Alta capacitat intel·lectual
sessió 2
IES Matilde Salvador
Índex
1. L'alta capacitat a la legislació 2. Alta capacitat i fracàs escolar 3. Resposta educativa
01
L'alta capacitat en la legislació
De què parlem quan parlem d'alta capacitat?
Marina
Algunes reflexions...
Marina ha rebut una atenció educativa adequada? Cal dur a terme algun tipus de mesura amb ella? Com he d'actuar si tinc a Marina a l'aula? Estic obligat/ada a "fer alguna cosa amb ella"?
Segons la legislació actual l'alumnat d'alta capacitat és alumnat amb necessiats específiques de suport educatiu
Evolució legislació
LOMLOE
LOMQE
LOQE
LOGSE
LOE
2006
2013
2002
1990
2020
Necessitats específiques de suport educatiu (NESE) Alumnat amb alta capacitat intel·lectual
Necessitats educatives específiques (alumnes superdotats intel·lectualment)
Introdueix la noció de NEE (sobredotació intel·lectual) RD 696/1995
La legislació reconeix que l'alumnat d'alta capacitat requereix una atenció educativa específica
ATENCIÓ EDUCATIVA DIFERENT A L'ORDINÀRIA
Necessitats educatives especials
Condicions personals o història escolar
Incorporació tardana
Retard maduratiu
Situació de vulnerabilitat socioeducativa
ALTES CAPACITATS
Trastorns del desevolupament de llenguatge i la comunicació
Trastorns d'atenció o d'aprenentatge
Desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge
LOMLOELlei orgànica 3/2020, de 29 de desembre,per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació
Anna Monzó
CAPÍTOL 1. Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu Article 71. Principis
«1.Les Administracions educatives disposaran dels mitjans necessaris perquè tot l'alumnat assolisca el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius establerts amb caràcter general de la present Llei. 2. Correspon a les Administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requerisquen una atenció educativa diferent de l'ordinària, per presentar necessitats educatives especials, per retard maduratiu, per trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, per trastorns d'atenció o d'aprenentatge, per desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge, per trobar-se en situació de vulnerabilitat socioeducativa, per les seues altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d'història escolar, puguen assolir el màxim desenvolupament possible de les seues capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l'alumnat.»
CAPÍTOL 1. Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu Article 71. Principis
«3. Les Administracions educatives establiran els procediments i recursos necessaris per identificar de manera primerenca les necessitats educatives específiques dels i les alumnes a les quals es refereix l'apartat anterior. L'atenció integral a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s'iniciarà des del mateix moment en què l'esmentada necessitat siga identificada i es regirà pels principis de normalització i inclusió.4. Correspon a les Administracions educatives garantir l'escolarització, regular i assegurar la participació dels pares o tutors en les decisions que afecten a l'escolarització i als processos educatius d'aquest alumnat. Igualment els correspon adoptar les mesures oportunes perquè els pares d'aquests alumnes reben l'adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en l'educació dels fills.»
DECRET 107/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum d’Educació Secundària Obligatòria
Legislació actual
- Identificació primerenca.
- Atenció específica en el moment de la identificació de la necessitat.
- L'atenció es regirà pels principis de normalització i inclusió.
- Informació i assessorament individualitzada a les famílies.
DECRET 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’Educació Primària. [2022/7572]
DECRET 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum d’Educació Infantil.
Normativa en matèria d'Inclusió
Educació inclusiva
L'educació inclusiva s'entén com un procés (no com un punt d'arribada) que vetla per la presència, participació i aprenentatge de TOT L'ALUMNAT, a partir de la identificació i eliminació de barreres i posant especial èmfasi en aquells grups d'alumnes que podrien estar en risc de marginalització, exclusió o fracàs escolar (Echeita i Ainscow, 2011).
El 70% de l'alumnat d'alta capacitat presenta baix rendiment escolar i entre un 35% i un 50% fracàs escolar.
Alumnos precoces, superdotados y de altas capacidades, Ministeri d'Educació (2000)
Ens plantegem...
La legislació reconeix que l'alumnat d'alta capacitat és alumnat amb NESE
La formació inicial dels professionals de l'educació és pobra o inexistent
Es pot atendre l'alumnat d'alta capacitat sense una formació específica?
Es pot atendre sense una formació específica
Estudi Sánchez Manzano, replicat pel defensor del menor de Madrid: Professorat: 44% de detecció 94% d'error (97% defensor del menor) Famílies: 70% d'encert
Es pot atendre sense una formació específica
Estudi UNIR,2017 55,1% de l'alumnat d'altes capacitats pateix assetjament escolar Un 25% consideren que el professorat ha influït.
02
Fracàs escolar
Què podem fer?
Baix rendiment i fracàs escolar
RENDIMENT
FRACÀS ESCOLAR
- Alumnat que abandona prematurament el sistema educatiu.
- "En finalitzar la seua permanència a l'escola, no han assolit els coneixements i habilitats que es consideren necessaris per manejar-se de forma satisfactòria en la vida social i laboral i seguir amb els seus estudis" (Marchesi i Pérez)
Nivell de coneixements i destreses escolars demostrats en una matèria per l'alumnat.
Definición
Realitzen -o tenen la capacitat de rendir- a nivells superiors en comparació amb altres de la mateixa edat, experiència i entorn en un o més dominis. Requereixen modificacions a les seues experiències educatives per aprendre i realitzar el seu potencial.
NAGC
L'alumnat d'alta capacitat
- Ritme d'aprenentatge ràpid.
- Excel·lent memòria.
- Vocabulari inusualment ampli.
- Comprensió avançada (metàfores, idees abstractes)
- Resolució de problemes.
- Autodidactes.
- Profunditat i sensibilitat emocional.
- Pensament abstracte, complex, lògic, intuïtiu.
- Idealisme, sentid de la justícia.
- Persistència, impaciència.
- Curiositat.
- Interessos amplis.
- Relacionar idees, organitzar.
- Sentit de l'humor.
- Creativitat.
Fracàs
No han assolit els coneixements i habilitats que es consideren necessaris per manejar-se de forma satisfactòria en la vida social i laboral o seguir els seus estudis.
RELACIÓ RENDIMENT I INTEL·LIGÈNCIA
Ramos (Álvarez, 1999) 60% baix rendiment 30% fracàs escolar MEC (2000) 70% baix rendiment 35% a 50% fracàs escolar
RENDIMENT
INTEL·LIGÈNCIA
Fracàs escolar
AMBIENT FAMILIAR
CARACTERÍSTIques PERSONALS
ambient cultural
fracàs escolar
INTEL·LIGÈNCIA 33% Lama (2015)
FACTORS SOCIALS
SISTEMA ESCOLAR
Per què?
Constructe multifactorial
No encaixen en el sistema educatiu
Motivació i hàbits d'estudi
Habilitats psicosocials
constructe multifactorial
Situació personal
Àmbit familiar
Oportunitats educatives
Encaix social
situació personal
doble excepcionalitat
diversos perfils
Situació personal
gènere
situació personal
oportunitats educatives
Oportunitats educatives
Per què no encaixen al sistema educatiu?
Motivació i hàbits d'estudis
Hàbits d'estudi
Motivació
- Currículum repetitiu.
- Poc repte.
- Contingut amb poca profunditat: no satisfà la curiositat.
- Ritme lent.
- No necessiten estudiar en els primers cursos.
- En el moment que necessiten estudiar no tenen hàbits densenvolupats.
Importància de les habilitats psicosocials
- La intel·ligència general es necessària però no suficient per assolir resultats excepcionals.
- Per al desenvolupament del talent són necessàries tant les habilitats cognitives com les psicosocials.
Solució
Propostes
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
Situació personal
Àmbit familiar
Oportunitats educatives
Encaix social
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
- Desfasament cognitiu-emocional.
- Disparitat d'interessos.
- Sentit de la justícia.
- Possibilitar socialització.
Encaix social
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
- Estimular sense pressionar.
- Intentar respondre a les seues inquietuds.
- Creixement integral.
- Respecte als seus interessos.
- No esperar la perfecció.
- Col·laborar amb el centre educatiu.
Àmbit familiar
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
- Diversitat de perfils.
- Autocensura.
- Autoexigència.
- Avorriment.
Situació personal
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
- Educació inclusiva.
- Respecte als diferentes ritmes.
- Programes d'estímul del talent.
- Enriquiment del currículum.
- Aprenentatge autònom, investigació, aprenentatge basat en el descobriment.
- Tutories individuals.
- Acompanyament en la consecució de reptes complexos.
- Espais per a la socialització.
Oportunitats educatives
Importància de les expectatives propósito
Estratègies basades en l'evidència
Referencias:
- Hattie, J. (2008). Visible learning: A synthesis of over 800 meta-analyses relating to achievement. Routledge.
- Hattie J. (2015). The applicability of visible learning to higher education. Scholarship of Teaching and Learning in Psychology 1(1).
expectativEs
expectativEs
QUINA informació solem rebre
- Si presenta alguna dificultat.
- Si té algun informe.
- Circumstàncies personals desfavorides.
vs
quÈ ENs intereSsa saber
- Interessos.
- Preferències d'aprenentatge.
- Actitud cap a la meua matèria.
- Habilitats, actituds, fortaleses...
El nostre èxit com a docents a l'hora d'ajudar l'alumnat a veure's com a persones competents en les matèries que ensenyem afectaran la resta de les seues vides.
Carol Ann Tomlinson
03
Resposta educativa
Per on comencem?
BIEL
Algunes reflexions...
Creus que tot el professorat entén el mateix per alta capacitat? Penseu que es manifesten alguns mites en la resposta educativa que ha rebut Biel? Quins aspectes creus que es podrien haver millorat en la seua resposta educativa?
Resposta educativa integral
ESCOLAR
PERSONAL
SOCIAL
FAMILIAR
Estimular sense pressió Desenvolupament integral
Autocensura Autoexigència Avorriment
Desfasament cognitiu-emocional Interessos Sentit de la justícia
Resposta centre
Resposta educativa integral
ESCOLAR
SOCIAL
PERSONAL
FAMILIAR
- Li agrada molt estar amb amics, però sempre ha tingut problemes per relacionar-se, tant abans com després de la flexibilització.
- Li costa trobar companys de la seua edat amb qui se senta còmoda parlant dels temes que li interessen.
- Al batxillerat ha fet més amics i ha aconseguit tenir grup.
- Té un bon comportament a l'aula, sol atendre a classe.
- Sol avorrir-se a l'aula. Troba els continguts repetitius.
- És molt crítca. També amb el sistema educatiu i amb les classes.
- Li costa estudiar, sobretot si no li troba sentit al que li demanen.
- Les seues notes solen ser de mitjana notable.
- La van flexibilitzar de 5é a 1r d'ESO (no va cursar 6é de primària).
- Allò que més ha preocupat la família ha estat el seu encaix social.
- Les seues frustracions a l'escola (on sol tindre un bon comportament) les trasllada a la família: es mostra enfadada amb el món. Discuteix sovint amb el seu germà.
- Destaca en el desenvolupament lingüístic.
- Se sent diferent a la resta.
- És molt activa.
- Posseeix una gran creativitat.
- Poca tolerància a la frustració, la fa fugir de les coses que no li requereixen esforç.
- Aprén ràpid, però és molt autoexigent.
- No li agrada anar a l'institut.
Nivells de resposta a la inclusió
De què parlem quan parlem d'alta capacitat?
Mesures de nivell I
LES PRIMERES MESURES QUE CAL IMPLEMENTAR SÓN LES DE NIVELL I
Flexibilitat en els agrupamentsMentoratgeCoordinació amb la família i l’entorn
NIVELL 1
NIVELL 1
IdentificacióFormació i sensibilitzacióProjectes de centreOptativitat
Co ectats
al TALENT
EN QUÈ CONSISTEIX EL SEM
Model d’enriquiment per a tota l’escola. El model SEM de Renzulli es fonamenta en 4 dècades d’investigació i és el programa d’enriquiment més utilitzat al món. Es tracta també d’un model inclusiu, ja que intenta fomentar l’enriquiment per a tota l’escola.El model SEM parteix de tres objectius bàsics, les 3 E: enjoyment (gaudi), enganche (enganxament) i enthusiasm (entusiasme).
PORTFOLIS DEL TALENT
Se centra en les fortaleses, en lloc del dèficit.Recull les fortaleses de l’alumnat en tres àmbits: aptituds, interessos i estils d’aprenentatge. Aquesta informació és utilitzada per prendre decisions sobre els diversos tipus de modalitats de participació de l’alumnat en el continu integral d’oportunitats, tant d’enriquiment com curriculars, disponibles a les escoles SEM.
..
COMPACTACIÓ
- Definir els objectius i resultat d’aprenentatge d’una unitat didàctica o d’un bloc de continguts.
- Identificar els estudiants que ja dominen els objectius i estàndards d’aprenentatge d’una unitat didàctica o bloc de continguts a punt de ser ensenyat.
- El temps estalviat a través de la compactació pot ara ser usat per proporcionar una varietat d’oportunitats d’enriquiment i acceleració per a alumnat amb altes capacitats.
ENRIQUIMENT TIPUS I: ACTIVITATS EXPLORATÒRIES DE CARÀCTER GENERAL
Dissenyat per exposar als estudiants una àmplia varietat de disciplines, temes, ocupacions, passatemps, persones, llocs i esdeveniments que normalment no formen part del currículum habitual. Per a això contacten amb ponents, organitzen cursos, demostracions o actuacions, projectes pel·lícules o altres continguts multimèdia...
ENRIQUIMENT TIPUS II: ACTIVITATS D'ENTRENAMENT GRUPAL
Materials i mètodes dissenyats per promoure el desenvolupament de destreses i habilitats emocionals.
ENRIQUIMENT TIPUS III: INVESTIGACIONS INDIVIDUALS O EN XICOTETS GRUPS SOBRE PROBLEMES REALS
Involucra l’estudiantat interessat en una matèria seleccionada per ells mateixos animant-los a què dediquen el temps necessari perquè adquirisquen un grau de coneixement avançat sobre aquesta, al mateix temps que el procés d’aprenentatge que el possibilita, de manera que s’assumeix el paper d’un investigador real i autèntic.
ALGUNES REFLEXIONS...
- Els projectes de centre requereixen una bona organització i compromís per part del claustre.
- Hi ha propostes menys ambicioses que també ens poden servir per començar a fer canvis:
- Optativitat
- Flexibilitat agrupaments
- APS, projecte de centre (ràdio o revista escolar, grup de teatre, grup de música, taller de ciències...
- Mentoratge
- Comptar amb les famílies i l'entorn
Mesures de nivell II
TAMBÉ SÓN FONAMENTALS LES MESURES DE NIVELL II (PROACTIVITAT)
NIVELL 2
MetodologiaProgramacions didàctiquesIntervenció proactiva
Si no aprén de la manera com li ensenyem...podem ensenyar-li de la forma com aprén?
Diferenciació curricular
Per on comencem
L'alumnat hi pot accedir per diferents vies (forma d'aprendre, interessos...)
Tinc objectius clars en la meua situació d'aprenentatge i en la meua matèria
Aquests objectius són significatius per al meu alumnat
No hi ha una fórmula única diferenciació. Comença quan a el professor fa una mirada honesta a la diversitat d’alumnat que trobem a l'aula, accepta la responsabilitat de l'èxit de cadascun d'ells, i diu: "Si cadascú aprèn de diferent forma, hauré de trobar la forma més eficient cap a l'èxit!" Mira els teus alumnes! Prova alguna cosa nova!
Carol Ann Tomlinson
Algunes peces clau
Coneixements previs
Conéixer l'alumnat
Presentar la informació en diferents formats
Possibilitats d'èxit
Diferents formes d'acció i expressió
Tasques diferenciades /deures diferenciats
Conéixer l'alumnat
Oportunitats
Baixes expectatives
Altes expectatives
Representació mental
Motivació
Motivació
Presentació
Coneixements previs
Arrela amb les seues experiències, coneixements, habilitats
Relacionem amb el que ja saben
Construïm a partir dels seus coneixements
Diferents formes d'acció i expressió
https://www.youtube.com/channel/UCtFRv9O2AHqOZjjynzrv-xg
Possibilitats d'èxit
Llindar baix i sostre alt
https://nrich.maths.org/
https://nrich.maths.org/5648
Quin és l'intrús?
- Activitats accessibles per a tots i totes, però que no limiten ningú i poden suposar un repte per a tothom.
- Els problemes en mates són obres d'art, l'autor les dona per acabades però l'observador contina fen-s'hi preguntes.
- Tothom pot tenir èxit: avançar, aprendre.
Quins aspectes podem diferenciar?
Diferenciar el contingut/sabers allò que ensenyem
Possibilitat de reforçar o ampliar determinats continguts
Materials en diferents formats
Materials de lectura amb diferent nivell de dificultat
Pensament crític i creatiu
Mètodes d'investigació
Diferenciar el procés
Temps diferenciat
Centres d'interés
Activitats amb diferents nivells de suport,repte o complexitat
Avaluació diferenciada
Bastida
Diferenciar el producte
Utilitzar rúbriques que coincidisqueni amplien diferents nivells d'habilitats
Animar l'alumnat a crear el seup propi producte
Oferir diferents opcions sobre com expressar l'aprenentatge
Permetre als estudiants treballar sols o en xicotets grups sobre els seus productes
Diferenciar el context
Establir espais per treballar en silencii sense distraccions, així com llocs que conviden a la col·laboració
Organització de l'aula
REFLEXIONS SOBRE LA DIFERENCIACIÓ
- No hi ha cap recepta per a la diferenciació. Més aviat, és una manera de pensar l'ensenyament i aprenentatge que valora l'individu i que es pot traduir a la pràctica a l'aula en molts maneres.
- Parteix de la base que es plantegen activitats respectuoses amb els diferents ritmes i interessos de l’alumnat.
- L'agrupament flexible permet als estudiants veure's en una varietat de contextos i ajuda el professorat a observar l’alumnat en diferents entorns i amb diferents tipus de treballs.
- L’avaluació és continua i busca la millora i l’assoliment de competències (Encara no, Carol Dweck).
ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS
PUC FER...
co ectats
AL TALENT
NIVELLS
NIVELL COGNITIU
NIVELL PERSONAL
NIVELL SOCIAL
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Establir racons/ambients d’investigació, enriquiment o creativitat.
- Permetre l’eliminació de continguts ja coneguts i repetitius i oferir altre tipus de tasques, com per exemple la realització de projectes personals d’aprofundiment, o altres activitats més complexes.
- Plantejar activitats amb diferents graus de complexitat. Aprenentatge multinivell.
Aprenen ràpid.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Plantejar preguntes a la classe, propiciar l’elaboració d’hipòtesis sobre diferents temes.
- Connectar el procés investigador amb la realitat més propera, en la mesura de les nostres possibiiitats.
- Introduir activitats que suposen un repte complex. Plantejar preguntes a què l’alumnat puga buscar resposta, solucionar un problema complex, etc.
- Participació en olimpiades i concursos, dins i fora del centre. Els concursos també poden ser en equip i implicar tota la classe.
Bon nivell de raonament i processament de la informació. Raonaments profunds. Comprén i expressa conceptes abstractes complexos. Ús d’estratègies metacognitives.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Donar la possibilitat a l’alumnat de prendre la iniciativa, d’iniciar o liderar projectes que resulten més complexos i que requerisquen certa autonomia.
- Guiar-los, en aquest cas, en la planficació i organització del treball, així com també realitzar un seguiment del treball.
- Plantejar activitats que impliquen la iniciativa emprenendora.
Autonomia en els aprenentages (de vegades aprenen de forma intuïtiva).
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- El treball de la lectura i l’escriptura hauria d’anar vinculat al ritme particular de cada alumne/a.
- Incloure a la biblioteca d’aula llibres de diversos nivells, també llibres sobre temàtiques variades vinculades als interessos de l’alumnat (l’univers, les plantes…).
- Permetre l’elecció de lectures d’una major complexitat, quan hi ha interés per part de l’alumnat (evitar el mateix llibre per a tots).
- Plantejar activitats a classe com debats, judicis, on han d’argumentar posicionaments, etc. i l’exposició de treballs.
Llenguatge elaborat: vocabulari ric i precís (pot haver diferència entre el llenguatge oral i escrit).
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Plantejar projectes interdisciplinars o realitzar connexions de l’àrea amb altres assignatures.
- Donar la possibilitat que es pregunte a classe. Si no es vol ocupar tot l’espai de la classe les preguntes es poden escriure i utilitzar-les després per ampliar coneixements de la classe.
- Normalitzar el fet de preguntar a l’aula, evitant marcar a l’alumne/a que fa moltes preguntes i tallar la curiositat. Posar una bústia a la classe.
- Plantejar preguntes complexes, que puguen motivar l’alumnat a “anar més enllà”.
Associació d’idees, de vegades inusuals. Connexió entre disciplines. Elevada curiositat, solen preguntar molt.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Plantejar jocs de tipus lògic. Activitats on predomine el raonament lògic.
- Plantejar jocs de relació: causa-conseqüència, relacions de semblança i diferència…
- Donar la possibilitat de resoldre problemes amb un major grau d’abstració i complexitat.
- Afavorir que s’hi puguen resoldre des de diferents perspectives (arribar a la solució per diferents camins).
- Possibilitar el plantejament de nous problemes per part de l’alumant.
- Aprofundir en el raonament matemàtic. No només en l’aplicació de les fórmules plantejades.
Bona capacitat de resolució de problemes. Aplica el raonament logicomatemàtic a situacions quotidianes.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Plantejar activitats d’experimentació. Tant per comprovar teories com per elaborar-les
- Plantejar activitats que suposen un replantejament de determinades teories, fets històrics, obres, etc. en què l’alumnat puga reflexionar i aportar una reflexió crítica.
Li agrada experimentar. Pensament crític. Qüestionen.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
- Plantejar activitats que potencien la imaginació: invenció d’històries a partir de… (imatges, objectes…).
- Donar la possibilitat de resoldre problemes per diferents vies (no és necessari que siga la que hem treballat a l’aula).
- Plantejar activitats obertes, que no tinguen una resposta única.
- Pantejar la recerca a través de materials i recursos diversos.
- Valorar i donar reconeixement a la creativitat i a la possibilitat de fer les coses de distinta manera a la que esperem.
Pensament divergent i alta creativitat. Gran imaginació. Flexibilitat cognitiva.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL PERSONAL
- Reconéixer les diferents sensibilitats a l’aula i establir un clima de respecte.
- Treballar aspectes vinculats a la intel·ligència emocional. Habilitats psicosocials.
- Permetre l’humor i facilitar un bon clima afectiu.
Alta sensibilitat. Bon sentit de l’humor.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL PERSONAL
- Plantejar activitats obertes i diverses.
- Plantejar la possibilitat de triar activitats que siguen del seu interés. Implica conéixer els interessos de l'alumnat.
- Plantejar activitats de lliure elecció.
Alta motivació i compromís en les tasques que són del seu interés. Motivació intrínseca.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL PERSONAL
- Plantejar els errors com una oportunitat d’aprenentatge, potenciant en l’alumnat una mentalitat de creixement.
- Tindre en compte les adaptacions necessàries en aquests casos per permetre la seua presència, participació i aprenentatge.
Perfeccionisme i baixa tolerància a la frustració. Pot presentar doble excepcionalitat.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
- Explicar les normes i raonar-les.
- Potenciar unes bones relacions socials entre l’alumnat i el reconeixement de la diversitat com un valor positiu i no com un problema.
- Plantejar propostes de treball cooperatiu, en què s’establisquen relacions de cooperació i respecte.
Crítics amb les normes socials. Major independència i diferència d’opinions respecte del grup d’iguals. Interessos diferents a la resta.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
- Plantejar activitats que suposen un servei a la comunitat o una millora del seu entorn.
- Organitzar campanyes al centre, al barri, poble o ciutat.
- Plantejar activitats com la revista o la ràdio escolar on l’alumnat puga reflexionar i compartir les seues inquietuds.
Desenvolupament moral precoç: elevat sentit de la justícia, preocupacions per temes socials i idealisme. Preocupació per temes transcendents (la mort, l’univers, el més enllà).
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
- Potenciar la participació de l’alumnat en temes que els impliquen.
- Oferir la possibilitat que prenguen la iniciativa en aquest tipus de temes.
- Flexibilitat organitzativa que permeta al relació d’alumnat de diferents nivells i cursos.
Bona capacitat de lideratge. Bones habilitats socials. Li agrada relacionar-se amb xiquets/persones majors.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
- Incloure referents femenins al currículum i visibilitzar el talent femení.
- Afavorir a l’aula unes relacions igualitàries.
Tendència a la invisibilització en el cas de les xiques
co ectats
AL TALENT
ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS
GRÀCIES PER FER!
co ectats
AL TALENT
Monzó, A. (2022). L’atenció educativa a l’alumnat d’alta capacitat en el sistema educatiu valencià. Universitat de València. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. [Tesis doctoral]. https://roderic.uv.es/handle/10550/82139.
Mesures de nivell III
MESURES PERSONALITZADES: NIVELL III
NIVELL 3
Enriquiment curricularAmpliació
EN QUÈ CONSISTEIX?
A oferir a l’alumnat activitats més riques i variades, que li permenten anar més enllà del que estableix el currículum
vertical
horitzontal
QUI EL DUU A TERME?
Les actuacions i els programes d’enriquiment curricular les planifica, les aplica i les avalua l’equip docent, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la participació de l’alumnat i la família
COM ES DUU A TERME?
Aquestes actuacions es desenvolupen dins de l’aula ordinària, en el marc de l’adequació personalitzada de les programacions didàctiques que ha fet el professorat, tot i que en moments determinats poden constituir-se xicotets grups fora de l’aula ordinària per a treballar competències o programes específics. També poden incorporar activitats, dins i fora de l’horari lectiu, que impliquen la família i el context sociocomunitari.
Algunes consideracions sobre l'enriquiment curricular
1. L'ENRIQUIMENT CURRICULAR NO ÉS UN CÀSTIG
L'enriquiment curricular en el cas de l'alumnat d'altes capacitats no és que facen més activitats quan acaben les plantejades per a tota la classe.
No es tracta que facen més problemes de matemátiques, que lligen més llibres o que facen més treball de coses que ja saben.
Demanar a l'alumnat d'altes capacitats que realitze més tasques ordinàries, inevitablement, es converteix en un càstig.
2. COMPACTACIÓ
Modelo tomado de «Seminario a la diversidad: Compactación curricular y mejora de la atención». EOEP de Colmenar Viejo, 2013-14.
3. L'ENRIQUIMENT POT SER HORITZONTAL O VERTICAL
L'enriquiment curricular vertical (o ampliació) l'utilitzarem quan pensem fer una flexibilització o si tenim previst continuar amb la mesura.
L'enriquiment horitzontal consisteix a profundir en els continguts/competències/sabers que estem treballant a l'aula.
Taxonomia de Bloom
4. MESURA PERSONALITZADA
Es tracta d'una mesura personalitzada, per tant, cal conéixer bé l'alumne/a i la seua situació a nivell personal i curricular.
5. PLANIFICACIÓ A LLARG TERMINI
Hi ha canvis a nivell evolutiu.La intervenció no se circumscriu a un moment puntual.
6. habilitats psicosocials
COMPETÈNCIA
POTENCIAL
EMINÈNCIA
PERÍCIA
SIGNIFICAT PERSONAL
AUTOREGULACIÓ
MOTIVACIÓ
AFRONTAR ESTRÉS
FORTALESES/FEBLESES
PERSISTÈNCIA
REGULACIÓ EMOCIONAL
CARISMA
SUPERAR ESTANCAMENT
DOMINI CAMP
Mesures de nivell IV
MESURES PERSONALITZADES: NIVELL IV
NIVELL 4
Flexibilització
Article 37 Ordre 20/2019
En els ensenyaments de règim general la flexibilització es pot adoptar fins un màxim de tres vegades i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.
Com?
La mesura de flexibilització ha d’estar acompanyada de mesures i actuacions específiques que contribuïsquen al desenvolupament ple i equilibrat de les capacitats i de la personalitat de l’alumnat per al qual s’aplica.
ÉS LA FLEXIBILITZACIÓ UNA MESURA POSITIVA?
Algunes reflexions finals
Helena
- Cal acompanyar a l’alumne/a i a la família en aquest procés: és important preparar l’alumne/a a nivell emocional, social i curricular. Igualment és important treballar tant amb el nou grup que l’acull com en el grup que deixa.
- Cal realitzar un seguiment i un acompanyament de l’alumne/a durant els primers temps, per tal de facilitar-li la inclusió en el nou marc.
- Una vegada flexibilitat l’alumne/a no vol dir que “ja s’haja complit” i que l’alumne/a no necessite cap tipus de mesura. Les característiques pròpies de l’alta capacitat (curiositat, aprenentatge ràpid, etc.) no desapareixen.
MarinaBiel Helena
QUINS PROBLEMES SOL PRESENTAR L'ATENCIÓ A L'ALUMNAT D'ALTA CAPACITAT?
- Manca de planificació a llarg termini
- Manca de mesures de nivell I i II
- Manca de consideració amb les seues característiques
I per acabar...
Víctor
TAMBÉ HI HA ALTRES FORMES DE TREBALLAR....
Víctor
No intervindre també és una decisió
CAPÍTOL V Mesures de resposta educativa per a la inclusió 10. Pel que fa a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge, a l’alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu valencià, a l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa i cultural, a l’alumnat d’altes capacitats, a la identificació, valoració i intervenció de necessitats específiques de suport educatiu de tot l’alumnat i al pla d’actuació personalitzat, cal complir el que es disposa en la norma que regula l’organització de la resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat en els centres sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià. Article 33. Atenció a les diferències individuals en l’avaluació 4. Es podrà flexibilitzar, amb caràcter excepcional, la durada de l’etapa per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, d’acord amb el que preveu la normativa vigent.
Article 6.Principis pedagògics 9. S’ha de garantir l’atenció personalitzada de l’alumnat que manifesta dificultats específiques d’aprenentatge o d’inclusió en l’activitat ordinària dels centres, altes capacitats intel·lectuals i alumnat amb discapacitat, així com la detecció precoç de les dificultats en l’aprenentatge i la posada en marxa de mecanismes de suport i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades.
Con esta función...
Puedes añadir un contenido adicional que emocione al cerebro de tu alumnado: vídeos, imágenes, enlaces, interactividad... ¡Lo que tú quieras!
Article 5. Principis generals 3. Amb l’objectiu de garantir els principis d’equitat i inclusió, l’Administració vetlarà per compensar els efectes que tenen les desigualtats d’origen cultural, social i econòmic en l’aprenentatge i evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu. Amb este mateix objectiu, les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adopten s’han de regir pel reconeixement dels drets de les xiquetes i xiquets i pels principis del disseny universal d’aprenentatge (DUA). Article 21. Atenció a les diferències individuals 2. L’atenció individualitzada i, especialment, als xiquets i xiquetes amb necessitats específiques de suport educatiu, s’ha de fonamentar en els principis d’equitat i inclusió que s’estableix en la normativa vigent d’inclusió.
sessió 2 Matilde Salvador
Cap a la Inclusió
Created on February 13, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Tech Presentation Mobile
View
Geniaflix Presentation
View
Vintage Mosaic Presentation
View
Shadow Presentation
View
Newspaper Presentation
View
Zen Presentation
View
Audio tutorial
Explore all templates
Transcript
Alta capacitat intel·lectual
sessió 2
IES Matilde Salvador
Índex
1. L'alta capacitat a la legislació 2. Alta capacitat i fracàs escolar 3. Resposta educativa
01
L'alta capacitat en la legislació
De què parlem quan parlem d'alta capacitat?
Marina
Algunes reflexions...
Marina ha rebut una atenció educativa adequada? Cal dur a terme algun tipus de mesura amb ella? Com he d'actuar si tinc a Marina a l'aula? Estic obligat/ada a "fer alguna cosa amb ella"?
Segons la legislació actual l'alumnat d'alta capacitat és alumnat amb necessiats específiques de suport educatiu
Evolució legislació
LOMLOE
LOMQE
LOQE
LOGSE
LOE
2006
2013
2002
1990
2020
Necessitats específiques de suport educatiu (NESE) Alumnat amb alta capacitat intel·lectual
Necessitats educatives específiques (alumnes superdotats intel·lectualment)
Introdueix la noció de NEE (sobredotació intel·lectual) RD 696/1995
La legislació reconeix que l'alumnat d'alta capacitat requereix una atenció educativa específica
ATENCIÓ EDUCATIVA DIFERENT A L'ORDINÀRIA
Necessitats educatives especials
Condicions personals o història escolar
Incorporació tardana
Retard maduratiu
Situació de vulnerabilitat socioeducativa
ALTES CAPACITATS
Trastorns del desevolupament de llenguatge i la comunicació
Trastorns d'atenció o d'aprenentatge
Desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge
LOMLOELlei orgànica 3/2020, de 29 de desembre,per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació
Anna Monzó
CAPÍTOL 1. Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu Article 71. Principis
«1.Les Administracions educatives disposaran dels mitjans necessaris perquè tot l'alumnat assolisca el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius establerts amb caràcter general de la present Llei. 2. Correspon a les Administracions educatives assegurar els recursos necessaris perquè els i les alumnes que requerisquen una atenció educativa diferent de l'ordinària, per presentar necessitats educatives especials, per retard maduratiu, per trastorns del desenvolupament del llenguatge i la comunicació, per trastorns d'atenció o d'aprenentatge, per desconeixement greu de la llengua d'aprenentatge, per trobar-se en situació de vulnerabilitat socioeducativa, per les seues altes capacitats intel·lectuals, per haver-se incorporat tard al sistema educatiu o per condicions personals o d'història escolar, puguen assolir el màxim desenvolupament possible de les seues capacitats personals i, en tot cas, els objectius establerts amb caràcter general per a tot l'alumnat.»
CAPÍTOL 1. Alumnat amb necessitat específica de suport educatiu Article 71. Principis
«3. Les Administracions educatives establiran els procediments i recursos necessaris per identificar de manera primerenca les necessitats educatives específiques dels i les alumnes a les quals es refereix l'apartat anterior. L'atenció integral a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s'iniciarà des del mateix moment en què l'esmentada necessitat siga identificada i es regirà pels principis de normalització i inclusió.4. Correspon a les Administracions educatives garantir l'escolarització, regular i assegurar la participació dels pares o tutors en les decisions que afecten a l'escolarització i als processos educatius d'aquest alumnat. Igualment els correspon adoptar les mesures oportunes perquè els pares d'aquests alumnes reben l'adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en l'educació dels fills.»
DECRET 107/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum d’Educació Secundària Obligatòria
Legislació actual
DECRET 106/2022, de 5 d’agost, del Consell, d’ordenació i currículum de l’etapa d’Educació Primària. [2022/7572]
DECRET 100/2022, de 29 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix l’ordenació i el currículum d’Educació Infantil.
Normativa en matèria d'Inclusió
Educació inclusiva
L'educació inclusiva s'entén com un procés (no com un punt d'arribada) que vetla per la presència, participació i aprenentatge de TOT L'ALUMNAT, a partir de la identificació i eliminació de barreres i posant especial èmfasi en aquells grups d'alumnes que podrien estar en risc de marginalització, exclusió o fracàs escolar (Echeita i Ainscow, 2011).
El 70% de l'alumnat d'alta capacitat presenta baix rendiment escolar i entre un 35% i un 50% fracàs escolar.
Alumnos precoces, superdotados y de altas capacidades, Ministeri d'Educació (2000)
Ens plantegem...
La legislació reconeix que l'alumnat d'alta capacitat és alumnat amb NESE
La formació inicial dels professionals de l'educació és pobra o inexistent
Es pot atendre l'alumnat d'alta capacitat sense una formació específica?
Es pot atendre sense una formació específica
Estudi Sánchez Manzano, replicat pel defensor del menor de Madrid: Professorat: 44% de detecció 94% d'error (97% defensor del menor) Famílies: 70% d'encert
Es pot atendre sense una formació específica
Estudi UNIR,2017 55,1% de l'alumnat d'altes capacitats pateix assetjament escolar Un 25% consideren que el professorat ha influït.
02
Fracàs escolar
Què podem fer?
Baix rendiment i fracàs escolar
RENDIMENT
FRACÀS ESCOLAR
Nivell de coneixements i destreses escolars demostrats en una matèria per l'alumnat.
Definición
Realitzen -o tenen la capacitat de rendir- a nivells superiors en comparació amb altres de la mateixa edat, experiència i entorn en un o més dominis. Requereixen modificacions a les seues experiències educatives per aprendre i realitzar el seu potencial.
NAGC
L'alumnat d'alta capacitat
Fracàs
No han assolit els coneixements i habilitats que es consideren necessaris per manejar-se de forma satisfactòria en la vida social i laboral o seguir els seus estudis.
RELACIÓ RENDIMENT I INTEL·LIGÈNCIA
Ramos (Álvarez, 1999) 60% baix rendiment 30% fracàs escolar MEC (2000) 70% baix rendiment 35% a 50% fracàs escolar
RENDIMENT
INTEL·LIGÈNCIA
Fracàs escolar
AMBIENT FAMILIAR
CARACTERÍSTIques PERSONALS
ambient cultural
fracàs escolar
INTEL·LIGÈNCIA 33% Lama (2015)
FACTORS SOCIALS
SISTEMA ESCOLAR
Per què?
Constructe multifactorial
No encaixen en el sistema educatiu
Motivació i hàbits d'estudi
Habilitats psicosocials
constructe multifactorial
Situació personal
Àmbit familiar
Oportunitats educatives
Encaix social
situació personal
doble excepcionalitat
diversos perfils
Situació personal
gènere
situació personal
oportunitats educatives
Oportunitats educatives
Per què no encaixen al sistema educatiu?
Motivació i hàbits d'estudis
Hàbits d'estudi
Motivació
Importància de les habilitats psicosocials
Solució
Propostes
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
Situació personal
Àmbit familiar
Oportunitats educatives
Encaix social
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
Encaix social
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
Àmbit familiar
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
Situació personal
Propostes per millorar el rendiment i minimitzar el fracàs
Oportunitats educatives
Importància de les expectatives propósito
Estratègies basades en l'evidència
Referencias:
expectativEs
expectativEs
QUINA informació solem rebre
vs
quÈ ENs intereSsa saber
El nostre èxit com a docents a l'hora d'ajudar l'alumnat a veure's com a persones competents en les matèries que ensenyem afectaran la resta de les seues vides.
Carol Ann Tomlinson
03
Resposta educativa
Per on comencem?
BIEL
Algunes reflexions...
Creus que tot el professorat entén el mateix per alta capacitat? Penseu que es manifesten alguns mites en la resposta educativa que ha rebut Biel? Quins aspectes creus que es podrien haver millorat en la seua resposta educativa?
Resposta educativa integral
ESCOLAR
PERSONAL
SOCIAL
FAMILIAR
Estimular sense pressió Desenvolupament integral
Autocensura Autoexigència Avorriment
Desfasament cognitiu-emocional Interessos Sentit de la justícia
Resposta centre
Resposta educativa integral
ESCOLAR
SOCIAL
PERSONAL
FAMILIAR
Nivells de resposta a la inclusió
De què parlem quan parlem d'alta capacitat?
Mesures de nivell I
LES PRIMERES MESURES QUE CAL IMPLEMENTAR SÓN LES DE NIVELL I
Flexibilitat en els agrupamentsMentoratgeCoordinació amb la família i l’entorn
NIVELL 1
NIVELL 1
IdentificacióFormació i sensibilitzacióProjectes de centreOptativitat
Co ectats
al TALENT
EN QUÈ CONSISTEIX EL SEM
Model d’enriquiment per a tota l’escola. El model SEM de Renzulli es fonamenta en 4 dècades d’investigació i és el programa d’enriquiment més utilitzat al món. Es tracta també d’un model inclusiu, ja que intenta fomentar l’enriquiment per a tota l’escola.El model SEM parteix de tres objectius bàsics, les 3 E: enjoyment (gaudi), enganche (enganxament) i enthusiasm (entusiasme).
PORTFOLIS DEL TALENT
Se centra en les fortaleses, en lloc del dèficit.Recull les fortaleses de l’alumnat en tres àmbits: aptituds, interessos i estils d’aprenentatge. Aquesta informació és utilitzada per prendre decisions sobre els diversos tipus de modalitats de participació de l’alumnat en el continu integral d’oportunitats, tant d’enriquiment com curriculars, disponibles a les escoles SEM.
..
COMPACTACIÓ
ENRIQUIMENT TIPUS I: ACTIVITATS EXPLORATÒRIES DE CARÀCTER GENERAL
Dissenyat per exposar als estudiants una àmplia varietat de disciplines, temes, ocupacions, passatemps, persones, llocs i esdeveniments que normalment no formen part del currículum habitual. Per a això contacten amb ponents, organitzen cursos, demostracions o actuacions, projectes pel·lícules o altres continguts multimèdia...
ENRIQUIMENT TIPUS II: ACTIVITATS D'ENTRENAMENT GRUPAL
Materials i mètodes dissenyats per promoure el desenvolupament de destreses i habilitats emocionals.
ENRIQUIMENT TIPUS III: INVESTIGACIONS INDIVIDUALS O EN XICOTETS GRUPS SOBRE PROBLEMES REALS
Involucra l’estudiantat interessat en una matèria seleccionada per ells mateixos animant-los a què dediquen el temps necessari perquè adquirisquen un grau de coneixement avançat sobre aquesta, al mateix temps que el procés d’aprenentatge que el possibilita, de manera que s’assumeix el paper d’un investigador real i autèntic.
ALGUNES REFLEXIONS...
Mesures de nivell II
TAMBÉ SÓN FONAMENTALS LES MESURES DE NIVELL II (PROACTIVITAT)
NIVELL 2
MetodologiaProgramacions didàctiquesIntervenció proactiva
Si no aprén de la manera com li ensenyem...podem ensenyar-li de la forma com aprén?
Diferenciació curricular
Per on comencem
L'alumnat hi pot accedir per diferents vies (forma d'aprendre, interessos...)
Tinc objectius clars en la meua situació d'aprenentatge i en la meua matèria
Aquests objectius són significatius per al meu alumnat
No hi ha una fórmula única diferenciació. Comença quan a el professor fa una mirada honesta a la diversitat d’alumnat que trobem a l'aula, accepta la responsabilitat de l'èxit de cadascun d'ells, i diu: "Si cadascú aprèn de diferent forma, hauré de trobar la forma més eficient cap a l'èxit!" Mira els teus alumnes! Prova alguna cosa nova!
Carol Ann Tomlinson
Algunes peces clau
Coneixements previs
Conéixer l'alumnat
Presentar la informació en diferents formats
Possibilitats d'èxit
Diferents formes d'acció i expressió
Tasques diferenciades /deures diferenciats
Conéixer l'alumnat
Oportunitats
Baixes expectatives
Altes expectatives
Representació mental
Motivació
Motivació
Presentació
Coneixements previs
Arrela amb les seues experiències, coneixements, habilitats
Relacionem amb el que ja saben
Construïm a partir dels seus coneixements
Diferents formes d'acció i expressió
https://www.youtube.com/channel/UCtFRv9O2AHqOZjjynzrv-xg
Possibilitats d'èxit
Llindar baix i sostre alt
https://nrich.maths.org/
https://nrich.maths.org/5648
Quin és l'intrús?
Quins aspectes podem diferenciar?
Diferenciar el contingut/sabers allò que ensenyem
Possibilitat de reforçar o ampliar determinats continguts
Materials en diferents formats
Materials de lectura amb diferent nivell de dificultat
Pensament crític i creatiu
Mètodes d'investigació
Diferenciar el procés
Temps diferenciat
Centres d'interés
Activitats amb diferents nivells de suport,repte o complexitat
Avaluació diferenciada
Bastida
Diferenciar el producte
Utilitzar rúbriques que coincidisqueni amplien diferents nivells d'habilitats
Animar l'alumnat a crear el seup propi producte
Oferir diferents opcions sobre com expressar l'aprenentatge
Permetre als estudiants treballar sols o en xicotets grups sobre els seus productes
Diferenciar el context
Establir espais per treballar en silencii sense distraccions, així com llocs que conviden a la col·laboració
Organització de l'aula
REFLEXIONS SOBRE LA DIFERENCIACIÓ
ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS
PUC FER...
co ectats
AL TALENT
NIVELLS
NIVELL COGNITIU
NIVELL PERSONAL
NIVELL SOCIAL
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Aprenen ràpid.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Bon nivell de raonament i processament de la informació. Raonaments profunds. Comprén i expressa conceptes abstractes complexos. Ús d’estratègies metacognitives.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Autonomia en els aprenentages (de vegades aprenen de forma intuïtiva).
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Llenguatge elaborat: vocabulari ric i precís (pot haver diferència entre el llenguatge oral i escrit).
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Associació d’idees, de vegades inusuals. Connexió entre disciplines. Elevada curiositat, solen preguntar molt.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Bona capacitat de resolució de problemes. Aplica el raonament logicomatemàtic a situacions quotidianes.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Li agrada experimentar. Pensament crític. Qüestionen.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL COGNITIU
Pensament divergent i alta creativitat. Gran imaginació. Flexibilitat cognitiva.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL PERSONAL
Alta sensibilitat. Bon sentit de l’humor.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL PERSONAL
Alta motivació i compromís en les tasques que són del seu interés. Motivació intrínseca.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL PERSONAL
Perfeccionisme i baixa tolerància a la frustració. Pot presentar doble excepcionalitat.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
Crítics amb les normes socials. Major independència i diferència d’opinions respecte del grup d’iguals. Interessos diferents a la resta.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
Desenvolupament moral precoç: elevat sentit de la justícia, preocupacions per temes socials i idealisme. Preocupació per temes transcendents (la mort, l’univers, el més enllà).
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
Bona capacitat de lideratge. Bones habilitats socials. Li agrada relacionar-se amb xiquets/persones majors.
co ectats
AL TALENT
PUC...
NIVELL SOCIAL
Tendència a la invisibilització en el cas de les xiques
co ectats
AL TALENT
ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS INTEL·LECTUALS
GRÀCIES PER FER!
co ectats
AL TALENT
Monzó, A. (2022). L’atenció educativa a l’alumnat d’alta capacitat en el sistema educatiu valencià. Universitat de València. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. [Tesis doctoral]. https://roderic.uv.es/handle/10550/82139.
Mesures de nivell III
MESURES PERSONALITZADES: NIVELL III
NIVELL 3
Enriquiment curricularAmpliació
EN QUÈ CONSISTEIX?
A oferir a l’alumnat activitats més riques i variades, que li permenten anar més enllà del que estableix el currículum
vertical
horitzontal
QUI EL DUU A TERME?
Les actuacions i els programes d’enriquiment curricular les planifica, les aplica i les avalua l’equip docent, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la participació de l’alumnat i la família
COM ES DUU A TERME?
Aquestes actuacions es desenvolupen dins de l’aula ordinària, en el marc de l’adequació personalitzada de les programacions didàctiques que ha fet el professorat, tot i que en moments determinats poden constituir-se xicotets grups fora de l’aula ordinària per a treballar competències o programes específics. També poden incorporar activitats, dins i fora de l’horari lectiu, que impliquen la família i el context sociocomunitari.
Algunes consideracions sobre l'enriquiment curricular
1. L'ENRIQUIMENT CURRICULAR NO ÉS UN CÀSTIG
L'enriquiment curricular en el cas de l'alumnat d'altes capacitats no és que facen més activitats quan acaben les plantejades per a tota la classe.
No es tracta que facen més problemes de matemátiques, que lligen més llibres o que facen més treball de coses que ja saben.
Demanar a l'alumnat d'altes capacitats que realitze més tasques ordinàries, inevitablement, es converteix en un càstig.
2. COMPACTACIÓ
Modelo tomado de «Seminario a la diversidad: Compactación curricular y mejora de la atención». EOEP de Colmenar Viejo, 2013-14.
3. L'ENRIQUIMENT POT SER HORITZONTAL O VERTICAL
L'enriquiment curricular vertical (o ampliació) l'utilitzarem quan pensem fer una flexibilització o si tenim previst continuar amb la mesura.
L'enriquiment horitzontal consisteix a profundir en els continguts/competències/sabers que estem treballant a l'aula.
Taxonomia de Bloom
4. MESURA PERSONALITZADA
Es tracta d'una mesura personalitzada, per tant, cal conéixer bé l'alumne/a i la seua situació a nivell personal i curricular.
5. PLANIFICACIÓ A LLARG TERMINI
Hi ha canvis a nivell evolutiu.La intervenció no se circumscriu a un moment puntual.
6. habilitats psicosocials
COMPETÈNCIA
POTENCIAL
EMINÈNCIA
PERÍCIA
SIGNIFICAT PERSONAL
AUTOREGULACIÓ
MOTIVACIÓ
AFRONTAR ESTRÉS
FORTALESES/FEBLESES
PERSISTÈNCIA
REGULACIÓ EMOCIONAL
CARISMA
SUPERAR ESTANCAMENT
DOMINI CAMP
Mesures de nivell IV
MESURES PERSONALITZADES: NIVELL IV
NIVELL 4
Flexibilització
Article 37 Ordre 20/2019
En els ensenyaments de règim general la flexibilització es pot adoptar fins un màxim de tres vegades i una sola vegada en els ensenyaments postobligatoris.
Com?
La mesura de flexibilització ha d’estar acompanyada de mesures i actuacions específiques que contribuïsquen al desenvolupament ple i equilibrat de les capacitats i de la personalitat de l’alumnat per al qual s’aplica.
ÉS LA FLEXIBILITZACIÓ UNA MESURA POSITIVA?
Algunes reflexions finals
Helena
- Cal acompanyar a l’alumne/a i a la família en aquest procés: és important preparar l’alumne/a a nivell emocional, social i curricular. Igualment és important treballar tant amb el nou grup que l’acull com en el grup que deixa. - Cal realitzar un seguiment i un acompanyament de l’alumne/a durant els primers temps, per tal de facilitar-li la inclusió en el nou marc. - Una vegada flexibilitat l’alumne/a no vol dir que “ja s’haja complit” i que l’alumne/a no necessite cap tipus de mesura. Les característiques pròpies de l’alta capacitat (curiositat, aprenentatge ràpid, etc.) no desapareixen.
MarinaBiel Helena
QUINS PROBLEMES SOL PRESENTAR L'ATENCIÓ A L'ALUMNAT D'ALTA CAPACITAT?
I per acabar...
Víctor
TAMBÉ HI HA ALTRES FORMES DE TREBALLAR....
Víctor
No intervindre també és una decisió
CAPÍTOL V Mesures de resposta educativa per a la inclusió 10. Pel que fa a l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, a l’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge, a l’alumnat amb integració tardana en el sistema educatiu valencià, a l’alumnat en situació de vulnerabilitat socioeducativa i cultural, a l’alumnat d’altes capacitats, a la identificació, valoració i intervenció de necessitats específiques de suport educatiu de tot l’alumnat i al pla d’actuació personalitzat, cal complir el que es disposa en la norma que regula l’organització de la resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat en els centres sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià. Article 33. Atenció a les diferències individuals en l’avaluació 4. Es podrà flexibilitzar, amb caràcter excepcional, la durada de l’etapa per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, d’acord amb el que preveu la normativa vigent.
Article 6.Principis pedagògics 9. S’ha de garantir l’atenció personalitzada de l’alumnat que manifesta dificultats específiques d’aprenentatge o d’inclusió en l’activitat ordinària dels centres, altes capacitats intel·lectuals i alumnat amb discapacitat, així com la detecció precoç de les dificultats en l’aprenentatge i la posada en marxa de mecanismes de suport i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades.
Con esta función...
Puedes añadir un contenido adicional que emocione al cerebro de tu alumnado: vídeos, imágenes, enlaces, interactividad... ¡Lo que tú quieras!
Article 5. Principis generals 3. Amb l’objectiu de garantir els principis d’equitat i inclusió, l’Administració vetlarà per compensar els efectes que tenen les desigualtats d’origen cultural, social i econòmic en l’aprenentatge i evolució infantil, així com la detecció precoç i atenció primerenca de necessitats específiques de suport educatiu. Amb este mateix objectiu, les mesures organitzatives, metodològiques i curriculars que s’adopten s’han de regir pel reconeixement dels drets de les xiquetes i xiquets i pels principis del disseny universal d’aprenentatge (DUA). Article 21. Atenció a les diferències individuals 2. L’atenció individualitzada i, especialment, als xiquets i xiquetes amb necessitats específiques de suport educatiu, s’ha de fonamentar en els principis d’equitat i inclusió que s’estableix en la normativa vigent d’inclusió.