WAY

XIX-XX

XVIII-XIX

EL DESENVOLUPAMENTDEL MOVIMENT OBRER5

Unions i associacions de treballadors,

XVIII-XIX

XVIII-XIX

Societats fraternals

El cartisme.

Ludisme

1834

1825

1824

1799-1800

1819

Grand National Consolidated Trades Union

Combination Laws

Llei de conspiració

La Massacre de Peterloo

Legalització de les associacions obreres

1838

1871 - 1875

La Carta del Poble

Trade Union Acts

08

Lorem ipsum dolo

FINISH

UNIONS I ASSOCIACIONS DE TREBALLADORS

Les unions o associacions de treballadors, van ser organitzacions formades per treballadors per defensar els seus drets laborals i promoure millores en les condicions de treball i els salaris. Aquestes associacions segueixen encara avui dia i es diuen sindicats

LA MASSACRE DE PETERLOO

La Massacre de Peterloo va ser un esdeveniment que va tenir lloc el 16 d'agost de 1819 enManchester, Anglaterra. El nom "*Peterloo" va ser una burla irònica que barrejava "Peter" (per *St. Peter's *Field) i "*Waterloo" (la recent victòria britànica en la Batalla de *Waterloo). Els treballadors, sotmesos a llargues jornades laborals, baixos salaris i males condicions laborals, estaven descontentaments amb la seva situació. Tot va començar com una reunió pacífica d'entre 60,000 i 80,000 persones per a exigir reformes polítiques i econòmiques. No obstant això, la reunió va ser declarada il·legal per les autoritats locals i, poc després que comencés el míting, la cavalleria britànica va carregar contra la multitud desarmada. Peterloo es va convertir en un símbol de la lluita per la democràcia i els drets dels treballadors al Regne Unit. Amb el temps, va contribuir a l'impuls de les reformes polítiques i socials al país, inclosa l'ampliació gradual del sufragi i la millora de les condicions laborals.

El Cartisme (1830 - 1840): El Cartisme va ser un moviment important a Gran Bretanya durant el segle XIX. Es tractava d'un grup de persones, la majoria treballadors de fàbriques, que volien millorar les vinyes i tenir més veu al govern. Ells escrivien alguna cosa anomenada la "Carta del Poble", que bàsicament era una llista de coses que volien que canviessin al país.

SOCIETATS FRATERNALS (friendly societies)

Les societats fraternals, van ser organitzacions que es van desenvolupar al Regne Unit i altres països de parla anglesa durant els segles XVIII i XIX. Aquestes societats es van formar com a resposta a les deficiències dels sistemes socials i van ser molt importants en la prestació d'assistència financera i de salut als seus membres. Treballadors o artesans eren els que principalment formaben aquest grup.

LUDISME

El ludisme no sabem a quin any exactament va començar, pero si sabem dates rellevants d'aquest moviment. Pero abans de tot, que es el ludisme? El ludisme es el nom que s'atorgava a les accións dirigides contra les màquines de les fàbriques, ja que és consideraven responsables de l’atur, de la davallada dels salaris, i contra els amos i l’Estat que els protegia. Tenen elnom de Ludisme ja que en el seu origen es va posar el nom d’un personatge anglès mític: el capità Nedd Lud.

És va estendre per Europa en les primeres dècades del segle XIX. Gran Bretanya va produirien quatre grans onades ludistes entre 1811 i 1816. A Andalusia, València, Catalunya van haver hi revoltes ludistes, la mes important la crema del vapor Bonaplata a Barcelona el 1835

COMBINATION LAWS

Les Combination Laws van ser lleis promulgades al Regne Unit. Aquestes lleis tenien com a objectiu restringir i en alguns casos prohibir les activitats dels treballadors per a organitzar-se en sindicats o associacions i negociar col·lectivament amb els ocupadors.

Trade Union Acts (1871 - 1875)

Les Trade Union Acts de 1871 i 1875 van ser lleis a Gran Bretanya que van reconèixer i protegir legalment els sindicats, permetent organitzar-se i realitzar accions col·lectives com a vagues de forma més segura. Aquestes lleis van ajudar a establir les bases per a les relacions laborals modernes i enfortir el moviment sindical al país.

La Carta del Poble (People's Chart) (1838)

La Carta del Poble, també coneguda com a People's Chart, va ser un document important que es va presentar a Gran Bretanya el 1838. Va ser com una llista de demandes de la gent treballadora en aquesta època. Demanaven coses com que tots els homes poguessin votar, que les eleccions fossin més justes i que els polítics fossin més responsables davant de la gent. Tot i que no van aconseguir tot el que volien, el moviment cartista va establir les bases per a canvis importants en el futur.

Grand National Consolidated Trades Union (1834)

La Grand National Consolidated Trades Union va ser una unió sindical que es va formar el 1834 a Gran Bretanya. El seu objectiu era millorar les condicions laborals i els salaris dels treballadors. Tot i que va ser una de les primeres a incloure treballadors de diferents sectors, es va dissoldre aquell mateix any després d'enfrontaments amb ocupadors i el govern. Tot i la seva curta existència, va establir les bases per al moviment sindical a Gran Bretanya.

Legalització de les associacions obreres (1824)

La Legalització de les Associacions Obreres el 1824 va ser un acte al Regne Unit que va permetre oficialment la formació de sindicats i altres organitzacions de treballadors. Abans d'això, eren il·legals. Aquesta legalització va suposar un canvi important en reconèixer el dret dels treballadors a organitzar-se per millorar les condicions laborals. A Espanya el primer sindicat va néixer el 1840 i va ser l'Associació de Teixidors de Barcelona, que va arribar a tenir 4.000 afiliats d'un cens laboral de 16.500, tot i que el grup més important d'aquesta època va ser nomenat Las Tres Classes de Vapor, sindicat que agrupava la majoria dels treballadors industrials de Catalunya.

Llei de conspiració (1825)

La Llei de conspiració de 1825 va ser una llei introduïda al Regne Unit que prohibia les reunions de treballadors per discutir sobre la millora de les seves condicions laborals o per organitzar-se en sindicats. Bàsicament, va fer il·legal que els treballadors es reunissin per parlar sobre els seus drets laborals o per formar organitzacions per millorar-los.