JOCS INFANTILS A L'ANTIGA ROMA

JOCS INFANTILS A L'ANTIGA ROMA

INTRODUCCIÓ

A l’antiga Roma, els infants no jugaven de manera gaire diferent a com ho fan els d’ara si tenim en compte l’enorme distància dels segles que ens separen. Entre els jocs (ludi) romans més populars, la distinció per sexes, però, era molt clara tot i que també n’hi havia de mixtos, com les nous (nuces), els ossets o tabes, les endevinalles, la gallineta cega o el fet i amagar: -Els nadons ho feien amb campanetes o sonalls de fusta o de metall amb forma d’animals. -Les nenes, educades per a la vida privada de la casa, jugaven, sobretot, a nines (pupae), com a futures mares, a cuinetes (culinae), fireta (fictilia) o botigues (emere et vendere). Un altre joc molt habitual era el de la corda (funis). Els nens, molts d’ells instruïts ja des de ben petits per a la vida pública, jugaven a altres coses, com fer una representació de batalles amb espases de fusta, llençar monedes, a pilota (pila) o amb una baldufa (turbo) o rodet (‘io-io’). Tot i que també els agradava fer casetes de pedra o fer petites curses amb cavalls de fusta o estirar-ne fets de fang o amb caixetes enganxades a ratolins. I construir carros més grans, tirats aquests per gossos. Actualment, els nens dediquen molt del seu temps lliure a jugar amb el mòbil, les consoles o l’ordinador,... i això fa que no gaudeixin dels jocs amb què jugaven els petits de l’antiga Roma. Per sort, encara en seguim mantenint alguns de tradicionals que la majoria de nosaltres hem pogut conèixer durant els primers anys de la nostra vida, tot i que, malauradament, cada vegada quedin més oblidats. Seguidament, us explicarem grosso modo alguns dels principals jocs amb què s’entretenien els infants romans en el seu temps d’oci.

LVDVS DELTAE

LVDVS DELTAE

En aquest joc es dibuixa al terra un triangle gran, que té la forma de la lletra grega delta (d’aquí ve el seu nom). Es divideix en 10 parts on s’hi escriuen els nombres romans de l’1 al 10. El joc consisteix a llençar monedes, nous o pedres dins del triangle des d’una distància determinada. Com més lluny arriba, més punts s’aconsegueixen, però més difícil és fer-ho, ja que més petit és l’espai cap el que es dirigeix l’objecte llençat. És, per tant, un joc d’habilitat.

PECVNIAM CONICERE

PECVNIAM CONICERE

Consisteix en un taulell foradat. Cada jugador, que té cinc monedes, ha d’aconseguir introduir el màxim nombre d’aquestes al forat. Els participants es situen a més o menys un metre de distància del taulell. És també, per tant, un joc de destresa.

TROPA (TABES)

TROPA (TABES)

És un joc de precisió i sort en el qual s’utilitzen uns ossets d’animal (normalment de xai). Aquests s’havien d’introduir en un recipient que acostumava a ser un gerro. A dos metres de distància els nens tiraven ordenadament quatre tabes cadascun i les que no entraven al gerro eren eliminades. El guanyador era aquell que guanyava més punts segons com queien les tabes. Sabem que hi havia múltiples possibilitats de joc amb una variant anomenada tali, uns ossets que calia llançar enlaire i plegar-los sense que caiguessin.

IO-IO

IO-IO

Eren dos cercles de fusta aguantats per un cordill i que entremig hi duien un petit cilindre. L’objectiu era aconseguir que pugés i baixés el major nombre de vegades possibles.

TVRBO (BALDUFA O BARALLUGA)

TVRBO (BALDUFA O BARALLUGA)

S’utilitzava una baldufa de fusta amb una punta de ferro i un cordill. Aquest joc tractava de fer girar la baldufa el màxim de temps possible sense que parés. Acostumaven a jugar-hi a l’aire lliure.

JUGAR A NINES

JUGAR A NINES

Les nenes jugaven més amb nines que des de llavors eren fetes de fusta o fang i fins i tot n'hi havia algunes d'articulades.

FVNEM TRAHERE (ESTIRAR LA CORDA)

FVNEM TRAHERE (ESTIRAR LA CORDA)

L’objectiu d’aquest joc és comprovar quin equip té més força. Es necessita una corda llarga i forta amb què competeixen dos equips; poden jugar deu persones o més, però els equips han de ser equilibrats. Es marca una ratlla al terra, els dos equips agafen les puntes de la corda i estiren cap el seu cantó. El primer participant que traspassi la línia marcada perd el joc.

FVNEM SALTARE (SALTAR A CORDA)

FVNEM SALTARE (SALTAR A CORDA)

En aquest joc, es formen dos equips de sis jugadors cadascun, en què dos components d’un d’ells “paren”, mentre els seus companys de grup no salten en aquest torn. L’altre equip salta a la corda el màxim de temps possible. Quan la corda es para a causa d’algun participant, es canvien els torns i salta l’equip contrari. L’equip guanyador és qui aguanta més temps saltant.

PILA LVDVS

PILA LVDVS

L’objectiu d’aquest joc és passar-se la pilota sense perdre-la. Principalment, s’han de marcar dos cercles al terra, un dins de l’altre. Poden jugar fins a 12 persones i una d’elles s’encarrega de rebre la pilota passada pels altres jugadors i l’ha de llançar dins el cercle petit. Si la pilota cau fora del cercle, l’últim/a que ha passat la pilota guanya un punt. Guanya el joc el primer que aconsegueix 21 punts.

LOCVLUS ARCHIMEDIVS (TRENCACLOSQUES D’ARQUIMEDES)

LOCVLUS ARCHIMEDIVS (TRENCACLOSQUES D’ARQUIMEDES)

Aquest joc tracta de fer un figura combinant catorze peces. S’han d’utilitzar totes o no es considera vàlid. Només poden participar dos jugadors/es i cadascú ha de fer el màxim de representacions possibles; guanya el que en fa més. Aquestes representacions han de ser animals, formes geomètriques, figures humanes, objectes o altres que reprodueixin un model real.

MICATIO(MORRA)

MICATIO (MORRA)

La morra era un joc de mans que consistia, i consisteix, a encertar el nombre de dits trets entre dos jugadors. A Roma, la morra es deia micatio, del verb micare (micare digites, «estendre el dit en el joc»)

GRALLIS GRADI (XANQUES)

GRALLIS GRADI (XANQUES)

Consisteix en que cada jugador tingui unes xanques per pujar-hi i mantenir l’equilibri. A priori, s’hauran marcat dues ratlles a terra a quatre metres de distància l’una de l’altra. Els participants es col·locaran darrere de la primera línia i intentaran arribar caminant sobre les xanques a la segona. Guanyen aquells jugadors que puguin traspassar més vegades les línies.

BALES

BALES

Aquest joc (aleshores anomenat ocellates), fet amb pedres rodones de fang cuit, va ser el més popular. A banda d'aquelles preparades amb fang, també s'han trobat versions de bales fabricades amb vidre transparent l'origen del qual prové del sílice i les cendres.

TERNI LAPILLI

TERNI LAPILLI

El Tres en Raya també va ser inventat a l'època romana, però el seu nom era terni lapilli. Els taulers eren de pedra, gravats en rajola o simplement traçats a terra i utilitzaven 6 fitxes (3 per a cada jugador), que podien ser pedretes, trossos de fusta, llavors… També hi havia variacions de taulers.

LA MOSCA DE BRONZE

LA MOSCA DE BRONZE

Els nens i nenes romans jugaven a un joc molt semblant a la gallineta cega. Aquest joc es deia la Mosca de Bronze.

A un dels participants se li embenen els ulls i persegueix els altres. La persona amb els ulls embenats dirà: jo caçaré a la Mosca de Bronze. Els altres participants s'allunyaran i imitaran el soroll d'un brunzit d'una mosca.

ORBIS

ORBIS

El joc del cèrcol (orbis) consisteix a córrer amb un cèrcol metàl·lic i una guia (filferro amb què es dirigeix el cèrcol) tan lluny com puguis sense que caigui. A l'antiga Roma era un joc molt comú entre els nens, més fins i tot que la baldufa. Els nens anaven a tot arreu amb el cèrcol.

Els jocs des de sempre han estat una preparació per a la vida adulta

JUGANT S'APRÈN UN MUNT!