EI3materia 20 Imantació d'estris

MATERIALS

PROCEDIMENTS

EXPLICACIÓ

IMANTACIÓ D'ESTRIS

MATERIALS

• Tisores
• Espelmes
• Glaçons
• Imants de neodimi
• Clips metàl·lics

IMANTACIÓ D'ESTRIS

PROCEDIMENT

1

3

2

4

Observarem un canvi físic i quin paper hi juga la temperatura. Preguntem als infants si les tisores es comporten com un imant.Agafem unes tisores i hi acostem uns clips: no passa res. Si deixem anar els clips, cauen.Freguem les tisores amb un imant i hi acostem de nou els clips: ara els clips són atrets per les tisores.Tornem a fregar les tisores amb l’imant, les escalfem amb la flama de l’espelma i comprovem que no atrauen gaires clips.Freguem de nou les tisores amb l’imant, les refredem amb glaçons i descobrim que ara són capaces d’atraure molts més clips.Si deixem reposar els materials, comprovem que les tisores perden les propietats magnètiques: la imantació és un canvi físic reversible.

5

IMANTACIÓ D'ESTRIS

Un canvi físic és un canvi reversible, a diferència dels canvis químics: és una transformació de l’aspecte o l’estat d’agregació de les substàncies sense modificar-ne la naturalesa química. La imantació és la magnetització d’un cos o objecte quan se li aplica un camp magnètic extern; és a dir, els seus electrons s’orienten en la mateixa direcció generant un camp magnètic. En el cas dels materials ferromagnètics, la imantació continua durant un període de temps tot i no estar sota la influència del camp extern. Aquest és un exemple de canvi físic, ja que el canvi no és permanent.L’efecte de la temperatura en la imantació de les tisores es deu a la teoria cinètica molecular. Aquest model exposa que, en augmentar la temperatura, les molècules es mouen més ràpidament. En canvi, en disminuir, les molècules es mouen menys. Així doncs, si refredem les tisores podrem conservar-ne la imantació durant més estona perquè els electrons mantindran més fàcilment la seva orientació. Si escalfem les tisores, aconseguim l’efecte contrari.

EXPLICACIÓ

IMANTACIÓ D'ESTRIS

Els augments de l’ocular i els objectius estan indicats amb una xifra i el símbol X. Per calcular l’augment total, s’ha de multiplicar el de l’ocular pel de l’objectiu seleccionat. La part mecànica està constituïda pel cos del microscopi (la base i el braç), la platina (la placa on es col·loca la mostra que cal observar), el tub que conté l’ocular, el revòlver giratori on hi ha els objectius i els caragols d’enfocament. Els ecosistemes aquàtics són l’hàbitat de molts éssers vius. Amb l’ajuda d’un microscopi podem observar amb major detall petits organismes i microorganismes presents en aquest medi. Per exemple, cianobacteris, organismes procariotes que fan la fotosíntesi; protozous, organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs; algues; petits crustacis com els cladòcers o puces d’aigua i els copèpodes; i larves d’insectes.

MÉS INFORMACIÓ

IMANTACIÓ D'ESTRIS