PRESENTACIÓN MINIMAL

QUIMIORECEPTORS

IRENE CUEVAS, LAURA STEFANIDIS, SOFIA AGUELO

EL GUST

La llengua es un òrgan muscular situat en l'interior de la cavitat oral, cumpleix funcions diverses com per exemple, la percepció del sabor del aliments.

L'esquelet de la llengua, esta format per l'ós hioides, la membrana hioglosa i el septum mitja, sobre els que resideixen els musculs linguals que son els que permeten la seva mobilitat .

-base de la llengua: esta conectada amb els músculs milohioideos, genihioideos, amb l'ós de la hioides

-els bords linguals: te filtres per a les bateries

-la punta lingual o vetix: es la responsable del saboreig dels aliments

-la cara inferior: on trobem el frenill lingual, que ens permeteix controlar els moviments linguals, els orificis de la sortida de les glàndules salivals submandibulars i de les sublinguals

-la cara superior: troben diferents tipus de papiles gustatives que distingueixen una gran varietat de sabors

QUE ES LA LLENGUA?

PARTS DE LA LLEGUNA

-Percepció del gust per part de les glàndules gustatives, carregades d'enviar aquesta informació al cervell per assegurar-se de l'origen de la menjar ingerida ,aquest acte és un mecanisme de defensa per no ingerir substàncies nocives o danyines al cos. -Intervé en la masticació de les rugositats del dors de la llengua juntament amb el paladar completant la trituració dels aliments. -Intervé en la deglución d'aliments. -Permet que'l menjar sigui mogut dins de la boca per ser col·locat en una posició on sigui més fàcil ser descompost pels molars. Quan el contingut de la boca està llest per ser degluït, la llengua forma una bola, coneguda com a bol alimentici, i el dirigeix cap a la faringe, al començament de la deglució. -Intervé en la succió i en la fonació (facilitant l'articulació de les paraules). -La lengua assumeix diferents posicions dins de la boca, alterant la forma en la que passa l'aire i creant sons diferents amb l'ajuda de les cordes vocals. Via d'absorció.

PRINCIPALS FUNCIONS de la lleNGUA

Laringe

Circumvalació postcentral del cervell

Bulb raquidi

COM PASSA LA ReCEPCIÓ QUÍMICA del gust AL CERVELL?

papiles còniques

papiles foliàcies

papiles circumvalades

papiles fungiformes

també anomenades filiformes, tenen forma de filament i es troben a les vores laterals i la punta de la llengua. A diferència de les anteriors, no tenen funcions gustatives (manquen de botons gustatius) ja que la seva tasca és percebre la textura i la temperatura dels aliments.

que s'ubiquen a la regió posterior de la llengua ia la mucosa lingual. Poden percebre's a simple vista i encara que solen ser de les papil·les menys desenvolupades, es dediquen a la percepció de sabors salats.

També anomenades caliciformes, tenen forma de copa (calze) i es troben a prop de la base de la llengua, disposades en forma de V. Cadascuna pot tenir fins a 100 botons gustatius al seu interior, dedicades a captar el sabor amarg, mentre que altres compleixen funcions de sustentació estructural

tenen forma de fong i s'ubiquen al dors anterior i les vores laterals de la llengua, i contenen fins a 5 botons gustatius a la seva regió superior. Són les encarregades de percebre els sabors dolços.

LES PAPILES GUSTATIVES

Sensacions relacionades amb el gust:

• La sensació d'Astringència és tàctil de sequedat, rugositat i aspror als teixits de la boca al pas d'alguns vins provocada pels tanins. Aquesta sensació és deguda a la interacció dels tanins amb proteïnes de la saliva a la boca.

• La sensació Refrescant es produeix quan certes substàncies químiques com el mentol, quan entren en contacte amb els teixits nasal o oral i estimulen receptors específics del gust o de l'olor.

• La sensació picant és cremant i tallant, que fins i tot produeix irritació i efectes lacrimògens.

DETECCIÓ DELS SABORS

La informació gustativa recopilada pels 3 parells cranials convergeix al nucli solitari, des d'on és dirigida cap a estructures superiors.

• TALAMO, específicament la porció medial del nucli ventral posterior (posteromedial), es on els senyals gustatius són processats. Aquests senyals són enviats a la cortesa, en una àrea coneguda com l'àrea gustativa, on es produeix principalment el processament perceptual conscient del sabor en aquesta regió cortical. L'escorça gustativa interpreta i analitza la informació sensorial per identificar els diferents components del sabor i associar-los amb experiències passades. A diferència d'altres vies sensorials, en aquesta etapa no hi ha cap cruïlla d'informació cap al costat oposat del cervell. L'àrea gustativa es localitza a la porció més inferior de l'àrea somestèsica primària, estenent-se fins i tot, fins a la cissura de Silvio i l'ínsula, i correspon a l'àrea 43 de Brodmann.

• Formació reticular, que és una xarxa de neurones ubicada al tronc encefàlic. I també participa a la percepció del sabor. Aquesta estructura reticular està involucrada en la regulació de respostes autonòmiques i reflectides (salivació i el vòmit), que poden estar relacionades amb l'experiència gustativa.

• Nucli parabraquial (situat a la protuberància). Aquest nucli no només rep informació gustativa, sinó que també està vinculat amb el sistema límbic, incloent-hi l'hipotàlem i l'amígdala. Els nuclis parabraquials envien informació a aquestes àrees del sistema límbic, cosa que influeix en l'experiència subjectiva del gust. (Ex: contribueixen a fer que el menjar sigui més plaent quan s'experimenta un estat d'ànim positiu). Aquestes interaccions entre les vies gustatives i el sistema límbic són fonamentals per a la percepció global del sabor i les respostes emocionals que hi estan associades.

Les vies gustatives perifèriques constitueixen el sistema nerviós encarregat de transmetre la informació relacionada amb el sabor des de les papil·les gustatives fins al sistema nerviós central. En aquest procés, els cossos neuronals localitzats en ganglis específics tenen un paper crucial.El VII parell cranial, conegut com a nervi intermedi de Wrisberg, s'associa amb les papil·les gustatives de la boca. Les neurones sensorials, amb els seus cossos cel·lulars al gangli geniculat, envien els seus axons al nucli solitari. Aquestes fibres nervioses s'agrupen per formar el nervi intermediat de Wrisberg, que, juntament amb la porció motora del VII parell cranial, s'endinsa a l'encèfal. El IX parell cranial, es relaciona amb les papil·les gustatives de l'orofaringe. Les neurones sensorials, ubicades al gangli petroli o inferior, transmeten els seus senyals al nucli solitari del tronc encefàlic. Aquest gangli es troba al forat jugular o esquinçat posterior. El X parell cranial, o nervi gandul, està associat amb les papil·les gustatives de la hipofaringe i la porció superior de l'esòfag. Les neurones sensorials, amb cossos al gangli nodós o inferior, envien la informació al nucli solitari, també localitzat al forat jugular o esquinçat posterior.

Centrals

Perifèriques

VIES GUSTATIVES

Hi ha diferents trastorns relacionats amb el gust, alguns poden ser temporals, mentre que altres poden arribar a ser permanents si no són atesos immediatament. Les malalties més comunes del gust són: 1. Ageusia: (Pèrdua total del sentit del gust). La causa pot ser resultat de lesions a les papil·les gustatives, trastorns neurològics o certs medicaments. Aquesta condueix a la incapacitat de percebre sabors afectant la nutrició. 2. Disgèusia: en aquesta s'experimenten sabors de manera desagradable. La causa pot ser per infeccions, problemes dentals, efectes secundaris de medicaments o desequilibris nutricionals. 3. Hipogeusa: (reducció general en la sensibilitat del gust). Pot estar relacionada amb l'envelliment i els trastorns mèdics. L'impacte que pot tenir aquesta malaltia és una capacitat menor per percebre els sabors amb intensitat. 4. Hipergeusa: (Major sensibilitat al gust, sovint acabant en sabors intensos). Aquesta pot estar associada amb trastorn neurològics, lesions a les papil·les gustatives o canvis hormonals. L'impacte que pot tenir és que experimentis sabors de manera més pronunciada i això pot ser molt aclaparador i afectar les preferències alimentàries.

Cures del sentit del gust:Per cuidar el sentit del gust hem de cuidar la nostra boca i la nostra llengua, entenent que hi ha un procés degeneratiu natural que amb el pas dels anys ens farà perdre la intensitat dels sabors. Tanmateix, hem de tenir en compte els perills següents:

• El consum crònic de tabac i alcohol deterioren les papil·les gustatives.
• L'exposició contínua de la llengua a substàncies picants, massa calentes o massa fredes, deteriora la salut de les papil·les gustatives.
• No portar una higiene bucal correcta i salut odontològica poden perjudicar el sentit del gust.

• Certs medicaments, la radioteràpia o els trastorns hormonals poden produir trastorns en el gust, com ara pèrdua o alteració de la percepció dels sabors.

SALUT, ANOMALIES I ENFERMETATS

- La part del darrere de la llengua és particularment sensible als sabors amargs. Això és perquè, en cas que masteguis alguna cosa verí, puguis escopir-los abans d'empassar-lo. - Si la saliva no pot dissoldre un aliment, no puguis saber què sap. - Encara que les papil·les gustatives es regenera constant, quan tinguis 20 anys haurà perdut la meitat de les que tenies quan eres beu. - A la part central de la llengua (vista des de dalt) gairebé no percebem els sabors. - El sentit del gust és el més feble de tots.

CURIOSITATS

Gràcies per la vostra atenció espero que us hagi agradat