EIX CRONOLÒGIC 3 ETAPES

IRENE VERDE CUENCA

Aquest signe que veus en pantalla es un signe que representa elements interactius,i veuras l'informació de tots ells apretant d'amunt d'ells.

EIX CRONOLÒGIC 3 ETAPES

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)

EL REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)

El Trienni Liberal (1820-1823)

• El pronunciament del coronel Riego a Cabezas de San Juan
• (Sevilla).
• El rei es va veure obligat a jurar la Constitució del 1812,
• Decretar una amnistia
• Convocar eleccions.

Ajuda de la Santa Aliança europea. que envia l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, Derrota dels liberals i es restableix la monarquia absoluta de Ferran VII.

Període de la regència, entre 1833 i 1843.

• La reina Maria Cristina, mare d’Isabel, va ser nomenada regent, és a dir, va exercir el poder en nom de la seva filla.

Les guerres carlines ★ La regent va cercar el suport dels grups liberals. anomenats isabelins, hi havia burgesos, classes populars urbanes i pagesos del centre i del sud d’Espanya. ★ Els sectors absolutistes no van acceptar com a reina Isabel II i van fer costat al príncep Carles, germà de Ferran VII. els carlins, volien mantenir l’Antic Règim, la monarquia absoluta, els furs (lleis pròpies d’un territori) i el predomini de l’Església. Entre els carlins hi havia membres de la noblesa agrària, i del clero i de la pagesia del nord-est d’Espanya. La primera guerra Carlina (1833-1840) la segona, entre 1846 i 1849 la tercera, de 1872 a 1876.

(1868-1871)

Té lloc la Revolució de Setembre del 1868 El general progressista Joan Prim i el general Serrano, van organitzar a Cadis la Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa. Isabel II es va exiliar a França i va començar el Sexenni Democràtic. El 1869, les Corts van promulgar una nova constitució, principis de sobirania nacional, sufragi universal llibertat de culte ampliació de la declaració de drets.

Dècada Ominosa (1823-1833)

• Mesures antiliberals i conservadores
• Va reposar la Inquisició.
• Va tancar les universitats.
• Va decretar una nova llei, la Pragmàtica Sanció,

La crisi econòmica: l’Estat estava arruïnat d’ençà de la Guerra. El conflicte dinàstic: a Espanya Independència de les colònies americanes

La monarquia democràtica d’Amadeu I (1871-1873).

La forma de govern escollida a la Constitució de 1869 va ser la d’una monarquia democràtica, però deixant fora la dinastia borbònica. Amadeu de Savoia, candidat italià emparat per Prim, va ser escollit nou rei d’Espanya per les Corts. )gran inestabilitat i regnat curt).

La restauració de l’absolutisme ( 1814)

• Va clausurar les Corts de Cadis
• Va anul·lar la Constitució.
• Va restaurar l’absolutisme.

Sublevacions militars,liberals anomenades pronunciamientos, que van fracassar, i els militars van ser executats.

Període de la regència, entre 1833 i 1843

Establiment d’una monarquia constitucional ➔ Separació de poders. ➔ El poder judicial requeia en els tribunals ➔ La reina Isabel ostentava el poder executiu ➔ La reina compartia amb les Corts el poder legislatiu. Centralisme ➔ El nou Estat, el moderantisme va imposar una administració fortament centralitzada. Constitucions ➔ La primera, el 1837,redactada per unes Corts progressistes, en contra de la voluntat de la regent, Maria Cristina. ➔ La segona, el 1845, va ser aprovada per una cambra moderada Desamortizacions: Van consistir en l’expropiació de terres per part de l’Estat per ser venudes en subhasta pública. ➔ Mendizábal (1836) i Madoz (1855)

La Primera República (1873-1874) i La Restauració monàrquica (1874-1898)

La primera República 1873-1874 :● quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar ● enfrontament polític entre els mateixos republicans. ● la guerra carlina, la guerra de Cuba. La Restauració monàrquica (1874-1898): El desembre de 1874, el general Martínez Campos, a Sagunt, va proclamar rei d’Espanya Alfons de Borbó, fill d’Isabel II.

El Bienni Progressista (1854-1856)

El pronunciament militar de Vicálvaro (1854) va donar pas a un govern progressista encapçalat per Espartero. ● Es va fer una nova desamortització i s’impulsà la construcció del ferrocarril. La crisi del sistema isabelí (1856-1868)