Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Tipus de narrador
Ton Artigas Comaposa
Created on February 28, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Agenda
View
Akihabara Content Repository
View
Sorting Cards
View
Correct Concepts
View
Interactive Scoreboard
View
Choice Board Flipcards
View
Semicircle Mind Map
Transcript
Punt de vista d'una narració: intern o extern
És l'angle de visió, la perspectiva des de la qual el narrador (qui explica la història) conta els fets. N'hi ha de dos tipus: punt de vista intern i punt de vista extern.
El punt de vista
PUNT DE VISTA EXTERN: NARRADOR OBSERVADOR
Punt de vista extern: narrador omniscient
El punt de vista és a l'exterior, a fora de la història. El narrador no hi participa.
El punt de vista és a l'exterior, a fora de la història. El narrador no hi participa.
El narrador és en 3a persona.
El narrador és en 3a persona.
Coneix tots els detalls de la història i dels personatges: coneix els seus pensaments, sentiments i habilitats ocultes.
Es limita a descriure el que veu des de l'exterior. Només sap allò que observa.
Exemple
punt de vista intern: narrador protagonista
punt de vista intern: narrador testimoni
El punt de vista és a l'interior, a dins la història. El narrador participa d'alguna manera a la història.
El punt de vista és a l'interior, a dins la història. El narrador participa d'alguna manera a la història.
El narrador és en 1a persona.
El narrador és en 3a persona.
Coincideix amb el personatge principal. És a qui li passen els fets que s'expliquen.
És un personatge secundari que explica el que passa al personatge protagonista.
Exemple
Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora. Després d’aparcar el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s’allunyava de la civilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des de fa dies: la bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d’un tret. Sergi Pàmies, La bèstia
Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven. En vida, mai no vaig ser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre amb molta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni els fills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bèstia més enllà dels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava malalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les reaccions que va produir la meva mort.Sergi Pàmies, L’altra vida