PRESENTACIÓN CATARATAS

COMENÇAR

Els nostres aliments procedeixen de l'agricultura, la ramaderia i la pesca. La producció d'aliments de forma sostenible ha de ser una prioritat del sector primari.

El sector primari al món

acomiadació

Índex

per què produeix menys els sistemes agraris tradicionals?

cap a on es dirigeixen els sistemes agraris evolucionats?

D'on provenen els nostres aliments?

és sostenible la ramaderia actual?

existeixen alternatives sostenibles a la pesca de captura?

pAISATGES AGRARIS ESPANYOLS

com es conrea al món?

com forma l'ésser humà els paisatges agraris?

quins factors influeixen en les activitats agràries?

El sector primari comprèn totes les activitats que permeten obtenir recursos bàsics directament de la natura.Les principals activitats d'aquest sector són:

• L'agricultura
• La ramaderia
• La pesca
• L'aprofitament dels recursos forestals

d'ON PROVENEN ELS NOSTRES ALIMENTS?

Les activitats agràries depenen d'una sèrie de factors, tant físics com humans.

QUINS FACTORS INFLUEIXEN EN LES Activitats agràries?

L'espai rural, l'espai agrari i l'espai agrícola presenten diferències entre ells.L'espai rural és el territori en què s'estableixen els pobles i els espais naturals i, per tant, no és urbà.A més d'acollir activitats del sector primari, l'espai rural també pot acollir funcions del sector secundari o serveis.Els espais agraris estan formats per aquells paisatges naturals que han estat modificats per l'acció de l'ésser humà, amb la finalitat d'obtenir productes del sector primari. D'aquesta manera, l'espai agrari en què es desenvolupa l'agricultura rep el nom d'espai agrícola.

Les activitats del paisatge agrari

com forma l'ésser humà els paisatges agraris?

• La grandària
• La forma
• Els límits: les parcel·les són obertes quan no hi ha separacions físiques que presenten separacions com tancaments vegetals, metàl·lics, de pedra, etc.
• L'ús

Un conjunt de parcel·les explotades per un mateix productor constitueix una explotació agrària. El productor pot:

• Ser el propietari de les parcel·les
• Explotar-les en forma d'arrendament

En funció de la grandària de l'explotació es pot distingir entre:

• Minifundis (menys de 10 ha).
• Mesofundis (entre 10 i 100 ha).
• Latifundis (més de 100 ha).

La parcel·la o finca rústica és una porció de terreny, delimitat per una boga, que té un ús agrari. Es diferencien per:

La parcel·la, forma bàsica del paisatge agrari

Paisatges agraris espanyols

• Localització: es troben a les illes Canàries. Malgrat la poca extensió, presenten una gran diversitat.
• Característiques: les parcel·les, de diverses mides, acullen conreus intensius altament productius, destinats a l'exportació.
• Poblament: de tipus concentrat
• Paisatges:

-D'agricultura àrida, a Fuerteventura i Lanzarote, en què l'escasesa de pecipitacions no és un obstacle per a les plantacions de vinya, gràcies a la tècnica de l'arenament. -De regadius intensiu de costa, a Canàries, amb productes com plàtan, pinya, mango, alvocat i conreus d'hivernacle

Paisatges agraris mediterranis

• Mesofundis (entre 10 i 100 ha)
• Latifundis (més de 100 ha)

• Minifundis (menys de 10 ha)

La grandària es pot distingir entre:

• Explotar-les en forma d'arrendament.

• Ser el propietari de les parcel·les.

Un conjunt de parcel·les explotades per un mateix productor constitueix una explotació agrària. El productor pot:

• L'ús

• Els límits: Les parcel·les són obertes quan no hi ha separacions físiques que les delimitin o tancades que presenten separacions com tancaments vegetals, metàl·lics, de pedra, etc.

• La forma

• La grandària

La parcel·la o finca rústica és una porció de terreny, delimitat per una boga, que té un ús agrari. Es diferencien per:

la parcel·la, la forma bàsica del paisatge agrari

• Conreus de regadiu. Creixen per l'aportació d'aigua que s'efectua de manera artificial. El reg pot ser per degoteig, aspersió o inundació.
• Conreus de secà. Només reben l'aigua de la pluja.

En funció dels sistemes de reg utilitzats

Els productors agrícoles emprenen diferents sistemes de conreu a les parcel·les, la qual cosa confereix diferents aspectes als paisatges agraris:

Sistemes de conreu de les parcel·les

Com es conrea al món?

• Es desenvolupa als països de l'Àsia monosònica, com Vietnam i Cambodja.
• És un sistema agrari intensiu que es basa en el monocultiu de l'arròs.
• Les parcel·les són petites, estan voltades de dics i comunicades per canals que les inunden d'aigua. A les zones muntanyenques, on hi ha molt pendent, s'hi construeixen bancals per aprofitar el sòl.
• La mecanització és escassa i requereix molta mà d'obra.
• S'obtenen diverses collites a l'any.

Agricultura irrigada monosònica

Paisatges agraris mediterranis

• Localització: es distribueixen per àmplies zones de l'interior peninsular i el litoral mediterrani i ocupen la major part de la superfície d'Espanya
• Característiques: les explotacions varien des dels grans latifundis del sud peninsular fins als minifundis intensius de les planes litorals. En funció de la zona, hi trobem diferents tipus de ramaderia.
• Poblament: a les regions litorals és dispers. A les regions de l'interior es concentra en petits nuclis rurals.
• Paisatges:

-Herbacis, amb camps amplis de secà, regadius d'interior i hortes de regadiu. -Llenyosos, amb oliverars, vinya, crítics i altres espècies, com els cirerers a la vall del Jerte, a Extremadura. -D'horticultura, tant a l'aire lliure com sota plàstic. -Forestals, amb boscos de coníferes. -Ramaders, on es troba la devesa, model d'explotació ramadera que combina superfícies de pastura i arbres com les alzines i les alzines sureres, en què es practica la ramaderia extensiva.

• El monocultiu: les parcel·les estan dedicades a un únic tipus de conreu
• El policultiu: quan es conreen espècies vegetals diferents.

En funció de la varietat d'espècies conreades

• L'agricultura intensiva, que aprofita al màxim la parcel·la per mitjà de l'ús de mitjans tècnics avançats amb la finalitat d'obtenir la màxima productivitat.

En funció de l'aprofitament de les parcel·les

• El sistemes agraris tradicionals tenen com a objectiu fonamental l'autoconsum familiar i, en alguns casos, la comercialització en l'àmbit local. Les explotacions solen ser petitesi es caracteritzen per:

-El conreu de diversos productes (policultiu) en una mateixa parcel·la. -L'ús de tècniques rudimentàries i l'escassa mecanització. -L'absència de fertilitzans i productes fisiosanitaris. -L'escassa inversió, que suposa una productivitat baixa.

• Els sistemes evolucionats de mercat: la producció es dirigeix fonamentalment a la comercialització, fins i tot a escala

internacional. Les explotacions es caracteritzen per: -Les parcel·les són generalment de gran grandària, especialitzades en un únic conreu (monocultiu) -L'ús de tècniques avançades, com l'agrobiotecnologia, que permet obtenir conreus resistens a les plagues. -La mecanització de les tasques agrícoles i l'ús dels fertilitzants i productes fitosanitaris més avançats. -Unes grans inversions que generen una gran productivitat.

La combinació dels diferents elements del paisatge agrari i de les diferents maneres de conrear la terra ha donat lloc a dos tipus de sistemes agraris al món:

Tipus de sistemes agraris

Milions de persones al món viuen de l'agricultura tradicional, caracteritzada per l'ús d'eines senzilles, una gran dependència de factors físics, l'ús d'animals de tir i l'obtenció de rendiments escassos, la destinació dels quals és l'autoconsum.Aquests sistemes agraris solen ser sostenibles amb el medi. No garanteixen el proveïment continuat d'aliments als agricultors més pobres, que depenen de la collita per subsistir. Aquesta situació pot provocar inseguretat alimentària i subalimentació.

Sistemes agraris tradicionals

Per què produeixen menys els sistemes agraris tradicionals?

• Es localitza a les sabanes d'Amèrica, Àfrica i Àsia.
• Es basa en l'associació de l'activitat agrícola i la ramadera. L'adob que proporcionen els animals (fem) permet l'explotació permanent del sòl utilitzant un sistema basat en la rotació de conreus.
• Les terres es divideixen en tres parts: en una es conrea cereal, en una altra, mill o blat de moro i la tercera es deixa en guaret, és a dir, sense conrear, per recuperar la fertilitat del sòl.
• Les parcel·les segueixen una rotació de conreus triennal i així se n'assegura la fertilitat.

Agricultura extensiva de secà

• Es localitza a la conca de l'Amazones, l'Àfrica equatorial i el Sud-est asiàtic.
• Consisteix en la tala i crema de zones boscoses amb el propòsit d'obtenir petits camps en els quals es conreen mandioca, mill, melca, nyam...
• Les cendres fertilitzen el sòl, que es remou amb eines rudimentàries per poder sembrar les llavors .
• Aquests camps són productius durant tres o quatre anys perquè els sòls s'esgoten amb rapidesa. Llavors, l'agricultor els abandona temporalment i es trasllada a un altre lloc on torna a iniciar el procés.
• L'agricultura itinerant es caracteritza per mantenir l'equilibri amb el medi en el qual es desenvolupa, pero en alguns llocs l'ús de motoserres i arades en lloc de matxets i aixades ha accelerat els processos de desforestació i la pèrdua de sòl.

Agricultura itinerant d'artigatge

L'espai rural, l'espai agrari i l'espai agrícola presenten diferències entre ells. L'espai rural és el territori en què s'estableixen els pobles i els espais naturals i, per tant, no és urbà. L'espai rural també pot acollir funcions del sector secundari o serveis.Els espais agraris estan formats per aquells paisatges naturals que han estat modificats per l'acció de l'ésser humà, amb la finalitat d'obtenir productes del sector primari. L'espai agrari en què es desenvolupa l'agricultura rep el nom d'espai agrícola.

lES ACTIVITATS DEL PAISATGE AGRARI

GRàCIeS!

No tots els sòls són aptes per al conreu. L'aprofitament depèn de la textura, el gruix, la quantitat de matèria orgànica i mineral, i l'acidesa que limita la fertilitat del sòl .

El sòl i l'aigua

Influeix l'altitud, l'orientació dels vessants i la inclinació del terreny. Les zones que es troben a a menor altitud i els vessants més exposats al sol, amb temperatures més elevades, son els més adequats per conrear.

El relleu

El clima

És el principal condicionant de les activitats agràries, cada espècie agrícola i ramadera es desenvolupa una funció d'unes condicions de temperatura i humitat.

fACTORS FÍSICS

Aquests factors han generat al llarg al llarg dels anys uns usos i costums agrícoles que han modelat els paisatges agraris i les formes de conreu.

El desenvolupament tecnològic

La tecnologia aplicada a l'agricultura permet superar les limitacions físiques per al conreu, com la manca d'aigua que s'ha superat amb l'ús de sistemes d'irrigació, les baixes temperatures, amb la introducció dels hivernacles o l'escassa força humana, que s'ha superat amb l'ús de maquinària.

El desenvolupament tecnològic

Els llocs molt poblats exigeixen explotacions agràries intensives que permetin alimentar tots els habitants. A les zones poc poblades hi predominen explotacions extensives, l'abandonament de terres, etc.

La pressió demogràfica

fACTORS humanS

Aquest sector ocupa el 55% de la població i la seva aportació al PIB és del 19,6%.

El sector primari ocupa un percentatge molt baix de la població (el 3%) i la seva aportació al PIB és només de l'1,3%.

Països més desenvolupats

Països menys desenvolupats

Agricultura comercial tecnificada

• Es practica a l'Amèrica del Nord, Europa, el Japó, Nova Zelanda i a zones d'Austràlia, l'Argentina i el Brasil.

• Es caracteritza per l'ús de pràctiques agrícoles avançades, que permeten obtenir rendiments elevats per hectàrea: ús de maquinària d'última generació, selecció de llavors i ús de productes fitosanitaris i fertilitzants avançats. L'ús d'aquestes tècniques permet parlar d'una agricultura intel·ligent.

• La solució passa necessàriament per la implantació de pràctiques agrícoles més sostenibles com l'agricultura ecològica i l'agricultura intel·ligent.

• A més, es tracta d'una agricultura molt especialitzada en determinats productes seleccionats, que arriben ràpidament al mercat gràcies a la rapidesa del transport i a una xarxa comercial eficaç.

Sistemes agraris evolucionats de mercat

El creixement de la població durant el segle passat va fer necessari crear nous sistemes agraris per produir aliments en gran quantitat.La nova agricultura de mercat ha generat grans desequilibris i ha comportat una degradació creixent del medi natural, malgrat haver permès disposar d'aliments en abundància.La solució passa necessàriament per la implantació de pràctiques agrícoles més sostenibles com l'agricultura ecològica i l'agricultura intel·ligent.

Cap a on es dirigeixen els sistemes agraris evolucionats?

• És pròpia dels Estats Units, el Canadà i Austràlia.

• Disposa de grans parcel·les de formes regulars dedicades al monocultiu del blat de moro, el blat, la soja, la colza, el cotó..., que es venen a les indústries alimentàries i a les centrals de producció de biocombustibles.

• Aplica les tècniques i coneixements més avançats i obté una producció molt elevada amb escassa mà d'obra, una destacada mecanització de les tasques i la utilització del guaret.

Agricultura extensiva dels països nous

• És característica de les zones tropicals. Es tracta d'una agricultura molt tecnificada que produeix cacau, cafè, te, canya de sucre, cotó, etc., en règim de monocultiu intensiu.

• Les plantacions són majoritàriament propietat de multinacionals, que obtenen grans beneficis perquè ocupen mà d'obra local amb salaris minsos i amb costos de producció molt baixes.

• Encara que la presència d'aquestes multinacionals crea ocupació i infraestructures de transport, presenta alguns aspectes negatius com la pèrdua de biodiversitat d'espècies i la ruïna dels productors locals que no poden competir amb els preus de les multinacionals.

• La major part de la producció s'exporta i això comporta, de vegades, dèficit d'aliments per a la població local.

Agricultura extensiva de plantació

Consisteix en una combinació de diversos tipus de conreus en una mateixa parcel·la, que afavoreix la biodiversitat i la resistència de les plantes.

Què és l'agricultura ecològica?

Tradicionals

• La ramaderia complementa l'agricultura i s'orienta a l'autoconsum, i l'excedent, al comerç local. Les explotacions són petites, de tipus familiar, i es crien animals de corral i de pastura, amb races autòctones.

• Els animals s'alimenten de les restes de les collites o pasturen per les terres marginals i els guarets.

• S'inverteix poc en maquinària i cures veterinàries.

• La ramaderia és majoritàriament sedentària, però en algunes zones molt seques o molt fredes, com els deserts càlids o la tundra, els ramats es desplacen a la recerca d'aigua o d'aliment.

• Es localitzen a les regions intertropicals d'Àfrica, Llatinoamèrica i del Sud-est asiàtic, i en alguns països del nord d'Àfrica i d'Àsia central i occidental

SISTEMES RAMADERS

La ramaderia és la cria d'animals per disposar d'aliments com ara carn, llet, ous i altres productes com el cuir i la llana. Els aliments també s'utilitzen com a força de treball o s'exploten per a la seva reproducció.Les explotacions ramaderes varien segons la mena d'animals que es crien i si s'empren sistemes extensius o intensius. Quant als sistemes ramaders, podem distingir entre els tradicionals i els evolucionats. Dins d'aquests últims, els anomenats "productivistes" han abaratit la carn, però plantegen greus problemes de sostenibilitat, per això la ramaderia ecològica es proposa com a alternativa.

és sostenible la ramaderia actual?

La ramaderia: exportacions i sistemes ramaders

• Estan orientats a vendre els productes als mercats i obtenir el màxim benefici.

• Per això porten a terme inversions elevades en instal·lacions, automatització de les tasques, alimentació dels animals, hormones per fomentar el creixement i antibiòtics per prevenir malalties.

• Les explotacions són grans per millorar la rendibilitat.

• S'especialitzen en la producció de carn, llet i ous. Amb la finalitat d'obtenir una producció elevada seleccionen les races més productives, en detriment de les autòctones.

• Convé distingir entre ramaderia evolucionada extensiva i intensiva:

-L'extensiva es localitza a les grans prades i estepes dels Estats Units, l'Argentina i Austràlia. S'especialitza en la cria de bestiar boví i oví per al mercat internacional. -La intensiva, també anomenada industrial, es dedica preferentment al bestiar boví, porcí i avícola. Els animals es crien en estables o granges en règim d'estabulació.

Evolucionats

La ramaderia industrial destina grans inversions per fomentar el creixement dels animals a les granges. Controla l'alimentació i la salut del bestiar, així com la temperatura i la humitat dels estables i les hores de llum per agilitar l'engreixament dels animals per augmentar la producció.La ramaderia industrial ha abaratit molt la producció d'aliments, però comporta seriosos problemes:

• És una ramaderia molt contaminant, ja que emet gasos d'efecte d'hivernacle i els purins dels animals contaminen el sòl i l'aigua.

• Es qüestiona el benestar del bestiar i les condicions en què viu, perquè a les naus s'hi allotgen milers d'animals en espais reduïts.

• És poc eficient.

La sostenibilitat de la ramaderia industrial

La pesca es basa en l'aprofitament dels recursos naturals que ofereix el mar, i proporciona aliments a les persones i matèries primeres a la indústria.Des dels seus orígens, a la caça i la pesca eren activitats de depredació. A partir del Neolític, la ramaderia va anar substituint la caça, però no ha passat el mateix amb la pesca. No obstant això, el creixement actual de l'aqüicultura obre una esperança de futur davant l'esgotament creixent dels recursos pesquers.Les zones pesqueres destacadesLa fauna marina es concentra a les zones amb més abundància de nutrients. En conseqüència, les majors captures es localitzen en unes zones determinades, els caladors, que es troben a:

• Les plataformes continentals.

• Les zones de contacte entre els corrents oceànics freds i càlids.

• Les zones d'aflorament d'aigües profundes i corrents freds.

existeixen alternatives sostenibles a la pesca de captura?

SISTEMES DE PESCA