EI3materia 32 Aigües toves i dures

AIGÜES TOVES I DURES

EXPLICACIÓ

PROCEDIMENTS

MATERIALS

AIGÜES TOVES I DURES

• Aigua destil·lada
• Pots amb tapa
• Sal
• Cullera
• Sabó

MATERIALS

AIGÜES TOVES I DURES

Analitzem la duresa de l’aigua de l’aixeta. Introduïm a l’aula el concepte de duresa de l’aigua.Omplim tres recipients amb 150 ml d’aigua destil·lada. Al primer no afegirem sal, al segon hi afegirem dues cullerades de sal i al tercer, quatre. La concentració de sal augmenta en cada pot de forma proporcional. Afegim una gota de detergent a cada pot i els tapem. Sacsegem una vegada cada recipient i observem la quantitat d’espuma que es forma: com més presència de sals, menys espuma. Agafem una mostra de 150 ml d’aigua de l’aixeta en un altre pot, hi afegim una gota de sabó, tapem el recipient i sacsegem. Comparem la quantitat d’espuma formada en el pot amb aigua de l’aixeta amb els altres recipients per saber si és més aviat tova o dura.

PROCEDIMENT

AIGÜES TOVES I DURES

(1/2)

EXPLICACIÓ

La duresa de l’aigua és una qualitat d’aquest líquid relacionada amb el contingut de sals dissoltes, en concret, amb la presència de cations metàl·lics no alcalins. Un catió és un ió amb una càrrega elèctrica positiva, és a dir, té un estat d’oxidació positiu ja que li falten electrons. Les sals estan formades per cations i anions i, generalment, per classificar el grau de duresa de l’aigua es determina la presència de cations de calci (Ca2+) i de magnesi (Mg2+). L’interès en determinar la duresa de l’aigua recau en les conseqüències d’un excés de sals dissoltes en el medi aquós: d’una banda, els sabons perden capacitat netejadora; d’altra banda, es produeixen incrustacions de carbonat de calci que poden obstruir les canonades; i, a més, pot alterar el pH del sòl en cultius i afectar les produccions. En aquest experiment podem comprovar la influència de la duresa de l’aigua sobre l’efectivitat del sabó comparant la quantitat d’espuma que es forma en un cas o en un altre. L’aigua destil·lada, com que no conté sals, és una aigua tova. En canvi, en els altres recipients, anem incrementant gradualment la duresa.

AIGÜES TOVES I DURES

(2/2)

EXPLICACIÓ

Es forma menys espuma en aigües dures perquè el sabó s’associa amb els cations (provinents de les sals) en lloc de formar micel·les. Recordem que el sabó està format per dues parts, una hidròfoba (repel·leix l’aigua) i una hidròfila (s’associa amb l’aigua), les micel·les són les esferes en les quals la part hidròfoba del sabó està a l’interior i la part hidròfila està en contacte amb l’aigua, de manera que el sabó envolta els greixos i permet que aquests estiguin en l’aigua. Si no es formen les micel·les, es redueix la capacitat del sabó d’atrapar les molècules greixoses i, per tant, la seva capacitat netejadora.