EDAT MITJANA

L'EDAT

MITJANA

ANNA RAMÍREZ HIRALDO

ComenÇar

ÍNDEX

5. Innovacions tècniques en l'agricultura

6. Monarquía

7. Art romànic i gòtic

1. Definicions

2. El feu

3. L'església

4. Ciutats

DEFINICIONS PRINCIPALS

DELME. Era la dècima part de la collita que els camperols havíen de donar a l'església.

ORDES MENDICANTS. L'orde més important eren els franciscants, aquests es dedicaven a demanar almoïna per als més pobres.

ECONOMIA D'AUTOCONSUM. Sistema econòmic d'un camperol en el que produeix tot el que necessita.

CROADA. Eren les campanyes militars financiades per reis i papers per protegir les ciutats de terra santa (Jerusalem) dels musulmans.

BURGESIA. Nou grup social que apareix a la baixa edat mitjana i que normalment eren comerciants o artesans.

SERFS. Camperols que estaven sota el domini del senyor feudal, treballant les seves terres. No tenien drets i havien de demanar permís al senyor per qualsevol cosa (casar-se, etc), tampoc no podien marxar del feu.

GUARET. Tècnica de cultiu que consisteix en deixar la meitat de la parcel·la sense cultivar durant un any, per a que la terra recuperi els seus minerals.

FEUDALISME. Sistema social i polític de l'alta edat mitjana i que es basava en el vassallatge, aliances polítiques entre nobles de diferents estatus.

FEU. Extensió de terra que revien els nobles a canvi de jurar fidelitat al rei o un noble superior.

La reserva

EL FEU

És la part del feu explotada pels camperols i tot el que surt és pel senyor feudal

Els masos

Eren trossos de terra que el senyor concedia als camperols per a que els cultivéssin en benefici pròpi, a canvi el camperol havía de pagar unes rendes, collites, etc

Terres comunals

Conjunt de boscos, molins, prats, prenses, etc, que podien utilitzar els camperols pagant al senyor.

Qui hi vivia?

El senyor feudal, la família, els camperols lliures i els serfs.

L'ESGLÉSIA

Són els que no es regeixen amb unes normes/regles, són els sacerdots, bisbes, cardenals i atenen als creients.

CLERGAT SECULAR

Viuen als convents o monestirs. La seva vida està regida per les normes de la seva orde religiosa. Es dediquen al treball, l'oració i l'ajuda als malalts.

CLERGAT REGULAR

Els monestirs van ser centres molt importants i rics. Tenien terres treballades pels camperols, tenien influència política, social (ajudant als malalts) i culturals amb biblioteques on es guardava gran part de la Cultura Occidental.

ELS MONESTIRS

LES CIUTATS

Els barris s'agrupaven segons la religió

El nucli urbà estava envoltat per muralles.

Fora de les muralles creixien altres barris anomenats ravals.

El pla era molt irregular amb carrers estrets i bruts.

Els carrers no tenien voreres ni clavaguerams.

A la plaça central hi havia la catedral, l'ajuntament i la llotja.

Els incendis i malalties eren freqüents.

INNOVACIONS TÈCNIQUES EN L'AGRICULTURA.

• Es passa de la rotació biennal a la rotació trienal.
• Es van crear noves terres de cultiu talant boscos i desecant pantans.
• Es van introduir noves tècniques agrícoles que van augmentar la productivitat:

1. Introducció de l'arada de pala.
2. Utilització dels fems com adob, de motius d'aigua i de vent.
3. Expansió dels regadius i nous conreus.
4. Utilització dels cavalls com animal de tir.
5. Utilització de la collera.

MONARQUÍA

• El rei compartia el govern amb el Consell Reial format per nobles i l'Alt Clergat.
• El rei dirigia les campanyes militars.
• El rei tenia recaptadors d'impostos i exercia de jutge.

• El rei tenia tota la seva autoritat en el seu territori. Molts no tenien una residència fixa i es traslladaven entre les ciutats o castells del seu regne.

ACTIVITATS QUE ES FEIEN ALS FEUS

• Cultivar la terra
• Teixir
• Moldre el blat
• Fer oli o vi a les premses
• Cuidar el ramat
• Talar arbres
• Caçar i pescar
• Per les eines del camp
• Recollir la collita

GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Truquito:

La interactividad es la pieza clave para captar el interés y la atención de tus estudiantes. Un genially es interactivo porque tu grupo explora y se relaciona con él.