Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

treball carpeta d'aprenentatge

Marta Lozano Gorgoso

Created on February 19, 2024

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Modern Presentation

Terrazzo Presentation

Colorful Presentation

Modular Structure Presentation

Chromatic Presentation

City Presentation

News Presentation

Transcript

els centres educatius d'educació infantil

carpeta d'aprenentatge

Marta Lozano Gorgoso

INICI

ÍNDEX

Innovació educativa

Perquè sóc aquí?

Seminaris de lectura

Diari de sessions

Sessions seleccionades

Treball EAPI

Mirall del còmplice

Estudi Servei de Catalunya

Fotos família

Informe final autoavaluació

Cartes d'agraïment

Annexos

Hola! Soc la Marta Lozano Gorgoso, tinc vint-i-un anys, el meu aniversari és el vint-i-sis d'abril i visc a un petit poble del Vallès Occidental que s'anomena Castellbisbal.

PERQUÈ SÓC AQUÍ?

Autoavaluació carta de presentació
PREGUNTES DEL CÒMPLICE

Per arribar fins on estic ara mateix, és a dir, fent la carrera d'educació infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona, vaig haver de recórrer un camí bastant llarg. Primer de tot, vaig fer el batxillerat social a l'Institut Castellbisbal, és a dir, al meu poble i, seguidament em vaig decidir fer el cicle superior d'educació infantil a l'Institut Can Vilumara de l'Hospitalet de Llobregat. Per què vaig decidir estudiar per ser mestra? És una pregunta que m'he fet i m'han fet molt. Prop dels setze anys, és a dir, durant el curs de quart d'ESO, em van oferir fer de cangur dels meus cosins petits. I des d'aquell moment, em vaig adonar què m'agradava molt estar amb els infants, poder ajudar-los, jugar amb ells, ensenyar-los i aprendre coses noves, tant jo d'ells com ells de mi.

La Sínia és una escola actual i innovadora, on crec que a la majoria d'educadors i educadores actualment els hi agradaria treballar, com és el meu cas. M'agrada veure com no només preparen als infants amb coneixements acadèmics, sinó que se centren molt en les habilitats i aptituds, que són les que en un futur podran aplicar en el seu dia a dia. A més, m'agrada l'adaptació del centre cap als infants amb NESE (necessitats educatives de suport educatiu) i, per tant, la implicació que tenen envers la inclusió. Per tant, és una escola molt endinsada en l'educació integral, la diversitat i inclusió d'alumnat, aspectes que crec que són indispensables dins l'educació. És per això, que trobo necessari tenir la competència de: "Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics", ja que és molt important preparar a les generacions futures a viure en un món divers, fomentant valors fonamentals com l'empatia i la tolerància. Per altra banda, respecte als objectius de l'assignatura, crec que tots són imprescindibles, però els que més destaco són: "Comprendre les pràctiques educatives informades per evidències com a enfocament per la millora i la innovació de les pràctiques docents a l'Educació Infantil" i "Desenvolupar la competència investigadora com a mestres d'educació infantil". Els destaco perquè assolint aquests objectius a més de millorar l'eficàcia de l'ensenyament, també es contribueix a crear una educació cada vegada més innovadora i centrada en l'aprenentatge dels infants. La meva trajectòria educativa no ha estat marcada per la involucració, on crec que és quan més aprenem. On més recordo que m'involucressin va ser durant l'etapa d'educació infantil, a primària, en canvi, no va ser així, car que les activitats que fèiem gairebé totes eren amb llibres. Com a conseqüència, feia que el contingut fos rebut i seguidament oblidat, sense cap aprenentatge. Els infants com bé he dit abans, són el futur, és per això que hem d'intentar oferir-los una educació i desenvolupament integral, fent-los partícips en tot moment, tal com esmenta Benjamin Franklin "Diguem-ho i ho oblido, ensenya-m'ho i ho recordo, involucra'm i ho aprenc".

Els aprenentatges que més m'han marcat dels infants, han estat la seva curiositat envers la mínima cosa, la seva resiliència; sempre que cauen es tornen a aixecar i ho tornen a intentar, també he après a no tenir vergonya i sobretot a donar-li importància a les petites coses, ja que a ells la cosa més simple ja els hi feia feliços. He escollit aquesta professió, primerament perquè penso que els educadors i educadores són qui ajudem a construir d'aquesta societat, una de millor. Per què ho penso? Doncs perquè contribuïm en la formació de les noves generacions. A més, també vull destacar que ens ajuda a nosaltres els i les educadores a créixer personalment i, a aprendre constantment, desenvolupant noves habilitats i dominant-les. De fet, dins les competències que hem de desenvolupar durant l'assignatura de "Els Centres Educatius d'Educació Infantil", s'esmenta que hem de "Dominar habilitats socials en el tracte i relació amb la família de cada estudiant i amb el conjunt de famílies", aspecte amb el qual estic molt d'acord, ja que aquestes habilitats permeten crear un entorn de confiança, una bona comunicació, entre altres, fent que l'educació sigui una comunitat efectiva, col·laborativa i resilient. Ara mateix, estic treballant al menjador escolar de l'escola la Sínia, ubicada al municipi de Molins de Rei, amb infants d’Infantil tres. La Sínia és es caracteritza per diversos aspectes com reconèixer que cada infant té un ritme d'aprenentatge diferent i per tant ens hem d'adaptar per satisfer les seves necessitats.

PREGUNTES DEL CÒMPLICE

  • Esmentes diverses vegades durant el text que en les experiències que has tingut contacte amb infants, has après molt. Quins aprenentatges diries que són els que més t'han marcat?
  • Creus que durant la teva trajectòria educativa el professorat ha fet, com defensa Benjamin Franklin, que t'involucressis en el teu aprenentatge? Quines conseqüències ha tingut això?
  • Parles de l'escola la Sínia i la seva part més innovadora, creus que és el tipus d'escola on t'agradaria treballar en un futur?
Respostes incloses dins el text

DIARI DE SESSIONS

26/09/2023

17/10/2023

31/10/2023

14/11/2023

12/09/2023

21/11/2023

10/10/2023

24/10/2023

7/11/2023

19/09/2023

DIARI DE SESSIONS

19/ 12/2023

27/02/2024

12/03/2024

28/11/2023

05/03/2024

19/03/2024

5/12/2023

20/02/2024

DIARI DE SESSIONS

16/04/2024

07/05/2024

21/05/2024

02/04/2024

14/05/2024

28/05/2024

09/04/2024

30/04/2024

DIARI DE SESSIONS

18/06/2024

25/06/2024

11/06/2024

El primer dia l’hem començat en gran grup. En aquesta sessió hem fet una fitxa que se’ns ha ofert, la qual ens pregunta sobre les necessitats dels infants i el que constitueix un centre educatiu, així com les experiències que hem viscut en ells. També ens pregunta les nostres expectatives sobre el que l’assignatura pot aportar-nos en el nostre futur com a mestres i finalment ens demana unes cançons que ens agradin i elements essencials a les nostres vides. Un cop finalitzades les fitxes de tothom, ens hem organitzat en grups de 3 o 4 persones per intercanviar idees, per a després, posar-ho en comú en grup gran. Seguidament, s’ha explicat detalladament l’activitat de la carta de presentació. Per fer aquesta es necessita una parella còmplice, llavors per fer aquestes, cadascú escriu el seu nom en un paper i a l’atzar hem format les parelles. Per introduir l’elecció de les parelles còmplices, es va fer la lectura del poema “El Còmplice”. A continuació, hem vist l’organització de l'assignatura, on veiem el cronograma, les dates de lliurament d'activitats, treballs o avaluacions, així com els grups de seminari i les dates dels seminaris i, per tant, l'horari. I finalment, hem escoltat la lectura d’un conte argentí que destaca la importància de no deixar les coses per l'últim moment, advertint-nos que ens inundarem si no actuem a temps. Em sembla que aquest primer dia ha estat molt enriquidor. La fitxa que hem completat des del meu punt de vista és una oportunitat per reflexionar sobre les nostres pròpies experiències en relació amb la infància i l'educació. D’altra banda, l'exploració de les necessitats dels infants i del concepte d'un centre educatiu ens serveix com a recordatori de la responsabilitat i la influència que tenim com a futurs mestres. En resum, aquest primer dia sembla haver establert les bases per a un aprenentatge significatiu i una connexió més profunda amb la nostra futura professió. Estic emocionat per veure com es desenvolupa la resta del curs i com aquestes reflexions inicials influeixen en el vostre creixement com a mestres.

SESSIÓ 1

La sessió d’avui l’hem començat amb els seminaris. Durant el seminari, en grups de tres o quatre persones hem dut a terme vint-i-cinc preguntes relacionades amb la LOE, la LEC i altres decrets relacionats amb el funcionament de l’etapa d’educació infantil. Aquesta activitat m’ha ajudat a entendre millor el funcionament del marc legislatiu. En iniciar la sessió de gran grup, una de les companyes ha llegit el diari de la sessió anterior. El fet de llegir el diari de la sessió anterior, em sembla molt enriquidor, ja que ens ajuda a refrescar els continguts treballats. Seguidament, l’Anna ha reproduït la conferència d’en Josep Roca, la qual ens parla del marc legislatiu de l’educació infantil. Aquest vídeo m’ha ajudat a entendre millor, i a trobar resposta a algunes de les vint-i-cinc preguntes del marc legislatiu. Després en parelles, concretament amb la nostra parella còmplice, hem fet la vint-i-cinquena pregunta, per seguidament penjar-la en la plataforma del Socrative. Finalment, també amb la nostra parella còmplice, hem hagut de pensar un títol resum de la sessió i un de nosaltres ha sortit voluntàriament i ho ha escrit a la pissarra. En acabar la sessió el Guillem va posar com a títol de la sessió: “El marc legislatiu en l’etapa de l'educació infantil”. El que més destaco del marc legislatiu és la importància del joc i l'experimentació, així com la col·laboració activa entre l'escola i la família., també la promoció de la inclusió educativa, assegurant un accés equitatiu a una educació de qualitat per a tots els infants, independentment de les seves capacitats. Per tant, veiem com el marc legislatiu es compromet amb el benestar dels més petits.

SESSIÓ 2

La sessió d’avui l’hem començat amb els seminaris. Durant el seminari, en grups de tres o quatre persones hem dut a terme vint-i-cinc preguntes relacionades amb la LOE, la LEC i altres decrets relacionats amb el funcionament de l’etapa d’educació infantil. Aquesta activitat m’ha ajudat a entendre millor el funcionament del marc legislatiu. En iniciar la sessió de gran grup, una de les companyes ha llegit el diari de la sessió anterior. El fet de llegir el diari de la sessió anterior, em sembla molt enriquidor, ja que ens ajuda a refrescar els continguts treballats. Seguidament, l’Anna ha reproduït la conferència d’en Josep Roca, la qual ens parla del marc legislatiu de l’educació infantil. Aquest vídeo m’ha ajudat a entendre millor, i a trobar resposta a algunes de les vint-i-cinc preguntes del marc legislatiu. Després en parelles, concretament amb la nostra parella còmplice, hem fet la vint-i-cinquena pregunta, per seguidament penjar-la en la plataforma del Socrative. Finalment, també amb la nostra parella còmplice, hem hagut de pensar un títol resum de la sessió i un de nosaltres ha sortit voluntàriament i ho ha escrit a la pissarra. En acabar la sessió el Guillem va posar com a títol de la sessió: “El marc legislatiu en l’etapa de l'educació infantil”. El que més destaco del marc legislatiu és la importància del joc i l'experimentació, així com la col·laboració activa entre l'escola i la família., també la promoció de la inclusió educativa, assegurant un accés equitatiu a una educació de qualitat per a tots els infants, independentment de les seves capacitats. Per tant, veiem com el marc legislatiu es compromet amb el benestar dels més petits.

SESSIÓ 3

La sessió d'avui l'hem començat per seminaris. Durant aquest, en grups de tres o quatre persones, hem hagut de resoldre diverses preguntes que vam haver de formular cadascú amb la seva corresponent parella còmplice (25a pregunta), en relació amb el marc legislatiu, la sessió del dia dinou de setembre. Cadascuna del grup ha resolt la seva 25a pregunta, i seguidament hem resolt altres qüestions d'altres companys i companyes que ens semblaven interessants. Aquesta activitat m'ha semblat bastant útil per endinsar-nos encara més en el marc legislatiu, resolent els nostres dubtes i coneixent nous aspectes que no coneixíem. Seguidament, després del seminari hem començat la sessió de gran grup. Aquesta ha començat i ha acabat amb una prova, més concretament un test sobre el marc legislatiu.

SESSIÓ 4

La sessió d’avui l’hem començat per seminaris. Durant aquest, en grups de quatre persones, hem hagut de mirar les diferents lectures de les quals havíem de llegir i buscar conceptes clau i fer una pregunta a la resta del grup, per així poder crear un mini debat. D’entre aquestes quatre lectures, al meu grup ens ha tocat la lectura de “El joc és moviment”, una entrevista feta a la Sònia Klias. Per crear el mini debat, cada grup havia de fer una pregunta o fer una afirmació, per començar a debatre. La nostra va ser la següent afirmació: “Les pantalles són favorables pels infants, encara que el joc tradicional i el moviment tenen més beneficis. (recurs per facilitar la recerca d’informació, coneixements, habilitats…)”. Cada grup ha explicat els conceptes clau de les seves lectures, per tant, les hem posat en comú i també hem dit les afirmacions o preguntes per crear debats. Seguidament, després del seminari hem començat la sessió de gran grup. Aquesta ha començat amb la lectura del diari de la Núria de la sessió anterior. A continuació, se’ns ha explicat la rúbrica d’autoavaluació de la lectura 1 de seminari i després hem vist el document de la “Tipologia de serveis d'atenció educativa a la infància a Espanya”. Veure la "Tipologia de serveis d'atenció educativa a la infància a Espanya" pot ser molt útil per diversos motius. Primerament, perquè et proporciona una visió completa dels diferents serveis educatius disponibles per als infants a Espanya, i, d'altra banda, perquè és fonamental per a famílies i educadors, ja que els permet comprendre les opcions educatives disponibles i prendre decisions informades sobre la millor atenció per als seus fills o alumnes. Finalment, l'Ana ens va donar una tasca: decorar el rellotge que posaríem a l'aula. Aquest se'l va emportar la Hannah, voluntària per decorar-ho. I seguidament, va sortir la Mireia a escriure a la pissarra el titular de la sessió, que va ser: "aprenentatges mitjançant la lectura".

SESSIÓ 5

Com a totes les sessions, primer hem començat amb la sessió de seminari. Durant aquesta se’ns ha explicat que al treball de “suport a les famílies” és molt important justificar el perquè la família educació/aprenentatge o la família cooperació es poden acollir als diferents serveis, prestacions i ajudes. Seguidament, hem vist trossos d’un vídeo anomenat “El milagro de conciliar”, en el qual s’exposa la vida d’una família espanyola vivint a Suècia. En els trossos de vídeo que hem vist es mostra com hi ha molta més flexibilitat a Suècia que a Espanya respecte a: horaris de treball dels pares i mares, ajudes econòmiques per fill/a, etc., fent que les famílies puguin conciliar la seva vida laboral amb la personal. Amb aquests vídeos observem com la conciliació de les polítiques i pràctiques laborals poden tenir un gran impacte en la qualitat de vida de les famílies. Seguidament, després del seminari hem començat la sessió de gran grup. Aquesta ha començat amb la lectura del diari de la Sara de la sessió anterior. A continuació, hem continuat amb la conciliació, però en aquest cas, els titulars dels clips del vídeo els havíem de crear nosaltres. Els clips han estat:

  • Una professora cada 5 infants(15 infants en total, 3 professores)
  • La ràtio de Suècia, Suècia i la seva manera de treballar.
  • La facilitat per conciliar.
  • La conciliació laboral a Espanya
  • Els més treballadors, però els menys productius.
M'ha semblat interessant i molt rellevant, ja que la conciliació pot arribar a ser un tema força sensible que pot fer pensar i ser de debat. Ser conscients de com es viu aquest aquí altres llocs, en aquest cas a Suècia, amplia els nostres coneixements sobre aquest i podem reflexionar amb diverses perspectives.Per acabar, la classe com sempre l’hem conclòs amb el titular aquest ha estat: "La importància de la vida familiar".

SESSIÓ 6

Com a totes les sessions, primer hem començat amb la sessió de seminari. Durant aquest, en grups de quatre persones, hem hagut de fer un mapa conceptual sobre un dels serveis educatius a la infància a Espanya. A nosaltres ens ha tocat fer el programa de créixer en família. Un cop finalitzat el mapa, s’ha d’entrar en un enllaç URL on s’ha de penjar, concretament a un padlet. Crear un mapa conceptual del programa "Créixer en Família" pot ser molt útil per diverses raons. En primer lloc, proporciona una representació visual clara de l'estructura i els components del programa, la qual cosa facilita la comprensió global. Els mapes conceptuals són eines efectives per organitzar i visualitzar informació de manera jeràrquica, la qual cosa ajuda a identificar relacions i connexions entre els diferents aspectes del programa. A més a més, el mapa conceptual pot servir com a guia ràpida pels participants, facilitant la comprensió dels objectius, les activitats i els recursos disponibles a "Créixer en Família". Seguidament, després del seminari hem començat la sessió de gran grup. Aquesta ha començat amb la lectura del diari de l’Anna Fernández de la sessió anterior. Hem iniciat el gran grup amb un Power Point sobre la situació de l'educació infantil a Alemanya. Durant la sessió, es va preguntar si tenim coneixement d'experiències d'educadors a Alemanya, amb l'objectiu d'establir connexions i compartir perspectives. A manera d'exemple, la Berta ha explicat que té una amiga que ha exercit com a educadora a Alemanya i ha destacat que es pot guanyar un bon sou en aquest camp. A continuació, s’han donat detalls de la primera entrega de la carpeta d’aprenentatge, que concretament és a la següent sessió. I finalment, l’Anna Molina ha sortit a escriure el titular de la sessió, que ha estat: “com és l'educació infantil a Alemanya”.

SESSIÓ 7

La sessió d’avui no s’ha fet ni en gran grup ni per seminaris, ja que avui hem fet la primera obertura i avaluació pública de les carpetes d'aprenentatge. Com a la resta de sessions, hem començat amb la lectura del diari i la complementació a la lectura inicialment feta per una de les companyes. Aquesta sessió ha estat d’una durada d’1 hora i 30 minuts. Durant aquesta han sortit tres companyes a ensenyar i parlar de la seva carpeta d’aprenentatge, aquestes han estat dos: la Irene i la Lucia Campos. L’Ana Maria durant les presentacions les hi anava demanant ensenyar diverses parts de la carpeta com podria ser el diar, els seminaris de lectura o els dies seleccionats. Mentre una de les campanyes ensenyava i explicava la part que se li havia demanat, la resta de companyes feien un feedback, és a dir, avaluaven a la companya a través d’una taula. Penso que aquesta manera d’avaluar ens ajuda significativament a l’hora de corregir allò que tenim malament i a identificar aspectes a millora de la carpeta. Aquesta retroalimentació o feedback ens ajuda de manera efectiva en el camí cap a una realització més adequada.

SESSIÓ 8

La sessió d’avui l’hem començat per seminaris. Com al trimestre passat hem fet una sessió de lectura, en aquesta havíem de portar llegida una lectura, concretament Tiempos, espacios y grupos (El análisis y la evaluación de la organización en la escuela de infantil: DAVOPSI) de Bondioli, Anna, i Nigito, Gabriella. Per començar amb el seminari de lectura l’Ana ens ha demanat posar-nos en rotllana per poder parlar-ne de la lectura conjuntament i escoltar les diferents opinions, explicar aspectes que ens han sorprès o que volem destacar i relacions que fem amb experiències personals vinculades a la lectura. Respecte a la lectura vam tractar diferents ítems de la subescala B2 “La organización pedagógica del espacio exterior” com van ser els ítems 1, 2, 4, el 8, el 12 del qual en vaig parlar jo i vaig exposar les meves experiències personals en relació, entre d’altres. Els seminaris de lectura penso que son molt dinàmics i de gran ajuda, ja que gràcies a aquests reflexionem, relacionant el nostre dia a dia amb la teoria de les lectures, ajudant-nos a entendre molts aspectes i trobant solucions a problemes actuals i als que puguin sorgir en un futur. En acabar el seminari, l'Ana Maria ens ha demanat que per la següent sessió portèssim una imatge de nosaltres amb la nostra família, ja que la necessitariem per dur a terme una activitat al següent seminari amb una altra mestra, la Neus. A continuació, després del seminari hem començat la sessió de gran grup. Aquesta ha començat com sempre amb la lectura del diari, el qual l’ha llegit la Gisela i l’ha complementat una altra companya. Després de la lectura del diari, hem seguit amb la presentació de “La situació de l’educació infantil a Alemanya” i seguidament l’Ana Maria ens ha donat a cadascun un paper amb el títol del gràfic al qual ens hem de centrar i intentar interpretar. Aquests eren referents a l’accés als serveis d’EAPI, al currículum dels serveis d’EAPI, al personal dels serveis d’EAPI, a la governança i finançament i al seguiment i l’avaluació. Una vegada cadascú havia interpretat els hem posat en comú. Conèixer aquests aspectes de l'educació infantil a Alemanya no només ens proporciona informació valuosa per millorar la qualitat educativa, sinó que també pot inspirar canvis positius en polítiques i pràctiques a altres llocs del món, com ara a Espanya. I, finalment hem acabat la sessió com tots els dies amb un titular, en aquest cas ha sortit una companya i ha escollit com a titular: “Aprenem una mica més d’Alemanya analitzant gràfics”.

SESSIÓ 9

El dia d’avui hem començat com sempre primer per seminaris. Aquest seminari ha estat diferent, principalment perquè la sessió l’ha fet la Neus, mestra d’aquesta assignatura però en horari diferent, de matins. La sessió anterior se’ns va demanar portar una fotografia de la nostra família i en efecte l’hem portada totes. Durant el seminari hem respost individualment una sèrie de preguntes, aquestes son:

  • Quins són els motius que t’han fet escollir aquesta imatge?
  • Quin/s element/s destacaries de la fotografia?
  • Què és el que per tu defineix el què és una família?
Seguidament, les hem posat en comú en parelles per aportar altres punts de vista sobre el que observem a les imatges i respecte a què considerem que és la família. Per acabar el seminari, hem posat en comú amb la resta de companyes les reflexions extretes. Aquesta posada en comú, ens ha servit per arribant diferents conclusions, com ho és que la família no només són les persones amb les que convivim, sinó que són aquelles a les que estimem i amb les que volem compartir la nostra vida. M’ha semblat un seminari força interessant ja que crec que és important parlar de la família i comprendre què significa la família per a diferents persones car que la família és la base fonamental del desenvolupament. Com a futures docents, entendre les diverses estructures familiars i dinàmiques familiars ens permet oferir un suport més efectiu als infants. A continuació, després del seminari hem començat la sessió de gran grup. Aquesta ha començat com sempre amb la lectura del diari, el qual l’ha llegit la Silvia. Després de la lectura del diari, hem seguit amb l’explicació de la presentació de “L’educació infantil en el sistema educatiu espanyol i català”. Aquesta m’ha servit per conèixer altres aspectes que no coneixia, ampliant els meus coneixements. I, finalment hem acabat la sessió com tots els dies amb un titular, en aquest cas ha sortit una companya i ha escollit com a titular: “La importancia de tenir sempre present a les famílies”.

SESSIÓ 10

El dia d’avui, com gairebé totes les sessions l'hem començat per seminaris. Aquesta sessió l’hem començada amb la lectura del diari en comptes de fer-la al gran grup, ja que més tard al gran grup faríem la videoconferència amb la Cristina Guillamon. Després de la lectura del diari, ens hem agrupat en grups d'aproximadament quatre persones per repartir la lectura de International research on education for sustainable development in early childhood a partir de la qual hem hagut de realitzar preguntes per la propera conferència (Suècia, Estocolm). Per acabar aquesta breu sessió, l'Ana Maria ens ha recordat que hem de fer la carta d'agraïment a la Cristina, una vegada aquesta ha finalitzat. Arribades les 19h, hem començat amb la segona part de la sessió, la videoconferencia en gran grup amb la Cristina. La Cristina ens ha explicat com funciona el sistema educatiu d’Alemanya, les avantatges i desavantatges de la seva educació. El que més m’ha agradat ha estat l’explicació personal i realista que tenen les famílies a l’hora d’escolaritzar als infants i dels docents alemanys. D’altra banda, he pogut observar diferències i semblances entre el nostre sistema educatiu i el d’Alemanya, respecte a la pedagogia per exemple. Fer conferències amb persones que excerceixen com a mestres a altres països ens serveix per conèixer altres metodologies de treball i pedagogies i ens ens ofereix observar la realitat dels diversos contextos europeus.

SESSIÓ 11

La sessió d’avui com gairebé totes les sessions l'hem començat per seminaris. En el dia d’avui, la lectura del diari en comptes de fer-la al gran grup l'hem feta al seminari, ja que al gran grup havíem de fer la conferència amb l’Ana Rodríguez. Llavors vam començar llegint el diari, la lectura en aquest cas la vaig fer jo i una companya va complementar-la. Seguidament, ens hem hagut d’agrupar amb les mateixes persones amb les que vam fer la lectura de International research on education for sustainable development in early childhood, per dur a terme una sèrie de dinàmica. Aquesta consistia en apuntar els aspectes a destacar de la lectura i apuntar-les a diferents posits. Cada grup feia aproximadament quatre aspectes rellevants, per tant, quatre posits. Una vegada cada grup tenia apuntats aquests punts a destacar, una persona de cada grup els enganxava a la pissarra i explicava de que tractava, amb la finalitat d’ampliar els nostres coneixements. Aquesta lectura presenta una visió del desenvolupament sostenible que és pertinent per a l'atenció i educació a la primera infància (AEPI) des del naixement fins a l'escola, es preocupa tant per la salut i el benestar com per l'educació. I, per acabar el seminari abans de marxar l’Ana ens ha recordat que hem de fer “el mirall”, és a dir, l’autoavaluació de les pàgines seleccionades de la carpeta d’aprenentatge. A continuació, després del seminari hem començat la videoconferència amb l’Ana Rodriguez en gran grup. L’Ana ens ha parlat del sistema educatiu de Suècia, com funciona, semblances i diferències amb el nostre sistema educatiu, entre d’altres. Un dels aspectes que més em va impactar va ser que el 45% de les persones que treballen en educació no s’han format. M’ha semblat una estona molt enriquidora i interessant, ja que conèixer les diverses maneres de treballar en altres països ens permet nodrir-nos d’informació i en un futur com a mestres innovar.

SESSIÓ 12

La sessió d’avui l’hem començat per seminaris. Durant aquest, hem parlat sobre els diferents contextos educatius a Europa i també sobre el treball en grup que hem de dur a terme pel dia 27 de febrer, és a dir, la infografia. D’altra banda, també ens hem centrat en l'agrupament dels Estats del benestar, és a dir, aquells països que posseeixen un sistema polític i econòmic que procura el benestar social de la seva població mitjançant la prestació de serveis públics i una xarxa de protecció social. Aquesta classificació ens ha permès conèixer una mica més sobre l'educació que es dóna en els països europeus, dels quals el meu grup i jo hem escollit Itàlia, ja que una de les integrants del grup, tenia una persona coneguda que vivía allà i per tant podriem aconseguir informació del sistema educatiu italià de primera mà. Des del meu punt de vista, veig molt important indagar i informar-nos sobre els diversos sistemes educatius, és a dir, conèixer diferents funcionaments, observant així també les semblances i diferències en l'educació dels diferents països de la UE, per no quedar-nos només amb la nostra idea i tenir una visió més àmplia. Una vegada escollits els països va finalitzar el seminari, i seguidament vam començar la sessió en gran grup. Aquest el vam començar com gairebé tots els dies, amb la lectura d’una companya i la complementació d’una altra. Seguidament, vam parlar de les dues conferències a les quals hem assistit, comentant que ens ha semblat, aspectes a destacar de la situació de l’educació als dos països, si ens ha ajudat, si ens ha agradat, entre d’altres. I per acabar, l’Ana Maria va explicar la presentació de la construcció de l’estratègia europea d’infància, la qual fa referència al procés de desenvolupament i implementació d'una estratègia a nivell europeu que abordi les qüestions relacionades amb la infància.

SESSIÓ 13

La sessió d’avui no s’ha fet ni en gran grup ni per seminaris, ja que avui hem fet la segons obertura i avaluació pública de les carpetes d'aprenentatge. Com a la resta de sessions, hem començat amb la lectura del diari, en aquest cas de la Claudia i tot que sempre complementem els diaris, avui no ha fet falta, ja que aquest estava molt complet. Aquesta sessió ha estat d’una durada d’1 hora i 30 minuts. Durant aquesta han sortit dues companyes a ensenyar i parlar de la seva carpeta d’aprenentatge, aquestes han estat: la Sara Fernández i la Raquel Díaz. L’Ana Maria durant les presentacions les hi anava demanant ensenyar diverses parts de la carpeta. De la carpeta de la Sara vam veure primerament l’estructuració de la seva carpeta, les cartes d’agraïment, les sessions seleccionades i per últim l’infografía del treball en grup. D’altra banda, la Raquel primer també va ensenyar l’estructura de la seva carpeta d’aprenentatge, va ensenyar el diari de sessions, el treball EAPI i les sessions seleccionades. Mentre una de les companyes ensenyava i explicava la part que se li havia demanat, la resta de companyes feien un feedback, és a dir, avaluaven a la companya a través d’una taula. Penso que aquesta manera d’avaluar ens ajuda significativament a l’hora de corregir allò que tenim malament i a identificar aspectes a millorar de la carpeta. Aquesta retroalimentació o feedback ens ajuda de manera efectiva en el camí cap a una realització més adequada.

SESSIÓ 14

La sessió d’avui, l’hem començat per seminaris. Durant aquesta en els grups que teniem prèviament estipulats hem anat exposant les infografies, explicant els diferents punts que s’havien d’exposar del país que escollit sessions enrere. Els punts a explicar eren: Accés als serveis d’educació i atenció a la primera infància.

  • Currículum dels serveis d’educació i atenció a la primera infància.
  • Personal dels serveis d’educació i atenció a la primera infància.
  • Governança i finançament.
  • Seguiment i avaluació.
Al meu seminari, el seminari B, s’ha exposat la situació de l’educació dels següents països: Itàlia, Regne Unit, Polònia, Holanda, Irlanda i Noruega. Itàlia ha estat el país que les meves companyes i jo vam escollir per dur a terme el treball en grup de l’EAPI i, per tant, el que hem explicat i exposat a les nostres companyes del seminari B. Que cada grup exposes el funcionament dels diferents sistemes educatius m’ha semblat enriquidor, per observar quines són les diferències i semblances amb el sistema educatiu espanyol. El que més m’ha impactat de les exposicions ha estat un aspecte en concret del país d’Irlanda. Tal com han exposat les companyes, a Irlanda no es requereix formació bàsica per excercir de mestre. També destaco que allà els docents són molt valorats i ben considerats, aspecte que considero molt interessant, ja que no en tots els països es dona. Una vegada finalitzat el seminari, hem començat amb la sessió de gran grup. Durant aquesta, hem estat parlant de diversos aspectes a destacar dels diversos sistemes educatius que hem treballat anteriorment amb les infografies; concretament hem parlat dels sistemes educatius de Finlandia, Noruega i Dinamarca. I seguidament, l’Ana Maria ens ha explicat en que consistirà el treball en grup. Finalment hem acabat la sessió com tots els dies amb un titular, aquest l’ha escollit una companya de classe, la Paula i ha citat com a titular: “EAPI a Europa”.

SESSIÓ 15

La sessió d’avui ha començat amb seminaris. Durant el seminari, l'Ana Maria ens ha organitzat en grups de tres a quatre persones. Cada grup havia d'escollir cinc activitats i fer aquests tres punts en relació a les propostes didàctiques/activitats:

  • Quina mena de principis pedagògics tenen al darrere?
  • Quines són les característiques de la metodologia?
  • Altres aspectes.
Les propostes que vam triar van ser:
  1. Temporada de guisantes.
  2. Cata de cerezas de Mayo.
  3. Nuestro rincón favorito de Santiago.
  4. El blanco pinta.
  5. Intervención artística final.
Una vegada finalitzat el seminari, hem començat amb la sessió de gran grup. Com en la resta de sessions, hem iniciat amb la lectura del diari. Aquesta vegada, la lectura l'ha realitzada la Marta Junyent, amb la Mireia Ventura complementant amb el seu diari. Després de la lectura del diari, hem hagut de formar grups d'entre quatre i cinc persones per treballar en l'estudi de Catalunya. Cada grup ha escrit els seus noms en un paper, amb els quals hem fet un sorteig per escollir quin tema volíem tractar. Aquesta dinàmica ha estat útil per assegurar una distribució justa dels temes i ha permès que cada grup treballés en un aspecte diferent de l'estudi. Un cop acabada la formació dels grups i l'assignació dels temes, l’Ana Maria ha seguit la sessió, amb l’explicació sobre la qualitat en el servei de la infància, enfocant-se específicament en el concepte d'innovació educativa. Seguidament, amb els conceptes explicats hem hagut de fer un mapa conceptual. Per últim, la Paula Sánchez ha estat qui va posat el titular, aquest ha estat: “Innovació Educativa”. La sessió d’avui ha estat molt productiva, ja que hem treballat tant en seminaris com en gran grup, abordant temes clau com la innovació educativa i la col·laboració en projectes. Aquesta combinació d'activitats ens ha permès aplicar els conceptes apresos de manera pràctica i efectiva.

SESSIÓ 16

Avui hem començat la sessió per seminaris, mantenint els mateixos grups de la sessió anterior. Cada grup ha explicat les activitats didàctiques seleccionades de l’InnovArt, ressaltant aspectes que ens han cridat l'atenció o que ens han agradat especialment. Aquest exercici ha permès que compartíssim idees i valoracions sobre les diferents propostes educatives, fomentant un enriquiment col·lectiu de la nostra comprensió sobre les metodologies innovadores. Després d’aquesta part inicial, en els mateixos grups, hem triat el tema pel proper treball de grup, que s'anomena "Innovació educativa". El nostre grup ha escollit el tema "Prou Bullying". Hem dedicat un temps a esbossar idees i planificar com abordarem aquest treball, aprofitant per avançar amb la seva elaboració. En la segona part de la sessió, ens hem reunit en gran grup. Com és habitual, hem començat amb la lectura del diari de la sessió anterior, aquest cop llegida per la Gisela. Aquesta activitat ens ajuda a connectar amb el que hem après i a reflexionar sobre el nostre progrés. A continuació, l’Ana Maria ens ha presentat un Power Point sobre InnovArt. La seva explicació ha estat molt clara i ha proporcionat una visió completa del projecte, destacant els elements més innovadors i les seves aplicacions pràctiques. Finalment, hem acabat la sessió amb un titular inspirador: "Aprofundim en la innovació". Aquesta frase resumeix perfectament l'esperit de la sessió d'avui i ens encoratja a seguir explorant noves maneres de millorar l’educació. La sessió d'avui m'ha semblat especialment enriquidora. Els seminaris en grup han estat una oportunitat excel·lent per veure diferents perspectives sobre les activitats didàctiques d'InnovArt. D’altra banda, treballar el projecte "Prou Bullying" em sembla molt important, ja que aborda un problema real i urgent en l'educació. Finalment, la presentació de l'Ana Maria ha estat molt informativa i m'ha ajudat a comprendre millor les aplicacions pràctiques d'InnovArt. A més, el titular final de la sessió, "Aprofundim en la innovació", ha estat una crida a l'acció, recordant-nos la importància de continuar avançant i explorant noves maneres de transformar l'educació.

SESSIÓ 17

Avui hem començat la sessió per seminaris, mantenint els mateixos grups de la sessió anterior. Cada grup ha explicat les activitats didàctiques seleccionades de l’InnovArt, ressaltant aspectes que ens han cridat l'atenció o que ens han agradat especialment. Aquest exercici ha permès que compartíssim idees i valoracions sobre les diferents propostes educatives, fomentant un enriquiment col·lectiu de la nostra comprensió sobre les metodologies innovadores. Després d’aquesta part inicial, en els mateixos grups, hem triat el tema pel proper treball de grup, que s'anomena "Innovació educativa". El nostre grup ha escollit el tema "Prou Bullying". Hem dedicat un temps a esbossar idees i planificar com abordarem aquest treball, aprofitant per avançar amb la seva elaboració. En la segona part de la sessió, ens hem reunit en gran grup. Com és habitual, hem començat amb la lectura del diari de la sessió anterior, aquest cop llegida per la Gisela. Aquesta activitat ens ajuda a connectar amb el que hem après i a reflexionar sobre el nostre progrés. A continuació, l’Ana Maria ens ha presentat un Power Point sobre InnovArt. La seva explicació ha estat molt clara i ha proporcionat una visió completa del projecte, destacant els elements més innovadors i les seves aplicacions pràctiques. Finalment, hem acabat la sessió amb un titular inspirador: "Aprofundim en la innovació". Aquesta frase resumeix perfectament l'esperit de la sessió d'avui i ens encoratja a seguir explorant noves maneres de millorar l’educació. La sessió d'avui m'ha semblat especialment enriquidora. Els seminaris en grup han estat una oportunitat excel·lent per veure diferents perspectives sobre les activitats didàctiques d'InnovArt. D’altra banda, treballar el projecte "Prou Bullying" em sembla molt important, ja que aborda un problema real i urgent en l'educació. Finalment, la presentació de l'Ana Maria ha estat molt informativa i m'ha ajudat a comprendre millor les aplicacions pràctiques d'InnovArt. A més, el titular final de la sessió, "Aprofundim en la innovació", ha estat una crida a l'acció, recordant-nos la importància de continuar avançant i explorant noves maneres de transformar l'educació.

SESSIÓ 18

Avui, en el seminari de lectura, hem analitzat els capítols del llibre “Infanci@ digit@l. Los recursos educativos digitales en educación infantil”, que ens ofereixen una visió diversa sobre l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les escoles. Hem discutit com diferents escoles aborden la integració de les TIC en els seus programes educatius:

  • Escola Las Mercedes: Aquesta escola prefereix no centrar-se en projectes d'innovació específics amb les TIC. En canvi, deixa l'ús de la tecnologia a l'elecció del professorat, oferint una major flexibilitat en la seva implementació a l'aula.
  • CEIP Camí Llarg i CEIP Profesor Sanchis Guarner: Aquestes escoles implementen estratègies per dinamitzar l'ús de les TIC i integrar-les en el procés educatiu, demostrant un enfocament més estructurat i proactiu.
  • Escola Barrionovo: Destaca per tenir un espai dedicat a l'ús de material TIC, amb l'objectiu de fer que la tecnologia sigui un recurs transversal per al desenvolupament de competències en els estudiants.
Aquestes diferents aproximacions il·lustren la varietat d'enfocaments i nivells d'integració de les TIC en l'educació, que depenen de les polítiques i prioritats de cada centre educatiu. En la sessió de gran grup, hem vist dos vídeos de projectes innovadors realitzats per companys:
  1. Projecte "Ara Art": Presentat per Dani Bartra, Natalia Castillo, Berta González i Mariloly.
  2. Projecte "Apadrina": Realitzat per Guillem Granados, Aina Riba i Hannah Calafell.
Després del visionat, hem comentat els vídeos, destacant els aspectes que més ens han impressionat i suggerint possibles millores. L'Ana Maria ens ha explicat la importància de fer retroacció, subratllant que és un procés crucial per l'aprenentatge i la millora contínua. També ens ha animat a mirar tots els vídeos per tenir una visió completa de tots els projectes presentats. L'Ana Maria ha explicat el format de l'examen que tindrem el proper 9 d'abril. Ens ha donat detalls sobre les àrees que cobrirà l'examen i el tipus de preguntes que podem esperar. A més, hem fet un recordatori del que hem fet en les sessions anteriors, organitzant els temes per blocs. Aquesta revisió ens ha ajudat a recordar i connectar els diferents conceptes i projectes que hem treballat al llarg del curs. La sessió d'avui m'ha proporcionat una comprensió més profunda de com es poden utilitzar les TIC de manera efectiva a les escoles. Els exemples de les diferents escoles del llibre “Infanci@ digit@l” m'han fet veure que no hi ha un únic camí correcte per integrar la tecnologia a l'educació, sinó que cada centre pot adaptar les TIC segons les seves necessitats i objectius específics. En resum, la sessió d'avui ha estat molt productiva i m'ha motivat a seguir explorant noves idees i metodologies en el camp de l'educació. La diversitat d'enfocaments i la col·laboració amb els meus companys han enriquit molt la meva experiència d'aprenentatge.

SESSIÓ 19

El dia nou d’Abril hem dut a terme la prova reflexiva. En aquesta sorgien preguntes arran de tot el contingut que hem treballat durant les sessions anteriors, ja sigui respecte als seminaris, les sessions de gran grup o els treballs en grup realitzats. Aquesta prova m’ha servit per aprofundir en la comprensió del contingut que hem treballat durant les sessions anteriors. M’ha permès reflexionar a través de les preguntes formulades i analitzar els temes des de diferents perspectives. A més, em va ajudar a consolidar el meu aprenentatge i a identificar les àrees en les quals encara puc millorar. En definitiva, em va proporcionar una oportunitat valuosa per a la autorreflexió.

SESSIÓ 20

En la sessió d'avui, hem tingut l'honor de rebre una conferència virtual a càrrec d'Àngeles i Isabel Bardanca, que ens han parlat sobre el seu llibre "Hacia una didáctica de proximidad, La fuerza de lo cercano". La conferència ha estat una experiència enriquidora i inspiradora, que ha abordat temes fonamentals per a la nostra tasca com a futurs educadors. La sessió ha començat amb una breu presentació de les autores per part de la nostra professora, que ha destacat la trajectòria professional d'Àngeles i Isabel Bardanca, així com la rellevància del seu treball en l'àmbit de la pedagogia i la didàctica. Àngeles i Isabel han compartit aspectes essencials del seu llibre, centrant-se en la idea principal de la seva obra: la importància d'una didàctica de proximitat. Ens han explicat com aquesta aproximació pedagògica posa l'accent en el context de cada alumne i la relació propera entre el docent i els estudiants. Aquesta perspectiva és especialment rellevant en els temps actuals, marcats pels reptes de la pandèmia i l'augment de l'ús de dispositius electrònics. Les autores han aprofundit en els nous desafiaments que afronten els educadors, com ara la manca d'atenció dels infants deguda a l'ús excessiu de dispositius electrònics i els problemes de comunicació i valors. Han insistit en la necessitat de centrar-se en les necessitats i el context de cada alumne, destacant la importància de l'essència del docent en la seva interacció amb els nens. També, han compartit la seva visió sobre les condicions ideals d'una escola i els professors. Han descrit una escola activa, compromesa, culta, creadora, saludable i esperançadora. Han defensat el paper de l'escola com a agent compensador de desigualtats i han presentat tres accions clau per abordar les necessitats bàsiques dels alumnes. Un dels moments més impactants de la sessió ha estat quan Ángeles ha compartit una experiència personal sobre una ex-alumna. Aquest exemple ha il·lustrat la importància del benestar emocional dels nens durant el temps que passen a l'escola, ressaltant que el més important és com se senten, el carinyo que reben i la qualitat de la seva experiència escolar, més enllà dels coneixements acadèmics. Després de l'exposició, hem tingut l'oportunitat de fer preguntes i debatre amb les autores. Hem pogut aprofundir en alguns dels temes tractats i compartir les nostres pròpies experiències i inquietuds. Aquest intercanvi ha estat molt valuós per connectar la teoria amb la pràctica i obtenir orientació directa de les autores. La conferència d'Àngeles i Isabel Bardanca ha estat un punt d'inflexió en la meva formació com a futura mestra. La seva insistència en la importància d'una didàctica de proximitat i la seva visió sobre el paper del docent han ressonat profundament en mi. M'han fet adonar de que ser una bona educadora no es tracta només d'ensenyar coneixements, sinó de construir relacions significatives i afectuoses amb els alumnes.

SESSIÓ 21

NO VAIG ASSISTIR A CLASSE

SESSIÓ 22

Durant aquesta sessió, vam començar amb un seminari dedicat als drets de la infància. Per abordar aquest tema, vam fer una activitat en grups on cada grup representava un rol diferent: famílies, professors, serveis de menjador, etc. Cada grup va respondre a un qüestionari específic per al seu rol. Al final de l'activitat, vam fer una posada en comú amb tots els grups per discutir les perspectives diferents dels nostres rols. Després del seminari, tota la classe es va reunir i una persona, triada a l'atzar, va llegir el seu diari personal d'aula. Aquesta vegada, va ser la nostra companya Javiera Vera qui va compartir el seu diari. Malauradament, vaig haver de marxar abans de l'estona de grup gran i no vaig poder participar-hi. Pel que fa a la meva experiència, vaig gaudir molt de la sessió del seminari. Em va semblar molt enriquidor tractar un tema tan fonamental com els drets de la infància des de perspectives diverses com la de les famílies, els professors, etc. Tot i que ja havíem treballat aquest tema en altres assignatures, em va ser especialment útil recordar el contingut d'una assignatura que vam cursar aquest any anomenada "Societat, família i escola".

SESSIÓ 23

La sessió d'avui va ser especialment enriquidora i diferent de les habituals, ja que vam començar amb una sortida a la natura en lloc del típic seminari a l'aula. Aquesta activitat, organitzada per l'Ana Maria, ens va portar a explorar diversos espais naturals del campus de la UAB. Al meu grup li va tocar visitar l'entorn situat davant de l'escola de postgrau i doctorat, darrere de la Biblioteca de la Comunicació i Hemeroteca General. Aquest espai natural, amb els seus diversos camins rodejats d'arbres, ens va oferir l'oportunitat de passejar tranquil·lament i gaudir del paisatge, la flora i la fauna. Els elements del lloc, com el pont sobre el petit estany, les taules de pícnic i l'antic pou, van afegir un caràcter especial i funcionalitat a l'entorn, permetent-nos connectar amb la natura d'una manera relaxant i inspiradora. La sortida ens va permetre observar i apreciar la importància dels espais naturals dins del context universitari. A més de ser llocs de descans i esbarjo, aquests espais poden fomentar la reflexió, la creativitat i el benestar emocional dels estudiants i el personal universitari. En resum, aquesta experiència va ser una pausa refrescant de la rutina acadèmica i ens va recordar la importància de tenir espais verds accessibles dins dels nostres entorns quotidians. La connexió amb la natura ens pot oferir molts beneficis, tant a nivell personal com col·lectiu, i activitats com aquesta són essencials per fomentar una relació saludable amb el nostre entorn. NO VAIG ASSISTIR A LA SESSIÓ DE GRAN GRUP

SESSIÓ 24

La sessió d'avui ha començat, com de costum, amb els seminaris. En aquesta ocasió, hem treballat en l'ampliació de la informació proporcionada per l'Ana Maria sobre un projecte realitzat per companys d'anys anteriors. Al meu grup ens va tocar un espai anomenat “Natura a l’altura”. Aquesta tasca ha consistit en investigar més a fons sobre aquest espai i elaborar un document detallat que vam penjar en un padlet, amb la intenció de demostrar que el nostre racó era el millor. Durant la segona part de la sessió, en el gran grup, ens hem dividit en equips de treball i l'Ana Maria ens va lliurar les correccions dels treballs grupals. En el meu cas, hem rebut les correccions del treball sobre el CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius). Revisar les observacions de l'Ana Maria ens ha ajudat per poder millorar el nostre treball abans de l'entrega final. Per concloure la sessió, el Dani ha formulat el titular del dia: "Visites de companyes i revisió del treball de Catalunya". La sessió d'avui ha estat molt productiva i enriquidora en diversos aspectes. L'activitat de l'ampliació d'informació sobre "Natura a l’altura" no només ens ha permès aprofundir en el coneixement d'un espai natural del campus, sinó que també a fomentar la col·laboració i la competència sana entre grups. Aquesta experiència ens va ensenyar a valorar més els espais naturals i a veure'ls com una extensió important de l'entorn acadèmic. La revisió dels treballs grupals i la retroacció individual proporcionada per l'Ana Maria han estat crucials per al nostre procés d'aprenentatge. Les correccions ens han ofert una perspectiva crítica i constructiva sobre la nostra feina, cosa que ens ajudarà a millorar significativament de cara a l'entrega final. Aquest tipus de retroacció és essencial perquè ens permet veure els nostres errors i encerts des d'una altra perspectiva, fomentant així el nostre creixement acadèmic i professional. En resum, la sessió d'avui no només ha estat una oportunitat per aprendre i millorar acadèmicament, sinó que també ha estat un recordatori de la importància de la col·laboració, la reflexió crítica i l'apreciació dels entorns naturals en el nostre dia a dia universitari.

SESSIÓ 25

La sessió d’avui ha estat conjunta, és a dir, hem fet una sessió en gran grup per començar amb les exposicions dels treballs sobre els serveis de Catalunya. Cinc grups han presentat els seus treballs, tractant temes com els museus, la biblioteca i bebeteca, les ludoteques, les aules hospitalàries i els centres d’experimentació. Després de cada exposició, hem completat individualment una graella d’avaluació valorant aspectes com la creativitat, la manera d’adreçar-se al públic, la participació del públic, el to de veu, entre altres. Posteriorment, ens hem reunit en grups per fer una avaluació conjunta. M'agradaria ressaltar l'originalitat de totes les companyes en les seves dinàmiques, especialment el grup de la biblioteca i bebeteca. L'entrada a la classe en silenci amb les pólvores màgiques i l'explicació del conte m'han semblat representacions molt encertades que reflecteixen estratègies utilitzades diàriament en aquests centres. Aquesta sessió m’ha estat molt útil per entendre les característiques dels diferents serveis exposats de manera més amena. Els exemples pràctics i escoltar els continguts clau de cada servei han facilitat la comprensió i han fet que l'aprenentatge fos més enriquidor. En resum, la sessió d'avui no només va ser una oportunitat per aprendre i millorar acadèmicament, sinó que també va ser un recordatori de la importància de la col·laboració, la reflexió crítica i l'apreciació dels entorns naturals en el nostre dia a dia universitari.

SESSIÓ 26

Com la sessió anterior, avui tocava també veure i escoltar les exposicions dels nostres companys i fer la nostra exposició dels treballs d'estudi de diferents serveis de Catalunya. La sessió ha començat a l'Aula 48 a les 16:00 h amb la presentació del Grup 6, format per Valentina Iozzo, Gisela Martínez, Javiera Vera i Blanca Marí, que han exposat sobre l'espai familiar "El Petit Drac" a Barcelona-Sarrià (Barcelonès). Aquesta presentació ha durat fins a les 16:35 h. Seguidament, el Grup 7, compost per Ivet Colomer, Laura Fernández, Judith Sánchez i Claire Turner, ha presentat sobre l'esplai infantil "Boterut" a Terrassa (Vallès Occidental) des de les 16:40 h fins a les 17:10 h. A continuació, a les 17:15 h, el Grup 8, integrat per Marina Moral, Anna Fernández, Lucia Adell i Francesc López, ha presentat sobre els Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) a Martorell (Baix Llobregat), i la seva exposició ha finalitzat a les 17:45 h. Després ha estat el torn del nostre grup, el Grup 9, format per Laura Terrones, Ona Quesada, Maria Pérez, Judith Martínez i jo, la Marta Lozano. Hem presentat sobre el Centre de recursos educatius per a alumnat amb dificultats auditives (CREDA) de Sabadell (Vallès Occidental) de 17:50 h a 18:20 h. Finalment, la sessió ha conclòs amb la presentació del Grup 10, integrat per Dani Bartra, Anna Milian, Mari Loly Valenzuela, Natalia Castillo i Berta González, que han exposat sobre el Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) "Magroc" a Terrassa (Vallès Occidental) des de les 18:25 h fins a les 18:55 h. Aquestes exposicions han estat molt enriquidores, ja que ens han permès conèixer diferents serveis educatius i d'atenció a la infància de diverses localitats catalanes, proporcionant-nos una visió àmplia i detallada dels recursos disponibles per als infants i les seves famílies.

SESSIÓ 27

En la sessió de classe d'avui, hem tingut l'oportunitat de veure i escoltar els nostres companys exposar els seus treballs sobre diversos serveis de Catalunya. La classe ha començat puntualment a les 16:00 hores a l'aula 48. A les 16:05, el Grup 11, format per la Nora Vargas, la Paula Mencía, l'Aruna Orta i l'Ivan Correa, ha presentat el seu estudi sobre el Centre d’Assistència Primària (CAP) Serraparera de Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental. A les 16:40, el Grup 12, compost per la Paula Alegret, la Valeria León, l'Alba Molina, la Nury Urbina i la Queralt Vergara, ha exposat el seu treball sobre els plans d'acollida a la immigració a Rubí, concretament al Casal Lingüístic. A les 17:15, el Grup 13, integrat per la Paola García, la Judit Pérez, la Sara Fernández i la Paula Pérez, ha presentat el seu projecte sobre el Centre Obert Rialles de Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès. A les 17:50, el Grup 14, format per la Bel Rosell, el Carlos Villanueva, la Núria Sañé, la Berta Ventura i l'Ainhoa Galán, ha parlat sobre el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) d'Argentona, al Maresme. Finalment, a les 18:25, el Grup 15, compost per l'Ariadna Ayats, la Marina Díaz, la Sílvia Pastor i la Laia Salrach, ha presentat el seu estudi sobre el Centre d’Acolliment Petit Coda d'Hospitalet de Llobregat, al Barcelonès. Aquesta sessió ha estat molt interessant perquè hem pogut conèixer de primera mà la realitat de diferents serveis socials i educatius de Catalunya, cada un amb les seves particularitats i reptes específics. Les presentacions han estat molt ben preparades i detallades, cosa que ens ha permès aprofundir en el funcionament i la importància d'aquests serveis. Hem après molt gràcies a l'esforç dels nostres companys i a les discussions posteriors a cada exposició, on hem pogut intercanviar idees i reflexionar sobre la rellevància d'aquests serveis en la nostra societat. Aquest tipus de sessions són molt enriquidores, ja que no només ens proporcionen coneixements teòrics, sinó que també ens ajuden a comprendre millor la pràctica professional en el nostre futur com a mestres.

SESSIÓ 28

La sessió d’avui s’ha fet en gran grup, ja que avui hem fet la tercera i última obertura de la carpeta d’aprenentatge i, per tant, l’avaluació pública als companys i companyes que per sorteig els hi ha tocat ensenyar-la. Com a la resta de sessions, hem començat amb la lectura del diari, en aquest cas l’ha llegit la Marta Junyent. Aquesta sessió ha estat d’una durada de dues hores 30 minuts, de la qual només he pogut assistir l’última hora (per raons de treball), i, per tant, he pogut veure una mica de l’obertura de la Laia Salrach i tota l’obertura i explicació de les evidències de la Núria Aixut. Com sempre, l’Ana Maria durant les presentacions les hi anava demanant ensenyar diverses parts de la carpeta. A la Núria li va demanar ensenyar la inforgrafia del treball EAPI i ell treball de l’estudi d’un servei de Catalunya. Mentre una de les companyes ensenyava i explicava la part que se li havia demanat, la resta de companyes feien un feedback, és a dir, avaluaven a la companya a través d’un formulari. Considero que aquesta forma d'avaluar ens ajuda de manera considerable a detectar els errors i a identificar aspectes a millorar de la carpeta. Aquesta retroacció o comentaris ens faciliten de forma efectiva en el camí cap a una millor execució.

SESSIÓ 29

19/09/2023

26/09/2023

17/10/2023

21/11/2023

DIES SELECCIONATS

28/11/2023

5/12/2023

05/03/2024

02/04/2024

16/04/2024

19/09/2023

He escollit la segona sessió, on vam treballar el marc legislatiu en l’etapa de l’educació infantil, ja que crec que estudiar el marc legislatiu és essencial per a professionals i educadors, com ho serem nosaltres. A més a més, aquest marc proporciona les bases que guien les pràctiques educatives i ajuden a comprendre la normativa, la qual és crucial per assegurar un entorn educatiu de qualitat. D’altra banda, conèixer les lleis relacionades amb l'educació infantil ajuda a saber com gestionar les aules, establir protocols de seguretat i a promoure pràctiques pedagògiques i, per tant, ofereix una perspectiva crítica per millorar el sistema educatiu. En resum, és molt important la comprensió del marc legislatiu, ja que és una eina que ajuda a capacitar els i les educadores per defensar els drets dels infants.

26/09/2023

També he escollit aquesta sessió, on vam treballar els serveis, les prestacions i les ajudes que se’ls hi dona a famílies amb diferents característiques, perquè conèixer-ls permet als futurs educadors adaptar-se millor a les necessitats específiques de cada família, assegurant un suport adequat. A més a més, no està de més conèixer la varietat de serveis pot incloure ajuts econòmics, programes educatius especialitzats o serveis de salut mental, ja que així, els educadors i educadores podem proporcionar orientació eficaç i establir col·laboracions amb altres serveis que beneficiïn els infants. I un altre motiu, i no menys important, és que també facilita la creació d'entorns educatius inclusius.

17/10/2023

D’altra banda, he escollit la sessió on vam visionar el vídeo de la conciliació laboral-familiar d'una família espanyola a Suècia, concretament anomenat "El milagro de conciliar". L'he escollit, ja que crec que és molt important donar-li visibilitat a casos on sí que és possible una bona conciliació laboral i familiar, on s'ofereixen ajudes extres a les famílies per poder-hi arribar a aquesta. Per les famílies, la conciliació redueix l'estrès i millora la qualitat de vida, permetent-los complir amb les seves responsabilitats laborals sense sacrificar el temps crucial amb els seus fills i filles. En resum, la conciliació laboral-familiar fomenta relacions familiars més estables i un ambient laboral més comprensiu, poden portar les dues coses alhora sense cap inconvenient.

21/11/2023

L'elecció d'aquesta sessió de classe es deu al seu enfocament en el tema de la família, que és fonamental en el desenvolupament humà i en la tasca docent en educació infantil. Durant el seminari, es va dur a terme una activitat en què cada estudiant va portar una fotografia de la seva família i després va respondre a preguntes individuals sobre ella, com els motius de l'elecció, els elements destacats i la seva definició personal de família. Aquesta activitat va permetre reflexionar sobre la diversitat d'estructures familiars i com cada persona percep aquest concepte. Aquest seminari em va semblar interessant i molt rellevant perquè ens va ajudar a comprendre la importància de la família des de diferents perspectives, així com el seu impacte en el desenvolupament humà. Com a futurs docents, comprendre les diverses estructures i dinàmiques familiars ens permet oferir un suport més efectiu als nens en l'àmbit educatiu. El seminari va ser un moment molt participatiu, on gairebé tots i totes vam exposar les nostres opinions i reflexions sobre el concepte família i de la importància que tenen per nosaltres i sobretot pels infants. La família és la seva principal font de suport, amor i seguretat, són qui proporcionen un entorn en el qual els infants poden créixer, aprendre i desenvolupar-se emocionalment. És per això, que les famílies es un tema que es tracta amb molta assiduïtat a l’escola. D’altra banda, durant la sessió de gran grup es van ampliar els coneixements sobre el sistema educatiu espanyol i català, la qual cosa també es va considerar valuós per a la nostra formació com a futures docents. Finalment, es va tancar la sessió amb un titular triat per una companya que va destacar la importància de tenir sempre present a les famílies en l'àmbit educatiu, la qual cosa reforça la rellevància del tema tractat durant la sessió, és per això que no canviaria aquesta sessió ja que em sembla imprescindible.

28/11/2023

La tria d'aquesta sessió ha estat principalment per la videoconferència que ens va proporcionar l’Ana María de la Cristina Guillamon, la qual ens va oferir informació sobre el sistema educatiu d'Alemanya. Així i tot, durant la part inicial de la sessió, en la qual ens vam organitzar en grups per repartir la lectura d'un article sobre: la investigació internacional en educació per al desenvolupament sostenible en la primera infància, també em va resultar molt necessari, ja que penso que són aspectes dels quals ens hem d’informar i aprendre per formar-nos com a futures educadores que serem. Aquesta sessió és una de les sessions que més m’ha agradat, pel fet que ens permet conèixer altres metodologies de treball i enfocaments pedagògics a través de les experiències de docents en altres països, oferint una visió més àmplia i enriquidora dels contextos educatius europeus, en aquest cas de l’alemany. Vull destacar que durant la videoconferència em vaig sentir còmoda i en un clima de confiança. A més, cal destacar també que hi va haver una comunicació clara i efectiva per part de Cristina, la qual cosa va facilitar l'enteniment de tot el que explicava. Tornaria a repetir una videoconferència com la que ens va oferir Cristina, ja que mantenia l'atenció i feia que volguéssim continuar escoltant-la.

5/12/2023

He escollit aquesta sessió per dues raons. En primer lloc, perquè ens va donar l'oportunitat de participar en una dinàmica de lectura col·laborativa amb la qual ens va oferir una visió pertinent i actualitzada sobre com abordar aspectes crucials com la salut, el benestar i l'educació des d'una edat primerenca. En segon lloc i per últim, perquè vam tenir l'oportunitat de nodrir-nos de nova informació, en aquest cas d’altres perspectives educatives a través d'una videoconferència amb Ana Rodríguez, qui ens va oferir informació sobre el sistema educatiu de Suècia. Això ens va permetre conèixer i comparar diferents enfocaments educatius, així com les seves similituds i diferències amb el nostre sistema educatiu local, la qual cosa va ampliar la nostra comprensió i ens va permetre explorar noves idees i pràctiques educatives per al nostre futur com a educadores. Finalment, vull destacar que l'ambient va ser molt encertat i propici per a l'aprenentatge. La interacció entre els alumnes i el professor va fomentar la participació activa i la comprensió dels conceptes, es per això que no canviaria l’organització de la sessió.

05/03/2024

He escollit aquesta sessió de classe perquè combina eficaçment el treball en grups petits i grans, fomentant un aprenentatge dinàmic i col·laboratiu. Durant el seminari, l'Ana Maria ens va organitzar en grups per analitzar activitats didàctiques, aplicant conceptes teòrics a situacions pràctiques. Després, en grups més grans, vam abordar temes complexos de l’estudi de Catalunya. L’explicació sobre la qualitat en el servei de la infància i la innovació educativa per part de l’Ana Maria va ser clau, i el mapa conceptual elaborat ens va ajudar a organitzar les idees visualment. La participació activa de tots nosaltres, dels companys i companyes va contribuir a un ambient de concentració i respecte. Aquesta sessió m’ha permès veure com puc aplicar aquests conceptes en la meva futura tasca docent, fomentant un aprenentatge col·laboratiu i dinàmic. M’he sentit molt involucrada i motivada, amb un gran interès per les tasques i la participació activa en la classe.

02/04/2024

He escollit aquesta sessió de classe perquè ens ha proporcionat una comprensió profunda sobre l'ús de les TIC a les escoles, analitzant diferents enfocaments del llibre "Infanci@ digit@l". Hem vist com escoles com Las Mercedes, CEIP Camí Llarg, CEIP Profesor Sanchis Guarner i Escola Barrionovo integren la tecnologia de maneres variades segons les seves necessitats i objectius. Durant la sessió hem analitzat aquests enfocaments, cosa que ens ha permès relacionar-los amb els objectius de l’assignatura i els continguts d'altres classes. Les tasques proposades incloïen la lectura i anàlisi dels capítols del llibre, la visualització i discussió de vídeos de projectes innovadors dels companys, i la preparació per l'examen del 9 d'abril. L'atmosfera de l’aula ha estat tranquil·la i acollidora, amb una escolta activa i una participació respectuosa. La coresponsabilitat dels estudiants ha estat alta, amb una implicació notable en totes les tasques i discussions. Aquesta sessió m'ha permès veure com puc aplicar aquests conceptes en la meva futura tasca docent, fomentant un aprenentatge col·laboratiu i dinàmic. M’he sentit molt involucrada i motivada, amb un gran interès per les tasques i la participació activa en la classe. M’ha enriquit molt com a estudiant i futura mestra.

16/04/2024

He triat aquesta sessió de classe perquè la conferència virtual d'Àngeles i Isabel Bardanca sobre "Hacia una didáctica de proximidad, La fuerza de lo cercano" ha estat profundament enriquidora. Hem explorat la importància de la didàctica de proximitat en l'educació, alineant-se amb els objectius de l’assignatura i altres continguts rellevants. Les tasques van incloure la presentació detallada de les autores, l'exposició dels conceptes clau del seu llibre, i una sessió interactiva de preguntes i respostes. L'ambient de l’aula ha destacat per la concentració, l'escolta activa i el respecte mutu. Hem participat activament, contribuint a una dinàmica de classe vibrant. Aquesta experiència m’ha ajudat a connectar la teoria amb la pràctica futura com a mestra d’Educació Infantil, destacant la importància de les relacions properes amb els alumnes. Els punts forts han estat la claredat de les explicacions i la interacció directa amb les autores. No canviaria res, ja que ha estat una sessió completa i enriquidora. He après la rellevància del benestar emocional dels alumnes i m’he sentit inspirada per aplicar aquests coneixements. Per millorar, seguiré explorant aquestes idees i desenvolupant una pràctica docent que valori la proximitat i l'atenció individualitzada als infants.

04

Mirall

05

Fotos amb la meva família

"La família no és només la que porta la nostra mateixa sang, sinó que són aquelles persones que t'acompanyen al llarg de la vida".

06

Cartes d'agraïment

Carta d'agraïment a Cristina Guillamón

Estimada Cristina Guillamón, Vull expressar-te el meu més sincer agraïment per l'enriquidora videoconferència que ens vas oferir, detallant el fascinant i alhora complicat sistema educatiu a Alemanya. La teva dedicació i claredat en compartir aquesta valuosa informació van ser molt apreciades. Em va resultar molt interessant conèixer els diferents nivells educatius a Alemanya, des del pas d’Infantil a la primària fins a l'elecció de l'educació secundària als 10 anys. La descripció detallada dels criteris d'admissió a les llars d'infants va ser molt interessant, el que més em va impactar, va ser la gran demanda i la manca de places disponibles. La situació de les llars d'infants, l'oferta i la demanda, així com els reptes que enfronten els docents, m'han proporcionat una visió completa de la complexitat del sistema educatiu a Alemanya. La informació sobre que als infants dins de les llars d’infants se’ls hi concedeix plena llibertat, fomentant la seva autonomia i permetent-los triar, va ser particularment inspiradora. Una de les coses que realment em va impactar va ser la manca de professionals i, en conseqüència, la introducció de professionals amb formació en infermeria en l'entorn educatiu. Agraeixo profundament el teu temps i esforç en proporcionar-nos una visió tan completa i detallada. Ens has deixat amb una apreciació més profunda del sistema educatiu d’Alemanya i ens has inspirat a explorar més sobre les diferents metodologies. Moltes gràcies, Marta.

Carta d'agraïment a Ana Rodríguez

Estimada Ana Rodriguez,Vull expressar-te el meu sincer agraïment per l'enriquidora videoconferència que ens vas oferir, detallant el fascinant sistema educatiu a Suècia. La teva explicació, dedicació i claredat en compartir aquesta valuosa informació les vaig apreciar i gaudir molt. La teva perspectiva ha ampliat la nostra comprensió i ens ha despertat un gran interès. La informació que vas compartir sobre l'escolarització obligatòria des dels 6 fins als divuit anys i l'atenció infantil gratuïta i regulada revela un compromís notable amb l'educació. A Suècia, la responsabilitat compartida entre famílies i centres educatius per garantir l'assistència escolar demostra un enfocament integral. La gratuïtat de l'educació bàsica, el batxillerat i els centres per a persones amb discapacitat reflecteix el compromís de Suècia amb la igualtat d'oportunitats. La Direcció Nacional d'Educació (Skolverket) té un paper crucial per assegurar una educació de qualitat i un entorn segur per a tots els infants i joves. La diversitat d'opcions d'atenció infantil, des d'escoles bressol fins a centres de mare de dia, evidencia la flexibilitat i l'atenció a les necessitats individuals dels infants. El dret a l'assistència infantil per a nens d'1 a 5 anys és un exemple destacat de com Suècia dona suport a les famílies i promou el benestar infantil.Agraeixo sincerament la seva valuosa contribució i estaré encantat de discutir més a fons sobre aquests temes. Atentament, Marta.

Carta d'agraïment a Ángeles i Isabel Bardanca

Queridas Ángeles e Isabel, Al entrar en clase no me imaginaba que lo que iba a escuchar me iba a ayudar a entender mejor cómo desarrollar mi función como maestra. Es difícil expresar con palabras la gratitud que siento hacia vosotras después de todo lo que nos habéis explicado durante la videollamada, donde habéis compartido con nosotras no solo aspectos esenciales de vuestra obra "Hacia una didáctica de proximidad, La fuerza de lo cercano", sino también vuestras reflexiones sobre la educación y la pedagogía en estos tiempos tan desafiantes. Vuestra experiencia compartida sobre los nuevos desafíos que enfrentan los educadores en la era de la pandemia, desde la llegada de familias con niños que sufren falta de atención debido al uso excesivo de dispositivos electrónicos hasta los problemas de comunicación y valores, ha sido muy esclarecedora. Vuestra insistencia en la necesidad de un enfoque centrado en el contexto de cada alumno y en la importancia de la esencia del docente en su interacción con los niños resonará profundamente en mi práctica pedagógica. Me ha impactado especialmente vuestra visión sobre las condiciones ideales de la escuela y los profesores: activa, comprometida, culta, creadora, saludable y esperanzadora. Vuestra defensa de la escuela como un agente compensador de desigualdades y vuestras tres acciones clave para abordar las necesidades básicas de los alumnos son un faro de orientación en estos tiempos difíciles. Vuestra afirmación de que "los maestros que generan confianza son los que nunca se olvidan" me inspira a ser esa clase de educadora todos los días. Lo que más me ha gustado escuchar ha sido vuestra perspectiva reveladora sobre aquello que sí que es verdaderamente importante en la etapa de infantil. El ejemplo que ha expuesto Ángeles sobre una exalumna me ha hecho entenderlo y verlo desde vuestro mismo punto de vista. A los niños al fin y al cabo les marca como se sienten durante el tiempo que estamos con ellos, como se lo pasan, el cariño que reciben y necesitan, no solo enseñar conocimientos o simplemente buscar recursos y actividades didácticas creativas. Estoy profundamente agradecida por el tiempo que habéis dedicado en ofrecernos esta videollamada, que me ha servido para darme cuenta de que lo verdaderamente importante es, mirar a los ojos, dejar fluir la imaginación, hablarles con claridad y sobre todo mostrarles afecto. Muchas gracias, Marta.

07

Innovació educativa

Aquí Prou Bullying!

08

Seminaris de lectura

Graelles d'autovaluació

1er Seminari de lectura

Textos format APA:

  • Paniagua Valle, Gema (2019). 2050: Necessitats i atenció a les famílies, reptes futurs. Guix d'Infantil, 100, 35-37. Disponible en línia en la Biblioteca de la UAB podent accedir des d'aquest enllaç: Idees, utopies, realitats: l’escola infantil l’any 2050 - Especialistes en educació (uab.cat)
  • Val, Asunción , Bautista, Jordi, Moya, Inés , i Buxadé, Mariona (2014). "El Racó de les famílies" intervenció grupal per reforçar les habilitats parentals. RTS: Revista de treball social, 201, 83-91. “El Racó de les famílies”. Intervención grupal para reforzar las habilidades parentales | RTS (revistarts.com)
  • Vila, Ignasi (2000). Aproximación a la educación infantil: características e implicaciones educativas. Revista Iberoamericana de Educación, 22, 41-60. C:\campusoei\oeivirt\rie22\rie2 (rieoei.org)
  • Vilaró, Annia (2023). Conversa amb Sònia Kliass "El joc és moviment". In-fàn-ci-a. Educar de 0 a 6 anys, 251, 30-33. CEEI_2023-24 - OneDrive (sharepoint.com)

Abans del seminari: Situació personal

Com esmenta Sònia Kliass, el joc és un dret i és molt important, ja que aporta molts beneficis als infants, com la creativitat. Des de la primera infància se'ns ha ofert una pantalla, si no és la televisió, és el mòbil i sinó la tauleta; la solució més ràpida pels pares per tenir als infants entretinguts. Jo mateixa he viscut aquestes situacions, mentre menjava em posaven en marxa la televisió o el mòbil per estar entretinguda en comptes d'una joguina o simplement entretenir-me parlant o fent moixaines, ja que era més fàcil i ràpid la solució de les tecnologies. També he vist com ho feien amb el meu germà petit, no només a l'hora de menjar sinó també estant al menjador de casa o quan ploràvem. Pel fet que quan ploràvem ens oferien una pantalla i a l'instant deixàvem de plorar. No entenc per què els pares i mares ofereixen tant les tecnologies, si el joc és més beneficiós pels infants que les pantalles. Amb les pantalles com bé diu la Sònia s'anul·la automàticament tot el que és el moviment i el joc. El joc ens aporta estar actius, alegres, desenvolupar habilitats socials i del llenguatge, etc. En resum, encara que les pantalles poden oferir contingut educatiu i entreteniment, és essencial equilibrar el temps que els infants passen davant d'elles amb el joc. El joc actiu i creatiu proporciona una varietat de beneficis per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional dels infants. A més, la interacció social i la capacitat de resoldre problemes que s'adquireixen a través del joc són habilitats fonamentals que no sempre es fomenten igual que a través de les pantalles.

  • Vilaró, Annia (2023). Conversa amb Sònia Kliass "El joc és moviment". In-fàn-ci-a. Educar de 0 a 6 anys, 251, 30-33. CEEI_2023-24 - OneDrive (sharepoint.com)

Després del seminari: Aprenentatges realitzats a partir de les aportacions de les companyes i de la professora

Després del seminari, és a dir, després d'escoltar els aspectes clau de cada lectura i debatre sobre les diferents preguntes o afirmacions que s’han fet he après moltes coses. D’entre aquestes quatre lectures, al meu grup ens va tocar la lectura de “El joc és moviment”, una entrevista feta a la Sònia Klias. Amb la seva lectura vam aprendre diverses coses com que:

  • El joc és un dret, una necessitat vital la qual dona sensació de benestar.
  • Fomenta la creativitat i afavoreix les relacions socials.
  • Pot ser dirigit, lliure i col·lectiu.
  • Les pantalles no requereixen esforç, anul·len el moviment i el joc.
  • Dins les escoles bressol, li donen més importància al joc que a l’escola d’infantil.
  • Un infant no pot desenvolupar pensament si no manipula, és a dir, si no juga.
  • Aprenentatge vivencial mitjançant l’experiència.

Arran del que esmenta la Sònia Klias de què "les pantalles no requereixen esforç, anul·len el moviment i el joc" vam crear un debat amb la següent afirmació: "Les pantalles són favorables pels infants, encara que el joc tradicional i el moviment tenen més beneficis. (recurs per facilitar la recerca d'informació, coneixements, habilitats...)".Després de debatre sobre l'afirmació vam arribar a la conclusió, de què no jugar i estar molta estona amb les pantalles pot afectar en les capacitats de concentració i aprenentatge. Les pantalles també ofereixen beneficis, però el joc n'ofereix molts més. D'altra banda, unes de les lectures que vam parlar va ser la relacionada amb la relació família i escola.Arran de la posada en comú dels aspectes més rellevants de la lectura i el debat, vam arribar a la conclusió del fet que la relació entre la família i l'escola és crucial, ja que tots dos entorns influeixen significativament en el desenvolupament dels infants. És per això que és imprescindible la col·laboració entre elles, perquè reforça la coherència educativa, proporciona un suport per l'infant i contribueix al desenvolupament social i emocional.De fet, creiem que la seva col·laboració ajuda a millorar el rendiment acadèmic i transmet valors consistents. En resum, aquesta col·laboració entre la família i l'escola crea un entorn educatiu enriquidor i equitatiu, fonamental per al creixement i l'èxit educatiu al llarg de la vida dels infants.

2n seminari de lectura

Textos format APA:

  • Bondioli, Anna, i Nigito, Gabriella (coords.) (2011). Tiempos, espacios y grupos. El análisis yla evaluación de la organización en la escuela de infantil: DAVOPSI. Graó. https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991002683269706709

Abans del seminari: Situació personal

La lectura de “Tiempos, espacios y grupos” de Anna Bondioli i Gabriella Nigito, m’ha fet recordar experiències que he viscut treballant amb infants. Concretament, l’ítem 12 de l’escala B2 de “La calidad de la naturaleza del espacio exterior” ha estat el que m’ho ha recordat, ja què he viscut molts moments fora de l’aula, és a dir, en espais exteriors, on els infants gaudeixen de la natura i de l'adquisició de nous coneixements. Treballo al menjador d’una escola de Molins de Rei, anomenada La Sínia, concretament a Infantil 3. Aquesta escola té com a principal principi l'educació lenta a través del moviment i l’exploració. Arran d’anar d’excursió i de les colònies, he pogut observar la importància que li donen a la natura i als espais exteriors per al seu aprenentatge, ja que la majoria de les activitats que duen a terme són fora de l’aula classe sempre amb l’acompanyament d’un adult. Els espais exteriors ofereixen moltes oportunitats d’aprennetatge: exploren i observen l’entorn, fan recollida de materials, descobreixen fenòmens de la natura… A través de la natura i de les respectives activitats que se’ls hi prepara, els infants manipulen, observen, exploren i experimenten l’entorn lliurement , aprenent com he dit abans altres aspectes de la natura i, per tant, de la vida.

  • Bondioli, Anna, i Nigito, Gabriella (coords.) (2011). Tiempos, espacios y grupos. El análisis y la evaluación de la organización en la escuela de infantil: DAVOPSI. Graó. Un dispositivo para el análisis y la evaluación de la organización pedagógica de la escuela infantil (DAVOPSI). Escala B2 (La organización pedagógica del espacio exterior) Ítem 12 “La calidad de la naturaleza del espacio exterior” (221-222). https://bibcercador.uab.cat/permalink/34CSUC_UAB/1eqfv2p/alma991002683269706709

Després del seminari: Aprenentatges realitzats a partir de les aportacions de les companyes i de la professora

En aquest segon seminari de lectura hem treballat el llibre de Temps, espais i grups. L'anàlisi i l'avaluació de l'organització a l'escola d'infantil: DAVOPSI, hem observat concretament la subescala B2, és a dir, l'organització pedagògica de l'espai exterior. Dins d'aquesta escala hem treballat els ítems 1, 2, 4, 8 i 12, amb els quals hem aprofundit i après diversos aspectes sobre l'organització de l'espai exterior i la seva importància pel desenvolupament dels infants. Hem après que l'espai exterior és un component integral i molt valuós en l'entorn escolar, és molt més que una àrea complementària. Reconèixer l'espai exterior com un context potencial per al joc i les activitats educatives és fonamental per enriquir l'experiència d'aprenentatge dels estudiants, és per això que és imprescindible fomentar el joc, l'exploració i el descobriment o experimentació del seu entorn no només interior sinó també exterior, ja que té igual o major importància. - Ítem 1. D’altra banda també hem parlat sobre la seguretat dins d’aquest espai, ja que la possibilitat que els infants gaudeixin de l'espai exterior depèn de fins a quin punt es garanteix la seva protecció i seguretat. Això implica tenir tanques segures, evitar la presència d'objectes o materials perillosos, mantenir bones condicions d'higiene i disposar d'una pavimentació adequada, entre d'altres aspectes. Tot i que l'equip educatiu és responsable directe de garantir algunes d'aquestes mesures de seguretat, també és crucial la forma en què els mestres fomenten l'autonomia i el sentit de responsabilitat en els infants. És important que totes les estratègies per ensenyar als nens a ser autònoms en l'ús d'aquests espais siguin discutides per tot l'equip docent, tenint en compte tant la seguretat com les necessitats naturals de moviment i exploració dels nens. - Ítem 2.

3r seminari de lectura

Textos format APA:

  • Riera Quintana, Concepción, González Martin, Desirée, Bethencourt Aguilar, Anabel, i González Delgado, Mónica Y. (2023). 7. El papel de la tecnología digital en el aprendizaje experiencial de la educación infantil: el caso del CEIP Las Mercedes. Dins M. Area-Molina, J. Rodríguez Rodríguez, J. Peirats Chacón i Á. San Martin Alonso (coords.), Infanci@ digit@l. Los recursos educativos digitales en educación infantil (pp. 111-123). Graó. Disponible en línia a la biblioteca de la UAB, pots accedir fent clik AQUÍ

Abans del seminari

BREU DESCRIPCIÓ DEL CONTEXT DE L’ESCOLA L’Escola CEIP Las Mercedes, és una escola pública de dues línies situada a La Laguna, Canàries, amb un entorn semirural-residencial. Hi ha un total de 388 infants, 112 a infantil i 276 a primària, amb servei de menjador per a 313 persones i transport per a 125 estudiants. L’escola destaca per la seva col·laboració activa amb institucions públiques i famílies, sent un centre de referència. Participa en programes de pràctiques universitàries i té convenis de col·laboració amb centres formatius per facilitar les pràctiques de l'alumnat en infantil. A més, col·labora directament amb el Cabildo de Tenerife, l'Ajuntament de La Laguna i els centres de Salut de San Benito i de La Laguna-Mercedes. L'AMPA, representant a les famílies, participa en activitats complementàries i en el desenvolupament d'activitats educatives. Entre els seus projectes es troben el "Projecte Aprenem a cuidar-nos i a cuidar, en Igualtat" i el Projecte AICLE/CLIL en primària, a més del Pla d'Impuls de Llengües Estrangeres. Pel que fa a l'organització, compta amb un equip directiu i docent estable, amb una plantilla majoritàriament experimentada i diversificada en diferents àrees. La coordinadora TIC exerceix un paper important en l'estructura de l'escola, centrada en la formació i assessorament del professorat, així com en l'actualització del pla TIC.

Abans del seminari

EXPERIÈNCIA EDUCATIVA AMB LES TIC QUE PORTA A TERME EL CENTRE (EDUCACIÓ INFANTIL) L'escola no compta amb cap projecte d'innovació centrat específicament en l'ús de les TIC, sinó que deixa a elecció del professorat la seva utilització, facilitant des de la coordinació l'assessorament necessari per a la seva integració. La idea reflectida en les intervencions de la coordinadora TIC és la de no imposar al professorat l'ús dels recursos digitals (RED), sinó atendre a les necessitats i demandes de cada persona en particular, entenent que cada docent té nivells diferents i necessitats distintes. Les mestres d'infantil defensen un ús limitat i puntual de les tecnologies en aquesta etapa. De fet, incentiva un ús coherent i adequat de les tecnologies, donant absoluta prioritat a activitats més experiencials, socials i manipulatives. Les mestres valoren els recursos digitals (RED) com a complementaris amb altres recursos pràctics, sense substituir-los. Esmenten que els RED són recursos addicionals i que el més important és el context pedagògic i les activitats que impulsen la socialització, l'aprenentatge pràctic i la curiositat. Amb relació al tipus de recursos educatius digitals (RED) utilitzats per les mestres, una anàlisi d'aquests revela l'ús de materials multiplataforma amb un llenguatge, un disseny i una seqüència d'activitats adequades per a l'alumnat d'infantil; els recursos resulten atractius i motivadors i, tot i que estan orientats a l'ús individual, permeten la seva adaptació per a l'ús grupal. Potser la característica menys positiva és que estan pensats per fer servir amb estratègies expositives, tot i que podrien tenir alguna adaptació a un altre tipus de metodologia. Tots els materials analitzats es corresponen amb vídeos didàctics, amb l'excepció d'un MDD que inclou una tipologia diferent de recursos i activitats que permeten la interacció mitjançant un llapis digital. REPTES DEL CENTRE PER A UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA MÉS PROFITOSA L’escola proposa i vol aconseguir un ús equilibrat entre els recursos digitals i els recursos analògics. Volen donar més importància a l'aprenentatge de caràcter experiencial, sense que les tecnologies mediïn l'acció educativa i sense que el seu ús sigui protagonista, ja què, la tecnologia ja està present en els llars, afavorint el desenvolupament de la competència digital.

Després del seminari

APRENENTATGES EN PETIT GRUP Durant els deu primers minuts aproximadament, hem posat en comú amb les nostres companyes de grup, els quatre capítols de la lectura “Infanci@ digit@l. Los recursos educativos digitales en educación infantil” que havíem de portar llegits, per poder parlar-ho seguidament amb el grup de seminari. Cadascuna ha explicat el nom de l’escola, on es troba ubicada i la relació que tenen amb les TIC. La meva aportació i explicació ha estat la del capítol 7 què és la següent: Marta Lozano: Escola Las Mercedes, La Laguna, Canaries. Aquesta no compta amb cap projecte d'innovació centrat específicament en l'ús de les TIC, sinó que deixa a elecció del professorat la seva utilització, facilitant des de la coordinació l'assessorament necessari per a la seva integració. El centre proposa i vol aconseguir un ús equilibrat entre els recursos digitals i els recursos analògics. Volen donar més importància a l'aprenentatge de caràcter experiencial, sense que les tecnologies mediïn l'acció educativa i sense que el seu ús sigui protagonista, ja què, la tecnologia ja està present en els llars, afavorint el desenvolupament de la competència digital. Les meves companyes també han fet les seves, aquestes han estat:

Després del seminari

APRENENTATGES EN PETIT GRUP Ona Quesada: L’escola CEIP Camí Llarg, San Cristóbal de La Laguna (Tenerife). És un Centre Ordinari d'Atenció Educació Preferent (COAEP) de Discapacitat Auditiva. Aquest, implementa estratègies per a dinamitzar l'ús i la integració de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), incloent-hi dotació de recursos, formació docent i assessorament. S'esmenten diverses activitats que realitzen utilitzant les TIC, com a concursos amb bancs de preguntes, elaboració de vídeos per part dels alumnes, visualització de vídeos sobre continguts específics, etc. Tant els adults (docents, coordinadora TIC, secretari) com els infants, estan implicats en les activitats esmentades, amb rols específics en la integració i ús de les TIC en el procés educatiu. Judith Martínez: L'Escola CEIP Profesor Sanchis Guarner, ubicat a València és un centre de titularitat pública amb molta diversitat cultural on un dels inconvenients del centre és l'idioma. La introducció de les tecnologies en aquest centre educatiu ha significat l'inici d'un projecte innovador que busca l'eliminació del llibre de paper. Cap al 2018 fan una prova pilot amb plataforma dels recursos digitals. L'escola proporciona infinits recursos per tal de portar a terme les activitats diàries i la comunicació amb les famílies. Núria Giles: Escola Barrionovo, Arteixo, A Coruña. Aquesta disposa d'un espai anomenat fedelleiro on hi ha material TIC com impressores 3D, taules de llum i taules multitàctils, on hi ha assisteixen un cop a la setmana. A més, gràcies a una ajuda rebuda el curs 2016-2017 van poder ampliar aquest material. Volen que la tecnologia sigui un recurs transervsal per desenvolupar qualsevol competència.

Després del seminari

APRENENTATGES EN EL GRUP DE SEMINARI D'aquests quatre capítols de la lectura “Infanci@ digit@l. Los recursos educativos digitales en educación infantil” podem extreure que hi ha una diversitat d'enfocaments pel que fa a l'ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a les escoles. Mentre que algunes escoles com l'Escola Las Mercedes prefereixen no centrar-se en projectes d'innovació específics amb les TIC, sinó deixar el seu ús a elecció del professorat, altres com el CEIP Camí Llarg i el CEIP Profesor Sanchis Guarner implementen estratègies per dinamitzar el seu ús i integració en el procés educatiu. D'altra banda, l'Escola Barrionovo destaca per disposar d'un espai dedicat a l'ús de material TIC i aspira a fer que la tecnologia sigui un recurs transversal per al desenvolupament de competències en els estudiants. En resum, existeix una varietat d'enfocaments i nivells d'integració de les TIC en l'educació, depenent de les polítiques i prioritats de cada centre educatiu.

4rt seminari de lectura

Textos format APA:

  • Ángeles Abelleira Bardanca i Isabel Abelleira Bardanca (2020). Hacia una didáctica de proximidad. “La fuerza de lo cercano”. RELAdEI, 9(1), 99-117. https://personal.us.es/batanero/wp-content/uploads/2023/07/articulo-didactica-de-proximidad.pdf

Després del seminari

Abans del seminari

Carta

Preguntes

08

Treball EAPI (Itàlia)

Reflexió individual (Treball EAPI)

Les 3 coses que he après de l’Estudi de la situació de l’Educació Infantil en el context europeu, centrant-nos en Itàlia, han estat: En primer lloc, l'accés als serveis d’educació i atenció a la primera infància a Itàlia està marcat per desigualtats regionals i urbanes. Tot i una oferta notable, la disponibilitat de places és insuficient, especialment en grans ciutats, limitant l’accés per a molts infants. En segon lloc, el currículum dels serveis italians adopta enfocaments educatius variats amb objectius clars i una avaluació contínua dels aprenentatges, reflectint un compromís amb la qualitat educativa i el desenvolupament integral dels infants. I finalment, la governança i el finançament dels serveis mostren la complexitat de coordinar els diferents nivells de govern. Les dificultats financeres i la distribució desigual dels recursos em fan veure la necessitat de polítiques públiques que prioritzin la inversió en educació infantil per construir una societat més justa i igualitària.

08

Estudi servei de Catalunya: CREDA (Jordi Perelló, Sabadell)

Treball escrit:

Presentació canva:

CONSENTIMENT INFORMAT

09

INFORME FINAL D'AUTOAVALUACIÓ

Aquí

10

ANNEXOS

Annex 1

MARC NORMATIU A L’ESCOLA INFANTIL 25 preguntes:

Annex 2

GUIA DE PRESTACIONS I SERVEIS A LES FAMÍLIES

ANÀLISIFamília Educació - Aprenentatge

Annex 3 Infografía EAPI

Anar

Annex 4

Com sorgeix la qualitat del servei?

Annex 5

Propostes Didàctiques

InnovArte

Anar

Annex 6

"Natura a l'altura"

els centres educatius d'educació infantil

ESPERO QUE T'HAGI AGRADAT!

TORNA A L'INICI

Per finalitzar també m’agradaria destacar l’ítem 12, ja que aquest parla d’un aspecte que he pogut observar i amb el que estic molt d’acord, i aquest és que no importa que l'espai exterior sigui un pati o un jardí, ja que tots dos ofereixen moltes oportunitats perquè els infants realitzin activitats d'exploració de l'entorn, observació, recollida de materials i descobriment de fenòmens naturals de manera espontània. Realitzar activitats fora de l’aula classe els dóna altres eines com la manipulació, descobriment i experimentació de la natura, veient d’on provenen aquests elements directament i entenent així conceptes a través de la seva pròpia experiència.