Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
EL SITAR
Carla Berbel Muñoz
Created on February 25, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Animated Chalkboard Presentation
View
Genial Storytale Presentation
View
Blackboard Presentation
View
Psychedelic Presentation
View
Chalkboard Presentation
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
Transcript
EL SITAR
Carla Berbel Muñoz
1- Origen del sitar.
2-Família d'instruments.
3-Característiques:les parts del sitar.
índex
4-Material .
6-Curiositats i altres.
5-Com es toca.
El sitar (en hindi सितार, sitār) és un instrument musical de corda indi, tradicional també al Pakistan, d'arquitectura similar a la de la guitarra i al banjo, tot i que la caixa de ressonància feta de carbassa és semiesfèrica i el mànec és més llarg i travessat per nombrosos trasts.
ORIGEN DEL SITAR:
Alguns suggereixen que el sitar deriva del Saraswati. Això és almenys una possibilitat.
Hem d'estar oberts a la possibilitat de que la clase de cordófons de laúd no sigui autóctona de la India, sino importada de l'exterior.
FAMÍLIA D´INSTRUMENTS
El sitar és un instrument similar a la guitarra i al banjo, és un cordòfon de la família dels llaüts.
CARACTERÍSTIQUES I PARTS DEL SITAR
*.Un sitar típic té 18, 19 o 20 cordes (depenent de l'estil), de les quals sis (a l'estil Vilayat Khan) o set (a l'estil Ravi Shankar) són cordes tocables, que se situen sobre els trasts. Tres d'aquestes cordes (anomenades abellots o chikari) proporcionen el abelló, i la resta s'utilitza per tocar la melodia, encara que la majoria de les notes de la melodía es toquen a la primera corda (anomenada el quitrà).
MATERIAL
Un sitar es fa típicament usant una combinació de carbassa seca, fusta de tina, i cordes de metall. La carbassa seca s'utilitza per fer la caixa de ressonància principal, i el coll i la tapa es fan usant la fusta de tina. El pont del sitar està fet d´os, (generalment de camell).
COM ES TOCA
La mà dominant s'utilitza per puntejar la corda amb una pua metàl·lica anomenada mezrab. Quan es toca el sitar, el polze de la mà ha de romandre ancorat a la part superior del diapasó, just a sobre de la carbassa principal. L'instrument ha d'estar equilibrat entre el peu esquerre i el genoll dret del músic. Les mans s'han de moure lliurement sense haver de carregar res del pes de l'instrument. Generalment només els dits índex i mig de l'esquerra s'utilitzen per a la digitació.
CURIOSITATS I ALTRES: