Millorem l'expressió escrita

ACTE

Grup de treball examen Català Nivell C

Millorem l'expressió escrita

índex

Objectiu i intenció

Característiques

Connectors

En marxa

Informació important, precs i preguntes

TEXT EXPOSITIU

Un text expositiu és un tipus de text que té com a principal objectiu informar o explicar de manera clara i objectiva un tema o concepte determinat. A diferència d'altres tipus de text com ara els textos narratius o argumentatius, el text expositiu no busca entretenir o persuadir, sinó que es centra en proporcionar informació de manera clara i organitzada.

CARACTERíSTIQUES

• Objectiu:
• Informar i aportar coneixements sobre un tema.
• Intenció
• Didàctica: fer entendre una idea o concepte, o bé ampliar coneixements del receptor.
• Informativa: fa que predomini la funció referencial i l'objectivitat, no sol haver-hi modalització, pretén mostrar diferents conceptes, idees...

CARACTERíSTIQUES

• Divulgatius: informen clara i objectivament d'un tema d'interès general, fàcils de comprendre perquè es dirigeixen a un ampli sector de públic.

• Especialitzats: exposició sobretot de caràcter científic amb un grau de dificultat alt, informa i fa comprendre fenòmens, conceptes, relacions, esdeveniments...

ESTRUCTURA

• Deductiva o analítica: va del cas general al particular.
• Inductiva: va del cas concret al general.
• Enquadrada o circular: la tesi apareix al començament i al final.

estructura

Estructura temàtica:

• Pregunta – resposta;
• Problema – solució;
• Causa – efecte;
• Comparació;
• Seqüència temporal;
• Classificació...

ESTRUCTURA

Introducció:

• Es planteja el tema.
• Es pot definir, explicar, etc. En textos llargs inclou el marc temporal i espacial, bibliografia, objectius...

• Es tracta el tema i s'incorporen els subtemes i les exemplificacions. Aquestes fan costat a l'explicació i ajuden a comprendre el text.

• Es tanca el text arribant a la tesi, valorant la informació que s'ha exposat.

Trets lingüístics de l'exposició:

• Sintaxi: oracions enunciatives i hi predomina la sintaxi composta (sobretot subordinades); abundants marcadors de relació lògica: causa, conseqüència, exemplificació… Expliciten l'organització de les idees.

• Verbs: normalment en present atemporal. Hi predomina la tercera persona, formes impersonals, primera persona (en els assajos) que actua com modalizadores del discurs.

• Lèxic: clar i precís, sobretot denotatiu. S'evita l'ambigüitat, polisèmia i judicis de valor que impliquen modalització (per això, s'usen els adjectius especificatius).

Trets lingüístics de l'exposició:

• Exemples: textos científics especialitzats, textos acadèmics (exàmens, apunts, exposicions orals o escrites...), enciclopèdies, conferències...

CONNECTORS

CONNECTORS

CONNECTORS

En marxa!

LA ‘WIKIREVOLUCIÓ’ A TAHRIR Tot el món estava pendent de la plaça de Tahrir, prop del Nil. A la vall del bell riu on s’inventà la civilització mediterrània ara el poble es rebel·lava contra el faraó. Les grans mobilitzacions de febrer culminaven un procés històric d’alçament del poble egipci contra Mubàrak, iniciat el 25 de gener amb una convocatòria a través de Facebook del jove activista Wael Ghonin. En l’aldea global imaginada per Marshall McLuhan i urbanitzada per Internet, Tahrir en va ser la plaça major durant unes setmanes. Setmanes que van ser crucials per definir el que podríem anomenar la nova metodologia de la revolució del XXI en règims no democràtics. Vam ser testimonis quasi directes d’una experiència col·lectiva única de mobilització popular contra un règim corrupte i autocràtic. Vam seguir des de casa els moviments i les accions d’unes multituds congregades a la plaça. El sol fet de l’ocupació lliure i resistent de la plaça va convertir Tahrir en un topos simbòlic de ressonàncies rupturistes. Així, es constituïa un nou espai polític que emergia de la confluència de tres factors: la situació d’opressió i repressió del règim; el potencial subversiu d’Internet i de les xarxes socials, i la visibilitat del poble alçat contra el dictador reclamant l’accés al poder de l’Estat. El potencial d’Internet i de les xarxes socials i mòbils (Facebook, Twitter, Skype, blocs, etc.) resulta inqüestionable després dels moviments populars revolucionaris que es van estendre des del Magrib fins a l’Orient Mitjà. Una de les principals paradoxes que el ciberespai posa de manifest és la total impossibilitat de tancar fronteres, d’imposar censura i de limitar la informació, les imatges o les crides a la població. Aquí hi ha el punt de no-retorn entre el règim de control de l’opinió dels mitjans de comunicació tradicionals i el nou espai digital en xarxa. Sabem que la llibertat absoluta tampoc la garanteix la xarxa. Però ofereix entorns de comunicació col·laboradors i potencialment emancipadors com cap altra tecnologia anterior. L’exemple és que ni els intents desesperats de Mubàrak obligant els quatre proveïdors a tallar el servei van impedir l’expansió del moviment popular de protesta. Tanmateix, un cop orquestrada la protesta a dintre i a fora, la difusió de la revolta fou assumida pel conjunt del sistema de mitjans. Millor dit, el salt definitiu a la visibilitat universal de la wikirevolució de la plaça Tahrir fou obra de la televisió i sobretot d’algunes cadenes televisives. La presència de les càmeres de tota mena, però sobretot les dels reporters de les grans cadenes internacionals, és l’única garantia (encara) d’una narració universal, sincronitzada i pública de la revolució en marxa. La wikirevolució en directe d’accés universal es transmet encara a través de la televisió. Ara bé, aquesta preeminència televisiva en la transmissió del conflicte no s’ha de confondre amb la difusió d’un discurs únic. Ben al contrari, és justament entre les diferents cadenes on es produeixen les grans batalles per la creació d’imatges i d’interpretacions interessades. La televisió oficial del règim, per exemple, seguia oferint una cobertura aberrant de les protestes, mostrant imatges de suport a Mubàrak i atribuint la revolta a espies i conspiracions estrangeres. La cadena Al-Jazeera, en canvi, ha servit a la comunitat àrab un seguiment permanent d’informació, imatges i comentaris per satèl·lit, Internet i mòbil, amb una preferència no dissimulada cap a l’islamisme polític. Les grans cadenes occidentals han cobert tot el conflicte, però segurament amb matisos molt diferents, segons els interessos de cada cadena i país. En suma, des del dia de la ira, el 25 de gener, el moviment revolucionari d’Egipte es va revelar al món seguint el fil que en les condicions actuals condueix de l’acció comunicativa a l’acció política. Primer, la comunicació wiki desencadena i coordina el moviment de protesta. Després, l’ocupació i la defensa de la plaça pública afermen la revolta i converteixen l’espai físic en una font de visibilitat mundial. Tercer, la plaça esdevé símbol universal de la revolució. I quart, el govern es veu obligat a donar una resposta política al conflicte davant la mirada del món. Aquest model sembla fàcilment exportable a qualsevol altre país autocràtic o teocràtic del món àrab o de l’Àsia. Avui, l’opinió pública mundial continuarà pendent de Tahrir i no vol pensar en una altra Tiananmen. Avui, 12/02/2011 chrome-extension://efaidnbmnnnibpcajpcglclefindmkaj/https://www.llull.cat/rec_docs_2014/exemple_nivell_superior.pdf

PRÀctiquem

EXAMEN

En la roda de premsa d'avui, s'han presentat amb èxit els resultats de l'informe PISA 2009, que avalua les competències dels estudiants al final de l'ensenyament obligatori. Catalunya destaca amb una puntuació de 498, superant la mitjana espanyola (481) i la de l'OCDE (491,5) en comprensió lectora (CL). Els objectius del PISA inclouen proporcionar indicadors comparatius de rendiment estudiantil i contextualitzar-los amb variables demogràfiques i educatives. A Catalunya, 1.381 alumnes de 28 centres públics, 1 privat i 21 concertats van participar. El 90% dels estudiants van néixer a l'Estat espanyol, i el 10% en un altre país. Els resultats detallen el rendiment mitjà en comprensió lectora, matemàtiques i ciències de la naturalesa. En aquests àmbits, Catalunya ha aconseguit 498,0, 495,6 i 497,3 punts respectivament. Cal destacar que en comprensió lectora, les noies superen els nois amb 512,9 punts. L'evolució dels resultats mostra un progressiu increment en el rendiment estudiantil a Catalunya des del 2000 fins al 2009. Aquesta millora és particularment evident en l'àmbit de comprensió lectora, on Catalunya ha augmentat de 477 a 498 punts. Aquests resultats reflecteixen l'eficàcia del sistema educatiu català i la dedicació dels estudiants. Les xifres són un testimoni dels èxits aconseguits, destacant la importància de continuar implementant polítiques educatives que fomentin l'excel·lència acadèmica.

Catalunya destaca en els resultats de l'informe PISA 2009, superant la mitjana espanyola i de l'OCDE en comprensió lectora

INFORMACIóImportant

Terminis d'inscripció a les proves de C2 de català,A continuació, us mostro la relació de dates importants, a tenir en compte:Període de presentació de sol·licituds: del 13 al 21 de febrer de 2024.Període de pagament: del 13 al 22 de febrer de 2024 (fins a les 22 hores).Data de publicació de la llista provisional de sol·licituds admeses i excloses: 29 de febrer de 2024.Període d'esmena de la llista provisional: fins al 14 de març de 2024.Data de publicació de la llista definitiva de sol·licituds admeses i excloses: 21 de març de 2024.Data de la prova escrita: 20 d'abril de 2024.Data de la prova oral: es publicarà el dia de la prova escrita.Data de publicació de resultats: 4 de setembre de 2024.

INFORMACIóImportant

Activitats per a socis al Moodle

PRECS I PREGUNTES

GRÀCIES