LINEA DEL TEMPS

CIVILITZACIÓ BABÌLONICA (1801 a.C - 539 a.C) Era un antic estat de Mesopotàmia. Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.

PLATÓ D'ATENES (428 a.C - 347 a.C) L’obra escrita de Plató està constituïda per un seguit de diàlegs (arquetips de la dialèctica socràtica) a través dels quals cercà de divulgar alguns dels aspectes centrals de les seues doctrines i donar a conèixer el seu programa filosòfic i les finalitats que perseguia.

TALES DE MILET (625 a.C - 545 a.C) Va ser el primer filòsof grec a plantejar la naturalesa última del món, concebuda sobre la base d'un primer i darrer element: l'aigua. Per al filòsof presocràtic, Tales de Mileto, l'aigua és el principi de totes les coses que hi ha.

CIVILITZACIÓ EGÍPCIA (310 a.C - 30 a.C) Va fer nombroses contribucions significatives en diversos camps, la llengua materna era el egipci.

EUDOX DE CNIDOS (408 a.C - 355 a.C) Eudox fou el primer en plantejar un model planetari basat en un model matemàtic, raó per la qual se'l considera el pare de l'astronoma matemàtica. Va recrear el sistema planetari construint un model d'esferes homocèntriques que representaven les estrelles fixes, la Terra, els planetes coneguts, el Sol i la Lluna, i va dividir l'esfera celeste en graus de latitud i longitud.

CIVILITZACIÓ XINESA (1476 a.C - 1912 d.C) Les dinasties successives van desenvolupar un sistema burocràtic força elaborat, que donà als pagesos xinesos un avantatge important respecte als nòmades i als muntanyesos veïns.

PITÀGORES DE SAMOS (569 a.C - 475 a.C) Va descobrir la teoría de la significació funcional dels números al món objectiu ia la música; la incommensurabilitat de la diagonal d'un quadrat de costat mesurable o el teorema de Pitàgores per als triangles rectangles.

CIVILITZACIÓ MAIA (2000 a.C - 355 a.C) Els maies van construir impressionants ciutats i complexos arquitectònics, incloent grans piràmides-temple, palaus, places i observatoris astronòmics. La llengua era el maia.

edat antiga

CLAUDI PTOLOMEU (90 a.C - 168 d.C) Va fer importants contribucions en diversos camps del coneixement, especialment en astronomia, geografia i cartografia. La seva llengua materna era el grec i la cientifica era el llatí.

HIPAC DE NICEA (190 a.C - 127 a.C) Hiparc de Nicea va ser un científic polifacètic que va influir en la comprensió de l’univers i la Terra durant l’antiguitat. La seva llengua materna era el grec i la cientifica el llatí.

ARISTARC DE SAMOS (310 a.C - 230 a.C) Va ser el primer astrònom a calcular les mesures i distàncies relatives del Sol i de la Lluna mitjançant observacions astronòmiques i càlculs trigonomètrics. La seva llengua era el grec.

ARISTÒTIL D'ESTAGIRA (384 a.C - 322 a.C) Aristòtil d’Estagira va ser un filòsof grec que va viure al segle IV aC. Va ser estudiant de platò i mestre d'Alexandre el gran. La seva llengua materna era el grec.

HIPÀTIA D'ALEXANDRIA (355 a.C - 415 d.C) Va escriure comentaris sobre les obres de Apol·loni de Pèrgam (sobre geometria) i Diòfant d’Alexandria (sobre teoria dels nombres). Va dissenyar un tauler astronòmic, possiblement una versió revisada del llibre III del comentari de seu pare sobre l’Almagest.

POSIDONI D'APAMEA (135 a.C - 51 a.C) va ser un dels principals geògrafs de l'Antiguitat. Va escriure una obra anomenada "Geografia" en què va descriure en detall la geografia del món conegut en la seva època, incloent la topografia, els climes i els costums de diferents regions.

ERATÒSTENES DE CIRENE (276 a.C - 194 a.C) Estudis geogràfics: Va escriure obres importants sobre geografia, incloent-hi "Geographica", en què va intentar cartografiar el món conegut i proporcionar una descripció detallada de les seves característiques geogràfiques.

edat MITJANA

JOHANNES KEPTER (1571 d.C - 1630 d.C) Kepler va descobrir tres lleis fonamentals del moviment planetari: els planetes es mouen en òrbites el·líptiques amb el Sol en un dels focus, el temps necessari per recórrer qualsevol arc d’una òrbita planetària és proporcional a l’àrea del sector entre el cos central i aquest arc (la “llei de les àrees”) i una relació exacta entre els quadrats dels temps periòdics dels planetes i els cubs de les seves distàncies mitjanes al Sol (la “llei harmònica”).

ISAAC NEWTON (1643 d.C - 1727 d.C) Va ser el descobridor original del càlcul infinitesimal. Va descobrir la composició de la llum blanca, integrant els fenòmens dels colors en la ciència de la llum i establint les bases de l’òptica moderna.

TYCHO BRAHE (1546 d.C - 1601 d.C) Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. La seva llengua materna era el danès i la cientifica el llatí.

HIDEGARDA DE BINGEN (1098 d.C - 1543 d.C) Hildegarda de Bingen va ser una figura multifacètica que va deixar una empremta significativa en la música, la medicina, la filosofia i la teologia medieval.

NICOLAU COPÈRNIC (1473 d.C - 1543 d.C) Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. La seva llengua materna era el polònes i la cientifica el llatí.

MARIA CUNITZ (1610 d.C - 1664 d.C) Va escriure el llibre “Urania Propitia” (1650), que demostra un domini de les matemàtiques i càlculs astronòmics. Va ajudar a establir l’alemany com una llengua científica i va fer que les taules fossin accessibles fora de la universitat.

GALILEO GALILEI (1564 d.C - 1642 d.C) Va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic.

edat MODERNA

MARIA MITCHELL (1818 d.C - 1889 d.C) Maria Mitchell va ser una de les grans pioneres de l'astronomia ja que va arribar a ser la primera astrònoma professional dels Estats Units, i la primera dona coneguda a l'àmbit internacional que va treballar com a astrònoma i professora d'astronomia.

NICOLE-REINA LEPAUTE (1723 d.C - 1788 d.C) Nicole-Reine Lepaute era una matemàtica i astrònoma francesa del segle XVIII. Es dedicava principalment a l'astronomia i va fer importants contribucions en aquest camp.

CAROLINE LUCRETIA HERSCHEL (1750 d.C - 1848 d.C) Caroline Lucretia Herschel va ser una astrònoma i soprano alemanya-britànica. La seva llengua materna era l'anglès i en el ambit cientific també.

ANGLAONIKE DE TESALIA (1646 d.C - 1684 d.C) Aglaonike de tesàlia va ser una astrònoma i filòsofa natural grega de Tesalia. La seva llengua materna va ser el grec i la cientifica també.

WILLAMINA PATON FLEMING (1857 d.C - 1911 d.C) Va ser una astrònoma nord-americana d'origen escocès. Durant la seva carrera, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles i va catalogar milers d'estrelles i altres fenòmens astronòmics. Entre els diversos assoliments professionals que va avançar l'astronomia Fleming es destaca pel seu descobriment de la Nebulosa del Cap de Cavall.

MARIA WINKEL MANN KIRCH (1670 d.C - 1720 d.C) Va ser una astrònoma alemanya coneguda per la publicació de calendaris i efemèrides i destacada per haver estat la primera dona documentada com a descobridora d'un cometa i una de les primeres dones àmpliament reconegudes en el camp científic.

WANG ZHENYI (1768 d.C - 1797 d.C) Va estudiar els eclipsis lunars, utilitzant models construïts al jardí de casa seva. La seva explicació del fenomen, donada a l'article Sobre l'explicació dels eclipsis lunars, és força encertada.

WILLIAM HERSCHEL (1738 d.C - 1822 d.C) Descobriment d'Urà: Herschel és millor conegut pel descobriment del planeta Urà el 13 de març de 1781. Aquest descobriment va ampliar significativament la mida del sistema solar conegut en aquell moment.

edat CONTEMPORANIA

CECILLA PAYNE-GAPOSCHKIN (1900 d.C - 1979 d.C) Cecilia Payne-Gaposchkin va ser una destacada astrònoma i astrofísica britànica-nord-americana. Es va dedicar principalment a la investigació i l'ensenyament al camp de l'astronomia i l'astrofísica.

ANNIE JUMP CANNON (1863 d.C - 1941 d.C) Annie Jump Cannon va ser una astrònoma estatunidenca. Va ser coneguda principalment classificar les estrelles segons la seva temperatura i composició.

ALBERT EINSTEIN (1879 d.C - 1955 d.C) Albert Einstein va ser un físic teòric alemany les contribucions del qual van revolucionar la nostra comprensió de l'univers.

VERA RUBIN (1928 d.C - 2016 d.C) Va ensenyar que les galàxies espirals giren prou ràpid com per separar-se si la gravetat de les seves estrelles fos tot el que les mantingués juntes.

HENRIETTA LEAVITT (1868 d.C - 1921 d.C) Henrietta Swan Leavitt va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-lluminositat de les variables cefeides.

PARIS PISMIS (1911 d.C - 1999 d.C) Va descobrir 20 cúmuls oberts i 3 cúmuls globulars, i va treballar a les primeres explicacions sobre l'estructura espiral de les galàxies.

MARGARET GELLER (1947 d.C - NO HA MORT) Geller va realitzar mapes pioners de l’estructura a gran escala de l’univers proper. El seu projecte SHELS mapeja la distribució de la matèria fosca a l’universAmb el telescopi MMT de 6,5 m, lidera una investigació més profunda de l’univers mitjà anomenada HectoMAP.

EDWIN POWELL HUBBLE (1889 d.C - 1953 d.C) Descobriment de l'expansió de l'univers: Hubble va observar que les galàxies s'allunyen de la nostra en totes direccions, cosa que implicava que l'univers estava en expansió. Aquest descobriment va portar al desenvolupament de la teoria del Big Bang i va revolucionar la nostra comprensió del cosmos.