Som cèl·lules, som teixits!

SOM CÈL·LULES, SOM TEIXITS

Tomeu Julià MaimóBiologia, 1r batxillerat d

Índex

1. Introducció i conceptes. 2. Tipus de teixits. 3. Teixit epitelial. 4. Teixit connectiu. 5. Teixit muscular. 6. Teixit nerviós. 7. Referències.

introducció

L'ésser humà està format per nombrosos teixits que es formen a partir de les cèl·lules mare embrionàries, les quals han passat per un procés de diferenciació cel·lular, en el qual s'han especialitzat en una funció determinada. Hi podem diferenciar 4 grans grups de teixits, que deriven en subgrups, cada un amb unes característiques pròpies.

Conceptes a tenir en compte

TIPUS DE TEIXITS

Els tipus de teixits depenen de les cèl·lules que el formen, ja que és un conjunt de cèl·lules de la mateixa naturalesa, que duen a terme la mateixa funció, per això hi podem diferenciar aquests quatre tipus.

1 2 3 4

TEIXIT CONNECTIU

TEIXIT MUSCULAR

TEIXIT NERVIÓS

TEIXIT EPITELIAL

E P I T E L I A L

T E I X I T

Teixit de revestiment

TIPUS DE TEIXITS

Teixit glandular

C O N N E C T I U

T E I X I T

Teixit cartilaginós

Teixit limfàtic

Teixit ossi

Teixit sanguini

TIPUS DE TEIXITS

Teixit adipós

Teixit conjuntiu

MU S C U L A R

T E I X I T

Teixit esquelètic

TIPUS DE TEIXITS

Teixit cardíac

Teixit llis

N E R V I Ó S

T E I X I T

Cèl·lules de la glia

Neurones

TIPUS DE TEIXITS

REFERÈNCIES

Figura 1: Matriu extracel·lular . (2009, 28 de decembre). Biosoro. de https://biosoro.wordpress.com/2009/12/28/matriu-extracel-lular/ Figura 2: La cèl·lula . (s/d). Xtec.cat. de http://www.xtec.cat/~jgurrera/ Figura 3: Associació de cèl·lules. Els teixits . (2014, 7 de septiembre). Wordpress.com. de https://biolulia.wordpress.com/biolulia/3-eso/1-lorganitzacio-del-cos-huma/1-4-associacio-de-cel%C2%B7lules-els-teixits/ Figura 4: Teixit epitelial. (s/d) Escorialvic.org. de https://escorialvic.org/llibredigitalciencies/llibredigital3r/TeoriaEpitelial.pdf Figura 5: Múscul cardíac. (2021, 9 de novembre) Vikipèdia. https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=M%C3%BAscul_card%C3%ADac&oldid=33113846 Figura 6: RELACIÓ. SISTEMA NERVIÓS . (2020, gener). Educaciodigital.cat. de https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/mod/book/view.php?id=3819

TEIXIT NERVIÓS, NEURONES

Cèl·lules especialitzades en la transmissió d’impúls nerviós, format per un cos cel·lular o soma, dendrites i l’axó. Poden ser: unipolars, bipolars o multipolars.

Figura: Teixit nerviós de cervell de porc

TEIXIT EPITELIAL GLANDULAR

Aquest tipus de teixit té la funció de sintetitzar, emmagetzemar i secretar substàncies. Poden ser aïllades solitariament o formar glàndules. Depenent de les substàncies secretades hi trobam:

Figura: Teixit epitelial glandular de melsa de rata

Glàndules endocrines

Glàndules exocrines

TEIXIT CONNECTIU CONJUNTIU

També conegut com a connectiu no especialitzat, té la funció d’unir altres teixits. Compost per cèl·lules fibroblastos, macròfags o mastòcits i adipòcits, i matriu extracel·lular Depenent de la funció de la matriu extracel·lular pot ser; conjuntiu lax o dens.

Figura: Teixit connectiu conjuntiu de testicle de conill

TEIXIT MUSCULAR LLIS

El formen cèl·lules allargades, i té un sol nucli, sent el múscul més comú als invertebrats, i als vertebrats es troba en aquells llocs que no requereixen moviments voluntaris. Contracció feble, lenta i involuntària.

Figura: Teixit muscular llis de l'intestí gruixat

TEIXIT CONNECTIU OSSI

Forma l’esquelet dels vertebrats, ja que és la matriu extracel·lular mineralitzada. És el principal teixit de sustentació, protegeix, emmagatzema i regula el metabolisme. Per altra banda, fa la formació de cèl·lules sanguínies en la medul·la òssia. Pot ser: Compacte Esponjós.

Figura: Teixit connectiu ossi de ca

TEIXIT CONNECTIU CARTILAGINÓS

Com el nom indica, conté cartílag, que es troba en les articulacions, tràquea, bronquis, entre altres. Amb l’os, és el principal teixit de sustentació dels animals, i la seva funció es duu a terme gràcies a les fibres de col·lagen. Aporta elasticitat.

Figura: Teixit connectiu cartilaginós d'orella de rata

TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC

El formen cèl·lules curtes, unides amb discos intercalars molt estrets, formant així una xarxa de cèl·lules connectades entre si. Tambés es troba estirat i forma les parets del cor. Contracció intensa, ràpida, rítmica, contínua i involuntària.

Figura: Teixit muscular cardíac del cor

TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC

El formen cèl·lules allargades, no ramificades amb longitud (màxim 30 centímetres); col·locades paral·lelament.Es troba estirat i té una contracció intensa, ràpida, discontínua i voluntària.

Figura: Teixit muscular esquelètic de la llengua

TEIXIT NERVIÓS, CÈL·LULES DE LA GLIA

És l'unitat funcional del sistema nerviós, i pot ser de tres tipus diferents, depenent de les seves característiques i funcions: astròcits, oligodentròcits i cèl·lules de Schwann, i micròglia.

Figura: Teixit nerviós de cervell de porc

TEIXIT CONNECTIU SANGUINI

Aquest teixit és connectiu especialitzat, compost per una matriu extracel·lular líquida. Està compost per glòbuls vermells, glòbuls blancs, plasma i plaquetes. Pot tenir funció de:1. Transport 2. F. Homeostàtica 3. Comunicació 4. Defensa

Figura: Teixit connectiu sanguini de sang humana

TEIXIT EPITELIAL

Aquest tipus de teixit es caracteritza per la presència de cèl·lules molt unides en ell, les quals poden presentar dues funcions diferents, revestir superfícies tant externes com internes del cos, o formar glàndules especialitzades en la secreció de substàncies.

Figura 4

TEIXIT CONNECTIU ADIPÓS

Aquest teixit té com a principal funció emmagatzemar lípids, té escassa matriu extracel·lular i abunden les cèl·lules adipòcits. Forma part de la protecció d’òrgans interns, funcions metabòliques i aïllament tèrmic. Pot ser adipós blanc o marró.

Figura: Teixit connectiu adipós de ronyó animal

TEIXIT EPITELIAL DE REVESTIMENT

Són capes que cobreixen superfícies internes i externes. A més, conté poca matriu extracel·lular i una forta unió entre cèl·lules. La seva classificació depèn de la forma de les cèl·lules (plans o esquamosos, cúbics i prismàtics) i la disposició cel·lular (simples, estratificats i pseudoestratificats).

Figura: Teixit epitelial de revestiment de pell humana

TEIXIT CONNECTIU

Tots aquells teixits que disposin d’una abundant presència de matriu extracel·lular amb funcions característiques, entre les quals s’hi destaquen el sosteniment, nutrició i reserva.

Figura 3

PER PODER COMPRENDRE MILLOR EL TEMA QUE ESTAM TRACTANT, CAL ENTENDRE ELS SEGÜENTS TRES CONCEPTES:

Matriu extracel·lular: És l'entramat de naturalesa sòlida o fluida, de composició diversa, secretada per les cèl·lules mateixes, que pot aparèixer amb més o menys quantitat i està en renovació contínua. Cèl·lula: La cèl·lula és la unitat mínima de vida, capaç de dur a terme les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció). Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, per això es diu que la cèl·lula és la unitat estructural i funcional dels éssers vius. Teixit: Els teixits són estructures formades per un conjunt de cèl·lules de la mateixa naturalesa, que duen a terme la mateixa funció.

Figura 1

Figura 2

Figura 3

TEIXIT MUSCULAR

Aquest tipus de teixit es caracteritza per la capacitat que tenen les cèl·lules que el formen, la contracció. Li permet desenvolupar la seva funció principal, el moviment, que desemboca en el moviment total de l’ésser en el que es troba, o dels seus òrgans interns.

Figura 5

TEIXIT NERVIÓS

Aquest tipus de teixit està format per les cèl·lules especialitzades i encarregades de captar informació, rebuda per part del medi en el que es troben o el seu interior (medi extern o intern). La informació obtinguda serà processada en els centres nerviosos i s’elaborarà una resposta.

Figura 6

TEIXIT CONNECTIU LIMFÀTIC

Igual que el sanguini, conté matriu extracel·lular fluida, plasma, glòbuls blancs (no vermells) i limfòcits.Té com a funció drenar, retornar proteïnes, transportar i formar part del sistema immunitari.

Figura: Teixit connectiu limfàtic de melsa de rata