sistema neurològic

1. VALORACIÓ DEL NIVELL DE CONSCIÈNCIA

Consciència: coneixènça immediata i directa que la persona té de la seva pròpia existpencia, condició, sensacions, actes...Alerta/vigília: situació d'estar despert i reactiu als estímuls externs. SARA (sistema activador reticular ascendent). Confusió: desorientació temporo-espacial mantenint estat de vigília. Somnolència: Estat de reducció de l'activitat mental i física (entre la son i la vigília). Sense pèrdua total de la consciència. Sense estímuls externs és incapaç de antenir estat de vigília. Estupor: estat d'inconsiència total o parcial, sense moviments i sense rxó a estímuls. Pot haver rxó a estímuls molt potents. COMA: disminució total del nivell de consciència. Tipus: - Neurològic --> c:SNC - Supratentorials: hemorràgies, hematomes, infarts, tumors, abscesos - Intratentorial: hemorràgies, hematomes, infarts, tumors, abscesos - Lesions difuses: meningitis, encefalitis, epilèpsia - No neurològic --> c: no SNC - Metabòlic: hipoglucèmia, cetoacidosis diabètica, coma hiperosmolar, encefalopatia hepàtica, hiper/hiponatrèmia - Hipòxic: insuficiència cardiaca, insuficiència respiratòria, anèmia severa... - Tòxic: intoxicació per metalls, CO, alcohol, fàrmacs, drogues... - Físic: hiponatrèmia, cop de calor - Carencials: vitamina B1 - Infecciós - Psiquiàtric: histèria, catatònia - Induït: ttm farmacològic

1.1. Escala de coma de Glasgow

Escala neurològica. Avalua el nivell de consciència en traumatisme craneo-encefàlic i en estat de coma no traumàtic. Es basa en l'avaluació de 3 paràmetres. 1. Resposta ocular 2. Resposta motora 3. Resposta verbal El resultat és entre 3-15. En pacients amb deteriorament cognitiu (edat, Alzheimer...) o en intoxicacions és poc fiable. Puntuacions de 3 son compatibles amb mort cerebral però cal diagnosticar amb altres proves.

1.4. Sistema oculomotor

1.3. Alteració del patró respiratòri

1.2. Alteració profunda de la consciència

S'analitza la conjugació de la mirada horitzontal i els reflexos oculars. Tipus de reflexos: - Oculocefàlic (ulls de nina): els ulls segueixen - Oculovestibular: xeringa amb aigua - Corneal: pal de algodon

El control de la respiració es troba al tronc encefàlic. L'alteració del patró respiratòri ens pot indicar on es troba situada la lesió cerebral.

En puntuacions < o = a 8 podem observar postures espontànies i anormals del cos: 1. DECORTICACIÓ: flexió de cames i braços canells (menor gravetat). 2. DESCEREBRACIÓ: Extensió total del tronc i membres amb rotació interna de braços (major gravetat)

2.1. Massa muscular

2. VALORACIÓ DE LA FUNCIÓ MOTORA

Mida del múscul. Varia amb edat, sexe, constitució corporal, professió, nutrició i entrenament. Valoració: inspecció i comparació amb altres músculs. Atròfia muscular: pèrdua del volum muscular. Hipertròfia muscular: augment de la mida muscular. Distròfia muscular: alteració de les fibres musculars (origen genètic)

Mobilitat: capacitat de desplegar-se mitjançant la contracció dels músculs. - 1a motoneurona: neurones del còrtex i els seus axons --> VIA PIRAMIDAL - 2a motoneurona: neurones de la banya anterior i els seus axons --> plexes i nervis perifèrics --> fibres musculars --> placa motora --> VIA TERMINAL COMUNA Desacusació: nervis canvien de sentit/direcció al passar per la medul·la espinal. Via priamidal: conjunt d'axons neuronals que viatgen des de còrtex cerebral fins ME. Encarregats de transportar impulsos nerviosos. Encarregats dels moviments voluntaris. Passa per bulb raquidi. Via extrapiramidal: xarxa de neurones localitzades en regions específiques de l'encèfal i del ronc encefàlic. Encarregada de mantenir l'equilibri i la postura mentre es realitzen moviments voluntaris. Controla moviments involuntaris i el to muscular de forma autònoma. Unitat motora: conjunt de motoneurona i les miofibrines innervades per la mateixa.

2.2. To muscular

2.4. Coordinació motora i velocitat de moviment

Contracció músul en repòs. Valorar to en repòs i resistència. Hipetonia: duresa - Rigidesa: augment continu duresa. No cedeix. - Espasticitat: to i rigidesa. Cedeix poc a poc. Hipotonia: duresa. Múscul adopta postura per gravetat.

Consta de: - Coordinació cinètica: actes motors voluntaris - Coordinació estàtica: equilibri en posició estàtica - Coordinació locomotriu: equilibri durant deambulació Atàxia: alteracio de la coordinació motora - Atàxia cinètica: actes voluntàris maldestres i imprecisos. - Atàxia estàtica: incapacitat de mantenir l'equilibri en posició estàtica. - Atàxia locomotriu: incapacitat de mantenir l'equilibri durant la deambulació Dismetria: incapacitat per aconsegur que un moviment tingui una amplitud adequada (dit-nas) Hipocinèsia/bradicinèsia: reducció i enlentiment de la velocitat dels moviments voluntaris. Hipercinèsia: excés d'activitat motora (voluntaris--> involuntaris Manifestacions hipercinèsia: • Corea: moviments sense finalitat, bruscos, ràpids i breus, amb ritme irregular. Apareixen en cara i extremitats. • Balisme: moviment molt ràpids, amplis i violents, des de l’arrel d’una extremitat o una meitat del cos. • Mioclònia: contracció brusca, ràpida i molt breu d’un múscul (desencadena una sacsejada) • Tics: acte motor lleu i repetitiu, expressat per moviments visibles o emissió de sons • Atetosi: canvi lent de posició extrema a una altra també d’extrema (mans i peus) • Distonia: postura extrema, que es manté durant un temps més o menys llarg. Pot ser generalitzada o localitzada. • Tremolors: oscil·lació voluntària i rítmia d’una part del cos, respecte un punt fixe

2.3. Força muscular

Capacitat múscul per aplicar tensions o oposar-se a resistències.Parèsia: pèrdua incompleta de força. Plègia: Pèrdua completa de força. Segons localització: - Monoparèsia/monoplègia - Hemiparèsia/hemiplègia - Parapèsia/paraplègia - Tetraparèsia/tetraplègia

3. VALORACIÓ DE LA FUNCIÓ SENSITIVA

Els receptors sensorials necessiten un llindar mínim d’excitació per generar l’impuls. • La via responsable de la transmissió de l’estímul és contrària a la via motora. • Detecció de l’estímul al lloc d’excitació --> per via ascendent, arriba al SNC. Via de la sensibilitat: - Espinotalàmica (anterior i lateral): Receptor (a través del nervi perifèric) --> banya posterior de la medul·la espinal --> Sinapsi --> encreuament --> tàlem i còrtex sensorial. - Espinobulbar (posterior): Arriba a la medul·la espinal --> ascendeix pels cordons posteriors --> unió del bulb-medul·la espinal (on es creua) --> Sinapsi --> tàlem i còrtex parietal

Els receptors del sistema sensorial somàtic es troben distribuïts per tot el cos. El sistema sensorial somàtic ens permet ser sensibles a: • Pressió d’objecte sobre la pell • Posició muscular i articulacions • Distensió vesical • Temperatura en diferents parts del cos • Dolor • etc. Tipus de sensibilitat:

Tipus d'estímuls: - Mecànics - Químics - Físics

Superficial

Profunda

• Vibratòria: detecta vibracions • Propioceptiva: detecta la posició corporal • Artrocinètica: detecta la posició de les articulacions

• Protopàtica: estímuls tàctils forts, estímuls grollers • Epicrítica o discriminativa: estímuls més fins • Termoalgèsica: detecta el dolor i la temperatura

3.1. Tipus d'estímuls

Nociceptors

Mecanoreceptors

Propiceptors

Permten percebre la posició relativa dels membres del cos, fonamental per orientar els moviements.Localització: músculs, articulacions i lligaments.

Sensació dolorosa. Actuen com a alarma.Localització: a tot l'organisme, menys cervell. Detecten: - Estímuls mecànics: pressió excessiva - Estímuls tèrmics: calor i fred extrems - Estímuls químics: excessiu pH.

Sensibles a la defomació física: flexió, pressió. Localització: en tot el cos. Monitorizen: contacte amb la pell, distensió de sistema digestiu i bufeta, pressió cor i vasos sanguinis i la força contra les dents. Tipus: - Corpuscle de Meissner - Corpuscle de Pacini - Terminació de Rufini - Receptor de Merkel - Mecanoreceptors dels fol·licles pilosos

Termoreceptors

Quimioreceptors

Detecten canvis sobtats de Tª. S'adapten durant estímuls de llarga durada. Localització: totes les cèl·lules, sobretot cervell.

Detecten estímuls químics i transmeten la composició i característiques d'aquestes substàncies.

3.2. Principals alteracions

• Hiper/Hipoestèsia: augment/disminució de la sensibilitat • Anestèsia: falta de sensibilitat • Hiper/hipoalgèsia: augment/disminució de la sensibilitat dolorosa • Analgèsia: falta de sensibilitat dolorosa • Disestèsia: formigueig, entummiment que apareix després d’un estímul superficial real • Parestèsia: formigueig, entummiment que apareix espontània (no hi ha un estímul superficial previ) • Al·lodínia: un determinat estímul provoca una sensació qualitativa diferent a l’esperada (ex: la fricció amb la pell produeix dolor) • Hiperpatia: a l’aplicar un estímul de baixa intensitat no hi ha resposta sensitiva, però al fer-ho amb una intensitat major, dolorosa i molt desagradable, hi ha component emocional i vegetatiu

Tipus de reflexes pupil·lars: - Fotomotor: provoquen la contracció pupil·lar amb la llum. - Fotomotor directe --> contracció de la mateixa pupil·la quan s'il·lumina. - Fotomotor consensual --> contracció de la contrària quan s'il·lumina. - Acomodació/Reflexe a la visió pròxima: al observar obecte de prop, hi han canvis per enfocar correctament: - Convergència - Acomodació del cristal·lí - Contracció de les pupil·les. En situació normal: les pupil·les son isocòriques i normoreactives a la llum. En situacions d'anormalitat: Miòtiques / Midriàtiques / Anisocòriques

4. VALORACIÓ DE LES PUPIL·LES

5. Valoració dels reflexes

Reflexos: resposta immediata, insonscient i estereotipada davant un estímul determinat. Arc reflexe= receptor --> va aferent --> sinapsi --> via eferent --> òrgan - VIA AFERENT (neurona sensitiva): condueix l'impuls nerviós des del receptor fins al centre elaborador de la resposta. - VIA EFERENT (neurona motora): condueix l'impuls nerviós que implica una resposta fins l'òrgan efector. Tipus de relexos: - Profunds, musculars, osteotendinosos - Superficials, cutanis

5.2. Superficials, cutànis

5.1. Profunds, musculars, osteotendinosos

Parteixen de lestímul sensitiu de la pell, produit una contracció muscular a la zona pròxima a l'estímul.Tipus de reflexos: - Abdominal - Cremastèric - Cutaneoplanter o signe de Babinski - Corneal - Deglució/faringi

Cal que la persona estigui relaxada. Tipus de reflexos que es poden valorar: - Rotulià o quadricipital --> valora L3 -L4 - Tendó d’Aquil·les --> valora S1 - Bicipital --> valora C5-C6 - Estilorradial o supinador --> valora C6 - Tricipital --> valora C7

Memòria: és la capacitat d’emmagatzemar informació i reproduir-la, quan sigui necessari. Tipus de memòria: - Immediata o de registre: la que s’utilitza per a recordar fets que passen segons o minuts abans - Recent o de retenció: la que s’utilitza per recordar i fixar fets que ha passat hores o dies abans - Remota o d’evocació: permet recordar fets del passat llunyà i és l’última que queda afectada en trastorns de tipus orgànic. En situacions d’alteració podem trobar: • Amnèsia (dèficits de memòria): - Retrògrada: incapacitat per recordar fets passats - Anterògrada: incapacitat per fixar nova informació - Global: incapacitat per recordar fets passats i presents • Paramnèsies (distorsions): - Del record: dismnèsies, checking, pseudomemòries - De l’evocació: falsos reconeixements, dejà vu, criptomnèsia

6. VALORACIÓ DE LA MEMÒRIA

Marxa parkinsoniana o festinant

7. valoració de la deambulació

▪ Posició corporal flexionada (centre de gravetat es desplaça cap endavant). ▪ Tendència a caure cap endavant. ▪ L'inici de la marxa és dificultós. ▪Es produeixen passos curts, accelerats i hi ha dificultat per a frenar els passos. ▪ Els moviments d'acompanyament del cos o bé estan disminuïts o bé son absents. ▪El moviment de les EESS resten immòbils i sense balanceig.

Deambulació: acte mitjançant el qual es produeix el moviment de desplaçament d'un punt a un altre, utilitzant un conjunt de sistemes implicats: • Visió: marca els punts de referència en l'espai. • Equilibri: determina la posició, l'acceleració i les rotacions del cos. • Sensibilitat propioceptiva d'extremitats inferiors: informa de la situació de les EEII respecte al cos i el medi extern. • Vies extrapiramidals i cerebels: coordinació i control dels moviments. • Via piramidal: envia l'ordre motora. En situacions d'anormalitat podem trobar deferents tipus de marxa:

Marxa paraparètica o de tisora

Marxa hemiparètica, hemiplèjica o de segador

▪ Dificultat per moure les EEII. ▪La persona afectada ha d'oscil·lar molt el tronc per a poder mobilitzar-se. ▪Simula el moviment d'unes tisores amb risc de creuament de cames.

▪Afectació de la musculatura flexora de les EEII i dels extensors de les EESS –> la persona es manté amb les cames estirades i els braços flexionats.▪El maluc s'impulsa cap endavant i cap a fora, fent un moviment semicircular per a fer el pas (semblen el moviment d'una falç de segador)

5.2. Superficials, cutànis

Parteixen de lestímul sensitiu de la pell, produit una contracció muscular a la zona pròxima a l'estímul.Tipus de reflexos: - Abdominal - Cremastèric - Cutaneoplanter o signe de Babinski - Corneal - Deglució/faringi