L'utilitarisme de John Stuart Mill

John Stuart Mill

Islington (Anglaterra) 1806 - Avinyó (França) 1873

L'utilitarisme

‘La màxima felicitat per al major nombre.'

‘Totes les accions que es poden dur a terme en vistes al benestar o la felicitat i totes les regles que cal seguir per assolir aquest fi ens haurien estat molt més precisament traçades per instint, i aquest fi s’hauria pogut assolir d’aquesta manera [per instint] amb molta més seguretat que la que mai ens pugui arribar a oferir la raó.'

Immanuel Kant

02.BenTham

03.L'utilitarisme de mill

01.Introducció

Continguts del Projecte

04.Capítol de Justicia, de SandeL

05.La utilitat marginal

08.La companyia de les Índies Orientals

06.El panòptic

07.'L'esclavitud femenina'

09.Harriet Taylor

12.Proves PAU

10.Vida de Stuart Mill

11.Textos mill pau

08. Avaluació

Com treballarem

Treballem en grups de quatre persones. Cada grup s'organitza per fer totes les tasques. Hi haurà coavaluació del treball de grup. Les tasques 5 i 6 es faran en grups d'experts i s'avaluarà cada una d'elles amb un debat acadèmic. Una part crítica per a l'avaluació és el lliurament Individual d'un dossier a mà amb un mapa visual esquemàtic (molt visual, amb poc text, però que reflecteixi els elements o conceptes clau) de cada una de les tasques realitzades.

01

Introducció

01. Introducció

L'utilitarisme

L'utilitarisme s’inscriu en la tradició de l’empirisme anglès, d'un Locke i un Hume, que nega qualsevol contingut a priori de la ment i el coneixement i els redueix tots a continguts fenomènics obtinguts de l’experiència. Es tracta també de buscar un principi unitari de base empírica que serveixi per a la moral i per a les lleis. I aquest principi serà: la màxima utilitat. El qui estableix doctrinalment l'utilitarisme és Jeremy Bentham. L'obra de Mill que ens afecta és una defensa d'aquesta doctrina contra les crítiques que no va deixar de rebre des del principi. I per protegir-lo d'aquestes crítiques, Mill farà les seves pròpies aportacions a l'utilitarimse.

És una ètica conseqüencialista

El principi d'ultilitat:

06. METhODOLOGy

‘La màxima felicitat per al major nombre.'

Definició

“El credo que posa com a fonament de la moral la utilitat o el principi de la major felicitat possible, sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat, i dolenta en proporció a la seva tendència a produir el contrari de la felicitat. Per felicitat s’entén plaer i absència de dolor; per infelicitat, dolor i privació de plaer” John Stuart Mill, L'utilitarisme, Capítol II

Antecedents

"Bentham did not originate the utilitarian principle of “the greatest happiness for the greatest number”; we find similar expressions in a number of eighteenth-​century philosophers, such as Hutcheson, Helvetius and Beccaria"

Utilitat = Felicitat = Plaer i absència de dolor

L'autoicona

02

Bentham

(1748-1832)

01. Bentham

L’utilitarisme dels actes: promoure el bé, el plaer i la felicitat, evitar el mal, el dolor i la desgràcia, seguint uns criteris quantitatius (duració, intensitat, puresa...). Judici moral=càlcul felicífic.

‘moral arithmetic’

Adding up quantities of happiness

Hedonic calculus: An Introduction to the Principles of Morals and Legislation (1789). Jeremy Bentham

El càlcul felicífic

El valor d'un plaer o dolor

Dues circumstàncies més

El valor d'un plaer o dolor per a una persona serà major o menor segons:

• La seva intensidad (com és d'intens).
• La seva duración (quant de temps dura).
• La seva certesa (com de segur és que l'experimentem).
• La seva proximitat (com d'aviat).

Per a estimar l'acte que origina aquest placer o dolor s'haurà de considerar també:

• La seva fecunditat (si conduirà a altres plaers)
• La seva puresa (quant de dolor l'acompanya)

una 7a ciscumstància

Unitats de plaer

Per a calcular el valor d'un plaer o dolor per a un conjunt de persones es tindrà en compte una setena circumstància:

• La seva extensió (quin número d'individus afecta)

Cada acció que ens proposem realitzar s'ha de medir en funció de la quantitat d'unitats de plaer que obtenim o esperem obtenir en cada categoria. L'acció més correcta (la més ètica) serà la que doni un total més alt de punts.

Els drets naturals són: 'Nonsense upon stilts'

"natural rights are terrorist language"

Rights are “the fruits of the law, and of the law alone. There are no rights without law-​ -​no rights contrary to the law- ​-​no rights anterior to the law.”

No hi ha drets naturals, les lleis es creen en base al càlcul utilitarista de maximització de la utilitat, segons la quantitat de felicitat que preveiem que aportaran

03

L'utilitarisme de mill

Mill vol mostrar que l'utilitarisme està a l'alçada de qualsevol altra teoria ètica i, per tant, també del "transcendentalisme" de Kant

Diferències de l’utilitarisme de Mill amb el de Bentham

02. Utilitarisme de Mill i de Bentham

• Afegeix al plantejaments de Bentham criteris qualitatius en el càlcul dels plaers i dolors: considerar els plaers més desitjables i més valuosos.

• El principi d’utilitat no fa referència al major grau de felicitat individual, sinó al major grau de felicitat total. Per tant també és utilitarista "sacrificar" la pròpia felicitat per una acció virtuosa... en efecte, es considera acció virtuosa aquella que beneficia a molta gent.

• L’educació, més la reforma social, condueix a progressar i desenvolupar un sentiment d’unitat de l'individu amb la societat, de manera que no entrin en contradicció la felicitat general i la felicitat individual.

• Utilitarisme de la regla. No es mira només la utilitat de l'acte concret, sinó també a utilitat de seguir una regla (p.ex. dir la veritat)

Tot l'apartat de teoria el teniu reunit en una presentació de Google:

PPT

Diferències qualitatives entre els plaers

02. Diferència qualitativa també compta per saber quin plaer suma més en el còmput de la utilitat

Una matisació que fa Mill de l’utilitarisme radical de Bentham és pretendre que en el còmput dels plaers (ja sabem que el plaer és el bé i és la felicitat; la felicitat consisteix en gaudir de plaers i no patir dolors), és a dir el càlcul sobre quins duren més, quins són més intensos, etc. per tal de determinar què he de buscar i per tant què he de fer (utilitarisme), en aquest còmput Mill hi inclou no només criteris quantitatius i quantificables (més intens, més quantitat, més nombre…) sinó també qualitatius: hi ha plaers superiors i plaers inferiors. Què tenen de superiors els superiors, els específicament humans? Que algú que els hagi provat tots dos tipus, superiors i baixos, no consentiria viure només amb els baixos.

" It is better to be a human being dissatisfied than a pig satisfied; better to be Socrates dissatisfied than a fool satisfied. And if the fool, or the pig, are a different opinion, it is because they only know their own side of the question"

L'utilitarisme de la regla

02. Utilitarisme de la regla vs. utilitarisme de l'acte

Si jo m’he de guiar pel principi de la major felicitat, en què em puc basar per justificar que no he de prometre que tornaré un préstec si sé que no podré? És a dir, en què fonamenta Mill la diferència, clara per Kant, per exemple, entre el que em convé a mi particularment i el que és bo o s’ha de fer (no mentir). Mill diu que això és un fals dilema, que a mi m’interessa, m’és útil la vigència de la regla de la veracitat (de no mentir). Que aquesta regla és tan útil tant per a mi com per a tots, que la violació d’una regla tan important per un avantatge momentani no és convenient ni útil.

La virtut

02. La virtut

En principi l’utilitarisme negaria la utilitat de la virtut, del sacrifici, de renunciar a la pròpia felicitat, ja que el criteri de moral és precisament allò que promou la meva felicitat. Però Mill no ho veu així. Mill reconeix que algunes persones, moralment, renuncien a llur felicitat en actes virtuosos, però per Mill, com a bon utilitarista, la virtut no és la renúncia a la felicitat sinó:

1. L’acte virtuós és considerat virtuós en la mesura que precisament contribueix a augmentar la felicitat general, si bé a costa de la felicitat individual. En tot cas compleix amb el criteri utilitarista de la màxima felicitat per al major nombre.
2. La necessitat que hi hagi d’haver actes virtuosos depèn de l’estat imperfecte de la societat actual. Si tothom es cuidés de la utilitat general, no hi hauria necessitat de sacrificis ni virtuts o, com que tothom seria virtuós, em beneficiaria tant de la virtut dels altres com deixaria

La virtut

02. La virtut

En principi l’utilitarisme negaria la utilitat de la virtut, del sacrifici, de renunciar a la pròpia felicitat, ja que el criteri de moral és precisament allò que promou la meva felicitat. Però Mill no ho veu així. Mill reconeix que algunes persones, moralment, renuncien a llur felicitat en actes virtuosos, però per Mill, com a bon utilitarista, la virtut no és la renúncia a la felicitat sinó:

1. L’acte virtuós és considerat virtuós en la mesura que precisament contribueix a augmentar la felicitat general, si bé a costa de la felicitat individual. En tot cas compleix amb el criteri utilitarista de la màxima felicitat per al major nombre.
2. La necessitat que hi hagi d’haver actes virtuosos depèn de l’estat imperfecte de la societat actual. Si tothom es cuidés de la utilitat general, no hi hauria necessitat de sacrificis ni virtuts o, com que tothom seria virtuós, em beneficiaria tant de la virtut dels altres com deixaria

El principi de la major felicitat general

02. El principi de la major felicitat general

Mill insisteix molt que el principi de la major felicitat és per a tots, no per a un individu. Segons Mill, el progrés de la societat i una bona educació dels individus que els ensenyi que llur interès no està renyit amb l’interès de tots, poden conduir al punt en el qual el que a mi em produeix felicitat i plaer és precisament allò que és bo per a la felicitat de tots. L’utilitarisme de Mill vol conciliar la meva felicitat amb la felicitat de tots i troba que allò que augmenta la meva felicitat, ben entesa (utilitàriament) i ben comptats els plaers que compten (també els plaers superiors), és precisament el que contribueix a la felicitat general.

03

mILL I KANT

Contextualize your topic

Mill i Kant

02. Mill i Kant

Mill estava cercant un principi de la moral i l’ha trobat en el principi de la màxima utilitat o major felicitat. Pel que fa als continguts del que troben moral o no, Mill i Kant coincideixen en bona mesura: rebuig de la mentida per un raonament semblant sobre la importància de la regla de la veracitat; la idea que la meva conducta ha de ser jutjada en funció d’una regla que afecti a tots, etc. Però pel que fa al principi (i, per tant, pel que fa a decidir què és moral i què no) Kant i Mill estan a les antípodes: Per Kant, el que fa que una acció sigui bona és la seva màxima (la decisió que hi ha darrera i la capacitat de fer que aquesta decisió es formuli com una regla universal), independentment de les conseqüències d’aquesta acció. Per Mill, el que fa que una acció sigui bona són les conseqüències que en podem preveure i que per experiència sabem que pot reportar, indepentdentment de la motivació i de la màxima que hi ha al darrera.

03. Goals

Kant

• Ètica deontològica (ètica del deure)
• Formal
• Transcendentalista

L'Utilitarisme

• Ètica teleològica (de les conseqüències)

04

Justicia, de M. SandeL

Capítol sobre l'utilitarisme

04. Goals

ïndex d'apartats

• Grumete Parker
• Objeción 1: Derechos individuales:
• Cristianos a los leones
• La tortura
• Redadas de mendigos
• Ciudad de la felicidad
• Objeción 2: Una unidad común de valor:
• Los beneficios del cáncer de pulmón
• Los depósitos de gasolina explosivos
• Rebajas por vejez
• Pagar para que sufras
• Las chicas de Sante Anne
• John stuart Mill
• El argumento a favor de la libertad
• Placeres más elevados
• Shakespeare contra los Simpson

Text article

04. Tasca

Se us demanarà que expliqueu com resoldria Mill l'objecció a l'utilitarisme que es planteja amb algun dels exemples explicats en el text.

En el seu moment es dirà quin

05

La utilitat marginal

Una nova teoria del valor

05. La revolució marginalista

los individuos toman sus decisiones buscando maximizar su utilidad.

"La reflexión e investigación repetidas me han conducido a una opinión un tanto insólita de que el valor depende completamente de la utilidad. Las opiniones prevalecientes afirman que el trabajo y no la utilidad es el origen del valor; y existen incluso algunos que aseguran que el trabajo es la causa del valor. Por el contrario, he mostrado que sólo tenemos que buscar con cuidado las leyes naturales de la variación de la utilidad, como dependientes de la cantidad de mercancías que poseemos, con el fin de llegar a una teoría del cambio satisfactoria, de la cual las leyes ordinarias de la oferta y la demanda son una consecuencia necesaria" Jevons de la Teoría de la Economía Política (1871)

+ Per saber-ne més

Mill publica el 1848 Principles of Political Economy llibre de referència en teoria econòmica fins l'arribada de la revolució marginalista a finals del segle XIX.

En 1714 Bernard Mandeville contaba esta fábula sobre las abejas:

05. La faula de les abelles, de Mandeville

"Había una colmena que se parecía a una sociedad humana bien ordenada. No faltaban en ella ni los bribones, ni los malos médicos, ni los malos sacerdotes, ni los malos soldados, ni los malos ministros. Por descontado tenía una mala reina. Todos los días se cometían fraudes en esta colmena; y la justicia, llamada a reprimir la corrupción, era ella misma corruptible. En suma, cada profesión y cada estamento, estaban llenos de vicios. Pero la nación no era por ello menos próspera y fuerte. En efecto, los vicios de los particulares contribuían a la felicidad pública; y, de rechazo, la felicidad pública causaba el bienestar de los particulares…. Pero se produjo un cambio en el espíritu de las abejas, que tuvieron la singular idea de no querer ya nada más que honradez y virtud. El amor exclusivo al bien se apoderó de los corazones, de donde se siguió muy pronto la ruina de toda la colmena. Como se eliminaron los excesos, desaparecieron las enfermedades y no se necesitaron más médicos. Como se acabaron las disputas, no hubo más procesos y, de esta forma, no se necesitaron ya abogados ni jueces. Las abejas, que se volvieron económicas y moderadas, no gastaron ya nada: no más lujos, no más arte, no más comercio. La desolación, en definitiva, fue general. La conclusión parece inequívoca: Dejad, pues, de quejaros: sólo los tontos se esfuerzan por hacer de un gran panal un panal honrado. Fraude, lujo y orgullo deben vivir, si queremos gozar de sus dulces beneficios".

05. Adam smith i david ricardo i Karl Marx

Mitjançant el progrés de la societat i de l’economia, la humanitat tendeix a convergir ver un punt en el qual buscant el seu propi interès aconsegueix promoure millor l’interès i el benestar de tots que amb qualsevol acte voluntarista. És la virtut de la mà invisible del mercat i el laissez faire, les llibertats dels individus i la llibertat econòmica, que cadascú faci el que cregui pel seu interès i la mà invisible del mercat s’encarregarà de fer la coordinació social en vistes a un augment general del benestar.

La teoria del treball-valor

Ja vista en Locke, la teoria segons la qual l'origen del valor d'una mercaderia és el treball que incorpora és amplament elaborada per Adam Smith i David Ricardo. Marx reprendrà aquesta teoria per criticar-la en el moment que ja s'estan produint els passos cap a una nova teoria del valor, basada en la utilitat subjectiva (per al comprador) del producte.

05. La revolució marginalista

05. Tasca

Valor treball

Valor subjectiu

Avalueu pros i contres de les dues teories del valor

06

El panòptic

06. El panòptic

“a mill for grinding rogues honest"

‘“Morals reformed — health preserved — industry invigorated — instruction diffused — public burthens lightened — Economy seated, as it were, upon a rock — the gordian knot of the poor-law not cut, but untied — all by a simple idea in Architecture!” .’

+ Història de la model

Países como por ejemplo Canadá, Australia, Cuba, Polonia, México, Sudáfrica y España implementaron estas cárceles, conocidas como ‘cárceles modelo’, y es así como ‘La Modelo’ de Barcelona adquirió su nombre, así como también la adquirió La Antigua Cárcel Modelo de Madrid o el Presidio Modelo, en Cuba.

06. La societat panòptica?

06. Tasca

Presons model

Investiga sobre l'aplicació del principi panòptic en els diferents països

Michel Foucault

Investiga el paper que juga el panòptic en la filosofia de Foucault

Avalueu el preu de viure en una societat panòptica, feu un còmput de la seva utilitat (Benthamites contra Millians)

07

'L'esclavitud femenina'

John Stuart Mill, 1869

07. The subjection of women, 1869

Pioner del feminisme

Investigueu sobre aquesta faceta de l'autor i sobre els inicis del moviment

És feminista el llibre de Mill?

08

El colonialisme anglès

La companyia de les índies orientals

A few words on Non-Intervention, de John Stuart Mill

08. La companyia de les índies orientals

Rebel·lió Índia 1857

Guerra de l'OPI

Investigueu sobre aquest període, concretament:

• Els conflictes de l'època relacionats amb l'imperi colonial britànic
• Què és al Companyia de les índies Orientals
• La vinculació de Mill amb la Companyia de les Índies Orientals.
• Què es destacaria sobre el seu llibre "A few words on nonintervention"?

09

Harriet Taylor

No és necessari que sigui massa aprofundit

09. Qui va ser Harriet Taylor?

Esmenteu el tema del socialisme

A Wow

10

Vida de John stuart mill

No és necessari que sigui massa aprofundit

10. Com va ser John Stuart Mill?

11

Fragments Mill PAU

Juntament amb les preguntes , en les diapositives següents

Per a qui no n'hagi tingut prou, els textos sencers:

Seleccions PAU del text en català

El text sencer en anglès

esquema i Seleccions

"L'aptitud per als nobles sentiments és una planta molt tendra en la majoria de les persones, fàcil de matar no solament per influències hostils, sinó per manca d'adob" "Els homes perden les seves aspiracions elevades així que perden el gust per les coses intel·lectuals, perquè no tenen temps ni oportunitat de permetre-se-les; i aleshores es tornen addictes a plaers inferiors, no pas perquè deliberadament els prefereixin, sinó perquè d'una banda són els únics a què tenen accés, i d'altra banda perquè arriba que ja són els únics de què són capaços de gaudir." ·"I no cal vacil·lar a acceptar aquest judici respecte de la qualitat dels plaers, ja que no hi ha cap altre tribunal on adreçar-se, fins i tot en les qüestions de quantitat. Quin mitjà hi ha per determinar, d'entre dos dolors quin és el més agut, o de dues sensacions plaents quina és més intensa, llevat del sufragi universal d'aquells que estan familiaritzats amb tots dos? Els plaers i els dolors no són homogenis, i el plaer sempre és heterogeni respecte del dolor. Què tenim per decidir si val la pena gaudir d'un plaer particular al preu d'un dolor particular, llevat de les sensacions i del judici dels que en tenen experiència?"

Llibre II

1. Amb quin punt de la filosofia de Mill es relacionen aquests dos passatges i de quina manera?

2. quin és el punt de l'argumentació d'aquest passatge?

esquema i Seleccions

Llibre II

"si bé es pot posar en dubte que un caràcter noble sigui sempre el més feliç per la seva noblesa, no hi cap dubte que fa els altres més feliços, i que el món en general hi surt guanyant enormement, gràcies a ell" L'utilitarisme és "el patró de la moralitat; que consegüentment pot definir-se com les regles i preceptes de la conducta humana gràcies a l'observança de les quals podria fer-se real en el major grau possible una existència com la que hem descrit [una existència tan lliure de dolor com sigui possible, i tan plena de gaudiments com es pugui, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat], i garantir-la a tota la humanitat, i no solament a ella, sinó, en la mesura en què ho admeti la naturalesa de les coses, també al conjunt dels éssers sensibles."

3. S'ha complert, s'està complint, es complirà... aquesta promesa?

esquema i Seleccions

Llibre II

Dues objeccions: Primera objecció: La felicitat és irrealitzable Si fos així, l’utilitzarisme encara és bo: evitar el dolor. Però és que la felicitat no consisteix en esclats intensos i ocasionals de goig: "El que volien fer entendre per felicitat no era una vida d'arravatament; sinó que aquests moments son ocasionals al llarg d'una existència feta de pocs dolors i poc duradors, de molts plaers i molt variats, amb un predomini decidit deis actius sobre els passius, i que té per fonament del conjunt no esperar de la vida més del que pot proporcionar. Una vida que consisteixi en això, per aquells que hagin estat prou afortunats per assolir-la, sempre serà digna del nom de felicitat. I una existència així és el que trobem, ara i tot, en moltes persones, i durant una part considerable de les seves vides. El lamentable estat de l'educació, i de les condicions socials, son ara com ara l'únic impediment real perquè sigui assequible a gairebé tothom."

4. Val per a tu també aquesta definició de felicitat o l'entens d'alguna altra manera?

Opcional

‘Els principals ingredients d'una vida satisfactòria sembla que son dos, qualsevol deis quals per ell mateix es considera sovint suficient a aquest efecte: la tranquil·litat i l'excitació. Molts creuen que a canvi de molta tranquil·litat poden conformar-se amb poc plaer; d'altres, que a canvi de molta excitació poden tolerar una considerable quantitat de dolor. Segurament no hi ha cap impossibilitat intrínseca que impedeixi, fins i tot a la majoria d'homes, d'unir-los tots dos; perquè no solament estan lluny de ser incompatibles, sinó que de fet formen una aliança natural, de manera que l'allarga-ment de l'un predisposa a l'altre, i en desperta el desig. Només aquells en qui la indolència esdevé un vici estan mancats del desig d'excitació després d'un interval de repòs; només aquells en qui la necessitat d'excitació és una malaltia senten la tranquil·litat que segueix l'excitació com una cosa avorrida i insípida, en comptes de resultar plaent en proporció directa al grau d'excitació que la precedeix. Quan gent que son moderadament afortunats en els seus béns externs no troben en la vida prou gaudiment perquè mereixi de ser viscuda, generalment la causa és que no es preocupen de ningú més que per ells mateixos. Per aquells que no senten cap afecte ni públic ni privat, les excitacions de la vida son molt limitades, i en molts casos s'esvaeixen així que s'acosta la mort, on s'acaba tot interès egoista; mentre que els qui deixen darrere seu persones estimades, i especialment els qui també han conreat un sentiment de simpatia per l'interès col-lectiu de la humanitat, conserven en les portes de la mort un interès tan viu per la vida com en el ple de la joventut i de la salut. Després de l'egoisme, la principal causa que fa la vida insatisfactòria és la manca de cultiu de l'esperit. Un esperit cultivat -no vull dir el d'un filòsof, sinó de qualsevol a qui s'hagin obert les fonts del coneixement, i que hagi estat educat mínimament en l'exercici de les seves facultats- troba motius d'interès inexhaurible en tot el que l'envolta: en els objectes de la naturalesa, els productes de l'art, la imaginació de la poesia, els incidents de la història, les diverses formes de vida humana passada i present, i les expectatives del futur. Certament una persona es pot tornar indiferent a lot això, sense ni tan sols haver-ne exhaurit una parí, però només si ja de bon començament no ha tingut cap interès humà o moral en aquestes coses i ha buscat en elles només les gratificacions de la curiositat

esquema i Seleccions

Llibre II

Segona objecció:La noblesa i la virtut es basen en la renúncia a la felicitat "però al capdavall aquest autosacrifici ha de tenir una finalitat; no és un fi en ell mateix ... però quin és aquest fi sinó la felicitat d'altres o algun dels requisits de la felicitat?" "Tanmateix, encara que només sigui per causa de l'estat tan imperfecte de les condicions del món que una persona no pugui procurar el millor per la felicitat dels altres si no és amb el sacrifici absolut de si mateix, mentre el món es trobi en aquest estat imperfecte he de reconèixer obertament que la disposició a fer un sacrifici així és la virtut més elevada que podem trobar en un home"

Opcional

l'educació i l'opinió, que posseeixen un poder tan vast sobre el caràcter humà, usin aquest poder amb l'objectiu d'establir en l'esperit de cada individu una associació indissoluble entre la seva felicitat i el bé del conjunt; especialment entre la seva felicitat i la pràctica de certes formes de conducta, negatives i positives, que la consideració per la la felicitat universal fa obligatòries; de manera que no solament es torni incapaç de concebre ni que sigui la possibilitat que la seva felicitat sigui compatible amb una conducta oposada al bé general, sinó també que en cada individu un dels motius habituals per promoure el bé general sigui un impuls directe, i que els sentiments associats amb aquest bé ocupin un espai ample i destacat en l'existència sensible de cada ésser humà.

esquema i Seleccions

"la utilitat exigeix en primer lloc que les lleis i els acords socials situïn la felicitat, o (com podem denominar-la parlant pràcticament) l'interès de cada individu, tant en harmonia com sigui possible amb l'interès del conjunt; i en segon lloc, que l'educació i l'opinió, que posseeixen un poder tan vast sobre el caràcter humà, usin aquest poder amb l'objectiu d'establir en l'esperit de cada individu una associació indissoluble entre la seva felicitat i el bé del conjunt" "però cap sistema ètic exigeix que l'únic motiu de tot el que fem sigui el sentiment del deure; al contrari, noranta-nou de cada cent accions les fem per altres motius, i les fem rectament si la regla del deure no les condemna" "multiplicar la felicitat. Les ocasions que se li presenten a una persona (potser una entre mil) de dur això a terme a gran escala, o per dir-ho amb altres paraules, de ser un benefactor públic, són del tot excepcionals; i en aquestes ocasions (i només en aquestes) se li demana que tingui en compte únicament la utilitat general; en qualsevol altre cas només ha d'atendre a la utilitat particular, l'interès o la felicitat d'unes poques persones"

Llibre II

5. Avalua el sistema educatiu actual en funció de si compleix o no i en quina mesura aquest objectiu.

6. Expressa aquest passatge amb les paraules de Kant

Opcional

Així, dir una mentida sovint pot resultar convenient a l'efecte de sortir d'un mal pas, o per aconseguir un objecte que ens resulta immediatament útil a nosaltres o a d'altres. Però en la mesura que hàgim cultivat en nosaltres un viu sentiment per la noció de veracitat, que és una de les coses més útils que hi ha (i l'afebliment d'aquest sentiment una de les coses més nocives en què la nostra conducta pot servir d'instrument); i en la mesura que qualsevol desviació de la veritat, ni que sigui involuntària, té per efecte minar la confiança en les declaracions dels homes (la qual cosa no solament és el principal suport de l'actual benestar social, sinó que si es dona en grau insuficient provoca més que cap altra cosa imaginable l'estancament de la civilització, de la virtut, i de tot allò de què més depèn la felicitat humana), aleshores sentim que la violació d'una regla amb un grau de conveniència tan transcendent a canvi d'un avantatge momentani, no resulta convenient; i que aquell que en benefici propi o d'algú altre, fa tot el que pot per privar d'altres d'un bé i per infligir-los un mal aprofitant-se de la confiança més o menys gran que dipositen recíprocament en la paraula donada, actua com un deis pitjors enemics de la humanitat. Tanmateix fins i tot aquesta regla, sagrada com és, admet possibles excepcions, i això ho reconeixen tots els moralistes; la més important és quan amagar un fet (com ara amagar informació a un malfactor, o una mala noticia a una persona greument malalta) podria evitar a una persona diferent de nosaltres mateixos un gran mal que no mereix, sobretot si l'ocultació pot efectuar-se tan sols per mitjà de negacions. Però a fi que l'excepció no es pugui estendre més enllà del necessari, i que tingui el menor efecte possible en la confiança mútua en la veracitat, ha de ser reconeguda, i si és possible, s'han de definir els seus límits; i si el principi d'utilitat és bo per alguna cosa, ha de ser bo per sospesar aquestes utilitats en conflicte mutu, i per assenyalar l'àmbit en què predomina l'una o l'altra.

esquema i Seleccions

Llibre II

Objecció: "abans de l'acció no hi ha temps per calcular i sospesar els efectes d'una línia de conducta sobre la felicitat general... La resposta a aquesta objecció és que sí, que n'hi ha hagut prou, de temps; fet i fet, tot el passat de l'espècie humana... La proposició que la felicitat és el fi i l'objectiu de la moralitat no significa que no s'hagin de posar camins que condueixin a aquesta meta, o que no es pugui advertir a les persones que hi vagin que prenguin una direcció en comptes d'una altra. Tota criatura racional va pel mar de la vida amb la ment estructurada sobre les qüestions corrents del bé i el mal, i també sobre moltes altres qüestions encara més difícils relatives a allò que és assenyat i imprudent" "Si la utilitat és la font última de les obligacions morals, la utilitat es pot invocar per decidir entre elles quan les seves exigències son incompatibles. Encara que l'aplicació de l'estàndard pugui resultar difícil, és millor que no tenir- ne cap en absolut"

7. Sintetitza el sentit d'aquests dos paràgrafs.

esquema i Seleccions

Com justifiquem el principi utilitarista: que el fi de les nostres accions és la felicitat, és a dir el plaer?1. "No admetre prova a través de la raó és comú a tots els primers principis." 2. Que la felicitat és desitjable com un fi només es pot provar mitjançant el fet que és desitjada com a fi. 3. Així, doncs, la felicitat és un fi de la conducta. Però s'ha de mostrar que és l'únic fi de la conducta. 4. Objecció: No és l'únic fi. És un fet que hi ha qui desitja els diners, el poder, la fama o (el més important) la virtut, no com un mitjà per assolir la felicitat sinó cada una d'aquestes coses per elles mateixes. 5. Resposta: cert que aquestes coses (poder, virtut...) es busquen per elles mateixes i no com a mitjà, però això no contradiu el principi utilitarista, perquè: 6. Cada una d'aquestes coses originàriament és un mitjà per a la felicitat o el plaer (i absència de dolor); 7. El que fa que la virtut sigui virtut és que és un mitjà per a la felicitat.8. Aquestes coses, per associació amb el fi, es tornen part del fi, no només mitjà. Buscar-les es converteix per a nosaltres en equivalent de buscar el fi: la felicitat (han esdevingut part de la felicitat)

Llibre IV

esquema i Seleccions

Llibre IV

Diners, poder, honor, virtut Aquestes "coses originàriament indiferents, però que propicien la satisfacció dels desitjos primaris, o que hi van associades, esdevenen elles mateixes fonts de plaer més valuoses que els plaers primaris, tant en duració, per l'espai de l'existència humana que són susceptibles de cobrir, com fins i tot en intensitat." Diferència dels tres primers amb la virtut: "que totes aquestes coses poden fer (i sovint ho fan) que una persona es torni perjudicial als altres membres de la societat a què pertany, mentre que no hi ha res que la faci tan beneficiosa als altres com el cultiu de l'amor desinteressat per la virtut"

8. Explica el sentit d'aquestes 4 coses per a l'argumentació de Mill en el llibre IV. Digues també què les caracteritza.

esquema i Seleccions

Llibre IV

"l'únic que desitgem en realitat és la felicitat. Qualsevol altra cosa que desitgem no com a mitjà per algun fi més enllà d'ella mateixa (i en últim terme per la felicitat), la desitgem com a part de la felicitat, i no la desitjarem per ella mateixa fins que no hagi esdevingut part d'aquesta. Aquells que desitgen la virtut per raó d'ella mateixa, o bé la desitgen perquè la consciència de posseir-la és un plaer, o perquè la consciència de trobar-se'n privat és un dolor, o per les dues raons ensems; ... i la mateixa persona sent plaer segons el grau de virtut que assoleix, i dolor per no haver-ne assolit més. Si allò no li proporcionés plaer ni això dolor, no estimaria ni desitjaria la virtut, o només la desitjaria pels beneficis que pogués produir-li a ell o a les persones per qui es preocupa." ... "Ara, per decidir si això és realment així, si efectivament l'home només desitja per si mateix allò que és un plaer per ell o allò que quan és absent produeix dolor, evidentment aquí arribem a una qüestió de fet i d'experiència"

9. Quina altra qüestió de fet ha sortit al llibre iv? Com es relaciona aquesta amb el propòsit del llibre iv?

esquema i Seleccions

Llibre IV

Possible objecció: la voluntat és diferent del desig Resposta de Mill: 1. Cert que "La voluntat, el fenomen actiu, és una cosa diferent del desig, l'estat de la sensibilitat passiva" 2. Però "No és menys cert que al principi la voluntat sorgeix enterament del desig" 3. "La voluntat és filla del desig, i només surt de la potestat paterna per caure sota la de l'hàbit" 4. "¿Com es pot implantar o despertar la voluntat de ser virtuós quan no es posseeix la força suficient? Només fent que la persona desitgi la virtut -fent que la contempli sota una llum agradosa, o que percebi la seva absència de forma dolorosa-" 5. La formació de la voluntat és realitzada per l'hàbit, de tal manera que si bé a l'origen volem alguna cosa perquè la desitgem, en el cas "d'un propòsit habitual, en comptes de voler una cosa perquè la desitgem, sovint la desitgem només perquè la volem."

10. Explica la frase: "sovint la desitgem només perquè la volem".

Proves pau

12. Enllaços als textos

Prova PAU Juny de 2019

Prova PAU Juny de 2017

Prova PAU Juny de 2018

Prova PAU Setembre de 2021

Final del Projecte

Bona feina!

Articles

Consectetur adipiscing elit

• https://ethic.es/2023/01/la-sociedad-del-panoptico/
• https://www.eumed.net/rev/cccss/06/rgj2.htm
• https://lamenteesmaravillosa.com/siempre-hay-alguien-mirandote-el-panoptico-de-foucault/

With this feature ...

You can add additional content that will excite your students’ brains: videos, images, links, interactivity ... Whatever you like!

Articles

Consectetur adipiscing elit

• https://blogs.elconfidencial.com/economia/laissez-faire/2018-05-11/errores-basicos-teoria-economica-marx-plusvalia-capitalismo_1560947/
• https://mises.org/es/mises-wire/tres-argumentos-que-desacreditan-la-teoria-del-valor-trabajo-de-marx

Lorem ipsum dolor sit

Articles

• https://www.marxist.com/en-defensa-de-la-teoria-del-valor-trabajo-de-marx.htm
• https://divulgacionmarxista.wordpress.com/2012/05/06/teoria-utilitarista-del-valor/
• https://divulgacionmarxista.wordpress.com/2012/04/14/teoria-del-valor-trabajo/

Lorem ipsum dolor sit