El palau i els jardins de Versalles
Emma Ramia Paco
CONTEXT HISTÒRIC
El palau de Versalles va començar en un inici com un pavelló de caça, les obres del qual iniciaren el 1661. El 1682 es convertí en la residència principal de la Cort i el Govern. El rei Lluís XIV, a més de l'aristocràcia, va traslladar allà, també, la seva administració central. Va ser ell qui va convertir el palau en una gran manifestació de poder. Després de la seva mort, va quedar abandonat fins al 1722, quan Lluís XV torna a Versalles. Volia acabar l'obra del palau i crear nous espais íntims. Anys més tard, Lluís XVI també va executar diverses obres interiors. A causa del desbaratament de diners protagonitzat per la noblesa, la imatge dels monarques es deteriorà i, el 1789, la família reial es veu obligada a abandonar el palau.
ANÀLISI FORMAL: Exterior
Elements de suport: columnes i pilastres Dues façanes: la principal que dona al centre urbà i la que s'obre al jardí. El seu estil és clàssic, sobri, serè i majestuós. Estructura: dividia en tres 1. Basament o part inferior 2. Cos principal: amb pilastres i columnes jòniques que emmarquen les finestres 3. Cim: àtic amb trofeusL'horitzontalitat i monotonia es trenca mitjançant entrants i sortints de la façana. Això aporta dinamisme i moviment, caracterísituques del barroc
ANÀLISI FORMAL: Capella Reial
Destaca la Capella Reial, un clar exemple del barroc tardà francès. 1. Capçalera semicircular i tres naus - Divisió en dos pisos: 2. Inferior: arcades i reservat als cortesans i la noblesa3. Superior: columnes i comunica amb les defendències reialsAlguns elements estilístics a destacar són la decoració preciosista, el meravellós estudi de la direcció de la llum, el contrast entre la pedra blanca i els colors dels frescs il·lusionistes.
ANÀLISI FORMAL: Galeria dels Miralls
Recinte de 75m. A la part que dona als jardins hi ha uns grans finestrals. La llum que entra d’aquests creen un joc de llums gràcies als miralls situats al costat contrari. Aquest efecte de caràcter il·lusionista afavoreix la interacció del paisatge interior amb l’exterior.
ANÀLISI CONCEPTUAL
El palau de Versalles va establir una nova concepció de l’urbanisme: “urbanisme obert”. Això és perquè va aconseguir, amb el contacte entre els espais exteriors i interiors, crear un tot unitari que es complementa. Bàsicament, el palau és un mostra del poder. Això era el que el rei Lluís XIV volia mostrar amb aquest conjunt. El regnava com el rei Sol i el palau va ser construït amb aquesta concepció: l’habitació del rei era al centre de l’eix est-oest, per tant, era la cambra a la qual li arribava primer el sol quan es feia de dia.
Versalles té una clara funció propagandística: es volia ensenyar a la resta d’Europa el gran poder i riquesa de les quals disposava França amb el seu règim absolutista. Va influir en els palaus del segle XVIII a Europa. Alguns edificis que en són exemples d’aquest fenomen són el Palau Reial de Madrid o el Palacio de Aranjuez.
Emma Ramia, El palau i els jardins de Versalles
Emma
Created on February 21, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Fill in Blanks
View
Countdown
View
Stopwatch
View
Unpixelator
View
Break the Piñata
View
Bingo
View
Create a Secret Code
Explore all templates
Transcript
El palau i els jardins de Versalles
Emma Ramia Paco
CONTEXT HISTÒRIC
El palau de Versalles va començar en un inici com un pavelló de caça, les obres del qual iniciaren el 1661. El 1682 es convertí en la residència principal de la Cort i el Govern. El rei Lluís XIV, a més de l'aristocràcia, va traslladar allà, també, la seva administració central. Va ser ell qui va convertir el palau en una gran manifestació de poder. Després de la seva mort, va quedar abandonat fins al 1722, quan Lluís XV torna a Versalles. Volia acabar l'obra del palau i crear nous espais íntims. Anys més tard, Lluís XVI també va executar diverses obres interiors. A causa del desbaratament de diners protagonitzat per la noblesa, la imatge dels monarques es deteriorà i, el 1789, la família reial es veu obligada a abandonar el palau.
ANÀLISI FORMAL: Exterior
Elements de suport: columnes i pilastres Dues façanes: la principal que dona al centre urbà i la que s'obre al jardí. El seu estil és clàssic, sobri, serè i majestuós. Estructura: dividia en tres 1. Basament o part inferior 2. Cos principal: amb pilastres i columnes jòniques que emmarquen les finestres 3. Cim: àtic amb trofeusL'horitzontalitat i monotonia es trenca mitjançant entrants i sortints de la façana. Això aporta dinamisme i moviment, caracterísituques del barroc
ANÀLISI FORMAL: Capella Reial
Destaca la Capella Reial, un clar exemple del barroc tardà francès. 1. Capçalera semicircular i tres naus - Divisió en dos pisos: 2. Inferior: arcades i reservat als cortesans i la noblesa3. Superior: columnes i comunica amb les defendències reialsAlguns elements estilístics a destacar són la decoració preciosista, el meravellós estudi de la direcció de la llum, el contrast entre la pedra blanca i els colors dels frescs il·lusionistes.
ANÀLISI FORMAL: Galeria dels Miralls
Recinte de 75m. A la part que dona als jardins hi ha uns grans finestrals. La llum que entra d’aquests creen un joc de llums gràcies als miralls situats al costat contrari. Aquest efecte de caràcter il·lusionista afavoreix la interacció del paisatge interior amb l’exterior.
ANÀLISI CONCEPTUAL
El palau de Versalles va establir una nova concepció de l’urbanisme: “urbanisme obert”. Això és perquè va aconseguir, amb el contacte entre els espais exteriors i interiors, crear un tot unitari que es complementa. Bàsicament, el palau és un mostra del poder. Això era el que el rei Lluís XIV volia mostrar amb aquest conjunt. El regnava com el rei Sol i el palau va ser construït amb aquesta concepció: l’habitació del rei era al centre de l’eix est-oest, per tant, era la cambra a la qual li arribava primer el sol quan es feia de dia.
Versalles té una clara funció propagandística: es volia ensenyar a la resta d’Europa el gran poder i riquesa de les quals disposava França amb el seu règim absolutista. Va influir en els palaus del segle XVIII a Europa. Alguns edificis que en són exemples d’aquest fenomen són el Palau Reial de Madrid o el Palacio de Aranjuez.