Imatge interactiva sobre els lípids (català)

(Lípids)

No saponificables:

• Isoprenoides
• Esteroides/terpens
• Prostaglandines

Saponificables:

• Àcids grassos
• Acilglicèrids
• Fosfolípids i esfingolípids

• Ceres

Lípids

Introducció

Quins conceptes generals s'han de saber dels lípids?

Els lípids són molècules orgàniques que tenen tres funcions. Aquestes són:

1. Funció energètica. Proporciona el doble d'energia que la mateixa quantitat de glúcids i s'acumulen ocupant poc espai.
2. Funció estructural. Formen part de totes les membranes i proporcionen fluïdesa i impermeabilitat.
3. Funcions específiques. Actuen com a reguladors de processos metabòlics.

Curiositats:

• 1 gram equival a 9 Kcal (9Kcal/g)
• Habitualment estan compostes per hidrogen (H), oxigen (O) i carboni (C).
• De vegades, poden contenir fósfor (P), nitrogen (N) i sofre (S).
• Són insolubles en aigua.

Reacció de saponificació:

Aquesta reacció ve donada de combinar un lípid, concretament un àcid gras, i una base la qual pot ser NaOH (hidròxid de sodi) o KOH (hidròxid de potassi). El que succeeix en la reacció és que el grup carboxil (-COOH) de l'àcid gras deixa anar la seva molècula H i la base deixa anar el seu grup alcohol (OH). Aquesta separació, donaria lloc a un sabó i aigua (H2O).

Àcids grassos:

No són solubles en aigua. Existeixen els essencials que no es poden sintetitzar i s'obtenen de la dieta i els no essencials que es poden sintetizar i que s'obtenen de glúcids o altres àcids grassos.

Àcids grassos insaturats:

• Tenen 1 (monosaturat), 2 o 3 (poliin saturat) dobles enllaços anomenats Omega 3, Omega 6 i Omega 9 que habitualment son Cis, és a dir, que els H estan en un mateix costat. Això, provoca que la molècula sigui corba.
• En temperatura ambient són líquids.
• Són freqüents en vegetals, però també es troben en alguns productes animals.

Àcids grassos saturats:

• No tenen dobles enllaços.
• Conté tots els hidrogens possibles.
• Són molècules amb estructura lineal.
• En temperatura ambient són sòlids.
• Són freqüents en productes animals.

Acilglicèrids:

Són lípids que es formen mitjançant la reacció d'esterificació, per tant, estan parteixen d'un àcid gras i una glicerina convertint-se en un éster més una molècula d'H2O. Segons el nombre d'acids grassos que s'involucren en la reacció, existeixen monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids.

Triacilglicèrids

Són acilglicèrids que s'acumulen en el teixit adipòs que participen considerablement en el sistema dels animals com a reserva d'energia. En temperatures normals, són sòlids o liquids depenent si conté àcids grassos insaturats. A diferència de l'acilglicèrid normal, els triacilglicèrids contenen tres àcids grassos i tres molècules H2O.

Fosfolípids i esfingolípids

Són lípids que tenen la funció estructural i, per tant, formen part de les membranes i proporcionen fluïdesa i impermeabilitat.

Fosfoesfingolípids:

Glicoesfingolípid:

Fosfoglicèrids:

Ésters formats per un àcid gras, una esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga), un grup fosfat i un aminoalcohol. Estan presents en la membrana plasmàtica i són molt abundants en les beines de mielina que protegeixen les neurones.

Èsters de la unió d'un àcid gras, una esfingosina i un glúcid. Estan a les bicapes lipídiques de les membranes plasmàtiques, on fan la funció de receptors de molècules externes. Segons el glúcid que contenen es diferencien entre cerebròsids (presenta un monosacàrid o oligosacàrid senzill) i gangliòsids (presenten un oligosacàrid complex on hi ha l'àcid siàlic).

Estan formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol, el qual sol portar un grup amino (-NH2). Són les més abundants de la membrana plasmàtica.

(El color del subratllat de cada lípid és per diferenciar quines pertanyen a quin grup, si als fosfolípids o als esfingolípids)

Ceres:

S'obtenen per la reacció d'esterificació d'un alcohol monovalent i un àcid gras, ambdós de cadena llarga. Tenen la funció de garantir l'impermeabilitat de l'epidermis i formacions dermiques dels animals i la superfície d'òrgans vitals, a més de proveir la funció energètica, la qual és molt important.

La seva molècula bàsica és el isoprè. Tenen varies funcions:

• Funció de molècules aromàtiques, el qual és només un isoprè. Per aquest motiu, les seves molècules són tan petites ja que s'han d'expandir.
• Vitamines A, E i K, les quals són la unió de dos isoprens, actuen com a coenzims (activen/desactiven els enzims).
• Funció de pigmentació si s'uneixen quatre isoprens. Està la part clorofíl·lica que dona el color verd, els carotens que donen el vermell i les xantofil·les que donen el color groc.

Esteroides

Hormones esteroides:

Esterols:

• Hormones suprarrenals. Són glàndules sobre els ronyons que regulen el metabolisme.
• Hormones sexuals. Són la progesterona que ajuda a desenvolupar l'embaraç en la gestació i la testosterona que contribueix els caràcters sexuals masculins.

• Colesterol. Són esterols que els animals poden sintetitzar. Compleixen una funció estructural, per aquest motiu és tan difícil d'eliminar. Es pot detectar gràcies a les analítiques de sang, ja que es transporten en la sang per lipoproteïnes. Alguns derivats són els àcids biliars, que són fabricats al fetge i emulsionen lípids a l'intestí per facilitar la digestió, i els estradiols, que són hormones dels ovaris que contribueixen a l'aparició dels caràcters sexuals femenins.

Isoprenoides:

La molècula bàsica és l'isoprè. Compleixen tres funcions diferents: la funció de ser molècules aromàtiques, en la que actua un isoprè, que per la qual poden expandir-se per el tamany tan petit de les molècules bàsiques; la funció de ser vitamines que actuen com a coenzims, en concret la A, E i K, en la que hi ha dos isoprens; i la funció d'actuar com a pigments o colorants comptant amb quatre isoprens, en el que la clorofil·la equival al verd, els carotens al vermell i les xantofil·les al groc.

Prostaglandines:

Són lípids que apareixen en el cas de ferides i/o infeccions que són les responsables del dolor i la inflamació, de la febre en cas d'infecció, de la coagulació de sang i la dilatació dels vasos sanguinis.