Tècniques narratives - Mar Alícia Binefa

Mapa Conceptual Tècniques narratives

Tipus

Lineal

Personatges

Estroctura

Caracterització

Discontinua

Tècniques narratives

Intern

Intern

Punt de vista

Espai i temps

Extern

Extern

Personatges

Són els individus que intervenen en els fets narrats, sempre situats en un temps i en un espai determinats. Segons la importància que prenen dins de l'acció narrada, els personatges poden ser:Principals. Secundris.

Definició d'estroctura

L'estroctura externa s'organitza el contingut de la història en capítols, parts, tractats… i l’estructura interna és la que analitzarem nosaltres i va marcada per l’ordre dels esdeveniments que s’expliquen. Pot ser:

• Lineal
• No lineal o discontiua

Punt de vista

És la funció d'explicar la història que se'ns presenta en la novel·la. El punt de vista narratiu és la perspectiva des de la qual es narra la història.

• Intern
• Extern

Espai i temps

Tota novel·la se situa en un temps determinat, que pot ser present, passat o futur. Hi ha:

• Intern
• Extern

Estroctura

Lineal

Estructura els seus continguts en: plantejament, nus i desenllaç. Plantejament: conflicte o fet: tota la trama de la història es desenvolupa a partir d'aquesta complicació inicial, també s'introdueixen els personatges que la protagonitzen. Nus: Es desenvolupa la narració Desenllaç: És on s'escull si la narració acaba bé o malament, i pot acabar en un final obert o tancat.

Estroctura

Discontiua

Trenca l’ordre lineal del temps i altera l'ordre dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument. Per exemple pot haber-hi primer un desenllaç, després el nus, després el desenvolupament, despres un altre cop el nus, i així succsesivaent

Punt de vista

Intern

El narrador està a dins de la història, participa directament, és un dels personatges. Utilitza la primera persona verbal. En aquest cas podem parlar de:

• Narrador protagonista: és el personatge que protagonitza la història, intervé directament a l'acció, explica els seus pensaments i sentiments, però no pot explicar els dels altres. Llavors el punt de vista és limitat.
• Narrador testimoni: parla en primera persona, però no és el protagonista de la narració i a vegades ni és un personatge principal. Pot ser un personatge secundari que només explica la història des del seu punt de vista.

Punt de vista

Extern

El narrador no forma part en la història, l'explica des de fora i en tercera persona, pot saber més coses o menys sobre els fets que narra o sobre els personatges que els protagonitzen. Segons el seu grau d'implicació en la narració, podem parlar de:

• Narrador objectiu: es troba apartat dels fets que narra i adopta una postura d'observador impersonal i objectiu. No pot opinar sobre els personatges, es limita a narrar allò que veu.
• Narrador omniscient: és un narrador que ho coneix tot, el present, pasat i futur. Coneix també perfectament els personatges, com pensen, què experimenten, etc. Coneix el final del relat i pot avançar fets al lector.

Espai i temps

Inern

És el temps en què es desenvolupa l'acció, el temps que triga a desenvolupar-se la trama. La seva estructura pot ser:

El narrador tembé te dos recursos:

• L'anticipació: consisteix a avançar un fet que, seguint l’ordre dels esdeveniments, es produirà més endavant.
• La retrospecció (flash-back): relata un fet que s’ha produït abans tenint en compte el moment en què es troba l’acció.

• Lineal: Els fets pasen cronològicament, ordena els fets segons el pas del temps real.
• Discontinu:. Trenca l’ordre lineal del temps i altera la disposició successiva dels fets, que poden ordenar-se de maneres diferents segons les necessitats de l’argument.

Espai i temps

Extern

És l'època històrica en què es desenvolupa la novel·la. La tria d’un o altre moment de la història té efectes importants en la construcció de la narració, perquè cal adequar tot un seguit d’elements (l’entorn, la indumentària, la manera de viure, de parlar...) per fer versemblant el relat. Ex: la guerra civil, l'imperi romà, s. XX...

Temps: Correspon a l'espai físic, real o fictici, on es desenvolupen els fets i se situen els personatges. L’espai pot acomplir tres funcions diferents en la narració: Funció díctica Funció referencial. Funció simbòlica

Tipus

Principals: són els que intervenen en l'acció amb més intensitat, la seva actuació té un pes decisiu en la resolució del conflicte plantejat. I són els que més coneixem. Secundaris: intervenen poc o marginalment en el decurs de la novel·la. La seva intervenció no és definitiva per al desenvolupament de l'acció i estan menys caracteritzats, és a dir, el lector coneix menys dades sobre ells. Els tipis de personatges no tant importants són: - Personatge decoratiu - Personatge tipus - Personatge col·lectiu - Personatge natura - Antiheroi

Caracterització

Segons la caracterització (com són els personatges,), els personatges poden ser:

• Rodons: són presentats amb uns trets més complexos, tenen característiques pròpies de qualsevol ésser humà, evolucionen al llarg de la novel·la, poden ser contradictoris i de comportament variable, com qualsevol persona.
• Plans: només estan esbossats, són caracteritzats de manera esquemàtica i es mantenen invariables al llarg de la novel·la, la qual cosa pot fer-los poc creïbles.
• Caracterització directa: si el lector coneix com és el personatge perquè el narrador o un altre personatge aporta aquestes dades.
• Caracterització indirecta: si el lector s'ha de fer una imatge mental del personatge i de la seva manera de ser a partir dels fets i accions del mateix personatge.