micro

• Analitzar les llengües de subjecte nul parcial

• Analitzar els efectes de PSN: efectes de concordança (V-Objectes in situ/ex situ)...