verbs pronominals

verbs pronominals

Els verbs pronominals són aquells que es conjuguen amb un pronom i concorden amb el gènere i el nombre. Aquest pronom forma part del verb, no fa funció de complement (no es refereixen a cap element de la frase), només serveixen per donar un nou significat al verb. Són verbs pronominals: adonar-se, queixar-se… Els verbs reflexius són aquells en què el subjecte i el pronom són la mateixa persona. Els pronoms febles dels verbs reflexius poden fer funció de complement directe (CD), complement indirecte (CI) o funció impersonalitzadora. Són verbs reflexius: pentinar-se, rentar-se, llevar-se…

Aquestes construccions no s’han de confondre amb les reflexives, en les quals el pronom sí que fa una funció sintàctica: Jo em [CD] rentava. En Tomàs es [CI] renta la cara.

Hi ha un conjunt de verbs que es pronominalitzen incorrectament a causa de la interferència amb el castellà. Els principals són els següents:

Verbs que poden usar-se com a pronominals cansar(-se), creure(‘s), equivocar(-se), estar(-se), evaporar(-se), fondre(‘s), morir(-se), oblidar(-se), pensar(-se), quedar(-se), recordar(-se), riure(‘s)… La neu es fon. (El sol fon la neu.)

Verbs que només s’usen com a pronominals abstenir-se, acarnissar-se, adir-se, adonar-se, captenir-se, cruspir-se, empassar-se, empatollar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb el pronom hi caure(-hi), haver-hi, veure(-hi), sentir(-hi), tornar(-hi) Cada any hi ha més cotxes. En aquell moment no hi veia ni hi sentia. (No veia la carretera ni sentia els meus crits.) *En les construccions de passiva reflexiva i en algunes construccions impersonals el pronom se tampoc no funciona com a substitut: S’han dit moltes mentides. En aquell barri es vivia molt bé.

Verbs que es conjuguen o poden conjugar-se amb dos pronoms

ANAR: Moure’s passant d’un punt a l’altre en una direcció determinada, per un camí determinat, amb un vehicle determinat, d’una manera determinada, etc.

• Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons.
• Anaven per un camí estret. Aneu per la drecera! Anar per mar, per terra.
• Anar amb/en cotxe, amb barca. Anar a cavall, a peu.
• Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons.

ANAR-SE'N: Partir d’un lloc per anar en un altre. Demà ja no seran aquíí: se’n van a Mallorca.

• Jo me’n vaig; tu queda’t i espera’l.

SORTIR: Alguna persona o cosa, passar de dins a fora.

• Hem sortit del teatre a les vuit.
• Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer un passeig.
• A quina hora surt el tren exprés de París?

SORTIR-SE'N Algú, salvar-se, de compromisos, dificultats, entrebancs, etc., que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa, deseixir-se’n.

• La seva situació era difícil, però se’n va sortir molt bé.
• Finalment va sortir-se’n amb penes i treballs.

TORNAR: Algú, anar devers el lloc del qual havia partit.

• Se’n van dilluns i tornen dissabte.
• Ja han tornat de Montserrat: no hi han estat sinó vuit dies.

TORNAR-SE'N: Partir d’un lloc per anar al lloc de procedència.

• Ens en tornem abans d’hora perquè plou.

TORNAR-S'HI: Fer a algú allò que ell ens fa a nosaltres.

• Quan se sent atacat sempre s'hi torna.

JUGAR: Passar el temps en quelcom que es fa amb l’objecte d’entretenir-se, de divertir-se.

• Es passa el dia jugant a futbol.
• Ara encara no és hora de jugar

JUGAR-S'HI: Apostar o arriscar-se a perdre.

• Aquest noi és un romancer. Què t’hi jugues que avui no es presenta a la festa?
• Si continues fent el ronso, t’hi jugues la feina.

El pronom reflexiu "es"

• El pronom reflexiu de tercera persona es pot representar tant el complement directe com l’indirecte.
• Es fa servir per a expressar un subjecte indeterminat en els verbs usats com a impersonals.
• Pot acompanyar els verbs pronominals; però en aquest cas no exerceix cap funció sintàctica, sinó que forma part de l’estructura del verb.
• Morfològicament, el pronom es pot adoptar, anteposat al verb, la forma reforçada es o la forma reduïda s’, i posposat al verb, la forma plena -se o la forma reduïda ’s:

Es desanimava de seguida. No s’adonaven del perill. Estava cansant-se d’escoltar sempre el mateix.

• Si el verb comença amb les grafies s o c (davant de e o i), en lloc de la forma reforçada es, se sol utilitzar la forma plena se.

La història se centra en la vida de Jaume I. Ja se sabia que faria això.

• El pronom es pot usar-se de manera impersonal amb verb intransitius o transitius sense complement directe:

Es diu que el president està a punt de dimitir. En aquest restaurant es menja molt bé.

• Amb un verb transitiu que porta un sintagma nominal, és preferible fer la concordança, en singular o plural, amb el substantiu que l’acompanya, que s’interpreta, aleshores, com a subjecte d’una oració passiva pronominal.

La paella es fa amb arròs com a ingredient principal. S’han convocat catorze noves places de professor de matemàtiques.