Presentación SISTEMES DEL COS HUMÀ

coneix el teu cos per dins

els sistemes del cos humà

INTRODUCCIÓ

Els sistemes i aparells consten de dos o més òrgans, de vegades situats en diferents parts del cos, que col·laboren per exercir una mateixa funció.Els aparells que estudiarem seran: SISTEMA DIGESTIU SISTEMA LOCOMOTOR SISTEMA NERVIÓS SISTEMA CIRCULATORI

sistema locomotor

SISTEMA CIRCULATORI

ÍNDICE

sistema digestiu

sistema respiratori

sistema nErviós

SISTEMA CIRCULATORI

SANG

COR

VASOS SANGUINIS

FUNCIÓ

L'aparell circulatori s'encarrega de portar la sang per tot el cos. Està format pel cor i els vasos sanguinis. La funció del cor és impulsar la sang pels vasos sanguinis.

LA SANG

La sang és un líquid vermellós que circula pel nostre orga-nisme. Està format pel plasma i les cèl·lules sanguínies.

El cor

En el nostre cos tenim cinc litres de sang.

Vasos sanguinis

Algunes de les seves funcions són transportar substàncies per tot l'organisme i protegir el cos de malalties.

COMPOSICIÓ DE LA SANG

COMPOSICIÓ DE LA SANG

La sang està formada per un líquid anomenat plasma i per cèl·lules sanguínies que suren en el plasma. El plasma és un líquid groguenc constituït bàsicament per aigua. Transporta substàncies nutritives i substàncies residuals. Les cèl·lules sanguínies són: · Els glòbuls vermells. Tenen forma de disc i són vermellosos. Transporten l'oxigen i el diòxid de carboni. · Els glòbuls blancs. Tenen forma irregular i són gairebé transparents. Combaten les infeccions causades per microorganismes com ara la grip. · Les plaquetes. Tenen forma arrodonida. Són les responsables de la coagulació de la sang quan es produeix un tall a la pell.

EL COR

Aurícules

El cor és un múscul de la mida del puny situat entre els pulmons. Gràcies al seu moviment de contracció i dilatació, fa circular la sang pels vasos sanguinis.

Ventricles

El cor té quatre cavitats: les dues superiors s'anomenen aurícules i les dues inferiors ventricles. La sang entra per les aurícules, passa als ventricles, i aquests l'expulsen amb força cap a l'exterior.

vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són conductes de parets elàstiques per on circula la sang. N'hi ha de tres tipus: artèries, venes i capil·lars.

Arteries

1.2

Les artèries transporten la sang del cor a la resta del cos. Tenen les parets gruixudes.

Les venes transporten la sang de les diferents parts del cos cap al cor. Tenen les parets primes.

Venes

1.3

Els capil·lars són vasos molt fins que comuniquen les artèries amb les venes. En els capil·lars es produeix l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

Capilars

1.4

APARELL RESPIRATORI

Quan respirem, intercanviem gasos entre el nostre cos i l'exterior. Per realitzar la nutrició, necessitem prendre oxigen de l'aire i eliminar el diòxid de carboni que es forma al nostre cos. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració. L'aparell respiratori és l'aparell encarregat de fer la respiració.

VIES RESPIRATÒRIES

PULMONS

DIAFRAGMA

Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenats alvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins.

Són els canals per on circula l'aire.

El diafragma és un múscul que es troba sota els pulmons. El seu moviment permet la respiració.

+ info

+ info

+ info

Els pulmons són dos òrgans esponjosos formats per milions de saques anomenats alvèols, que estan envoltats de vasos sanguinis molt fins.

En els alvèols es produeix l'intercanvi de gasos:

• L'oxigen de l'aire passa a la sang.
• El diòxid de carboni que genera el nostre cos i que és transportat per la sang passa als alvèols i és expulsat a l'exterior.

PULMONS

VIES RESPIRATÒRIES

BRONQUIS

són dos conductes amb ramificacions dins els pulmons anomenats bronquíols.

FARINGE

és una cavitat que comunica amb la laringe.

FOSSES NASSALS

són dues cavitats que s'obren a l'exterior pel nas. En passar per les fosses nasals, l'aire s'escalfa i s'humiteja.

LARINGE

BRONQUIOLS

s una cavitat que conté les cordes vocals.

són ramificacions dels bronquis, que acaben en unes petites cavitats anomenades alvèols.

TRÀQUEA

és un tub que condueix l'aire cap als bronquis.

Els moviments respiratoris

EXPIRACIÓ

INSPIRACIÓ

Expulsam l'aire

Agafam aire

SISTEMA LOCOMOTOR

L'aparell locomotor és l'aparell encarregat del moviment del cos. Gràcies a l'aparell locomotor, podem moure el cos i desplaçar-nos. Està format per dos grans tipus d'elements: els ossos i els músculs.

Ossos

Músculs

OSSOS

MÚSCULS

OSSOS

Els ossos són unes peces dures i poc flexibles. Tenen tres funcions: Donar forma al cos Protegir òrgans delicats com l'encèfal i el cor. Fer possible el moviment Molts ossos, com els de les extremitats, tenen forma cilíndrica, mentre que d'altres, com els del cap, són plans. Els extrems d'alguns ossos, com els de les extremitats estan recoberts de cartílags, una substància tova i elàstica. El conjunt dels ossos forma l'esquelet.

L'esquelet està format pels ossos i les articulacions. Es divideix en ossos del cap, del tronc i de les extremitats.

MÚSCULS

Els músculs són la carn del cos. En general, són allargassats i acabats en unes fibres anomenades tendons, per on s'uneixen als ossos. Hi ha músculs que no participen en el moviment del cos. N'és un exemple el cor.

L'APARELL DIGESTIU

L'aparell digestiu té com a funció transformar els aliments en substàncies nutritives simples perquè el nostre organisme pugui assimilar-les i transportar-les per tot el cos. Aquesta transformació s'anomena digestió

L'aparell digestiu està format pel

• Tub digestiu.
• Glàndules digestives.

Aquí

• Tub digestiu.

Són petits òrgans que segreguen sucs digestius que aporten nutrients a la sang.

és un tub d'uns 10 m de llarg dividit en diverses parts.

Glàndules digestives.

Les glàndules salivals produeixen la saliva. L'estómac està entapissat de glàndules gàstriques, que produeixen els sucs gàstrics. El fetge produeix la bilis, un suc digestiu, que s'aboca a l'intestí prim. El pàncreas produeix el suc pancreàtic, un suc digestiu que també s'aboca a l'intestí prim. L'intestí prim està entapissat de glàndules intestinals, que produeixen els sucs intestinals.

La boca. És l'entrada del tub digestiu. La boca conté:- Les dents. Les incisives i els ullals tallen els aliments i les premolars i les i les molars els trituren.- La llengua. És un múscul que mou l'aliment i el barreja amb la salivaLa faringe. Comunica la boca amb l'esòfag.L'esòfag. És un tub de parets musculoses que condueix l'aliment a l'estómac.L'estómac. És un eixamplament del tub digestiu. Hi té lloc la part principal de la digestió.L'intestí prim. Té vuit metres de llarg. A l'intestí prim les substàncies digerides passen a la sang.L'intestí gros. Fa un metre de llarg. Comunica amb l'exterior per l'anus.

La digestió dels aliments

La transformació és de dos tipus: mecànica, que és la produïda pel moviment i trituració dels aliments. química, que és la produïda pels sucs digestius.

FASES DE LA DIGESTIÓ

INTESTÍ PETIT

INTESTÍ GROS

ESTÒMAC

BOCA

L'aliment es barreja amb els sucs gàstrics i es converteix en una massa líquida. L'estómac remou l'aliment durant prop d'una hora.

• Els aliments es roveguen i es bmesclen amb la saliva.
• La saliva. La saliva comença el procés de descomposició dels aliments en substàncies nutritives simples.

L'aliment es barreja amb la bilis, el suc pancreàtic i els sucs intestinals. L'aliment queda transformat en substàncies nutritives simples, que passen a la sang a través de les parets de l'intestí. Les substàncies que no s'assimilen passen a l'intestí gros.

Els aliments no assimilats són conduïts cap a l'anus, on s'expulsen a l'exterior. A l'intestí gros s'absorbeix l'aigua dels aliments.

SISTEMA NERVIÓS

Els centres nerviosos

El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos. Funcionament:

• Capta informacions tant del cos com de l' entorn.
• Elabora les respostes corresponents.

• L'encèfal. Es troba al cap, protegit pels ossos del crani. Té forma ovalada. Consta de tres parts: el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
• La medul·la espinal. És un llarg cordó que recorre l'interior de la columna vertebral. Està connectada directament a l'encèfal.

Està format per dos tipus d' òrgans:

• Els centres nerviosos.
• Els nervis.

Processen la informació que els arriba dels òrgans sensorials i elaboren les respostes

Són fibres fines i llargues que recorren el nostre cos. Connecten els centres nerviosos amb els òrgans sensorials i les altres parts del cos

Les neurones

Les cèl·lules que formen els òrgans del sistema nerviós són les neurones. Tenen un cos central i diverses prolongacions, una d'elles molt llarga. Les neurones estan unides entre si pels extrems de les s prolongacions.

TRANSMISSIÓ D'INFORMACIÓ

RESPOSTA

ÒRGAN ACTUA: múscul,...

MÉS INFO

ESTÍMUL

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL

TRANSMISSIÓ NERVIOSA

UN DELS SENTITS

La transmissió de la informació

Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes.

Els passos que segueix són:

Obtenció d'informació Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos: Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota. Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules.

Elaboració de les respostes En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor.

Transmissió d'ordres La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.

Transmissió de la informació La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis.

MOVIMENTS VOLUNTARIS I MOVIMENTS INVOLUNTARIS

INVOLUNTARIS

VOLUNTARIS

La visió d'una fruita ens fa allargar la mà per agafar-la. L'ull envia la informació a l'encèfal i aquest ordena als músculs del braç d'agafar-la. Es tracta d'un moviment voluntari, ja que el realitzem conscient-ment. Els moviments voluntaris són ordenats directament per l'encèfal.

En punxar-nos, els nervis envien la informació a la medul·la espinal, i aquesta elabora l'ordre de retirar la mà, que és transmesa als músculs corresponents. Es tracta d'un moviment reflex o involuntari, ja que el realitzem inconscientment. Els moviments reflexos són ordenats per la medul·la espinal.

Un título genial

Un título genial

Un título genial

Un título genial

Un título genial

Un título genial

Aquí puedes poner un título destacado

La comunicación visual interactiva paso a paso.

Planificar la estructura de tu comunicación.

Jerarquizarla y darle peso visual a lo principal.

Definir mensajes secundarios con interactividad.

Aquí puedes poner un título destacado

La comunicación visual interactiva paso a paso.

Planificar la estructura de tu comunicación.

Jerarquizarla y darle peso visual a lo principal.

Definir mensajes secundarios con interactividad.

Un título genial

En Genially encontrarás más de 1.000 plantillas listas para que introduzcas tus contenidos y las personalices, y que te ayudarán a contar tus historias.

Un título genial

Un título genial

Un título genial

¿Sabías que... La ventana permite añadir contenido más amplio. Puedes enriquecer tu genially incorporando PDFs, vídeos, texto… El contenido de la ventana aparecerá al hacer clic en el elemento interactivo.

Un título genial

Un título genial