Interactive masterpiece

Martí Oliveras Planas

LA LLIÇÓ D'ANATOMIA del dr. nicolaes tulp

Aquesta obra creada pel pintor holandès Rembrandt Harmenszoon van Rijn durant l'època barroca fou pintada a l'oli l'any 1632

En aquesta imatge del quadre s'hi troben diferents punts interectius els quals mostren diferent informació i contiguts sobre l'obra al ser pitxats.

Context artístic

Es tracta del quadre de medicina més famós del món. A més a més, és el primer retrat col.lectiu de Rembrandt i aportà innovacions tècniques no disposa els personatges d’acord amb un ordre jeràrquic segons el sistema preestablert. De manera que els individus queden supeditats a l’acció. La lliçó és donada pel doctor Nicolaes Tulp, que fou un dels membres del gremi de cirurgians, els quals encarreguen el quadre. Originalment l'obre es trobava a la sala de juntes de la seu de cirurgians, però actualment està expossada al Mauritiushuis Museum.

El doctor és l'únic que porta barret, per subratllar la seva posició social. En aquesta època es desenvolupa un gran interès per l'anatomia. Amb aquestes lliçons es pretenia mostrar la saviesa de Déu en construir un cos tan perfecte. Un dels assistents porta un full amb el nom dels personatges. El cadàver disseccionat és el d'un criminal penjat al dia anterior. Els assistents no estan col·locats linealment sinó segons criteris teatrals. Els 7 oïents que van pagar per assistir i escoltar al Dr. Tulp, el qual explica el funcionament dels tendons amb l'ajut del llibre obert als peus del difunt. Aquest llibre és un manual d’anatomia d’Andreas Vesalius, considerat el millor metge del s.XVI.

Context històric

Àmsterdam pertanyia a les Províncies Unides, la religió de les quals era el calvinisme i que havia aconseguit la seva independència d'Espanya després de trenta anys de guerra. Aquesta independència els va permetre guanyar el dret a comerciar lliurement. Les Províncies Unides van tenir una sortida afortunada, ja que el seu principal competidor comercial, Venècia, havia estat destruït per la pesta al no voler executar la quarantena i la corda sanitària per no interferir en el seu comerç. Aquesta miopia els va costar la vida d'un terç de la seva població adulta i la seva desaparició com a potència marítima. Durant el segle XVII, el 50% del comerç europeu era transportat en vaixells holandesos. Les Províncies Unides tenien ports a l'Oceà Índic, Formosa, Japó, Java, les Índies Orientals i Occidentals, Guaiana, Brasil i Nova Amsterdam (l'actual Nova York).

Funció i significat

La funció de l'obra és simplement decorativa, ja que com s'esmenta en un altre punt interactiu aquesta fou encarregada per la Corporació de Cirugians d’Amsterdam i va servir per a decorar la seva seu social i dignificar aquesta professió. També té una funció propagandística perquè aquest tipus d’encàrrecs van fer denotar el benestar econòmic pel qual travessava Holanda al s.XVII.

El quadre es basa en un fet real: el Doctor Nicolaes Pieterszoon Tulp va realitzar una lliçó pública d’anatomia amb el cadàver del criminal Adrien’t Klint a 7 oients que paguen per poder assistir a la classe. Penjat el 1632, aquesta obra representa un gran event ja que l’Ajuntament només cedia un cos a l’any per a la ciència i en aquest cas fou usat per aquesta classe. Per tant, el quadre capta un instant imoprtant en la vida intel·lectual d’Amsterdam

Analisi formal

El primer que podem trobar en aquest quadre composició tancada perquè tots els elements s’adrecen al centre del quadre, encara que hi hagi dispersió en les mirades. També podem veure que l'obra és asimètrica, ja que l’esquerra de la composició queda ocupada per la major part dels rostres i la part dreta queda protagonitzada només pel professor Tulp. Alhora veiem que consta d'una composició a partir de formes piramidals com podem veure a l'imatge de la dreta. Tots escolten la classe del professor Tulp el qual està fent un comentari sobre els tendons. 3 oients centrats fixen la mirada a les pinces i a lesmans del cirugià i la resta mira cap a l’espectador o cap als costats (distrets). El professor fixa la mirada fora del quadr

Analisi estilístic

• Retratista introspectiu: va pintar les seves dones i fills i féu més de 100 autoretrats al llarg de la seva vida.-Excepte el gènere d’interiors, cultivà tots: de paisatge, mitològics, religiosos, retrats i bodegons.
• Els retrats es caracteritzen pel seu realisme, l’expressió pensativa dels rostres i la penetració psicològica (mirades intenses) que cerca la comunicació amb l’espectador.
• Realitza retrats col·lectius sense establir-hi una jerarquia. L'única forma de jerarquia que es troba és entre els oients i Tulp, el qual porta barret i és l'unic al costat dret del quadre.
• Juntament amb Durero i Goya és també un dels més importants gravadors.
• Influència de Carvaggio: la llum (tenebrisme que aporta tensió a l’acció), el dramatisme escènic i l’ús de gentdel carrer com a models dels seus personatges